Berga reviu llegendes i mites sobre la mort amb una visita nocturna al cementiri

Més d'un centenar de persones realitzen l'activitat amb el propòsit d'escoltar històries sobre difunts coincidint amb el cap de setmana de Tots Sants

05 de novembre del 2018
Actualitzat el 04 de novembre del 2019 a les 19:01h
Ruta nocturna pel cementiri de Berga.
Ruta nocturna pel cementiri de Berga. | Pilar Màrquez Ambròs
Berga ha apostat aquest Tots Sants per recuperar històries orals sobre la mort. Una de les propostes incloses al programa 'Trilogia de la Mort' d'Àgora Cultural, la visita nocturna al cementiri, va aplegar dissabte més d'un centenar de persones. La processó d'ànimes de la Santa Compaña, el mal de Sant Vito o la llegenda de l'home del sac són algunes de les històries que hi va explicar l'historiador Albert Cols. Abans d'entrar en matèria, Albert Cols va recordar els orígens comuns de la nostrada castanyada i el cada vegada més popular Halloween. 

L'origen d'ambdues festes es troba en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de la foscor els morts podien entrar en contacte amb els vius.

Segons va relatar Cols, el Sahmrain irlandès i la llegenda d'Stingy Jack, la història sobre una ànima condemnada a vagar per la terra després d'enganyar al dimoni, van ajudar a enfortir les bases de l'actual Halloween. Un cop dins del cementiri, Albert Cols va aprofundir en algunes llegendes sobre la mort com el mite gallec de la Santa Compaña, una processó de morts o d'ànimes en pena que a partir de la mitjanit recorren els camins. 
 
Albert Cols també va parlar de "la història real" que s'amaga darrere d'un personatge imaginari com l'home del sac. I és que hi ha un crim comès a Gádor (Almeria) l'any 1910 que podria haver-ne inspirat el relat. La història diu que Francisco Ortega estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura desesperadament. Un guaridor va assegurar-li que es curaria si bevia sang d'un infant sa i, tot plegat va acabar amb el segrest (amb un sac) i la cruenta mort d'un infant. 
 

Visita al panteó dels berguedans il·lustres. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Durant la visita al cementiri de Berga, els assistents també van fer parada al panteó Bassacs, dedicat als berguedans il·lustres, per tractar històries més properes. En aquest cas, Cols va explicar que les espelmes que es posaven a les tombes i a les finestres de les cases servien per atraure les ànimes que en aquestes dates tornaven a casa, i que castanyes i panellets guardaven lligam amb les ofrenes als difunts que es realitzaven. 

Anècdota amb la brigada

En l'últim tram de l'itinerari al cementiri va haver-hi un moment per als somriures. Va ser quan Albert Cols va comentar una anècdota entre una veïna de Berga que un matí havia visitat el cementiri "per emprovar-se el nínxol" i els treballadors de la brigada que van comprovar com algú sortia d'una de les tombes. 

El regidor de Patrimoni Cultural i Museus de Berga, Ivan Sànchez, ha valorat satisfactòriament l'acollida del programa d'activitats de Tots Sants, que ha inclòs una altra ruta pel barri vell, també amb un centenar d'assistents, i l'exposició "Bruixes?" que porta sumats més d'un miler de visitants d'ençà que va inaugurar-se a principis d'octubre. Segons Sànchez, l'objectiu d'Àgora Cultural, una iniciativa de l'Ajuntament de Berga i el Museu Comarcal, és continuar oferint propostes per dinamitzar la cultura a la ciutat. 
 

Un dels nínxols amb la figura d'un àngel en un dels racons del cementiri. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

Arxivat a