La Patum es reivindica com una festa viva a través de les històries dels seus protagonistes

Donar veu i recollir de primera mà les històries personals i col·lectives d'una festa que és viva i canviant com la Patum. Amb aquest objectiu el 13è aniversari de la proclamació de la celebració com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat ha acollit, a Berga, una nova entrega de l'audiovisual "Vides de Patum", enregistrat i editat per Produccions MC. En aquesta ocasió, l'audiovisual ha estat protagonitzat per Isabel Cardona, una de les primeres dones que va fer saltar una maça, i Josep Freixa Nyaco, vestidor de la comparsa dels Plens durant una cinquantena d'anys. La Sala Casino de la capital de comarca s'ha omplert de gom a gom per a la cita anual de commemoració del nomenament de la UNESCO. 

La regidora de Patum, Mònica Garcia, ha destacat, en l'acte d'aquest divendres a la nit, el valor d'un tipus de documental en què "es pot contemplar la  història universal posada dins de la nostra petita història de la Patum, així com canvis socials i maneres de viure". Segons ha explicat Garcia, després que un nombrós públic assistís a la projecció de l'audiovisual d'enguany, el propòsit primari de la iniciativa que es porta a terme any rere any és, a llarg termini, disposar de documents històrics sobre la celebració. "Però quan et trobes amb històries humanes tot queda impregnat d'un relat amb l'emoció de les persones que han viscut la festa", ha apuntat la regidora.

Garcia ha afegit que "en dies en els quals s'homenatja la Patum i la ciutat de Berga, què millor que homenatjar i recollir també aquestes vides" sense les quals hi haurà històries que acabaran desapareixent. Les anècdotes que han explicat als vídeos Isabel Cardona i Josep Freixa, amb un paper destacat a la història del Corpus berguedà, han generat, sens dubte, somriures i nostàlgia i també alguna sorpresa entre els assistents a la Sala Casino. 
 
Isabel Cardona, que va formar part del grup de dones que va realitzar un salt de Maces exclusivament femení l'any 1960, ha recordat que ningú va saber qui eren fins que no va acabar. En aquella època, segons ha assegurat també Josep Freixa,  que va ser vestidor de plens entre 1961 i 2011, no estava ben acceptat que una dona saltés de Ple o en qualsevol altra comparsa. Entre les anècdotes que Freixa ha recordat de la festa, ha parlat d'un any en què els petards que es van comprar treien espurnes "de tots colors" per disgust dels patumaires, de la desaparició de la processó del Corpus, i de la decisió de l'alcaldessa, fa dos anys, quan va caldre una restricció puntual de la plaça per l'acumulació de persones. 

Ambdós protagonistes han rebut com a regal una fotografia antiga de la seva participació en la festa. Josep Freixa Nyaco ha llençat una petició des de l'escenari, quan se'ls ha demanat que diguessin unes paraules: fer realitat el museu de la Patum. "Voldria reivindicar el museu de la Patum, ja ho sé que l'Ajuntament de Berga em dirà que no hi ha cèntims però tampoc n'hi havia abans, ni en tindran els futurs ajuntaments", ha explicat amb humor. "Si veiéssiu la quantitat de coses que hi ha per exposar i que s'estan fent mal bé, quedaríeu esgarrifats. Per mi és terrible veure el que es va fent mal bé", ha exposat Freixa que ha animat a fer més coses per conservar tot el patrimoni patumaire que hi ha darrere d'allò que es veu, des de vestits i objectes fins a treballs que tercers han fet sobre la festa.

Per acabar, Isabel Cardona ha demanat "continuar amb la mateixa il·lusió" i que la "Patum sigui sempre una cosa viva que la fem, que no sigui mai una cosa folklòrica que la feien i que ara nosaltres imitem". L'acte d'aniversari ha estat conduït per Martí Villegas i ha finalitzat amb l'actuació del Cor de Veus Blanques de l'Escola Municipal de Música de Berga. 
 

 

Aquest dissabte es farà una visita guiada a les entranyes de la Casa de la Patum. Es tracta d’una activitat inclosa en el projecte 'Àgora cultural Berga', que impulsa l’àrea de Patrimoni Cultural i Museus de l’Ajuntament de Berga per donar a conèixer el patrimoni cultural de la ciutat a través d’activitats de divulgació.