30
de gener
del
2019
Actualitzat
el
31
de gener
a les
10:49h
Ha nascut una associació cívica sense ànim de lucre que té per objectiu dignificar el Pi de les Tres Branques i revifar les diades que s'hi celebren el tercer diumenge de juliol. L'alcalde de Castellar del Riu i president de l'associació, Adrià Solé, ha presentat aquesta tarda la iniciativa, acompanyat d'altres membres de la nova entitat. Solé ha assegurat que fa temps que des de l'ajuntament treballen amb persones de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Berguedà, així com amb l'Associació Indrets del Record, amb el propòsit "de tornar a recuperar els multitudinaris aplecs dels anys 80 i principis dels 90". Malgrat la recerca de suport, l'Associació del Pi de les Tres Branques no estarà conformada per altres entitats, sinó per persones a títol individual, i assumirà la gestió de la celebració de l'aplec catalanista aquest mateix 2019.
L'aplec del Pi de les Tres Branques ha estat en davallada els últims anys. L'arbre que mossèn Cinto Verdaguer va lloar el 1888, i que ha estat successivament enaltit com a símbol de la unitat dels Països Catalans, no passa pel seu millor moment. Des de la multitudinària diada de 2014, l'aplec catalanista no ha aconseguit mantenir-se i el passat 2018 va reunir tan sols entre 300 i 400 persones. El 2014 va suposar tota una excepció a la tendència a la baixa dels últims anys, perquè la mutiliació del Pi i la proximitat de la Diada de la V i el 9-N van ajudar-la a aixecar momentàniament el vol.
Ara la nova Associació del Pi de les Tres Branques pretén, doncs, que la tradicional cita de cada juliol sigui una trobada transversal de l'independentisme que, sense defugir el moment polític actual i el clam per les llibertats del país, s'ompli també d'activitats de caràcter cívic i cultural. El propòsit és el de tornar a viure jornades multitudinàries de milers de persones.Es defugiran, per exemple, els discursos de primeres espases polítiques, exceptuant casos extraordinaris com el que va suposar l'any passat l'exili i la presó dels líders independentistes. "L'aplec de juliol de 2018 ja va anar en aquesta direcció, però es va incloure el parlament en vídeo del president exiliat Carles Puigdemont pel moment que passa al país", han explicat els responsables de l'entitat. "Fa molts anys que busquem la manera de tornar a donar empenta a l'Aplec", ha subratllat Solé. Un dels grans objectius, per tant, és "modernitzar aquesta diada al pla de Campllong" perquè sigui un punt de trobada festiu i reivindicatiu.
Menys pes de la resta de Països Catalans
"És evident que l'actualitat haurà d'acabar manant, però volem que l'esperit de l'aplec sigui el d'una festa transversal, que concordi molt més amb el moment actual del Principat", ha defensat Rafael Martínez. Això vol dir que no s'oblidaran els Països Catalans però perdran protagonisme.
Fins ara, cada any, pujaven representants de Balears, Catalunya Nord i País València per oferir parlaments al Pi. A partir d'aquest moment, es convidarà cada any a una persona que pugi a parlar des d'un dels punts dels Països Catalans. Per tant, la presència de la Catalunya Nord, les Illes o el País València s'anirà alternant, amb la voluntat que no es perdi aquest pes nacional de la festa, però donant-hi un menor pes.
De moment, l'Associació del Pi de les Tres Branques neix amb diversos membres vinculats a la festa i al Pi. En formen part el president del Casal d'Europa del Berguedà i exalcalde de Berga Jaume Farguell, Queralt Calderer, Rafael Martínez, Ramon Plana o Ramon Minoves (PDECat), actual cap de l'oposició al plenari de Berga, a més de l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, entre altres. En total, hi ha inscrites una trentena de persones.
"L'objectiu de l'associació és actualitzar aquests aplecs sense renunciar al passat" i "aconseguir que al Pi pugi més gent de Berga i de la comarca del Berguedà, així com d'altres punts de la Catalunya Central", ha manifestat Adrià Solé. "Ara Catalunya està fent història i hem de modernitzar la reivindicació", ha afegit.
Solé ha assenyalat que l'entitat vol que aquesta festa també sigui una prèvia de les mobilitzacions de l'11 de Setembre a Barcelona per volum de persones i importància.
Per la seva banda, Jaume Farguell, que va ser impulsor de l'aplec després de la dictadura franquista, ha defensat que cal "el renaixement" de la festa "en un nou context" i ha recordat que l'aplec va néixer el 1904 i es va recuperar fa 39 anys gràcies a l'Ajuntament de Berga. El 2020, per tant, farà 40 anys d'aquesta nova vida insuflada a la diada catalanista del Pi l'any 1980. En aquest sentit, els responsables de l'entitat esperen que aquesta efermèride arribi en ple ressorgiment de la festa.
Protecció amb càmeres de videovigilància
L'associació també vol vetllar per l'entorn físic del Pi, i organitzar activitats i xerrades sobre l'arbre patriòtic durant l'any. Al llarg de l'any, s'organitzaran activitats de difusió del que significa el Pi i la seva història. El Pi de les Tres Branques va ser declarat arbre monumental de Catalunya el 1987.
Adrià Solé ha asseverat que s'està treballant per millorar-ne la protecció. "Vam parlar amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, per tal d'instal·lar-hi un sistema de videovigilància, com venim perseguint de fa anys. Hem tornat a enviar cartes al departament d'Interior, al departament de Territori i Sostenibilitat, a presidència i a la Diputació; i actualment aquesta petició s'està tornant a estudiar", ha afirmat l'alcalde de Castellar del Riu i president de l'entitat.
Crida per apuntar-s'hi
L'associació està buscant socis i sòcies que s'hi vulguin adherir. L'entitat es vol encarregar de fer muntar una sèrie de serveis el dia de la festa "com escenaris, serveis i lavabos, i també portar tot el tema del bar", de manera que tot quedi concentrat en un punt del pla de Campllong. Fent que la zona del Pi estigui "el més neta possible", ha descrit Rafael Martínez, un dels socis. L'Ajuntament de Castellar del Riu, això sí, continuarà assumint el muntatge de tota aquesta infraestructura i la logística com fins ara.
Inscriure's com a soci de l'associació costarà 20 euros a l'any. També s'apostarà per traslladar a aquest indret el dinar que es fa aquell dia al Centre Cívic d'Espinalbet.
L'aplec del Pi de les Tres Branques ha estat en davallada els últims anys. L'arbre que mossèn Cinto Verdaguer va lloar el 1888, i que ha estat successivament enaltit com a símbol de la unitat dels Països Catalans, no passa pel seu millor moment. Des de la multitudinària diada de 2014, l'aplec catalanista no ha aconseguit mantenir-se i el passat 2018 va reunir tan sols entre 300 i 400 persones. El 2014 va suposar tota una excepció a la tendència a la baixa dels últims anys, perquè la mutiliació del Pi i la proximitat de la Diada de la V i el 9-N van ajudar-la a aixecar momentàniament el vol.
Ara la nova Associació del Pi de les Tres Branques pretén, doncs, que la tradicional cita de cada juliol sigui una trobada transversal de l'independentisme que, sense defugir el moment polític actual i el clam per les llibertats del país, s'ompli també d'activitats de caràcter cívic i cultural. El propòsit és el de tornar a viure jornades multitudinàries de milers de persones.
Menys pes de la resta de Països Catalans
"És evident que l'actualitat haurà d'acabar manant, però volem que l'esperit de l'aplec sigui el d'una festa transversal, que concordi molt més amb el moment actual del Principat", ha defensat Rafael Martínez. Això vol dir que no s'oblidaran els Països Catalans però perdran protagonisme.
Fins ara, cada any, pujaven representants de Balears, Catalunya Nord i País València per oferir parlaments al Pi. A partir d'aquest moment, es convidarà cada any a una persona que pugi a parlar des d'un dels punts dels Països Catalans. Per tant, la presència de la Catalunya Nord, les Illes o el País València s'anirà alternant, amb la voluntat que no es perdi aquest pes nacional de la festa, però donant-hi un menor pes.
Aplec del Pi de les Tres Branques el passat mes de juliol (arxiu). Foto: Pilar Màrquez Ambròs
De moment, l'Associació del Pi de les Tres Branques neix amb diversos membres vinculats a la festa i al Pi. En formen part el president del Casal d'Europa del Berguedà i exalcalde de Berga Jaume Farguell, Queralt Calderer, Rafael Martínez, Ramon Plana o Ramon Minoves (PDECat), actual cap de l'oposició al plenari de Berga, a més de l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, entre altres. En total, hi ha inscrites una trentena de persones.
"L'objectiu de l'associació és actualitzar aquests aplecs sense renunciar al passat" i "aconseguir que al Pi pugi més gent de Berga i de la comarca del Berguedà, així com d'altres punts de la Catalunya Central", ha manifestat Adrià Solé. "Ara Catalunya està fent història i hem de modernitzar la reivindicació", ha afegit.
Solé ha assenyalat que l'entitat vol que aquesta festa també sigui una prèvia de les mobilitzacions de l'11 de Setembre a Barcelona per volum de persones i importància.
Per la seva banda, Jaume Farguell, que va ser impulsor de l'aplec després de la dictadura franquista, ha defensat que cal "el renaixement" de la festa "en un nou context" i ha recordat que l'aplec va néixer el 1904 i es va recuperar fa 39 anys gràcies a l'Ajuntament de Berga. El 2020, per tant, farà 40 anys d'aquesta nova vida insuflada a la diada catalanista del Pi l'any 1980. En aquest sentit, els responsables de l'entitat esperen que aquesta efermèride arribi en ple ressorgiment de la festa.
Protecció amb càmeres de videovigilància
L'associació també vol vetllar per l'entorn físic del Pi, i organitzar activitats i xerrades sobre l'arbre patriòtic durant l'any. Al llarg de l'any, s'organitzaran activitats de difusió del que significa el Pi i la seva història. El Pi de les Tres Branques va ser declarat arbre monumental de Catalunya el 1987.
Adrià Solé ha asseverat que s'està treballant per millorar-ne la protecció. "Vam parlar amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, per tal d'instal·lar-hi un sistema de videovigilància, com venim perseguint de fa anys. Hem tornat a enviar cartes al departament d'Interior, al departament de Territori i Sostenibilitat, a presidència i a la Diputació; i actualment aquesta petició s'està tornant a estudiar", ha afirmat l'alcalde de Castellar del Riu i president de l'entitat.
Crida per apuntar-s'hi
L'associació està buscant socis i sòcies que s'hi vulguin adherir. L'entitat es vol encarregar de fer muntar una sèrie de serveis el dia de la festa "com escenaris, serveis i lavabos, i també portar tot el tema del bar", de manera que tot quedi concentrat en un punt del pla de Campllong. Fent que la zona del Pi estigui "el més neta possible", ha descrit Rafael Martínez, un dels socis. L'Ajuntament de Castellar del Riu, això sí, continuarà assumint el muntatge de tota aquesta infraestructura i la logística com fins ara.
Inscriure's com a soci de l'associació costarà 20 euros a l'any. També s'apostarà per traslladar a aquest indret el dinar que es fa aquell dia al Centre Cívic d'Espinalbet.