DIGUES LA TEVA

La diversitat ha vingut per quedar-se

"Estem revisant quins són els factors claus d’atracció per a les persones perquè es quedin als petits municipis i alhora estem dissenyant programes formatius vinculats directament al món laboral"

| 18/01/2019 a les 08:30h
Especial: Digues la teva!
Arxivat a: Municipis
La crisi econòmica va frenar les entrades, però es va constatar que les persones que havien fet un procés migratori havien arribat per quedar-se.
La crisi econòmica va frenar les entrades, però es va constatar que les persones que havien fet un procés migratori havien arribat per quedar-se. | Martí Albesa
Quan em vaig iniciar a la gestió pública, fa uns deu anys, sentia sovint hipòtesi que els fluxos migratoris disminuirien, que era totalment circumstancial l’arribada de gent nova a la comarca i que, per tant, no calia tenir travat un bon sistema d’acollida i d’inclusió.
 
Els anys, però, ens han demostrat que certament la crisi econòmica va frenar les entrades, però vam constatar que les persones, sobretot les de mitjana edat, que havien fet un procés migratori cap Europa havien arribat per quedar-se. A dia d’avui, em ressonen aquestes converses i també les respostes institucionals davant l’arribada de persones demandants d’asil polític o d’infants o joves que arriben sols. Tinc la sensació que les respostes d’acollida en el marc català a aquest context altament exigent són respostes de contenció, però són poques les respostes estratègiques, motiu pel qual des del Consell Comarcal del Berguedà ens vam proposar fer un procés de revisió pioner en el qual tenim el suport tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya en què a través de l’anàlisi comparativa de diferents experiències, busquem els ingredients necessaris per un canvi de model.

Tant a Suècia com a Alemanya hem constatat que la inclusió té múltiples dimensions, que és totalment estratègic des d’un punt de vista demogràfic, econòmic i social fixar les noves persones al territori. A Suècia, per exemple, posen l’accent en el sistema d’ocupació suec i promouen programes d’acceleració perquè les persones es puguin incloure al seu mercat laboral com més aviat millor desenvolupant la professió del seu país d’origen, tenen projectes d’emprenedoria per a persones migrades i projectes de mentoria tant a les empreses com a dins de la mateixa societat. A Alemanya, concretament a Berlín, promouen la formació en professions tecnològiques, la llacuna d’ocupació que actualment tenen. A nivell Berguedà, dins del poc marge competencial, a part d’oferir accions d’acollida estandaritzades, estem revisant quins són els factors claus d’atracció per a les persones perquè es quedin als petits municipis i alhora estem dissenyant programes formatius vinculats directament al món laboral per fomentar l’ocupació d’aquests nous perfils, així com revisant els models d’accés a l’habitatge i altres programes més relacionals.
 
Té poc sentit, doncs, focalitzar-nos només en una acollida més de caire social o cultural amb projectes de bon veïnatge, o de competències lingüístiques. Cal un abordatge sistèmic que reculli aspectes estructurals com l’educació, la feina i l’habitatge i alhora aspectes emocionals de connexió i socialització amb l’entorn els quals ens permetran rebaixar polaritats de discursos i canviar els relats entorn de la immigració. Repensar l’acollida vol dir, és clar, ampliar el marc competencial i una injecció econòmica notable, però també passar de l’acollida a la coparticipació i fer noves aliances amb altres sectors des de la mirada de l’oportunitat per aconseguir un model sostenible i que fomenti de veritat la igualtat d’oportunitats.
 
Marta Subirana, Tècnica de migracions del Consell Comarcal del Berguedà. 


Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Col·locació dels Stolpersteine amb presència de familiars dels deportats, a Puig-reig.
Col·locació dels Stolpersteine amb presència de familiars dels deportats, a Puig-reig. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
Gironella i Puig-reig col·loquen les llambordes de l'artista alemany Gunter Demnig per recordar els seus veïns deportats a camps d'extermini
S'esperen precipitacions, especialment a la meitat occidental del país
Viacrucis de Divendres Sant a Berga.
Viacrucis de Divendres Sant a Berga. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs
La processó matinal de Divendres Sant és l'únic acte litúrgic de portes enfora que es fa encara a la capital berguedana durant aquestes dates