El Berguedà, escenari de la pel·lícula «Terra de telers»

El nou projecte cinematogràfic del director empordanès Joan Frank Charansonnet i la berguedana Alba López porta per nom de Terra de Telers i es gravarà a la colònia Vidal i en diverses localitzacions de la comarca del Berguedà. La pel·lícula de caire històric busca mostrar la vida a les antigues colònies industrials i, segons han anunciat els responsables, comptarà "amb figures reconegudes del panoramà català" com Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Jaume Montané, Aleix Renguel, Queralt Albinyana, Angelina Llongueres, Alain Chipot, Montse Ribadellas, Dani Bernabé, Alba López o el mateix Joan Frank Charansonnet; i actors berguedans i del Bages com Jordi Pesarrodona, Xavi Prat, Cèsar Riola, Trini Montoliu, Eva Pagerols, Mary Jurado, entre altres.

Terra de Telers es desenvoluparà en escenaris berguedans després de la bona rebuda de Pàtria, un altre dels projectes de Charansonnet. 

Després de pel·lícules com Pàtria; La llegenda d'Otger de Cataló i els nou barons de la fama; i Doctrina, El Pecat Original i la reinserció, Joan Frank ha utilitzat diverses localitzacions de la comarca com a escenaris naturals, aquesta vegada arriba  una pel·lícula sobre la vida a les colònies industrials. "Serà un llargmetratge històric amb pinzellades de ficció escrit a quatre mans", ha explicat Joan Frank Charansonnet. La coguionista és l'actriu berguedana Alba López. Hi participaran una quarantena d'actors i uns 150 figurants. La història es desenvoluparà entre 1922 i 1980, al llarg de diversos fets històrics que va viure Catalunya al segle XX. 

Càsting de figurants i mecenatge

Joan Frank Charansonnet ha valorat en roda de premsa aquest dimarts que afronta una vegada més "un projecte sense subvencions, que serà possible "gràcies a capital privat i a col·laboracions de diverses institucions i entitats, així com una campanya de Verkami amb un primer objectiu de 12.500 euros on la ciutadania pot decidir apostar lliurement per la cultura i el cinema fet a casa", ha defensat Charansonnet. 
 
Per acabar de tancar el repartiment, diumenge dia 3 de febrer tindrà lloc un càsting de voluntaris per a fer de figurants i algun petit paper, al Teatre Nou de la colònia Vidal. La convocatòria serà de 10 del matí a 2 de la tarda. El rodatge començarà el divendres 8 de febrer i omplirà diferents espais de la colònia Vidal, però també es gravarà a la Torre de l'amo de Viladomiu Nou, la casa Teixidor-Bassacs de Gironella i el Konvent de Cal Rosal. El rodatge es reprendrà de nou al mes de juny per gravar escenes ambientades a la primavera i l'estiu. "Tenim clar que la vida a les colònies industrials tenia moments de duresa, però en aquest projecte volem mostrar com molts dels que hi vivien ho van entendre com una oportunitat de tirar endavant", ha manifestat Alba López. 
 
La Fundació del Museu de la colònia Vidal dona suport al projecte, col·laborant en la localització d'espais. El director del museu, Jordi Vidal, ha valorat que el llargmetratge s'ambienti als carrers de Cal Vidal, si bé la història no posa nom al nucli on es desenvolupa. "Ha de quedar clar que no es tracta de com es vivia a la colònia Vidal, és un retrat en general de la vida a les colònies", ha afirmat Vidal. El film inclourà una part històrica però les històries de la majoria de personatges seran de ficció.

Només s'ha fet una excepció per incloure-hi un personatge real molt estimat: Esteve Camprubí (1885 - 1969), professor de la colònia, que també hi va fer de bibliotecari, de director del cor, d'organista de l'església i que va conrear la música i la poesia. 

La història del llargmetratge

Terra de Telers narra la història d'una família que fuig de la "misèria del camp" per establir-se a la colònia. La Julieta, amb sis anys arriba amb la família damunt d'un carro i amb un baül com a únic equipatge. Des de la mirada d'un infant, on encara queda un món per descobrir, fins als veïns, els telers, el riu, l'escola, els primers fotogrames d'un cinema, entre altres. La Julieta anirà creixent als ulls de l'espectador en un món ple de gent que viu a la colònia i que de mica en mica també se'n va.