Sant Jordi de Cercs substitueix el carrer de Joan Carles I pel de Primer d'Octubre

Els encarregats de descobrir la placa amb la nova nomenclatura han estat la veïna de més edat del carrer, Maria Gorris, i el veí més jove, el petit Bernat | Es tracta del primer vial dedicat a l'1-O del Berguedà

30 de setembre del 2018
Actualitzat a les 18:04h
Descoberta simbòlica de la placa del carrer Primer d'Octubre de Sant Jordi de Cercs.
Descoberta simbòlica de la placa del carrer Primer d'Octubre de Sant Jordi de Cercs. | Pilar Màrquez Ambròs
Sant Jordi de Cercs és la primera població del Berguedà que estrena un carrer dedicat al Primer d'Octubre. El nucli, que pertany al municipi de Cercs, va inaugurar-se el 1976 per donar cabuda als habitants de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per la construcció del pantà de la Baells. Aquest diumenge el carrer de Joan Carles I de Sant Jordi - el carrer es deia així perquè els reis espanyols emèrits van assistir a la inauguració del poble fa quaranta anys - ha deixat d'existir per petició dels veïns i veïnes residents al vial i el carrer s'ha rebatejat amb una nova nomenclatura: el carrer Primer d'Octubre. El canvi ha resolt una reivindicació de fa anys, i a la vegada ha servit per commemorar l'esforç i determinació de molts dels veïns durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ha ofert un emotiu discurs abans de la descoberta simbòlica de la placa amb el nou nom del carrer. "Fa 42 anys va venir a visitar-nos un Borbó després d'anys de dictadura. Com ens ha passat moltes vegades, ens van enganyar: ens van dir que s'havia acabat la dictadura i que, a partir d'ara, tot seria fantàstic, però com deia la Trinca estava tot atado y bien atado", ha lamentat el batlle. "Ho hem provat de totes maneres i amb l'estat espanyol no hi ha manera, [als catalans] ens enreden una, dues i les vegades que faci falta", ha denunciat Calderer. 

La veïna més gran del carrer, Maria Gorris, que ha rebut moltes mostres d'estima, i el veí més jove, el petit Bernat, acompanyat del seu pare, han estat els encarregats de realitzar la simbòlica descoberta de la placa. L'instant ha anat acompanyat de forts aplaudiments, crits de celebració i un clam que els veïns del vial han realitzat entre somriures: "El carrer serà sempre nostre". 
La moció per realitzar el canvi de nom del carrer va ser aprovada al plenari de Cercs el passat mes juliol amb l'impuls de l'equip de Govern de CiU i el CLAM-AM (ERC), a l'oposició. Els partits sobiranistes de Cercs van fer aquest pas després que els veïns que viuen a la via reunissin firmes reclamant aquesta modificació del nomenclàtor. Però no era la primera vegada que s'intentava. L'alcalde Jesús Calderer ha assenyalat que "hem intentat el canvi de nom més d'una vegada en el passat, però al final potser ha estat bé que no tirés endavant fins ara: li hauríem posat un nom xulo, que ens hauria agradat, però ara li hem pogut posar Primer d'Octubre, de manera que el carrer tindrà un significat molt potent que ens recordarà els fets de fa un any". 

L'any 2010 el consistori va aprovar canviar el nom d'aquest carrer. No obstant això, el canvi no va fer-se perquè llavors no existia una petició dels mateixos veïns del carrer ni tampoc una proposta en ferm de com s'havia de rebatejar. El 2014 van recollir-se 200 signatures pel canvi de nomenclatura, però en aquesta ocasió la proposta tampoc venia directament dels veïns que resideixen al vial i es va acabar aparcant.
 

Aplaudiment durant la inauguració del nou nom del carrer. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Jesús Calderer, que s'ha emocionat recordant l'1-O, ha repassat la jornada de fa un any. Des de les reunions prèvies i l'esforç dels voluntaris, coordinats per Jordi Riera, per a qui ha demanat un aplaudiment, fins a aquell dia i els nervis de la nit abans. "He de dir sincerament que els veïns es preguntaven com organitzar-se, si calia quedar-se a dormir als col·legis, i jo creia que no faria tanta falta; però el que vam viure l'1 d'octubre no em donava la raó: l'estat espanyol estava disposat a tot i no sabem on haurien arribat si d'alguna manera allò no s'hagués aturat", ha considerat.

Calderer ha explicat la seva pròpia vivència de l'1-O, destacant instants claus d'aquell dia. "No es tractava tant de dir si declaràvem la independència sí o no, que és evident que era l'objectiu, sinó de defensar la democràcia. Demanàvem una cosa tan senzilla com posar una papereta en una urna, es podia votar que sí o que no, o fins i tot va haver-hi gent que va votar en blanc", ha elogiat. "Però davant de la democràcia, ells van posar les porres, i hi va haver moments que em van frapar", ha destacat. "Un d'aquests moments va ser quan vam obrir els col·legis electorals a primera hora i es van presentar els Mossos d'Esquadra, malgrat que venien perquè no passés res", ha comentat Calderer.

"Un segon moment que em va frapar és quan el sistema no funcionava, la gent es frisava per votar i el sistema no funcionava; la gent tenia ganes de posar-hi la papereta sí o sí, però des de les taules es va mantenir el rigor", ha defensat. "La gent es va esperar i va votar, no se'n va anar a casa", ha comentat.
 

L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, durant el seu parlament. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Un emotiu record de l'1-O

Finalment, malgrat que al Berguedà no va acabar havent-hi càrregues policials, Jesús Calderer ha recordat un instant molt especial d'aquell dia: "Quan arribaven les primeres imatges, quan ens començaven a avisar que a la tarda pujarien a la comarca, em preguntava què faria la gent, però la gent no va marxar a casa, sinó que es va quedar, tothom quiet, defensant les urnes i el fet democràtic de ser-hi", ha elogiat amb la veu entretallada. "Per això vam guanyar, i estic segur que si haguessin vingut els piolins, ens haguéssim comportat amb la màxima dignitat i hauríem aguantat, i això ens fa forts com a poble", ha dit. L'alcalde ha apuntat també que al municipi va guanyar el Sí a la independència: "i aquest és el missatge que ens queda, a l'equip de govern i a una part de l'oposició, i és el missatge que hem de defensar", ha afirmat.
 

Una de les noves plaques del carrer Primer d'Octubre de Sant Jordi de Cercs. Foto: I.G.M


Unes 150 persones han participat en un concorregut dinar popular al centre de Sant Jordi per celebrar el canvi de nom de la via. Ho han fet acompanyats, un cop entrada la tarda, de Roger Español, el jove català que va perdre un ull en la jornada de l'1-O, i de Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada que també és pallasso de professió i que va ser imputat per posar-se el nas de pallasso i col·locar-se al costat d'un guàrdia civil, durant els escorcolls a la seu de Governació de la Generalitat, causa que posteriorment ha estat arxivada. Ambdós han subratllat el valor col·lectiu d'un dia històric per al poble de Catalunya: l'1 d'octubre de fa un any. 

Cercs ha estat el primer municipi de la comarca a realitzar el canvi de nom a un carrer i batejar-lo en commemoració del Primer d'Octubre. Malgrat tot, aquest dilluns, Gironella i Puig-reig aprovaran també en ple extraordinari batejar un dels seus carrers en honor a aquella jornada. A Gironella el nou carrer de l'1 d'octubre és un vial de nova construcció, mentre que a Puig-reig es tracta del passeig Riera de la Sala. 
 

Roger Español ha participat en els actes posteriors a la inauguració del carrer, a Sant Jordi de Cercs. Foto: Cedida

 

Jordi Pesarrodona durant un dels parlaments de la tarda. Foto: Cedida

 

Tot preparat al centre de Sant Jordi, aquest migdia, per celebrar el canvi de nom amb una arrossada. Foto: Pilar Màrquez Ambròs