​L'economia del Berguedà creix un 2,1%, una xifra inferior a la mitjana catalana

L'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA assenyala que en el conjunt de Catalunya s'ha deixat enrere la crisi, si bé la comarca no ha recuperat els valors anteriors a 2007

Redacció
14 de novembre del 2018
Actualitzat a les 19:00h

Fàbrica Liven, una de les empreses del polígon de la Valldan. Foto: Liven


L'Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA ha conclòs que l'economia catalana va créixer un 3,3% durant el 2017, el que segons els responsables de l'estudi confirma que s'ha accentuat la recuperació i el fet que els registres de l'any passat ja superin els del 2007, quan es va iniciar la crisi. El creixement ha estat dispar arreu de Catalunya, cosa que reflecteixen els distints pesos de l'activitat industrial i dels serveis vinculats a ella o a l'exportació. Així, el Berguedà va créixer un 2,1% el 2017, per la dinàmica favorable de la indústria (3,5 %) i els serveis (2,7%), acompanyats de l'avenç del 2,8% de la construcció. Ara bé, el sector primari va davallar-hi un -5,9 %.

A diferència del conjunt del país, la comarca no ha recuperat el Valor Afegit Brut (VAB) previ a la crisi. El resultat final de la dècada 2007-17, en factors com el de l'ocupació, ha estat força pitjor a la comarca que la mitjana catalana. Amb tot plegat, per bé que la dinàmica berguedana és menys positiva, l'informe recull que l'economia ha millorat en els últims exercicis respecte als períodes anteriors. 

La major part de les comarques centrals són, d'altra banda, les zones que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.

Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.

Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.

En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona. 

A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
 

Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA by naciodigital on Scribd