05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:44h
L'artista navarrès Abel Azcona no ha comparegut aquest matí al Jutjat d'Instrucció 1 de Berga que l'està investigant per un delicte de profanació i contra els sentiments religiosos arran d'una "performance" que va exposar l'any 2016 en una antiga capella al centre d'art contemporani Konvent de Cal Rosal, en la qual traçava la paraula "pederàstia" amb una filera d'hòsties consagrades. Abel Azcona no s'ha personificat als jutjats de Berga, tal com ja va avançar que faria aquest dilluns. Així mateix, l'artista ha fet públic avui un comunicat assumint "una posició de desobediència" i assegurant que no ha comparegut al jutjat "com a acte de rebel·lia". Entre altres reflexions, Azcona defensa "la llibertat i la capacitat de desobediència" i argumenta que hi ha milers de testimonis que han patit la pederàstia que "esperen ser escoltats". En aquest relat, l'artista qüestiona "qui és l'enemic: el pederasta o el artista?". "Qui comet l'abús o qui el denúncia? Qui quedarà impune?", es pregunta.
Citant a Michael Foucault, l'artista manifesta també, en l'escrit que ha fet públic aquest matí, que "la llibertat no resideix en descobrir o en ser capaços de determinar qui som, però si en rebel·lar-nos contra totes aquestes maneres en què som prèviament definits, categoritzats i classificats". Azcona diu que "això ha estat una constant en la meva vida" i exposa que "l'art contemporani és i ha de ser una eina de crítica social i política i un exercici de llibertat".
Segons Abel Azcona, "la desobediència està íntimament lligada a la llibertat, de manera que una persona pot arribar a ser lliure mitjançant actes de desobediència, aprenent a dir no al poder o a les formes de violència que vulneren i que fan precària la seva existència". Azcona ha recordat que un jutge de Pamplona ja va descartar l'existència d'un delicte contra els sentiments religiosos i d'odi quan la performance "Amén" va portar-se a terme a la capital navarresa fa tres anys.
L'artista navarrès explica que "la llibertat i la capacitat de desobediència (entesa com qüestionar allò inqüestionable) són inseparables". Per aquest motiu, considera que qualsevol sistema social, polític i religiós que proclami la llibertat, però reprimeixi la desobediència, no pot ser sincer i ha de ser qüestionat. Així doncs, un sistema democràtic (si realment ho és), no només defensarà la llibertat dels seus individus, sinó que no reprimirà als desobedients". Abel Azcona també esmenta al pensador Herny David Thoreau, argumentant que "sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a un home just és a la presó. És allà, en aquest sòl separat, però més lliure i honorable, on l'Estat col·loca els que no estan amb ell, sinó en contra seva, on l'home lliure pot habitar amb honor".
Els motius de l'acció artística
Abel Azcona també posa de relleu en el comunicat el perquè de l'acció artística. "Com a artista, com a creador, vaig decidir treballar amb un tema que em fa mal, que conec i que he viscut en primera persona, escoltat i acompanyat des de diferents veus i afectes", ha escrit. Apunta que "l'ofensa ja estava feta abans de la meva obra" perquè "milers de testimonis són els crits d'Antígona que esperen ser escoltats". Segons Abel Azcona, "és evident que la meva obra pot desaparèixer, censurada (encara que lluitaré perquè no ho aconsegueixin), però per ventura serem testimonis passius de les víctimes que segueixen sense conèixer l'horitzó de la justícia? Considero que molt està en joc quan, diversos mecanismes censors, lluiten perquè en l'art no es pugui parlar d'això". Azcona es planteja que, en aquest cas, la pregunta a respondre serà "on més podrà ser escoltada la veu [de les persones que han patit la pederàstia]? Hem vist que en el marc de la Llei no ha estat així".
100.000 víctimes de la pederàstia clerical
Citant a Michael Foucault, l'artista manifesta també, en l'escrit que ha fet públic aquest matí, que "la llibertat no resideix en descobrir o en ser capaços de determinar qui som, però si en rebel·lar-nos contra totes aquestes maneres en què som prèviament definits, categoritzats i classificats". Azcona diu que "això ha estat una constant en la meva vida" i exposa que "l'art contemporani és i ha de ser una eina de crítica social i política i un exercici de llibertat".
Segons Abel Azcona, "la desobediència està íntimament lligada a la llibertat, de manera que una persona pot arribar a ser lliure mitjançant actes de desobediència, aprenent a dir no al poder o a les formes de violència que vulneren i que fan precària la seva existència". Azcona ha recordat que un jutge de Pamplona ja va descartar l'existència d'un delicte contra els sentiments religiosos i d'odi quan la performance "Amén" va portar-se a terme a la capital navarresa fa tres anys.
L'artista navarrès explica que "la llibertat i la capacitat de desobediència (entesa com qüestionar allò inqüestionable) són inseparables". Per aquest motiu, considera que qualsevol sistema social, polític i religiós que proclami la llibertat, però reprimeixi la desobediència, no pot ser sincer i ha de ser qüestionat. Així doncs, un sistema democràtic (si realment ho és), no només defensarà la llibertat dels seus individus, sinó que no reprimirà als desobedients". Abel Azcona també esmenta al pensador Herny David Thoreau, argumentant que "sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a un home just és a la presó. És allà, en aquest sòl separat, però més lliure i honorable, on l'Estat col·loca els que no estan amb ell, sinó en contra seva, on l'home lliure pot habitar amb honor".
Els motius de l'acció artística
Abel Azcona també posa de relleu en el comunicat el perquè de l'acció artística. "Com a artista, com a creador, vaig decidir treballar amb un tema que em fa mal, que conec i que he viscut en primera persona, escoltat i acompanyat des de diferents veus i afectes", ha escrit. Apunta que "l'ofensa ja estava feta abans de la meva obra" perquè "milers de testimonis són els crits d'Antígona que esperen ser escoltats". Segons Abel Azcona, "és evident que la meva obra pot desaparèixer, censurada (encara que lluitaré perquè no ho aconsegueixin), però per ventura serem testimonis passius de les víctimes que segueixen sense conèixer l'horitzó de la justícia? Considero que molt està en joc quan, diversos mecanismes censors, lluiten perquè en l'art no es pugui parlar d'això". Azcona es planteja que, en aquest cas, la pregunta a respondre serà "on més podrà ser escoltada la veu [de les persones que han patit la pederàstia]? Hem vist que en el marc de la Llei no ha estat així".
100.000 víctimes de la pederàstia clerical
"Hi gairebé 100.000 víctimes de la pederàstia clerical reconegudes a tot el món, des dels Estats Units a Austràlia, des d'Irlanda a Holanda, de Xile a Mèxic, d'Itàlia a Espanya, segons l'últim informe d'ECA Global, l'organització de supervivents de l'abús clerical de tot el món", ha subratllat Abel Azcona.
Azcona detalla que "he col·laborat en diversos projectes artístics, amb persones reconegudes com Peter Saunders, diversos ex membres de la Comissió Antipederastia del Vaticà; una de les víctimes de Karadima a Xile, José Andrés Murilla; o Alberto Athie, un dels primers denunciants del sacerdot Marcial Maciel, violador de centenars de menors, basant-se en informes de comissions estatals de recerca, dades de investigacions judicials o comissions internes de l'Església". En aquest sentit, l'artista explica que "des de l'any 2015, diferents entitats com l'Arquebisbat de Pamplona i Tudela i l'Associació d'Advocats Cristians, han perseguit les meves creacions artístiques, sense empatitzar amb les denúncies".
Assetjament "constant"
Abel Azcona també denuncia en el comunicat que, en tot aquest temps, ha patit un atac públic constant "que va acompanyat de més de quinze mil amenaces en xarxes socials, manifestacions, concentracions, resos de rosaris davant de casa, i misses de reparació en Esglésies d'Espanya i Llatinoamèrica".
"Davant d'aquest escenari, cal esmentar, que no he demandat per sentir-me assetjat, vulnerat, violentat. Entenc que és part del procés d'una obra com "Amén", el que em sorprèn és que no causi la mateixa indignació". Azcona afegeix també que "observo que tampoc el procés ha despertat l'empatia dels que em denuncien, amb les víctimes, per als que no han observat la mateixa disposició de recursos i recerca per atendre la seva causa legal".
Azcona detalla que "he col·laborat en diversos projectes artístics, amb persones reconegudes com Peter Saunders, diversos ex membres de la Comissió Antipederastia del Vaticà; una de les víctimes de Karadima a Xile, José Andrés Murilla; o Alberto Athie, un dels primers denunciants del sacerdot Marcial Maciel, violador de centenars de menors, basant-se en informes de comissions estatals de recerca, dades de investigacions judicials o comissions internes de l'Església". En aquest sentit, l'artista explica que "des de l'any 2015, diferents entitats com l'Arquebisbat de Pamplona i Tudela i l'Associació d'Advocats Cristians, han perseguit les meves creacions artístiques, sense empatitzar amb les denúncies".
Assetjament "constant"
Abel Azcona també denuncia en el comunicat que, en tot aquest temps, ha patit un atac públic constant "que va acompanyat de més de quinze mil amenaces en xarxes socials, manifestacions, concentracions, resos de rosaris davant de casa, i misses de reparació en Esglésies d'Espanya i Llatinoamèrica".
"Davant d'aquest escenari, cal esmentar, que no he demandat per sentir-me assetjat, vulnerat, violentat. Entenc que és part del procés d'una obra com "Amén", el que em sorprèn és que no causi la mateixa indignació". Azcona afegeix també que "observo que tampoc el procés ha despertat l'empatia dels que em denuncien, amb les víctimes, per als que no han observat la mateixa disposició de recursos i recerca per atendre la seva causa legal".