Amb motiu de les declaracions del secretari general de CCOO

Considero un pèl desafortunades les declaracions de Javier Pacheco al Punt Avui del dia 30 de gener. El Secretari General de CCOO  considerava, a la notícia que publica l’esmentat diari,  referint-se a la vaga convocada per la CSC amb motiu del començament del judici contra els presos polítics, que l'acció "només interpel·la una part de la societat catalana". 

Dic que considero la declaració un pèl desafortunada perquè en primer lloc, mai cap convocatòria o cap reivindicació pot interpel·lar el conjunt de la societat al 100%. 

Des d'una perspectiva de classe, la dicotomia d'interessos oposats en qualsevol lluita i tota convocatòria o reivindicació de condicions laborals de qualsevol  sector, sempre és la d'una part que pateix un abús contra una altra part que estableix aquest abús per tal de preservar els seus interessos o posició de domini.  És aquesta  naturalesa del conflicte que fa que una actuació reivindicativa sempre interpel·larà només a la part desavantatjada del  conflicte contra la part que “té la paella pel mànec”. 

En la lògica de les declaracions de Pacheco, quan nosaltres convoquem vaga el 8 de març -dia internacional de la lluita feminista-;  per la bretxa salarial, per a denunciar el feminicidi, a favor de l'equiparació dels drets de les dones i del desenvolupament de polítiques de gènere; només estaríem interpel·lant a la meitat de la societat donat que la població femenina devem representar un 50% i escaig del total. Totes i tots sabem que no ha de ser així oi? 

Per una raó semblant, hem d'entendre que la convocatòria de mobilitzacions per a denunciar el començament del judici contra els presos polítics no només interpel·la al sector independentista de la societat, sinó que ho fa a tota persona que es consideri demòcrata perquè aquest judici és contra uns líders polítics i socials que han lluitat pels seus ideals de forma pacífica i sense cometre cap delicte. En aquest sentit, el judici als presos és un judici contra la democràcia i l'estat de dret.

Dit això, vull posar de manifest que sovint passa que  unes declaracions aïllades del discurs d'un dirigent sempre poden provocar  indignació, especialment  si es desconeixen d'altres aspectes rellevants com per exemple que el Secretari General de CCOO testimoniarà en favor de Cuixart per a posar de manifest la ignomínia de les acusacions de rebel·lió i incitació a la violència.

A banda de tot això, personalment penso que el sobiranisme no està actuant tal i com seria desitjable. Al meu entendre, la lluita no passa per llançar una convocatòria sectorial a veure "qui pica i s'afegeix al carro". Crec que no estem fent les coses bé.  En el moment del llançament de la convocatòria, ni tant sols sabíem si la convocatòria de vaga coincidia amb el començament del judici i finalment ara sabem que això no és així. 

Sincerament crec que clama al cel que, abans que res, urgeix la unitat de totes les forces i, en segon lloc, és precís un full de ruta que estableixi un recorregut ascendent segons el decurs dels esdeveniments durant els mesos que duri el judici i fins a arribar a la sentència.  En aquest punt, em remeto a una reflexió  que em va suscitar el mateix Javier Pacheco en el Consell de la Federació d'Educació del sindicat; si ara desvirtuem i cremem el recurs de la vaga, què farem quan surti la sentència? Penso que aquesta reflexió és molt important pel Procés, ja que sempre s'ha adduït que l'actiu més important de la lluita cap a la llibertat és l'absència de violència.

Glòria Fígols Martín
Delegada Sindical de la Federació d'Educació de CCOO a la Catalunya Central