La història d'un Euro

Xavier Gonzàlez-Costa
25 de gener del 2019
Actualitzat a les 20:08h
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
L'Euro estava nerviós. Estava a punt de ser encartutxat, radiant i lluent, per sortir amb tots els seus bessons cap a la vida. Era un euro ambiciós que somniava fer grans coses. Pensava ser important i decisiu en la investigació mèdica, o servir per endegar algun projecte de cooperació internacional que facilités el flux de riquesa entre el Nord i el Sud, o poder finançar una superproducció cinematogràfica que arribés a totes les persones amb sensibilitat artística del món. Era un euro orgullós de ser un euro, del seu origen i dels seus orígens. Orgullós d'ésser el símbol d'unió d'un continent antic amb civilitzacions caigudes, però eternes, i històries de transcendència universal, malgrat s’hagués partit i matat en guerres mundials fratricides i holocausts vergonyants, vergonyosos i que no s’haurien de tornar a repetir mai més. Era un euro, petit i rodó, amb molt de passat, però encara amb molt més de futur... o això es pensava.
 
Al ludopàtic infern de les entranyes d'una màquina escurabutxaques, les inquietuds i l'esperança moren ofegades en la indolència més absoluta.

 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.