22
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
21:08h
Veïns de Berga han assegurat haver detectat exemplars de vespa velutina, d'origen asiàtic, al barri de Santa Eulàlia i a la zona del Menfis, per bé que de moment no es té coneixement que s'hagi avistat cap nou rusc d'aquesta espècie invasora a la ciutat. En algun cas, com en el de la imatge que encapçala aquesta informació, s'han pogut fotografiar els exemplars de ben a prop. A principi d'any, la Generalitat va confirmar que aquest insecte s'havia estès a la Catalunya Central i que havia arribat al Berguedà. Experts apicultors consultats per NacióBerguedà han explicat que aquest insecte està plenament instal·lat a Catalunya, i no és estrany que se'n puguin trobar, perquè, a més, la seva presència va en creixement a la comarca.
Entre els principals perills que presenta és l'amenaça a l'abella de la mel, que és una de les seves preses preferides. També pot alterar el balanç biològic dels entorns naturals i pot desplaçar altres formes de vida pròpies del territori. Encara que la seva picada fa més mal, no és especialment agressiva contra els éssers humans.
Fa mesos van detectar-se dos ruscs, a Berga i Cal Rosal. Malgrat que en aquesta ocasió, no es té coneixement que s'hagi trobat el niu, apicultors consultats han explicat que és justament a la tardor quan hi ha més probabilitat de localitzar-los, just abans que comenci la hibernació. La caiguda de les fulles dels arbres facilita que els nius es visualitzin millor, i tot i que moltes vespes moren amb el fred, les reines aconsegueixen enterrar-se i multiplicar-se de cara a la primavera. No es recomana acostar-s'hi perquè la picada de la vespa velutina és especialment dolorosa. Des de l'Ajuntament de Berga, el regidor de Medi Ambient de Berga, Eloi Escútia, ha assenyalat no tenir coneixement de nous rucs, des de les troballes que van fer-se l'any passat. Agents Rurals demanen que qualsevol ciutadà que albiri un niu o un exemplar contacti amb el cos.
L'apicultor berguedà Jaume Estévez ha explicat que una manera fàcil i econòmica d'atrapar-les és amb trampes casolanes. Les trampes es fan amb ampolles buides i un líquid que les atrau, de manera que entren a l'ampolla però, si el forat no és prou gran, no en poden sortir.
Espècie invasora
Aquesta vespa és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 quilòmetres a l'any. Habitualment instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie agressiva amb els humans.
Les comarques que tenen més afectacions en el sector de l'apicultura són l'Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l'Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l'espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L'expansió de la vespa s'ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, per les condicions més càlides.
Entre els principals perills que presenta és l'amenaça a l'abella de la mel, que és una de les seves preses preferides. També pot alterar el balanç biològic dels entorns naturals i pot desplaçar altres formes de vida pròpies del territori. Encara que la seva picada fa més mal, no és especialment agressiva contra els éssers humans.
Fa mesos van detectar-se dos ruscs, a Berga i Cal Rosal. Malgrat que en aquesta ocasió, no es té coneixement que s'hagi trobat el niu, apicultors consultats han explicat que és justament a la tardor quan hi ha més probabilitat de localitzar-los, just abans que comenci la hibernació. La caiguda de les fulles dels arbres facilita que els nius es visualitzin millor, i tot i que moltes vespes moren amb el fred, les reines aconsegueixen enterrar-se i multiplicar-se de cara a la primavera. No es recomana acostar-s'hi perquè la picada de la vespa velutina és especialment dolorosa. Des de l'Ajuntament de Berga, el regidor de Medi Ambient de Berga, Eloi Escútia, ha assenyalat no tenir coneixement de nous rucs, des de les troballes que van fer-se l'any passat. Agents Rurals demanen que qualsevol ciutadà que albiri un niu o un exemplar contacti amb el cos.
L'apicultor berguedà Jaume Estévez ha explicat que una manera fàcil i econòmica d'atrapar-les és amb trampes casolanes. Les trampes es fan amb ampolles buides i un líquid que les atrau, de manera que entren a l'ampolla però, si el forat no és prou gran, no en poden sortir.
Espècie invasora
Aquesta vespa és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 quilòmetres a l'any. Habitualment instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie agressiva amb els humans.
Les comarques que tenen més afectacions en el sector de l'apicultura són l'Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l'Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l'espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L'expansió de la vespa s'ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, per les condicions més càlides.