Gràcies, Horrorland

Mai no he estat amant dels parcs temàtics, ni de les ambientacions fantàstiques. Tampoc no he fet mai cap 'escape room', això que està tan de moda, que et fiquin en una habitació o en una casa i, amb una sèrie de pistes, n'hagis de sortir. Sabia que el Climent Vila, el fill de la Granja Míriam, estava molt reconegut dins i fora de Catalunya per l''escape' que té muntat a Olvan, però no hi havia posat els peus. I aquest dimecres, a la presentació d'Horrorland, em vaig treure el barret amb la "criatura" que, utilitzant paraules de l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, han parit a les naus de sota la tèrmica. 

 

Certament, Horrorland és un regal pel Berguedà. No només per les 1.500 persones que portarà a la comarca cada dia que estarà obert. No només pels 150 llocs de treball que crearà. Sinó perquè aquest 'scream park', l'únic del sud d'Europa, és una mostra del talent que tenen els joves de casa nostra. No només el del Climent, sinó també el de totes les persones que fa anys que l'acompanyen, com la seva xicota, o el David Cols. Veure com gent de menys de quaranta anys és capaç de portar una inversió tan gran, i de fer una cosa tan ben feta il·lusiona. Il·lusiona molt. 

 

Que Horrorland està molt ben fet es veu abans d'entrar a les naus on hi ha els circuits de por. Malgrat que la pluja els va fer variar els plans, la posada en escena de la presentació, amb una cançó de metal creada expressament per a Horrorland, amb un so acuradíssim, amb una il·luminació exquisida... tot això mostra que al darrera d'aquest muntatge hi ha gent que saben el que fan. I a més d'això, toquen de peus a terra. No és perquè sí que el David Moreno, el soci del Climent, va donar les gràcies al "xatarrero de Gironella". Es veu que els ha facilitat una mà d'andròmines per ambientar els circuits que fa caure d'esquena. Que bé que la gent del Berguedà s'ajudi. És que sembla extrany i tot. 

 

Per acabar-ho d'adobar, Horrorland té missatge. Té molt més missatge que els discursos sectaris que a vegades omplen les boques d'alguns polítics i activistes. No es tracta de donar detalls, perquè heu de descobrir-ho per vosaltres mateixos. Però el fet que els animals es converteixin en botxins dels humans, dins de l'escorxador, és una reivindicació animalista en tota regla. O que una actriu porno es regali humiliant-te, posant-te a l'altra cara del mirall, és una bufetada del feminisme que arriba molt endins. Per tot això, gràcies, Horrorland.