El ple de l'Ajuntament de Casserres acorda declarar la població «municipi antifeixista»

La moció presentada per ERC, a instàncies del CDR local, implica no permetre la celebració d'actes racistes, xenòfobs, o que impliquin discriminació, i condemnar formalment tota expressió feixista

21 de gener del 2019
Actualitzat a la 13:57h

Vista del municipi de Casserres Foto: Ajuntament de Casserres


El ple de l'Ajuntament de Casserres ha acordat declarar la població com a "municipi antifeixista". El plenari, que va celebrar-se el passat 17 de gener, ha aprovat una moció presentada des de l'equip de govern d'ERC a instàncies del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Casserres. El document implica declarar formalment Casserres com a "municipi antifeixista" i que l'ajuntament no permeti la celebració de cap acte on es faci apologia del racisme, la xenofòbia, el genocidi o la discriminació.

Així mateix, la moció també acorda "condemnar formalment totes les manifestacions i declaracions que facin apologia del racisme, la xenofòbia, els genocidis o la discriminació contra els drets humans", i que el consistori "actuï subsidiàriament denunciant aquestes actituds a les autoritats policials" en compliment al seu compromís.

L'acord pres a través de la moció es farà arribar a l'Associació Catalna de Municipis (ACM), la Federació Catalana de Municipis (FCM), Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), al Consell Comarcal del Berguedà i a tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya. La moció s'ha aprovat amb els 7 vots favorables d'ERC, mentre que els dos regidors del PDECat no han pogut assistir al ple per motius personals. 

En l'escrit aprovat es té en consideració que l'acord és necessari atès "l'augment d'agressions per part de grupuscles feixistes que hi ha hagut al nostre país des del 2017", i atès "que aquests grupuscles han concentrat la seva activitat a la Catalunya Central sense que les detencions i les condemnes hagin sigut efectives". També s'hi té en compte que "aquestes agressions són sempre unidireccional i motivades per una ideologia d'odi a la diferència política i ideològica o per motius xenòfobs i masclistes" i que "a les nostres comarques s'havia viscut una disminució molt important d'aquest tipus d'agressions des dels anys 90 quedant latents els gèrmens d'aquests grups filofeixistes" amb "un suport popular inexistent i ínfima representació política".