DADES La població del Berguedà repunta amb 38.980 habitants

La comarca registra un creixement interanual de l'1,39%

Pilar Màrquez Ambròs/Redacció
20 de desembre del 2018
Actualitzat a les 18:59h
Berguedans durant una de les fires que se celebren durant l'any a la ciutat de Berga.
Berguedans durant una de les fires que se celebren durant l'any a la ciutat de Berga. | Pilar Màrquez Ambròs
El Berguedà recupera població aquest 2018 encara que tímidament, segons l'anuari sobre població que ha publicat l'Idescat amb dades de l'1 de gener d'enguany. En aquesta data al Berguedà hi vivien 38.980 persones amb un creixement interanual de l'1,39% per cada 1.000 habitants. La dada de població torna anar a l'alça després de la davallada de 2015 quan en un any van perdre's gairebé 500 habitants. A Berga la població era l'1 de gener d'enguany de 16.200 persones, 85 persones més que l'any anterior. 

Per grups d'edat, la franja d'entre 45 i 64 anys és la que té més individus amb 11.440, la segueix la franja de més de 65 anys amb 9.563 persones i la que se situa entre 25 i 44 anys amb 9.497 individus. Finalment, menors de 15 anys hi ha 5.475 persones i entre els 16 i 24 anys consten 3.005 individus. Per sexes, al Berguedà, hi ha 19.587 dones i 19.393 homes. 

Per lloc de naixement, la població del Berguedà nascuda a Catalunya és de 31.477 habitants, a la resta de l'Estat és de 4.009 persones, i nascuts a la resta del món, 3.527 persones. En aquest cas, Idescat obté les dades de l'empadronament de 2017.

Per nacionalitat, 863 berguedans tenen la d'un país de la Unió Europea que no és l'estat espanyol, 156 de la resta d'Europa, 1.063 de l'Àfrica, 157 de l'Amèrica Central i del Nord, 315 de l'Amèrica del Sud i 126 d'Àsia i Oceania.

Població catalana

La xifra de població catalana ha arribat al seu màxim històric amb 7.543.825 habitants des de l'1 de gener de 2018, després d'augmentar la població en 27 comarques i l'Aran, segons estimacions de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre supera el màxim històric assolit el 2012 i representa un augment de 47.549 habitants respecte a un any enrere, ha informat la institució aquest dijous en un comunicat.

L'arribada de població estrangera ha estat el principal motiu de creixement, amb 43.108 persones. També, l'aportació del saldo migratori amb la resta d'Espanya ha estat de 4.216 persones i el creixement natural de 638 persones, després de registrar-66.803 naixements i 66.165 defuncions.

Durant l'any 2017, la població ha crescut en 27 comarques i a l'Aran, i s'ha reduït en un total de 14, tenint lloc els majors creixements al Baix Penedès, el Gironès, l'Alt Penedès i Osona, mentre que en el altre extrem se situen Terra Alta, Pallars Jussà, Garrigues i Ribera d'Ebre. La xifra de població major de 65 anys a 1 de gener és de 1.417.311 habitants, 21.106 persones més que l'any anterior com a conseqüència de l'augment d'esperança de vida i de generacions cada vegada més nombroses que arriben als 65.

També ha crescut la població de 15 a 64 anys arribant a les 4.938.813 persones, 26.705 més que l'any anterior. En canvi, la població de 0 a 14 anys és de 1.187.701 habitants, 262 persones menys que l'any anterior.

Baixa la natalitat i creix l'esperança de vida

El procés d'envelliment de la població catalana ha continuat el 2018 fruit de la combinació d'una baixa natalitat i una esperança de vida alta, i és que el percentatge de població de més de 65 anys ha passat del 18,6% al 18,8 %. El pes de la gent gran en relació amb els adults ha crescut, passant l'índex de dependència de 28,4 a 2017-28,7 el 2018.

Les comarques amb major creixement migratori són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat, i el percentatge de persones grans és superior a Terra Alta, el Pallars Jussà, el Ripollès, Garrigues i Priorat.