16
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
11:26h
Josep Lara (Guardiola de Berguedà, 1969) va estrenar-se com a president del Consell Comarcal del Berguedà ara fa un mes. És alcalde de Guardiola de Berguedà, educador social i presideix les Nits Musicals de Guardiola de Berguedà, distingides amb la Creu de Sant Jordi d'enguany.
La seva entrada a la presidència del Consell, en substitució de David Font, ha coincidit amb la posada en marxa del porta a porta, un sistema que ha de treure el Berguedà de la cua del reciclatge a Catalunya.
- Ha entrat a presidir el Consell Comarcal del Berguedà quan falten set mesos escassos de mandat. Com ho afronta?
- Ho afronto amb molta il·lusió. La veritat és que em fa molta il·lusió estar al capdavant del consell comarcal. El meu predecessor, en David Font, ha fet moltíssima bona feina. Aquest consell comarcal havia estat un gestor de la gratuïtat del Túnel del Cadí, de la tramitació del DNI, i li estem començant a donar la volta. Primerament amb la part que li toca al David com a president dels darrers tres anys; i espero que també en aquests últims mesos de mandat amb mi al capdavant, siguem capaços de fer que el Consell sigui present a totes les cases del Berguedà.
Que tothom vegi el Consell Comarcal del Berguedà com una administració propera, útil i eficaç. Que més enllà de gestionar el DNI, el Túnel del Cadí, i quatre serveis bàsics mancomunats, siguem capaços de transmetre a la ciutadania que aquest és un ens que té importància per la seva vida diària.
- Vostè substitueix a David Font, una persona que com a president comarcal ha estat molt ben valorada. Què suposa substituir-lo?
- El David Font és una persona molt capaç, amb una capacitat de treball innegable. Com deia, aquest consell comarcal ha passat de ser gestor dels DNI, a una administració amb què poden comptar els ciutadans. Ara bé, no m'agraden les comparacions, el David tenia les seves qualitats i jo en tinc unes altres. Vull pensar que la gent, a partir d'ara, que estic jo al capdavant del consell comarcal, valorarà també aquestes altres qualitats.
- Quines creu que seran les seves qualitats al capdavant del Consell?
- És difícil de dir perquè cadascú és d'una manera. Però valoro molt la proximitat, valoro molt explicar les coses i sóc una persona a qui agrada ser molt transparent. Valoro molt les xarxes socials, la meva intenció és que tothom sàpiga el treball que s'està fent al consell comarcal. Però el gran gruix de feina està en marxa. Tota la maquinària del mandat està en funcionament des de fa tres anys. He arribat cap al final, i evidentment no l'aturaré. Continuaré treballant en el mateix sentit però amb el meu tarannà i forma de fer les coses.
- Quins són els principals reptes que es trobarà com a president comarcal aquests mesos?
- Com a gran repte, a hores d'ara, tenim el porta a porta. Vaig començar com a president fa un mes i poc. En aquest mes hem començat a aplicar el porta a porta a l'alt i al baix Berguedà, i és un gran repte, perquè és un canvi radical per a tota la comarca. Hem de pensar que venim d'un sistema que era relativament còmode, la gent reciclava o no, però treien les escombraries quan volien. Ara tenim un sistema que penso que és més endreçat, més controlat, més eficient, i això és difícil d'implantar. És difícil d'implantar perquè l'antic sistema ens era molt còmode. Tot i que, si mires les estadístiques, els índexs de reciclatge eren molt baixos i ara s'han disparat. Això demostra que aquest sistema és eficient i bo.
Si tots haguéssim estat capaços d'entendre que havíem de reciclar i que havíem de ser una mica més endreçats, no hauria fet falta aplicar el porta a porta. Però no era el cas: veníem d'entre un 20 i un 30% de recollida selectiva, i això és molt per sota del que marca la comunitat europea. En aquestes primeres setmanes de porta a porta l'índex de recollida selectiva és ja del 80%.
- Quins altres objectius afronta aquests set mesos que estarà al capdavant de l'ens?
- Hem d'aplicar un fons europeu FEDER, i també hem d'executar dos plans de foment del turisme. En aquest sentit, ja s'estan executant algunes qüestions pendents com és el cas del Xalet del Catllaràs. Aquests són els grans reptes. Més enllà, hauríem de fer algun pla per a l'habitatge, per intentar revertir la regressió demogràfica que cada cop afecta més el Berguedà. El Berguedà està perdent habitants en favor d'altres comarques i hauríem de ser capaços de fer alguna cosa.
També és molt important que la fibra òptica arribi a tota la comarca, que pugi més amunt de Berga. No pot ser que hi hagi municipis amb problemes de connexió com els actuals.
- El polígon d'Olvan continua a la carpeta d'assignatures pendents. És una qüestió que tirarà endavant o que ha quedat aparcada?
- No és que sigui una qüestió aparcada. Penso que l'aplicació de l'article 155 ens ha fet molt mal a tots. El polígon depèn de l'Incasòl i estem com estem. Ha estat un any llarg i el 155 ens ha congelat tota mena d'acció de govern. El polígon d'Olvan ha de ser un dels pilars bàsics d'aquesta comarca, que no pot viure només del turisme. L'alt Berguedà té més eines per viure del turisme, per demografia, entorn i natura. Però al baix Berguedà hem de ser capaços d'atraure empreses i el polígon d'Olvan és una assignatura que tenim pendent. Vull pensar que un cop que es normalitzi el govern, que ja està en marxa, serem capaços de tornar a engegar els projectes de l'Incasòl i del polígon d'Olvan.
- En quin punt està el projecte? Què hi fa falta ara mateix?
- Que l'Incasòl desencalli la venda de les parcel·les i faci la urbanització. És un tema que aquest primer mes de feina encara no he pogut tocar amb profunditat. L'últim mes, el consell comarcal i els ajuntaments, en bloc, han estat sobretot dedicats a la implantació del porta a porta.
- El nou sistema de recollida d'escombraries és, sens dubte, el tema més comentat a la comarca i ha generat algunes queixes i un cert neguit. En què diria que s'ha fallat en la implementació del porta a porta?
- Estic convençut que l'alt i el baix Berguedà ens van servir com a rodatge per posar en funcionament el sistema. En la implantació a Berga, Vilada i Avià, hem intentat aprendre d'allò que havia fallat. En un primer moment, es va fallar en coses bàsiques, principalment en la informació. És veritat que vam fer infinitat de reunions amb veïns, comunitats de veïns i als municipis, però potser ens va faltar comunicar-ho bé. A Berga ens ha costat menys arribar a la gent, encara que hi ha qui hi està en contra i abandonaments. Hem potenciat la campanya comunicativa amb la publicació de resultats a Twitter i Instagram, hem posat anuncis als mitjans, hem fet vídeos, etcètera.
També és cert que, d'inici, ens vam marcar un dia molt assenyalat per començar el porta a porta i vam anar justos, però era un compromís que havia sortit del Consell d'Alcaldes. Quan vam optar pel sistema, vam decidir implantar el porta a porta amb unanimitat de tots els colors polítics i tots els alcaldes de la comarca.
Teníem un mandat polític per començar en una data determinada però segurament, si haguéssim estat realistes, hauríem pogut posposar-ho una setmana o quinze dies, i haurien anat millor el repartiment dels kits de material, entre altres. En general, la gent ja ha entès el sistema, sobretot a l'alt i al baix Berguedà, on fa dies que està en marxa. A part de ser president del consell comarcal, jo sóc alcalde, i he de dir que la gent gran em ve a veure a l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, i ens feliciten pel fet de no haver d'anar a buscar un contenidor. Treuen la seva galledeta davant la casa i després la recullen. Els és més fàcil.
- Què hi guanya la ciutadania amb el porta a porta?
- Hi guanyem tots, hi guanyaran els nostres fills, i hi guanyarà el planeta. Hi ha una cosa que s'explica poc que és que el tema del pagament a generació ens pot afavorir. D'entrada, aquest any, hem congelat taxes. El rebut de les escombraries no ha pujat ni un euro, quan el cànon d'entrada de tones de rebuig a l'abocador sí que s'ha disparat. Estem pagant molt més cànon d'entrada de tona a l'abocador. Si no vols agafar el criteri ecològic o mediambiental, has de tenir en compte el preu. Sense l'aplicació del porta a porta, hauríem d'incrementar la taxa d'escombraries, i això no ho vol ningú.
Si el porta a porta funciona bé, a la llarga ens podem veure en cor d'abaixar preus o abaixar l'impost de recollida de residus a la gent que més bé ho faci.
- Per tant, estan plenament convençuts que el sistema es consolidarà i no hauran de rectificar la decisió d'implantar-lo. El porta a porta ha arribat per quedar-se?
- Sí, crec que aquest sistema ha vingut per quedar-se. No m'imagino tornant a posar els contenidors a la via pública. Les dades ens demostren que és un canvi positiu. Ens trobàvem en un 20 o un 25% de recollida selectiva i ara som al 80%. L'empresa Spora que ha desplegat el sistema en molts municipis de Catalunya ens diu que amb el sistema tradicional de contenidors a la via pública, com a molt, es pot arribar al 50% de recollida selectiva, malgrat que la comunitat europea ens està dient que hem de reciclar més, un 60%. En un mes el percentatge de recollida selectiva al Berguedà supera la recomanació europea amb escreix. Torno a dir que aquest sistema ha arribat per quedar-se.
- Aquest 80% de recollida selectiva serà la xifra a la qual ens acostumarem o encara ha de variar?
- Malauradament crec que sí. Tant de bo m'equivoqui i arribem al 85% o al 90% però crec que, després de la implantació, aquestes seran les dades que hi haurà. El sistema és eficient i la gent ha de treure les fraccions separades, hi està obligada, encara que aquesta no és una paraula que m'agrada. En alguns pobles del Bages fa temps que han implantat el porta a porta i les xifres se situen sobre aquest 75%-80%, així que crec que el percentatge actual es mantindrà.
- Als 19 municipis del Berguedà on no s'ha implantat el porta a porta, pobles de menys de 500 habitants, el Consell hi habilitarà illes de contenidors. Quins terminis teniu per a l'actuació?
- No tenim dates encara. La persona responsable de l'àrea de Medi Ambient és el conseller Francesc Xavier Francàs. Li he demanat que fins que no tinguem el porta a porta molt ben implantat, fins que no hi hagin abandonaments i no estigui molt consolidat, no es tiri endavant. Als 12 municipis amb més població del Berguedà ja s'està fent el porta a porta i està funcionant. Hem de ser capaços de tenir-ho consolidat per anar-nos-en als municipis petits, tenir ja les illes tancades, i implantar-hi el nou sistema de recollida.
- Hi haurà sancions pels incívics que llencen la brossa a la vorera o en el lloc on abans hi havia contenidors?
- La decisió és dels ajuntaments.
- Però què els recomana el consell comarcal?
- Nosaltres recomanarem avisar. A Berga s'han fet obertures de bosses i s'han detectat usuaris que no ho estaven fent bé, en quatre o cinc casos. Crec que cada ajuntament ha de ser capaç de prendre la seva decisió. Personalment, no sóc partidari de sancionar, sí d'avisar una o dues vegades. Si reincideixen en actituds incíviques, llavors potser sí que caldrà sancionar.
- Els botiguers, restauradors i també els treballadors de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga s'han reunit amb el conseller comarcal de Medi Ambient aquesta setmana per demanar més freqüència en la recollida. Què els hi han dit?
- Hem de veure-ho. Estem oberts a escoltar propostes. A l'alt Berguedà també hi ha veïns que creuen que l'horari de recollida potser no és el més adient. Nosaltres estem oberts a tot, però hem de demanar paciència i una mica de tranquil·litat. A Berga es recull l'orgànica tres dies a la setmana, més un als comerços. Són quatre dies a la setmana de recollida. Si realment els comerços necessiten un altre dia de recollida, ho podem estudiar. Però és precipitat prendre una decisió com aquesta ara com ara. Hem d'esperar uns dies, als comerços i restaurants els atabala tenir diversos bujols. Però el sistema s'acaba d'implantar i cal veure com funciona.
Si realment necessiten un dia de recollida, ho estudiarem. Però hem de ser prudents per no malbaratar recursos públics. Si la necessitat és real, el Consell prendrà la decisió de fer més recollides, però abans hem de veure que realment sigui necessària. Encara és molt aviat per valorar-ho.
- Quina dedicació té Josep Lara com a president comarcal?
- Un 80% de dedicació amb un sou d'uns 39.400 euros bruts i el 20% restant a l'Ajuntament de Guardiola. Jo fins ara treballava al Taller Coloma i dedicava dos dies a l'ajuntament. Tenia un 50% de dedicació, la meitat al Taller Coloma on portava treballant 28 anys i l'altra meitat al consistori. En el moment que se'm va proposar ser president des del Consell de Presidència i des del partit, vaig haver de demanar una excedència forçosa.
En la qüestió de la dedicació, cal dir que els percentatges es posen perquè cal que hi siguin. Del consell comarcal un dia qualsevol puc plegar a les 10 de la nit, i el dia que em toca a l'Ajuntament de Guardiola, també m'hi estic fins a última hora de la tarda.
- Si els resultats de maig els tornessin a posar en posició de governar el consell comarcal, creu que li agradaria continuar com a president?
- Si el PDECat té uns bons resultats a la comarca, si tornem a ser la força més votada i hi ha una majoria per governar, si el meu partit i els meus companys ho decideixen així, jo n'estaria encantat. Tot i que també he de dir que no entrava dins dels meus plans ser president del consell comarcal. Sóc alcalde de Guardiola de Berguedà i em sento molt orgullós de poder ser alcalde del meu municipi, quelcom que era un gran repte. Pensa que vaig entrar com a alcalde després de Montserrat Ribera, que també havia estat presidenta del Consell i havia estat diputada. Sóc partidari que els polítics han d'estar al servei de la ciutadania.
- Tenen futur els consells comarcals?
- Jo vull pensar que sí. Sé que les vegueries estan en boca de tothom, que tothom parla de la reorganització territorial de Catalunya. Però jo hi crec en els consells comarcals, en la política de proximitat, perquè és una administració molt propera als ajuntaments. En aquest mandat hem creat el Consell d'Alcaldes, que crec que és un gran encert d'aquesta casa. Poder asseure els 31 alcaldes del Berguedà en una taula de tu a tu, independentment de colors i d'ideologies polítiques, té molt de valor.
- Hi ha bona entesa amb el PSC, que forma part del govern comarcal?
- Sí. A nivell personal, molt. Aquests dies m'han demanat moltes vegades pel pacte amb el PSC. Però quan entrem al Consell Comarcal del Berguedà, fem una cosa molt sana mentalment, que és no parlar de política nacional. Al govern del Consell parlem de comarca, parlem de projectes comarcals, d'iniciatives amb què podem ajudar i beneficiar els nostres ciutadans. Això és el que ha fet que aquest consell funcioni bé, amb Demòcrates, PSC i PDECat. Hem estat capaços de plantejar una visió global de comarca i deixar de costat les diferències polítiques.
Tinc molt bona relació amb l'Abel García que és vicepresident comarcal, així com amb la Montserrat Badia, que també forma part de l'executiu comarcal. Però de la mateixa manera també hi ha cordialitat amb l'oposició, amb Esquerra i amb la CUP. La CUP va votar a favor de la meva investidura, he de dir que vaig estar gratament sorprès.
- En aquest sentit, la relació del Consell amb l'Ajuntament de Berga, com a capital de comarca, és bona?
- Sí. Les últimes setmanes hem tingut força reunions per coordinar el porta a porta, i hi ha una bona relació. De la mateixa manera que amb altres projectes que s'han tirat endavant. Per exemple, en l'àrea de Serveis Socials.
La seva entrada a la presidència del Consell, en substitució de David Font, ha coincidit amb la posada en marxa del porta a porta, un sistema que ha de treure el Berguedà de la cua del reciclatge a Catalunya.
- Ha entrat a presidir el Consell Comarcal del Berguedà quan falten set mesos escassos de mandat. Com ho afronta?
- Ho afronto amb molta il·lusió. La veritat és que em fa molta il·lusió estar al capdavant del consell comarcal. El meu predecessor, en David Font, ha fet moltíssima bona feina. Aquest consell comarcal havia estat un gestor de la gratuïtat del Túnel del Cadí, de la tramitació del DNI, i li estem començant a donar la volta. Primerament amb la part que li toca al David com a president dels darrers tres anys; i espero que també en aquests últims mesos de mandat amb mi al capdavant, siguem capaços de fer que el Consell sigui present a totes les cases del Berguedà.
Que tothom vegi el Consell Comarcal del Berguedà com una administració propera, útil i eficaç. Que més enllà de gestionar el DNI, el Túnel del Cadí, i quatre serveis bàsics mancomunats, siguem capaços de transmetre a la ciutadania que aquest és un ens que té importància per la seva vida diària.
- Vostè substitueix a David Font, una persona que com a president comarcal ha estat molt ben valorada. Què suposa substituir-lo?
- El David Font és una persona molt capaç, amb una capacitat de treball innegable. Com deia, aquest consell comarcal ha passat de ser gestor dels DNI, a una administració amb què poden comptar els ciutadans. Ara bé, no m'agraden les comparacions, el David tenia les seves qualitats i jo en tinc unes altres. Vull pensar que la gent, a partir d'ara, que estic jo al capdavant del consell comarcal, valorarà també aquestes altres qualitats.
- Quines creu que seran les seves qualitats al capdavant del Consell?
- És difícil de dir perquè cadascú és d'una manera. Però valoro molt la proximitat, valoro molt explicar les coses i sóc una persona a qui agrada ser molt transparent. Valoro molt les xarxes socials, la meva intenció és que tothom sàpiga el treball que s'està fent al consell comarcal. Però el gran gruix de feina està en marxa. Tota la maquinària del mandat està en funcionament des de fa tres anys. He arribat cap al final, i evidentment no l'aturaré. Continuaré treballant en el mateix sentit però amb el meu tarannà i forma de fer les coses.
- Quins són els principals reptes que es trobarà com a president comarcal aquests mesos?
- Com a gran repte, a hores d'ara, tenim el porta a porta. Vaig començar com a president fa un mes i poc. En aquest mes hem començat a aplicar el porta a porta a l'alt i al baix Berguedà, i és un gran repte, perquè és un canvi radical per a tota la comarca. Hem de pensar que venim d'un sistema que era relativament còmode, la gent reciclava o no, però treien les escombraries quan volien. Ara tenim un sistema que penso que és més endreçat, més controlat, més eficient, i això és difícil d'implantar. És difícil d'implantar perquè l'antic sistema ens era molt còmode. Tot i que, si mires les estadístiques, els índexs de reciclatge eren molt baixos i ara s'han disparat. Això demostra que aquest sistema és eficient i bo.
Si tots haguéssim estat capaços d'entendre que havíem de reciclar i que havíem de ser una mica més endreçats, no hauria fet falta aplicar el porta a porta. Però no era el cas: veníem d'entre un 20 i un 30% de recollida selectiva, i això és molt per sota del que marca la comunitat europea. En aquestes primeres setmanes de porta a porta l'índex de recollida selectiva és ja del 80%.
- Quins altres objectius afronta aquests set mesos que estarà al capdavant de l'ens?
- Hem d'aplicar un fons europeu FEDER, i també hem d'executar dos plans de foment del turisme. En aquest sentit, ja s'estan executant algunes qüestions pendents com és el cas del Xalet del Catllaràs. Aquests són els grans reptes. Més enllà, hauríem de fer algun pla per a l'habitatge, per intentar revertir la regressió demogràfica que cada cop afecta més el Berguedà. El Berguedà està perdent habitants en favor d'altres comarques i hauríem de ser capaços de fer alguna cosa.
També és molt important que la fibra òptica arribi a tota la comarca, que pugi més amunt de Berga. No pot ser que hi hagi municipis amb problemes de connexió com els actuals.
- El polígon d'Olvan continua a la carpeta d'assignatures pendents. És una qüestió que tirarà endavant o que ha quedat aparcada?
- No és que sigui una qüestió aparcada. Penso que l'aplicació de l'article 155 ens ha fet molt mal a tots. El polígon depèn de l'Incasòl i estem com estem. Ha estat un any llarg i el 155 ens ha congelat tota mena d'acció de govern. El polígon d'Olvan ha de ser un dels pilars bàsics d'aquesta comarca, que no pot viure només del turisme. L'alt Berguedà té més eines per viure del turisme, per demografia, entorn i natura. Però al baix Berguedà hem de ser capaços d'atraure empreses i el polígon d'Olvan és una assignatura que tenim pendent. Vull pensar que un cop que es normalitzi el govern, que ja està en marxa, serem capaços de tornar a engegar els projectes de l'Incasòl i del polígon d'Olvan.
- En quin punt està el projecte? Què hi fa falta ara mateix?
- Que l'Incasòl desencalli la venda de les parcel·les i faci la urbanització. És un tema que aquest primer mes de feina encara no he pogut tocar amb profunditat. L'últim mes, el consell comarcal i els ajuntaments, en bloc, han estat sobretot dedicats a la implantació del porta a porta.
- El nou sistema de recollida d'escombraries és, sens dubte, el tema més comentat a la comarca i ha generat algunes queixes i un cert neguit. En què diria que s'ha fallat en la implementació del porta a porta?
- Estic convençut que l'alt i el baix Berguedà ens van servir com a rodatge per posar en funcionament el sistema. En la implantació a Berga, Vilada i Avià, hem intentat aprendre d'allò que havia fallat. En un primer moment, es va fallar en coses bàsiques, principalment en la informació. És veritat que vam fer infinitat de reunions amb veïns, comunitats de veïns i als municipis, però potser ens va faltar comunicar-ho bé. A Berga ens ha costat menys arribar a la gent, encara que hi ha qui hi està en contra i abandonaments. Hem potenciat la campanya comunicativa amb la publicació de resultats a Twitter i Instagram, hem posat anuncis als mitjans, hem fet vídeos, etcètera.
També és cert que, d'inici, ens vam marcar un dia molt assenyalat per començar el porta a porta i vam anar justos, però era un compromís que havia sortit del Consell d'Alcaldes. Quan vam optar pel sistema, vam decidir implantar el porta a porta amb unanimitat de tots els colors polítics i tots els alcaldes de la comarca.
Teníem un mandat polític per començar en una data determinada però segurament, si haguéssim estat realistes, hauríem pogut posposar-ho una setmana o quinze dies, i haurien anat millor el repartiment dels kits de material, entre altres. En general, la gent ja ha entès el sistema, sobretot a l'alt i al baix Berguedà, on fa dies que està en marxa. A part de ser president del consell comarcal, jo sóc alcalde, i he de dir que la gent gran em ve a veure a l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, i ens feliciten pel fet de no haver d'anar a buscar un contenidor. Treuen la seva galledeta davant la casa i després la recullen. Els és més fàcil.
- Què hi guanya la ciutadania amb el porta a porta?
- Hi guanyem tots, hi guanyaran els nostres fills, i hi guanyarà el planeta. Hi ha una cosa que s'explica poc que és que el tema del pagament a generació ens pot afavorir. D'entrada, aquest any, hem congelat taxes. El rebut de les escombraries no ha pujat ni un euro, quan el cànon d'entrada de tones de rebuig a l'abocador sí que s'ha disparat. Estem pagant molt més cànon d'entrada de tona a l'abocador. Si no vols agafar el criteri ecològic o mediambiental, has de tenir en compte el preu. Sense l'aplicació del porta a porta, hauríem d'incrementar la taxa d'escombraries, i això no ho vol ningú.
Si el porta a porta funciona bé, a la llarga ens podem veure en cor d'abaixar preus o abaixar l'impost de recollida de residus a la gent que més bé ho faci.
- Per tant, estan plenament convençuts que el sistema es consolidarà i no hauran de rectificar la decisió d'implantar-lo. El porta a porta ha arribat per quedar-se?
- Sí, crec que aquest sistema ha vingut per quedar-se. No m'imagino tornant a posar els contenidors a la via pública. Les dades ens demostren que és un canvi positiu. Ens trobàvem en un 20 o un 25% de recollida selectiva i ara som al 80%. L'empresa Spora que ha desplegat el sistema en molts municipis de Catalunya ens diu que amb el sistema tradicional de contenidors a la via pública, com a molt, es pot arribar al 50% de recollida selectiva, malgrat que la comunitat europea ens està dient que hem de reciclar més, un 60%. En un mes el percentatge de recollida selectiva al Berguedà supera la recomanació europea amb escreix. Torno a dir que aquest sistema ha arribat per quedar-se.
- Aquest 80% de recollida selectiva serà la xifra a la qual ens acostumarem o encara ha de variar?
- Malauradament crec que sí. Tant de bo m'equivoqui i arribem al 85% o al 90% però crec que, després de la implantació, aquestes seran les dades que hi haurà. El sistema és eficient i la gent ha de treure les fraccions separades, hi està obligada, encara que aquesta no és una paraula que m'agrada. En alguns pobles del Bages fa temps que han implantat el porta a porta i les xifres se situen sobre aquest 75%-80%, així que crec que el percentatge actual es mantindrà.
- Als 19 municipis del Berguedà on no s'ha implantat el porta a porta, pobles de menys de 500 habitants, el Consell hi habilitarà illes de contenidors. Quins terminis teniu per a l'actuació?
- No tenim dates encara. La persona responsable de l'àrea de Medi Ambient és el conseller Francesc Xavier Francàs. Li he demanat que fins que no tinguem el porta a porta molt ben implantat, fins que no hi hagin abandonaments i no estigui molt consolidat, no es tiri endavant. Als 12 municipis amb més població del Berguedà ja s'està fent el porta a porta i està funcionant. Hem de ser capaços de tenir-ho consolidat per anar-nos-en als municipis petits, tenir ja les illes tancades, i implantar-hi el nou sistema de recollida.
- Hi haurà sancions pels incívics que llencen la brossa a la vorera o en el lloc on abans hi havia contenidors?
- La decisió és dels ajuntaments.
- Però què els recomana el consell comarcal?
- Nosaltres recomanarem avisar. A Berga s'han fet obertures de bosses i s'han detectat usuaris que no ho estaven fent bé, en quatre o cinc casos. Crec que cada ajuntament ha de ser capaç de prendre la seva decisió. Personalment, no sóc partidari de sancionar, sí d'avisar una o dues vegades. Si reincideixen en actituds incíviques, llavors potser sí que caldrà sancionar.
- Els botiguers, restauradors i també els treballadors de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga s'han reunit amb el conseller comarcal de Medi Ambient aquesta setmana per demanar més freqüència en la recollida. Què els hi han dit?
- Hem de veure-ho. Estem oberts a escoltar propostes. A l'alt Berguedà també hi ha veïns que creuen que l'horari de recollida potser no és el més adient. Nosaltres estem oberts a tot, però hem de demanar paciència i una mica de tranquil·litat. A Berga es recull l'orgànica tres dies a la setmana, més un als comerços. Són quatre dies a la setmana de recollida. Si realment els comerços necessiten un altre dia de recollida, ho podem estudiar. Però és precipitat prendre una decisió com aquesta ara com ara. Hem d'esperar uns dies, als comerços i restaurants els atabala tenir diversos bujols. Però el sistema s'acaba d'implantar i cal veure com funciona.
Si realment necessiten un dia de recollida, ho estudiarem. Però hem de ser prudents per no malbaratar recursos públics. Si la necessitat és real, el Consell prendrà la decisió de fer més recollides, però abans hem de veure que realment sigui necessària. Encara és molt aviat per valorar-ho.
Josep Lara al despatx de president del consell comarcal. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Quina dedicació té Josep Lara com a president comarcal?
- Un 80% de dedicació amb un sou d'uns 39.400 euros bruts i el 20% restant a l'Ajuntament de Guardiola. Jo fins ara treballava al Taller Coloma i dedicava dos dies a l'ajuntament. Tenia un 50% de dedicació, la meitat al Taller Coloma on portava treballant 28 anys i l'altra meitat al consistori. En el moment que se'm va proposar ser president des del Consell de Presidència i des del partit, vaig haver de demanar una excedència forçosa.
En la qüestió de la dedicació, cal dir que els percentatges es posen perquè cal que hi siguin. Del consell comarcal un dia qualsevol puc plegar a les 10 de la nit, i el dia que em toca a l'Ajuntament de Guardiola, també m'hi estic fins a última hora de la tarda.
- Si els resultats de maig els tornessin a posar en posició de governar el consell comarcal, creu que li agradaria continuar com a president?
- Si el PDECat té uns bons resultats a la comarca, si tornem a ser la força més votada i hi ha una majoria per governar, si el meu partit i els meus companys ho decideixen així, jo n'estaria encantat. Tot i que també he de dir que no entrava dins dels meus plans ser president del consell comarcal. Sóc alcalde de Guardiola de Berguedà i em sento molt orgullós de poder ser alcalde del meu municipi, quelcom que era un gran repte. Pensa que vaig entrar com a alcalde després de Montserrat Ribera, que també havia estat presidenta del Consell i havia estat diputada. Sóc partidari que els polítics han d'estar al servei de la ciutadania.
- Tenen futur els consells comarcals?
- Jo vull pensar que sí. Sé que les vegueries estan en boca de tothom, que tothom parla de la reorganització territorial de Catalunya. Però jo hi crec en els consells comarcals, en la política de proximitat, perquè és una administració molt propera als ajuntaments. En aquest mandat hem creat el Consell d'Alcaldes, que crec que és un gran encert d'aquesta casa. Poder asseure els 31 alcaldes del Berguedà en una taula de tu a tu, independentment de colors i d'ideologies polítiques, té molt de valor.
- Hi ha bona entesa amb el PSC, que forma part del govern comarcal?
- Sí. A nivell personal, molt. Aquests dies m'han demanat moltes vegades pel pacte amb el PSC. Però quan entrem al Consell Comarcal del Berguedà, fem una cosa molt sana mentalment, que és no parlar de política nacional. Al govern del Consell parlem de comarca, parlem de projectes comarcals, d'iniciatives amb què podem ajudar i beneficiar els nostres ciutadans. Això és el que ha fet que aquest consell funcioni bé, amb Demòcrates, PSC i PDECat. Hem estat capaços de plantejar una visió global de comarca i deixar de costat les diferències polítiques.
Tinc molt bona relació amb l'Abel García que és vicepresident comarcal, així com amb la Montserrat Badia, que també forma part de l'executiu comarcal. Però de la mateixa manera també hi ha cordialitat amb l'oposició, amb Esquerra i amb la CUP. La CUP va votar a favor de la meva investidura, he de dir que vaig estar gratament sorprès.
- En aquest sentit, la relació del Consell amb l'Ajuntament de Berga, com a capital de comarca, és bona?
- Sí. Les últimes setmanes hem tingut força reunions per coordinar el porta a porta, i hi ha una bona relació. De la mateixa manera que amb altres projectes que s'han tirat endavant. Per exemple, en l'àrea de Serveis Socials.