31
de gener
del
2019
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
17:06h
L'Ajuntament de Berga prepara un any ple d'activitats "per rescatar" la memòria històrica de la ciutat coincidint amb els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la localitat. La ciutat també estudia sol·licitar els certificats que han de fer efectiva l'anul·lació dels judicis sumaríssims contra veïns de la ciutat, d'acord a la Llei de juliol de 2017, que declara la nul·litat de ple de totes les causes, sentències i resolucions franquistes. Per començar, serà el quart febrer consecutiu que Berga recorda la repressió del règim de Franco amb visites guiades, cinema, teatre, xerrades i un acte d'homenatge als represaliats.
L'alcaldessa inhabilitada, Montse Venturós, ha defensat que "les jornades pretenen dignificar i donar veu a totes aquelles persones silenciades durant prop de 80 anys" i "donar eines als familiars desapareguts pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i la repressió franquista posterior". A Berga, ha recordat Venturós, hi va haver 193 persones jutjades pel franquisme, 179 homes i 14 dones.
"En cap cas, volem parlar de commemoració, es vol recordar l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat i de l'inici del franquisme més execrable per casa nostra", ha incidit Venturós. "L'aniversari dels 80 anys de l'entrada d'aquestes tropes no és una efemèride que vulguem celebrar, tot el contrari, és una efemèride que ens fa mal", ha dit el regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez. El regidor ha lamentat que "en aquest cas, la història continua" perquè "la transició mai va existir sinó que va ser una farsa de l'estat".
El consistori pretén amb tot un seguit d'activitats, doncs, "donar una difusió clara a aquesta part de la història" i a "la barbàrie" que va suposar el règim, ha fet incidència Ivan Sànchez. Les dates dels actes programats són els propers 2, 3, 9, 16, 17, 23 i 24 de febrer. Una ruta per l'itinerari que van realitzar les tropes franquistes en la seva entrada a Berga, el 2 de febrer a dos quarts de 5 de la tarda, encetarà el programa d'activitats, a càrrec de l'historiador Albert Cols. També es farà una visita al refugi antiaeri, situat al Teatre Municipal de Berga.
El 3 de febrer el Teatre Patronat projectarà una sessió de cinema documental amb "El Silencio de otros" d'Almudena Carracedo i Robert Bahar. També formen part del programa per la memòria històrica les obres teatrals "Rastres_Argelers" amb Aina Huguet i la berguedana Ariadna Fígols i; "Memòria de les Oblidades" de Joan Pascual, amb Rosa Andreu i Ferran Barrios que s'interpretaran el 9 i 17 de febrer al Teatre Municipal en el marc de l'oferta teatral de "Per Llogar-hi Butaques". En acabar cada espectacle, hi haurà un col·loqui de reflexió.
Una comissió per la memòria història s'ha encarregat d'organitzar els actes i anirà sumant propostes a partir del març i fins al pròxim mes de febrer de 2020.
Acte d'homenatge a les víctimes del franquisme
Una de les activitats destacades serà la descoberta d'una placa en record de les persones de Berga que van patir la repressió franquista, a les antigues escales de la presó, el 9 de febrer a les 6 de la tarda.
La regidora de Participació Popular, Roser Valverde, també present a la presentació de les jornades, ha explicat que durant tot l'any es treballarà "per poder fer un reconeixement a aquestes persones". Per la seva banda, Montse Venturós ha explicat que els agradaria celebrar un ple extraordinari per entregar "el certificat conforme aquests judicis sumaríssims queden anul·lats" als familiars de les persones desaparegudes i represaliades. El Parlament va acordar per unanimitat anul·lar aquests judicis sumaríssims l'any 2017. Posteriorment, l'Arxiu Nacional de Catalunya va fer públics els noms dels represaliats. És en aquest sentit que actualment les persones interessades pel cas o familiars poden demanar un document oficial que acredita la nul·litat. "Ho volem treballar perquè com a ajuntament defensem els interessos dels veïns i veïnes de Berga", ha explicat Montse Venturós.
També s'activarà un apartat al web de l'Ajuntament de Berga on qualsevol ciutadà que tingui documentació de la repressió, cartes o fotografies podrà fer-les arribar al consistori. "De fet, vull agrair a totes les persones que fins ara s'han dirigit a nosaltres ja en aquest sentit", ha destacat Ivan Sànchez.
Conferències, literatura i una exposició
El 16 i 23 de febrer també hi haurà dues conferències a la Sala Casino, a dos quarts de 7 de la tarda: "Els republicans als camps nazis. Montserrat Roig i la construcció d'una memòria", amb la presidenta de l'Amical de Mauthausen, Rosa Toran; i "¡Muera la inteligencia! L'exili intel·lectual català i l'experiència de Ramon Vinyes i Cluet", amb Francesc Vilanova Vila-Abadal i Jordi Lladó Vilaseca, respectivament. El Museu Comarcal de Berga també acollirà una exposició sobre Ramon Vinyes a partir del cap de setmana del 9 i 10 de febrer. La mostra havia estat exposada en el passat, però el consistori es proposa ara posar-la de nou en valor.
A més, el 24 de febrer, a les 12 del migdia, hi haurà una activitat sobre el llibre "La Guerra Civil al Berguedà (1936-1939)" de Daniel Montañà i Josep Rafart. "Ens fa molta il·lusió perquè durant molts anys, van ser les dues úniques persones que van investigar en aquest sentit, amb testimonis d'aquella època", ha afirmat Ivan Sànchez.
L'alcaldessa inhabilitada, Montse Venturós, ha defensat que "les jornades pretenen dignificar i donar veu a totes aquelles persones silenciades durant prop de 80 anys" i "donar eines als familiars desapareguts pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i la repressió franquista posterior". A Berga, ha recordat Venturós, hi va haver 193 persones jutjades pel franquisme, 179 homes i 14 dones.
"En cap cas, volem parlar de commemoració, es vol recordar l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat i de l'inici del franquisme més execrable per casa nostra", ha incidit Venturós. "L'aniversari dels 80 anys de l'entrada d'aquestes tropes no és una efemèride que vulguem celebrar, tot el contrari, és una efemèride que ens fa mal", ha dit el regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez. El regidor ha lamentat que "en aquest cas, la història continua" perquè "la transició mai va existir sinó que va ser una farsa de l'estat".
El consistori pretén amb tot un seguit d'activitats, doncs, "donar una difusió clara a aquesta part de la història" i a "la barbàrie" que va suposar el règim, ha fet incidència Ivan Sànchez. Les dates dels actes programats són els propers 2, 3, 9, 16, 17, 23 i 24 de febrer. Una ruta per l'itinerari que van realitzar les tropes franquistes en la seva entrada a Berga, el 2 de febrer a dos quarts de 5 de la tarda, encetarà el programa d'activitats, a càrrec de l'historiador Albert Cols. També es farà una visita al refugi antiaeri, situat al Teatre Municipal de Berga.
El 3 de febrer el Teatre Patronat projectarà una sessió de cinema documental amb "El Silencio de otros" d'Almudena Carracedo i Robert Bahar. També formen part del programa per la memòria històrica les obres teatrals "Rastres_Argelers" amb Aina Huguet i la berguedana Ariadna Fígols i; "Memòria de les Oblidades" de Joan Pascual, amb Rosa Andreu i Ferran Barrios que s'interpretaran el 9 i 17 de febrer al Teatre Municipal en el marc de l'oferta teatral de "Per Llogar-hi Butaques". En acabar cada espectacle, hi haurà un col·loqui de reflexió.
Una comissió per la memòria història s'ha encarregat d'organitzar els actes i anirà sumant propostes a partir del març i fins al pròxim mes de febrer de 2020.
Acte d'homenatge a les víctimes del franquisme
Una de les activitats destacades serà la descoberta d'una placa en record de les persones de Berga que van patir la repressió franquista, a les antigues escales de la presó, el 9 de febrer a les 6 de la tarda.
La regidora de Participació Popular, Roser Valverde, també present a la presentació de les jornades, ha explicat que durant tot l'any es treballarà "per poder fer un reconeixement a aquestes persones". Per la seva banda, Montse Venturós ha explicat que els agradaria celebrar un ple extraordinari per entregar "el certificat conforme aquests judicis sumaríssims queden anul·lats" als familiars de les persones desaparegudes i represaliades. El Parlament va acordar per unanimitat anul·lar aquests judicis sumaríssims l'any 2017. Posteriorment, l'Arxiu Nacional de Catalunya va fer públics els noms dels represaliats. És en aquest sentit que actualment les persones interessades pel cas o familiars poden demanar un document oficial que acredita la nul·litat. "Ho volem treballar perquè com a ajuntament defensem els interessos dels veïns i veïnes de Berga", ha explicat Montse Venturós.
Roser Valverde i Montse Venturós en roda de premsa amb un document que conté tots els noms dels represaliats que eren veïns i veïnes de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
També s'activarà un apartat al web de l'Ajuntament de Berga on qualsevol ciutadà que tingui documentació de la repressió, cartes o fotografies podrà fer-les arribar al consistori. "De fet, vull agrair a totes les persones que fins ara s'han dirigit a nosaltres ja en aquest sentit", ha destacat Ivan Sànchez.
Conferències, literatura i una exposició
El 16 i 23 de febrer també hi haurà dues conferències a la Sala Casino, a dos quarts de 7 de la tarda: "Els republicans als camps nazis. Montserrat Roig i la construcció d'una memòria", amb la presidenta de l'Amical de Mauthausen, Rosa Toran; i "¡Muera la inteligencia! L'exili intel·lectual català i l'experiència de Ramon Vinyes i Cluet", amb Francesc Vilanova Vila-Abadal i Jordi Lladó Vilaseca, respectivament. El Museu Comarcal de Berga també acollirà una exposició sobre Ramon Vinyes a partir del cap de setmana del 9 i 10 de febrer. La mostra havia estat exposada en el passat, però el consistori es proposa ara posar-la de nou en valor.
A més, el 24 de febrer, a les 12 del migdia, hi haurà una activitat sobre el llibre "La Guerra Civil al Berguedà (1936-1939)" de Daniel Montañà i Josep Rafart. "Ens fa molta il·lusió perquè durant molts anys, van ser les dues úniques persones que van investigar en aquest sentit, amb testimonis d'aquella època", ha afirmat Ivan Sànchez.