El Konvent remou els tabús de l'emprenedoria al Berguedà

El Berguedà ja és una comarca emprenedora. Si més no, fa anys que se n'hi ha tornat, algunes vegades per gust, però la majoria per força. I és que viure-hi, treballar-hi i bolcar-hi l'esforç i el potencial de cadascú no és fàcil. Més que això, podria considerar-se una vocació. Tots aquests elements s'han vist al debat que ha organitzat el Konvent de Cal Rosal aquest cap de setmana, amb la participació de set joves emprenedors que han decidit arrelar a la comarca, malgrat el sacrifici extra i les dificultats endèmiques que això suposa. Però, per què i com millorar-ho? 

El periodista i impulsor de NacióBerguedà, Pere Gendrau, ha llançat al vol algunes preguntes que han permès treure a la llum les dificultats principals per tirar endavant projectes al Berguedà. Com exerceix la capitalitat Berga? Condiciona el caràcter berguedà a l'hora d'iniciar un negoci? Com arriba el suport institucional als joves emprenedors? És una qüestió generacional? Un conjunt de preguntes que Isaac Vilalta, Eduard Finestres, Elena Baraut, Sílvia Culell, Adrià Chueca i Ignasi Xandri han intentat respondre sempre des de l'optimisme i la cerca d'oportunitats. 

 Respecte de la capitalitat, Vilalta ha considerat que és un “campi qui pugui”. Per a ell, el fet que Berga estigui desestructurada, també fa que la comarca ho estigui, de manera que “no saps on anar a buscar els recursos”. Aquesta deixadesa que, malgrat ha afirmat Finestres, també “és un gran potencial que té Berga” ve, segons han considerat, de la no adaptació després del tancament del tèxtil i de les mines, que va provocar que “es deixessin passar molts trens”, ha indicat Chueca. Per a ell, a partir de llavors el Berguedà no es va saber adaptar a nivell d'indústria i comunicacions, i això també va afectar a la manera de treballar de dues generacions. 

“Som una generació més romàntica?”, ha preguntat Gendrau, un fet que Xandri ha respòs afirmativament: “Tenim menys recursos, però ten tenim més ganes”. Per a aquest, les persones emprenedores hi són, només cal “despertar” la mentalitat adormida que tenen. D'altra banda, Baraut s'ha mostrat convençuda que, un dels grans problemes del Berguedà, és que molts dels referents empresarials ja no són tan útils per a certs projectes, ja que el model de negoci ha canviat i les maneres de comunicar-se també. En aquest punt, i en referència expressa a l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), s'ha reflexionat sobre si caldria reformular-la o si, d'altra banda, els joves emprenedors s'haurien de coordinar d'alguna altra manera per tal de veure solucionats molts dels seus problemes. 

Pel que fa a les administracions públiques, Culell ho ha vist clar: “Moltes vegades és tan fàcil com que no et posin traves burocràtiques; una persona que té al cap crear un projecte i crear llocs de feina, només hauria de tenir facilitats”. D'altra banda, el caràcter berguedà tampoc ajuda a l'emprenedoria, han conclòs. Una manera de fer marcada per l'orografia i el tradicionalisme.

Davant d'això, sembla que el Berguedà encara té molta feina per fer, tot i que cada vegada hi ha més persones que aposten per canviar les coses i poder anar de Mart, a les herves del desert.