La casa d'acollida de «Les Vetlladores» ha allotjat quinze dones i infants en risc des de 2016

L'Obra Social de CaixaBank destina 10.000 euros al projecte que Càritas Diocesana té en marxa a Berga, i que actualment acull quatre dones i dos menuts

12 de novembre del 2018
Actualitzat a les 23:16h
El bisbe Xavier Novell amb Joaquim Macià, Joan Elias, Ferran Quirós i Aude Masingue, a la casa d'acollida.
El bisbe Xavier Novell amb Joaquim Macià, Joan Elias, Ferran Quirós i Aude Masingue, a la casa d'acollida. | Pilar Màrquez Ambròs
Berga disposa de la primera casa d'acollida de dones en risc d'exclusió social del Bisbat de Solsona des de fa dos anys, una iniciativa impulsada per la mateixa diòcesi. El projecte va presentar-se el gener de l'any 2016, i va engegar motors el novembre d'aquell any. Des de llavors, una quinzena de dones i els seus fills, en risc d'exclusió i sense xarxa familiar, han passat per l'antic convent de les Vetlladores, que les germanes carmelites van cedir per un període de deu anys.

Aquest dilluns, el Bisbe de Solsona, Xavier Novell, el director de la Banca d'Institucions de CaixaBank a Catalunya, Joaquim Macià, i el director de Càritas Diocesana de Solsona, Joan Elias, han presentat un acord per una subvenció de 10.000 euros que es destinarà al projecte. L'ajut de l'Obra Social "La Caixa" permetrà completar el pressupost anual que Càritas dedica a l'iniciativa i que és d'uns 74.000 euros. 

A l'antic convent hi resideixen sis persones en situació de vulnerabilitat, quatre dones i dos infants. Aquesta és una casa d'acollida que està destinada a dones en situació de vulnerabilitat amb o sense filles i fills, que no disposen de xarxa social ni familiar, i que no tenen els recursos suficients per sostenir la seva autonomia familiar. Dins la casa, Aude Masingue i Ferran Quirós, la parella que viu amb elles i que conjuntament amb els seus cinc fills forma part de la vida comunitària, els ofereixen l'ajuda i el suport que els falta, els faciliten un millor apropament a l'entorn social i un espai de trobada, i els dediquen atenció i seguiment. Les dones en risc que han de disposar d'aquest recurs veuen cobertes les seves necessitats bàsiques i reben assessorament de professionals per poder reconstruir la seva vida. 

El bisbe Novell ha fet una valoració positiva d'aquest projecte. Novell ha defensat que la iniciativa va sorgir en corroborar que hi havia una necessitat d'atenció a la dona en situació de vulnerabilitat i també com a resposta a una reflexió que ell mateix havia fet en una de les seves glosses dominicals. "Com podem dir amb la boca ben alta 'no a l'avortament', no sent capaços d'ajudar a les dones que es troben en una situació de greu dificultat a causa d'un embaràs no desitjat?", ha apuntat que va preguntar-se. Alhora, Xavier Novell ha posat en valor l'estructura d'acollida que es va engegar el 2016.

Novell ha elogiat la vocació de l'Aude i en Ferran, la parella que porta la casa. "Ells volien servir en algun projecte social, de suport a persones en situació de vulnerabilitat, i buscaven alguna iniciativa d'aquest tipus a França, on hi ha una llarga tradició en aquest tercer sector", ha relatat Novell. "Càritas és la responsable d'aquest projecte, la diòcesis va ser la receptora de la cessió de la casa i la va posar en mans de Càritas, i ara potser és un bon moment per valorar què ha passat en aquests dos anys", ha expressat Xavier Novell. 
 

Ferran Quirós i Aude Masingue, la parella que viu a la llar i fa suport a l'acollida. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


"Un projecte per acollir dones en situació de vulnerabilitat, construït sobre la base d'uns professionals que venen a fer 8 hores, és inviable econòmicament; Càritas sostè aquest projecte amb recursos propis i amb la vocació del Ferran i de l'Aude, que són dues persones contractades, però que han convertit aquesta llar en la seva llar i en la de les persones acollides", ha apuntat també el Bisbe de Solsona.

Aude Masingue ha explicat que l'11 de novembre de l'any 2016, tot just fa dos anys, es va acollir la primera dona. "Era una dona d'origen marroquí que tenia un fill i n'estava esperant un altre, aquí va tenir l'altre fill, i vam poder avançar en el seu projecte de vida, donar-li suport, i ara viu de manera autònoma", ha afirmat Masingue. "En aquests dos anys, no tinc el número de demandes d'acolliment que hem rebut, però n'han estat moltes", ha dit Aude Masingue. "És un projecte molt peculiar, gairebé totes les franges d'edat hi són representades, hi ha diversitat cultural i religiosa, la persona més gran que hi viu té 72 anys, i el més jove és un nadó de sis mesos", ha afegit. 

Un projecte comunitari i intergeneracional

Aude Masingue i Ferran Quirós han posat sobre la taula que "conviure en família" entre persones tan diferents i en moments crítics del seu recorregut vital, té dificultats, però "també és molt enriquidor i permet avançar i fer un creixement". La casa d'acollida de les Vetlladores rep sol·licituds de diversos punts de Catalunya per la seva particularitat i perquè l'oferta d'acollida arreu del país és escassa.
 
L'estada sempre és limitada en el temps, però mai és igual per a tothom, ja que cadascú necessita un període diferent per poder començar a viure de forma autònoma. La via d’accés a la casa és a través de les parròquies i Càritas, així com dels serveis socials dels ajuntaments i altres entitats. "Les cases d'acollida són escasses i costen molts diners, el número de trucades d'emergència que rebem és, per tant, nombrosa: la casa no és un pis d'acollida d'avui per avui, perquè cal tenir en compte que hi viuen unes persones a qui no podem desestabilitzar, però amb poc menys de quinze dies es fan entrevistes i els contactes necessaris per iniciar l'acollida", ha detallat Novell.

El bisbe ha subratllat que "hi ha una col·laboració mútua entre les residents, si una treballa unes hores concretes, una de les altres dones pot cuidar-li el fill, i a l'inrevés", ha dit.
 

El bisbe Novell amb Joaquim Macià de CaixaBank. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Territorialment, la casa d'acollida cobreix més enllà de la diòcesi i arriba a dones de totes les comarques de la Catalunya Central i de les comarques de Lleida, si bé s'atén i es valora qualsevol cas del país en el qual es pugui col·laborar.  Una de les dificultats del projecte és el fet que es tracti d'una casa d'acollida amb residents d'edats i contextos diversos, perquè, en aquest sentit, treballa de manera diferent a com funciona el sistema. "No encaixem en cap realitat estipulada en l'administració, encara que tampoc ho volem, perquè som defensors d'aquest model específic", ha defensat Aude Masingue. "La convivència intergeneracional dona fruits, però l'entrada d'ajudes econòmiques resulta més difícil per al projecte", ha incidit. 

"Diu molt de la iniciativa de Càritas i del bisbat que la casa estigui oberat a totes les edats i també a totes les cultures i religions", ha comentat Joaquim Macià de CaixaBank. Macià ha asseverat que la Fundació de Caixabank té obertes diverses vies per col·laborar amb la societat i amb projectes d'aquest tipus, de manera que ha animat els impulsors de la casa d'acollida a presentar-se també a alguna de les convocatòries socials que l'entitat financera activa periòdicament. 
Arxivat a