Berga inaugura «Bruixes?», una exposició sobre el mite de la bruixeria, els rumors i la persecució

Històries, creences, supersticions, malediccions, rumorologia, acusacions, i un llarg etcètera de circumstàncies que, durant l'edat mitjana, van convertir en cap de turc a dones que no encaixaven en l'ordre social establert. Amb la voluntat d'explicar-ho, el projecte Àgora Cultural Berga, impulsat per l'àrea de Patrimoni Cultural i Museus i el Museu Comarcal de Berga, ha creat l'exposició "Bruixes?", que va inaugurar-se aquest dissabte i que es pot visitar al museu berguedà fins al 15 de desembre. La historiadora Dolors Santandreu, que va participar dissabte en el parlament inaugural, acompanyada del regidor de Patrimoni i Museus, Ivan Sànchez, i del dissenyador Salvador Vinyes, ha explicat que "a l'entorn de la bruixeria hi ha molts mites, moltes vegades eren pobres dones, moltes vegades vídues o estrangeres, que per enveges, van patir tota una persecució". 
 
Dolors Santandreu ha assegurat que "en contra del que pugui pensar-se no va ser tant una persecució de l'església com del poder civil, estem parlant de l'edat feudal, les bruixes van ser caçades i van ser perseguides pel poder civil". "Les que perseguia el govern civil les penjava a la forca, mentre que les de l'església eren cremades. Per exemple, aquí Berga hi ha un lloc que es diu el Tossalet de les Forques, i hem inclòs un document que parla de bruixes a Berga; és a dir que n'hi van haver", ha afegit Santandreu. 

El regidor Ivan Sànchez ha recordat, així també, que el projecte Àgora Cultural va començar per acostar periòdicament als berguedans "una peça o una part del patrimoni que és desconeguda". Sànchez ha dit que "volem que el museu sigui un espai viu, un espai dinàmic; no crec que un museu hagi de tenir una exposició pels segles dels segles, evidentment que tots els museus tenen una part fixa, però també ha d'esdevenir un punt de trobada, de debat". El regidor ha posat en valor també que "al Berguedà hi havia bruixes com a tot arreu" però "no eren bruixes, eren unes pobres dones, que un estúpid va decidir acusar de bruixeria". Ivan Sànchez ha destacat que "la historiadora Dolors Santandreu ha trobat documents originals de la ciutat on es parla de bruixes, són documents que es poden veure a l'entrada de l'exposició".

"No sabem que els va passar, van ser torturades a la presó reial, i els regidors paguen uns diners per guarir-les", ha detallat Santandreu dels documents. La idea de l'exposició va sorgir arran d'una visita de Santandreu i la seva filla a Solsona, on s'estava exposant una mostra sobre bruixeria al Pirineu. "Ens vam interessar per acollir-la al museu, però estava ocupada fins l'any 2020, així que hem fet la nostra pròpia mostra sobre bruixes", ha explicat. 
 
La mostra berguedana consta de tres ambients: "L'ambient de la llar on actuaven les bruixes, feien els seus ungüents, les seves pòcimes i els seus encanteris; el bosc on feien trobades nocturnes amb el dimoni, el bosc que al Pallars seria el bosc de Biterna i, al Berguedà, el Pedraforca; i l'entrada a la mostra amb tot de documents històrics que n'expliquen el paper i altres elements", ha descrit Santandreu. La historiada ha detallat que, en l'exposició, hi ha una part molt important de disseny i ambientació feta per Salvador Vinyes i Sílvia Massana: "És un disseny fantàstic, que inclou molts detalls què et fan pensar". 

L'exposició va acompanyada d'un àudio en què se sent molta gent parlar alhora i explicar rumors d'un i d'un altre. En aquest sentit, el dissenyador Salvador Vinyes ha argumentat que "aquest és un petit experiment" perquè "què passa quan tothom parla al mateix temps? que no s'entén absolutament res". Vinyes ha assenyalat que "per fer aquest àudio, hem agafat a vint persones a l'atzar i tothom ha explicat la seva història, alguns saben molt, o saben poc, no importa gens; perquè com en aquella època, el que era assenyalat, estava perdut". L'artista ha destacat, a més, que a l'entrada de la mostra s'hi ha posat un mirall on suposadament s'hi mostra com és una bruixa, "perquè d'ençà que entres la bruixa ets tu, i això et fa pensar". Divendres vinent 12 d'octubre, en el marc del cicle de xerrades d'Àgora sobre les peces del mes del museu comarcal, s'oferirà una xerrada sobre la bruixeria, a dos quarts de 8 del vespre, al consistori. 
 
Una picada d'ullet a Montse Venturós

En un dels racons de l'exposició, s'hi ha col·locat una fotografia de Montse Venturós amb un text que signa ella mateixa. Salvador Vinyes ha explicat que aquest detall ha volgut ser una "picada d'ullet" a l'alcaldessa, inhabilitada per sis mesos per no haver retirat l'estelada del balcó de l'ajuntament en dos períodes electorals. "Ara ella ha caigut aquí i li diuen tota una sèrie de coses, pel que pensa però estem penjant l'escombra, no la pengem a ella. Estem penjant allò què pensa ella, aquest és el mal de tot plegat, tant és ara com fa 500 anys, el que passa és que fa 500 anys estava de moda que et pengessin i que et cremessin", ha denunciat Vinyes.
 
"Sí, ho confesso. Ho vaig fer. I no me'n penedeixo. Vaig ser jo. I ho tornaria a fer una i mil vegades. Sí. Ho vaig fer i n'estic orgullosa. No cal que em tortureu més, aquí teniu la meva confessió. No xisclaré, riuré. Riuré pensent en el moment que em poseu a la foguera. Podeu fer-ho quan vulgueu. Endavant. Quan tota la llenya s'hagi cremat restaré allà, rient de vosaltres i destapant la vostra mentida. Els cossos que cremem són els de la gent innovent a qui heu fet confessar culpa. Les que som culpables i orgulloses no cremem. Som ignífugues. I viurem sempre! Montse", fa el text que acompanya la fotografia de Venturós a l'exposició.