Josep Subirana: «Ens hem proposat que Avià sigui el poble de Catalunya amb més plaques solars»

El regidor avianès de Medi Ambient treballa per convertir el poble en un referent de la sostenibilitat i el municipi va ser fa dos anys el primer de l'Estat en licitar el subministrament públic a una companyia 'verda' | Una modificació del POUM acabarà amb les restriccions a l'hora de col·locar plaques fotovoltaiques

24 d'octubre del 2018
Actualitzat el 25 d'octubre a les 0:00h
El regidor de Medi Ambient d'Avià, Josep Subirana.
El regidor de Medi Ambient d'Avià, Josep Subirana. | Pilar Màrquez Ambròs
Josep Subirana (ERC) és regidor de Medi Ambient a Avià, i ha treballat els últims tres anys per convertir el poble en un referent de l'energia verda a Catalunya.

L'equip de govern, conformat per Som Avià i ERC, i del qual forma part Subirana, va proposar-se apostar per la sostenibilitat en començar el mandat.  Al llarg de tres anys, l'Ajuntament d'Avià ha pagat 100 euros a cada habitatge o negoci que ha contractat l'electricitat a una companyia verda, i ha realitzat també la instal·lació de panells solars intel·ligents i il·luminació LED en tots els edificis públics. El consistori també ha procedit a la substitució dels llums estàndard de vapor de sodi i de mercuri d'alt consum per llums LED, i a la licitació del subministrament elèctric municipal a empreses que generen energia a partir de fonts renovables.

Josep Subirana assegura que el model d'Avià ha aconseguit reduir les emissions públiques un 80% i les emissions privades un estimat d'un 20%. La setmana vinent el ple municipal ha d'aprovar una modificació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que és pionera al país i que està pensada per facilitar que els veïns posin plaques solars i aïllaments externs amb les menors restriccions possibles. 
 
- Quina valoració fa de la feina feta des de que va començar el mandat?
 
- Hem fet molt més del que ens pensàvem que podríem fer, i tot ha sortit increïblement bé. Els dos partits que estem a la comissió de govern, hem tirat endavant molts projectes i és increïble perquè fins i tot ens han convidat a Brussel·les per explicar-ho. Hem passat de ser un poble d'un nivell mitjà-baix en aquests temes, a ser un referent. Veure que moltes de les mesures es van replicant a altres pobles, fa que estiguem molt satisfets. Avià va ser el primer poble d'Espanya en licitar el subministrament elèctric públic a empreses 100% renovables. I la setmana que ve el ple municipal ha d'aprovar una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que permetrà que els veïns i veïnes posin plaques fotovoltaiques a casa amb poquíssimes restriccions. 

De cara al futur, voldríem acabar de desenvolupar la industria local amb ajudes i intentar fer auditories gratis, però això està verd. Tenim en marxa les plaques solars a les escoles i al camp de futbol. Hem estat pioners a la comarca en fer una aposta pels punts de càrrega per vehicles elèctrics i ara ja n'hi ha a Gironella, Berga i Vilada. Entre altres, hem prohibit el glisofat, fem compost de la poda municipal, i col·locarem una electrovàlvula per dotar de cabdal ecològic la riera de Coforb, un cop que la depurada estigui en marxa. Avià també té la primera àrea de cotxe compartit de Catalunya.
 
- Quin estalvi anual han aconseguit amb les mesures de sostenibilitat?
 
- Hem implementat al màxim les mesures d'estalvi en el sector públic (instal·lar les plaques solars, aïllaments, leds, entre d'altres). El subministrament de les dependències municipals d'Avià funciona amb energia renovable, vam ser el primer poble de l'Estat espanyol en assolir-ho. Amb tot plegat, l'estalvi que obtenim, d'uns 50.000 euros, procurem retornar-lo al ciutadà. Això es fa així perquè altrament no tindria sentit. Allò important d'invertir en la sostenibilitat, és que els beneficis del sector públic repercuteixin amb ajudes al ciutadà.  
 
Per exemple, l'àmbit municipal hem rebaixat les emissions de Co2 municipals de 100 tones a l'any, a 20 o 30 tones a l'any. És ridícul si ho compares amb les emissions que es generen al sector privat quan no es recicla o en activitats privades com anar en cotxe o la calefacció. En canvi, amb la subvenció de 100 euros per a la contractació d'energia verda, un 20% dels avianesos i avianeses han donat aquest pas, hi ha 150 llars que han apostat per una companyia elèctrica sostenible. En tres mesos això ha reduït l'emissió particular un 20%, és a dir un estalvi en l'àmbit privat de 10.000 a 15.000 euros en despesa energètica. 
 
 
- Avià ser el primer municipi de l'estat espanyol en funcionar amb energia renovable. Com van aconseguir-ho?
 
- Avià va ser pioner en això, en la contractació de subministrament d'energia pública que exclogués les companyies que no fossin 100% verdes, ho va posar a la pràctica a través d'una licitació que va guanyar Som Energia. Fa 3 anys que nosaltres ho vam fer. Després ho ha fet Madrid, ha anat als tribunals, i ha guanyat. Ara mateix, amb la llei de contractació pública europea és més fàcil. Ho podria fer fins i tot Berga. En el nostre cas, vam fer un concurs independent, vam establir-hi que les empreses que no fossin 100% verdes no es poguessin contractar. Llavors Endesa i Gas Natural van concursar i els vam dir que no s'hi podien incloure, però no van recórrer. Això va començar a Avià, i ara ja ho ha fet Madrid, que va ser denunciat al Tribunal de Competència, i ha guanyat. La llei europea et permet triar entre empreses 100% verdes o no, legalment ara mateix és més fàcil de justificar sense que afecti la lliure competència. 
 
- Fa tres anys van apostar per les plaques d'energia fotovoltaica en l'àmbit públic, com els va afectar l'anomenat impost espanyol del sol, que ara el PSOE ha anul·lat?
 
- La llei 900/2015 aprovada pel PP ha fet més por que no pas l'efecte pràctic que pugui tenir. Que s'hagi anul·lat és una bona notícia. Però el que van fer és una legislació molt complicada en la qual fins un determinat nombre de quilowatts es podien posar plaques solars sense pagar impostos, però no podies compartir en xarxa. Els edificis municipals on hem posat les plaques, generen una electricitat que consumeixen, si en sobra, es perd. Tot i així val la pena. 

- Han treballat en una modificació del POUM per facilitar als veïns que instal·lin plaques fotovoltaiques. En què consisteix la iniciativa?

- Hem previst una modificació del POUM que permetrà que la gent pugui posar plaques solars 100% de teulada i de façana, i a més que pugui aïllar les façanes per fora sense problemes. És una modificació que s'ha d'aprovar en ple municipal la setmana vinent. Molts plans urbanístics municipals impedeixen moltes qüestions d'aquest tipus. Aquí hem fet un favor a la sostenibilitat, perquè la gent pugui ser lliure de posar plaques i d'aïllar. Després de l'aprovació al ple, la modificació ha d'anar a Urbanisme i esperem que rebi la llum verda definitiva, és una mesura pionera a Espanya. Hem negociat amb diferents departament de la Generalitat, on cada àrea diuen la seva, i has de parlar-hi, és feixuc. Esperem que els pobles que vinguin al darrere no ho tinguin tan difícil.  

Intentarem que tothom posi plaques solars. Ens hem proposat que Avià sigui el poble de Catalunya que en tingui més. La base és donar una subvenció extra, hi ha 1.000 euros de subvenció directa, més 1.000 euros de reducció de l'IBI al que vulgui posar plaques solars.
 
- L'aposta d'Avià per la sostenibilitat ha arribat també a les ordenances municipals?
 
- Sí. Hem optat per reduir els impostos als cotxes elèctrics i híbrids, reduir els impostos a les plaques solars, i reduir el 50% de l'IBI durant 10 anys (fins a 100 euros). En alguns pobles, aquestes ordenances estan implementades, però no de manera generalitzada. Nosaltres hem volgut implementar les tres. A més, si fas una obra sostenible com aïllar una casa o fas una mitgera gairebé no pagues impostos i en això ens basem en un epígraf que s'adiu a la legalitat. Hem reduit el 95% dels impostos a qui fa obres sostenibles. Poden haver més ordenances d'aquest estil, però en pobles petits aquestes són les més importants. Sant Cugat en té moltes d'ordenances bones com, per exemple, la que implica que si tens un gual i tens cotxe elèctric, no pagues gual permanent, però bé a Avià ni Deu paga gual (bromeja). 
 
- Probablement una majoria de plans d'eficiència energètica estiguin dissenyats per a ciutats i pobles grans. Va ser difícil concretar idees per una població més petita com Avià?
 
- Hi havia moltes coses de les quals no teníem absolutament cap precedent. Com que fóssim el primer municipi de l'estat espanyol on les energies verdes guanyessin un concurs o el fet que amb els ajuts de 100 euros s'hagin acabat realitzant 150 canvis de companyia elèctrica al poble. Al final, l'objectiu és que totes aquestes idees es propaguin a través de xerrades i quan el model es comprova que funciona, s'hi afegeixen nous municipis. Hi ha pobles que tenen Avià com a exemple. Vilada ha posat plaques i punt de càrrega de vehicles. 
 
- Ha costat conscienciar als ciutadans de la importància d'implantar mesures per a la sostenibilitat?
 
- Tots tenim inèrcies, però ho accepten bé. Quant veuen que els dones 100 euros per canviar de companyia, ja no ho fan pels 100 euros; ho fan per diferents raons, per sensibilització també, hi ha una acceptació molt bona. 
 
- La convocatòria d'ajuts als veïns per canviar a una companyia elèctrica que sigui 'verda' es tornarà a repetir?
 
- Vam fer una ampliació, no sé si ho tornarem a fer. Segurament no, perquè un 20% de gent que ha canviat, és ja una molt bona xifra. Ara la prioritat és que el poble s'ompli de plaques solars. I fomentar aquelles accions ciutadans que comportin estalvi energètic, com canviar neveres, rentadores, aïllar vidres, aïllar sostres, calefaccions de biomassa, estalviar aigua, etcètera. Al municipi tenim un nivell d'estalvi de 50.000 euros l'any que podem destinar a subvencions, a anar fent girar la roda de la sostenibilitat. Això tindrà un efecte doblement positiu, perquè reduïm emissions al medi ambient, i injectem diners a l'economia local: Dels 1.000 euros que pagaves de gasoil, ara en gastaràs 400 en llenya o en plaques solars. Són diners que podràs destinar a qüestions diverses. Cada català es gasta 1.000 i escaig euros en energia fòssil i nuclear: aquests diners no haurien de marxar del país, que marxin afecta el dèficit públic. La sostenibilitat ha de replicar a l'economia local i nacional, que aquestes es vegin afavorides pels nous hàbits. 

- Com veu la iniciativa del porta a porta a nivell comarcal, i que a Avià, Berga i Vilada engega el 4 de novembre?

- Va haver-hi un moment, fa dos anys, on el Consell Comarcal va suggerir que cada poble escollís si hi participava. Avià va dir que no tenia sentit que es pogués triar. Això no és un club perquè tothom faci el que vulgui, hem de ser un club per reciclar millorar. Ara que el consell ha adoptat una posició comuna no hagués tingut sentit que anéssim per lliure. A Avià havíem demanat, i de fet ens van atorgar, una subvenció de 50.000 euros de l'Agència Catalana de Residus per fer un porta a porta amb contenidors intel·ligents i individuals, però el projecte comarcal es va desencallar, el consell es va posar les piles i va fer un model de porta a porta per a tothom. 

S'ha intentat que no es converteixi en una arma política, que tothom sàpiga que hi guanya. A Avià la subvenció que vam obtenir al respecte la cedim al consell per ajudar en aquest projecte.