Queen: Bohemian Rhapsody el biopic i la història

| 10/01/2019 a les 16:47h
Especial: It's only rock & roll
Arxivat a: It's only rock & roll
Imatge il·lustrativa
Sempre remeno per les webs americanes i angleses de revistes especialitzades de Rock per estar al dia, i des que vaig veure el primer trailer abans que s’estrenés la pel·lícula, vaig tenir una bona sensació, una espècie de pressentiment que em deia que seria meravellosa, i afortunadament aquella sensació s’ha fet realitat, Bohemian Rhapsody una de les millors experiències que un pot tenir al veure una pel·lícula.

Els membres de Queen, Brian May i Roger Taylor son els productors executius de Bohemian Rhapsody i llegia que no pretenien fer la típica biografia de Queen ni de Freddie Mercury en particular, volien retre un sentit homenatge al seu gran i estimat amic Freddie, per això van aportar moltíssims detalls de la vida de la banda per plasmar-los al biopic, això fa que la pel·lícula tingui un atractiu especial.

La pel·lícula connecta des del primer moment amb l'espectador amb detalls molt subtils, de manera que si un és fan de la música de Queen, plasma  moments inoblidables. Però si un és un espectador que desconeix la història de la banda o simplement busca entretenir-se, tampoc el defraudarà, poques persones surten indiferents de la sala. Bohemian Rhapsody comet algun error de relat (perdonable), però desprèn pura passió i un poderosíssim sentiment contagiós, de fer sentir coses a l'espectador, fins i tot llàgrimes d'emoció a més de records. Hi ha un afecte infinit posat en cada fotograma del que és impossible no enamorar-se, i que torna insignificant qualsevol petita errada plasmada a la historia. 

Una celebració de la vida i el talent de dues hores, amb la música de Queen com a protagonista, en la que Freddie Mercury puja a l'Olimp de l'èxit per després caure pels seus propis errors i tornar-se a aixecar gràcies a l'ajuda dels seus amics. Un cant als  valors com l'amistat i l'esforç, amanit de moments tant dramàtics com còmics. Estem davant d’una carta d'amor a la que ha estat una de les bandes més grans de tots els temps. Té poca importància que un sàpiga més o menys de Freddie Mercury, de la mateixa manera que tampoc cal esperar sortir del cine sabent-ho tot sobre la banda. No s’ha d’anar a veure la pel·lícula amb la intenció de presenciar una biografia detallada de Queen, perquè no és l'objectiu. Estem davant d’una "experiència" més que davant d’una "pel·lícula" en si. S’ha de viure i s’ha de sentir. De la resta ja ens en podrem informar després. Sincerament penso que tot amant de Queen i de la música en general hauria de veure aquest biopic perquè val molt la pena, entreté, emociona i no peca d'explícit ni es rebolca en fang del tema de l’homosexualitat, els excessos ni les drogues, només ho mostra, per la qual cosa la memòria de Freddie Mercury en cap moment toca l'ordinari i xavacà. 

La pel·lícula comença al 1970 amb els inicis d'una banda anomenada Smile liderada per Brian May (Gwilym Lee) i Roger Taylor (Ben Hardy) que toquen en bars petits i que acaben de perdre al seu cantant. Desprès d’un concert se'ls acosta un jove fan de la banda d'origen Parsi anomenat Farrokh Bulsara, extravagant i amb una boca plena de dents, que vol ser el cantant i decideixen donar-li una oportunitat. Al moment tothom queda sorprès amb el carisma que irradia, aquest és el començament, la resta és història. Freddie Mercury està interpretat magistralment per Rami Malek, possiblement una de les millors interpretacions de l’any, que no tindria que passar desapercebuda per la nominació als Oscars. Un altre paper molt aconseguit és el de John Deacon (Joseph Mazzello) el baixista i el de la primera novia del Freddie, Mary Austin (Lucy Boynton). Bohemian Rhapsody té una ambientació increïble i una posada en escena que et deixa sense respiració. A pesar dels problemes sorgits durant el rodatge, que va acabar amb l'acomiadament del director Bryan Singer (substituït per Dexter Fletcher) no s'aprecien en el resultat final, quedant una pel·lícula molt intensa, centrant-se més en les seves composicions i el seu ascens a la fama, que en la vida sexual del Freddie i la lenta agonia que va patir amb la Sida.

Capítol a part és la de la recreació del Live Aid el 13 de juliol de 1985 a l’estadi de Wembley, com està tot muntat i com està cuidat al detall, fins al punt de que si es compara amb el Live Aid original, es pot veure com els gots de Pepsi i de cervesa que hi ha a sobre del piano estan exactament al mateix lloc i amb la mateixa quantitat de cervesa, espectacular, moment de pell de gallina.

Algunes diferències (perdonables) entre la pel·lícula i la realitat de Freddie Mercury i Queen.

Si bé la pel·lícula està feta amb la base de la història de Queen i Freddie Mercury, Bohemian Rhapsody no és un documental, per la qual cosa es van prendre certes llicències i es van retocar algunes coses sobre la realitat.

Formació de la banda

La manera en què la pel·lícula presenta com es va formar Queen és molt diferent al que va passar. En realitat Freddie Mercury va conèixer als seus companys de banda mentre estudiava art i disseny a l'escola Ealing Art College de Londres. Allà, Mercury es va fer amic de Tim Staffell, que era part de Smile amb May i Taylor, i poc després es va fer fan de la banda. Quan Tim Staffell va deixar Smile al 1970, Mercury va ingressar a la banda. Un altre dels punts diferents en la formació de Queen a la pel·lícula és quan es va incorporar el baixista John Deacon. Freddie Mercury no només va convèncer a May i Taylor per canviar el nom de Smile a Queen, sinó que va ser al 1971 quan van incorporar al baixista John Deacon al grup.

Els amors de Freddie Mercury

La pel·lícula narra que Mercury va conèixer a la seva novia Mary Austin la mateixa nit en la que es va incorporar a la banda al 1970. Però, segons Rolling Stone, no es va interessar en ella fins desprès de convertir-se en el líder de Queen. El film també crea de forma fictícia la manera que sorgeix la història d'amor entre Freddie Mercury i Jim Hutton, quan mostra que tots dos es van conèixer en una festa organitzada pel cantant en la que Hutton treballava com a cambrer. En la vida real, es van conèixer en un club nocturn.

Quan va agafar la sida

A la pel·lícula, Freddie Mercury s'assabenta que té sida i ho revela als seus companys abans del concert Live Aid (1985). Aquest fet fictici serveix per donar-li un toc emotiu a la pel·lícula, però no és així com va passar realment. Segons el mateix Jim Hutton, Freddie Mercury no va saber de la seva malaltia fins al 1987, i no ho va anunciar oficialment fins al 23 de novembre de 1991, un dia abans de la seva mort.

Participació al Live Aid de 1985

La pel·lícula mostra que la banda es va reunir per participar en el concert després d'una llarga temporada sense veure's les cares. Però no va anar així, ja que la banda havia editat l'any anterior el seu àlbum The Works (1984) i havien fet una gira mundial per presentar el disc entre 1984 i 1985.

Separació

Una altra de les diferències entre la ficció i la realitat, és que Queen mai es va separar tal com ho planteja el film. A la pel·lícula, Mercury signa un contracte en solitari per 4 milions de dòlars sense dir-ho als seus companys de la banda i això va generar tensió dins del grup. Però el que va passar realment és que la banda va perdre el seu entusiasme al 1983, després d'haver estat de gira durant una dècada. Tots van estar d'acord a prendre's un descans i centrar-se en les seves carreres en solitari. Segons la biografia de Lesley-Ann Jones, Mercury, la banda va treballar en projectes individuals després del seu àlbum Hot Space de 1982. No obstant això, explica Rolling Stone, no van perdre el contacte i van començar a treballar al 1983 en el disc The Works, que inclou els grans èxits Radio Ga Ga, I Want To Break Free i Hammer To Fall.

Els temes de la banda sonora original del disc i la pel·lícula.

20th Century Fox Fanfare (arranged by Brian May)
Somebody To Love (from A Day At The Races)


Doing All Right...Revisited (Performed by Smile, from Queen)
Keep Yourself Alive (from Live At The Rainbow 1974)


Killer Queen (from Sheer Heart Attack)
Fat Bottomed Girls (Live In Paris 1979, from Jazz)


Bohemian Rhapsody (from A Night At The Opera)


Now I’m Here (Live At Hammersmith 1975, Bonus of Sheer Heart Attack 2011 )
Crazy Little Thing Called Love (from The Game)
Love Of My Life (Rock In Rio 1985, from A Night At The Opera)
We Will Rock You (Movie Mix, from News Of The World)
Another One Bites The Dust (from The Game)
I Want To Break Free (from The Works)


Under Pressure (Performed by Queen & David Bowie, from Hot Space)
Who Wants To Live Forever (from A Kind Of Magic)
Bohemian Rhapsody (Live Aid 1985, from A Night At The Opera)
Radio Ga Ga (Live Aid 1985, from The Works)
Ay-Oh (Live Aid 1985)
Hammer To Fall (Live Aid 1985, from The Works)


We Are The Champions (Live Aid 1985, from News Of The World)
Don’t Stop Me Now… Revisited (from Jazz)
The Show Must Go On (from Innuendo)

Fox anunciava el 2 de gener totes les sorpreses i continguts que inclourà el Blu-ray i DVD de la pel·lícula Bohemian Rhapsody, que arribarà a les botigues en format digital el 22 de gener, i en físic el 12 de febrer. Ho farà acompanyada, entre altres coses, de l'actuació sencera de 22 minuts del Live Aid, incloent les dues cançons inèdites que no surten al film, Crazy Little Thing Called Love i We Will Rock You. A més del clàssic Making Of, inclou també entrevistes amb els actors i l’equip de producció. Com a material exclusiu no vist al cine, també inclou escenes inèdites del Freddie a Nova York, més moments entre el Freddie i Mary, com John Deacon es va unir a la banda, o com se li va ocórrer a Freddie Mercury el logo per Queen.

La historia de l’àlbum A Night At The Opera i el Live Aid de 1985.

Hi ha carreres musicals que pinten bé des de bon començament, però en un moment donat hi ha un punt d’inflexió que fa que una banda passi de ser molt bona a llegenda. La banda en qüestió és Queen, i el punt d’inflexió és el disc A Night At The Opera.

A Night At The Opera és el quart àlbum d'estudi de Queen, publicat al 1975. Va ser, a la seva època, la producció musical més cara, un èxit comercial, i va ser valorat pel públic i per la premsa especialitzada com un dels més excelsos treballs de la banda. L'àlbum agafa el nom de la pel·lícula Una nit a l'òpera dels germans Marx, que la banda va veure una nit mentre gravaven el disc. Des del primer tema, fins a l’últim és una obra mestra, així de senzill. 

Però la joia de la corona d'aquest enorme i excel·lent cum laude, A Night At The Opera és la composició de Freddie Mercury coneguda per tothom, i particularment brillant, per la seva bellesa, la seva força, la seva convicció, i la seva ruptura de barreres musicals, Bohemian Rhapsody. Sobra explicar res sobre aquest himne imprescindible de la història del Rock, i segurament de la música en general. Poques vegades s'ha vist una peça tan absolutament perfecte, elaborada, rematada de forma sublim, i tan colpidora. Des del subtil inici de Mercury al piano, fins al clímax de la cançó, s’entén perfectament per què l'àlbum es titula A Night At The Opera i no d'altra manera, alhora que es converteix en una descarrega de Hard Rock a la guitarra de Brian May quan assumeix el protagonisme principal. Indescriptible, estratosfèric, d'una bogeria i una genialitat sense límits. Podríem dir que Bohemian Rhapsody és una Òpera Rock concentrada en sis minuts, que sorgeix perquè el que va fer Mercury, va ser ajuntar tres cançons que tenia al cap en una sola.

Per tancar l’àlbum, el que també seria el tancament dels concerts de la Reina, el particular instrumental de l'himne nacional God Save The Queen. La cirereta del pastís per un disc que hauria d'estar als llocs més alts d'honor de tot allò que estigui, d'una manera o altra, relacionat amb la musica. 

Perquè sense Bohemian Rhapsody i, sobretot, sense A Night At The Opera, és segur que el que avui coneixem com Queen, es limitaria tan sols als seus tres, i d'altra banda, notables primers àlbums. Errors a l'hora de signar el seu primer contracte amb Trident Records, amb el que es veien pràcticament obligats a entregar el seu talent cap a la companyia sense rebre res a canvi, els van fer trontollar en trobar-se pràcticament a la ruïna. Queen, venia, girava, triomfava, però ells no veien un duro. Va ser el moment de trencar les seves cadenes contractuals, i deixar que el seu nou mànager, John Reid, els busqués un nou contracte més digne. Mentrestant, ells es dedicaven en exclusiva a parir l'àlbum de les seves vides. S’ho van jugar tot a una  carta i el resultat no va poder ser millor. Com a conseqüència d'aquest disc, va ser possible tot el que a la banda li passaria en els seus anys següents, des d'aleshores, per fi, podrien gravar els àlbums que els venia de gust.


Queen assalta el Live Aid 

A principis dels vuitanta, després de les ja conegudes friccions entre els integrants de Queen, a més del fet que cada membre desenvolupés projectes musicals en solitari semblava que la banda estava en declivi. Al 1981 sortia al mercat Queen Greatest Hits, un àlbum que reunia els singles més venuts de la banda des de 1974 fins al més recent en aquell moment que era The Game (1980). Tampoc va ajudar la caiguda de popularitat als Estats Units, atribuïda al videoclip del tema I Want To Break Free (1984) en el que surten tots vestits de dona i que la MTV va vetar al ser interpretat com una declaració a favor del transvestisme i el llibertinatge sexual, sobretot per part de Freddie que conservava el bigoti a la caracterització, quan en realitat la idea va sortir de la novia de Roger Taylor i la cançó la va escriure el baixista John Deacon.

El 13 de juliol de1985 data del Live Aid, va ser una fita en la història de la música contemporània, atès que va marcar un abans i un després, va ser testimoni de la decadència d'algunes celebritats, va ser igualment la plataforma per nous artistes que van catapultar les seves carreres i, més important, va ser l'escenari en què Queen no només va ressorgir, sinó que es va consagrar com una de les bandes més importants de la història del Rock. D'ara endavant, Queen sembla invencible.

Queen tenia un repte bastant difícil quan va sortir a l’escenari. Es tractava sens dubte el concert més gran de la història del Rock, amb reunions de Led Zeppelin, The Who, Black Sabbath, i Crosby, Stills, Nash & Young, a més d'actuacions de pràcticament tots els grans noms del Rock. Com podrien destacar ells?, Freddie Mercury va insistir davant la premsa que l'espectacle no era cap competició, no obstant això, astutament va demanar de sortir a l'escenari de l'estadi de Wembley a les 18.00 h, sabent que l’audiència de TV a Anglaterra començaria a aconseguir els índexs màxims a aquella hora.

Però s’ho van haver de currar. Money For Nothing era la cançó d'aquell estiu i Dire Straits l'acabava de tocar amb Sting, abans de tancar amb Sultans Of Swing. Just abans, U2 ho petaven amb un show de dos temes, que van tancar amb una versió de dotze minuts de Bad. Queen sabien, a més, que darrera seu anaven David Bowie, la primera actuació de The Who en tres anys i Elton John.

Amb vint minuts, que al final es van convertir en 25, Queen va fer tot el possible per concentrar un concert complet. Van obrir amb una retallada Bohemian Rhapsody, que va enllaçar directament amb Radio Ga Ga, el seu single més recent Hammer To Fall, seguit per Crazy Little Thing Called Love i la traca final amb We Will Rock You enllaçat amb We Are The Champions. Moltes bandes es van veure superades pel gegantesc escenari de Wembley, però Mercury se’l va menjar, literalment.

Va ajudar molt, també, que les esperadíssimes reunions (Zeppelin, The Who, Sabbath, CSNY) van estar per sota de les expectatives. No portaven encara les suficients hores d'assaig i, en el cas de Led Zeppelin, fins i tot va faltar afinació. Mentre alguns dels grans noms s'havien ajuntat sense assajar gaire, Queen van dedicar una setmana sencera a preparar l'actuació al teatre Shaw, de Londres, segons explica l'assistent personal de Mercury, Peter Phoebe Freestone, a la biografia del cantant. “Ningú s’ho havia preparat a fons, excepte Queen”, comenta Pete Smith, coordinador del concert, en el mateix llibre. Queen mai havia sonat millor, i molts crítics van destacar que s'havien apropiat del show.

Animats pel resultat, la banda va planificar una gira sense precedents per estadis, Magic Tour al 1986. Queen es va propulsar de tornada entre els millors. Rejovenits, el món estava una vegada més als seus peus. Seria un altre èxit, però per desgràcia, seria l'última gira amb Mercury. Tal com titula la seva cançó, The Show Must Go On, que a més és el tema que tanca la pel·lícula Bohemian Rhapsody.

“No seré una estrella del rock. Seré una llegenda”
Freddie Mercury. 05 Setembre 1946 - 24 Novembre 1991.

Queen - Live Aid 1985/07/13 [Best Version]


Queen Live Aid (1985) comparativa de Mercury amb la pel·lícula Rami Malek (2018)


 
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

COMENTARIS

Emoció
Josep M. Salat, 10/01/2019 a les 18:45
+2
-0
Plenament d'acord. La crítica l'ha considerat una pel.lícula menor que no mereix més de dues estrelles. El públic, però, sempre tenim l'última paraula i, malgrat que hi haurà devots de Quenn a qui no haurà convençut, altres -pel que es veu un quants milions d'espectadors- ens hi hem emocionat.
Quan el cine aconsegueix connectar assoleix sovint els seus objectius. I si l'objectiu d'aquest biòpic era, per parts dels membres de la banda que han sobreviscut a Freddie Mercury, tributar-li un homenatge, s'aconsegueix plenament. Bona part del mèrit recau en el gran treball de l'actor que l'encarna, Rami Malek, davant del qual cal treure's el barret.
No és fidel a la història real de la danda. Tenim biografies autoritzades per conèixer-la. I mèrit de la pel.lícula haurà estat que molts les hem rellegit o les hauran descobert.
Nova i llarga vida a Quenn!
Una gran película
Ana Meya Abad , 11/01/2019 a les 09:08
+2
-0
La he visto dos veces primer momento el que hacía de Mercury me impacto y pensé hay no sé pero según iba viendo la película este se me olvidó estaba muy bien la película hay fechas que no coinciden pero volvería a verlo otra vez y un bravo para todos ellos
FANTASTIC....
Anònim, 16/01/2019 a les 19:53
+0
-0
Un article fantàstic Pep, moltes felicitats i moltes gràcies,

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Intensitat del vot a CiU a les municipals del 2015.
Intensitat del vot a CiU a les municipals del 2015.
L'extinta federació nacionalista va aconseguir suports a 859 municipis, amb un percentatge de vot mitjà del 42,1%
La Junta Electoral va ordenar treure els símbols sobiranistes de tots els edificis públics
Nínidress, imatge promocional.
Nínidress, imatge promocional. | Tràfec Teatre
Pilar Màrquez Ambròs
L'obra sobre abusos sexuals es representarà al Teatre Municipal de Berga dissabte a dos quarts de 10 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda