Berga inicia la resposta popular: «els alcaldes els posa el poble i només el poble els pot fer fora»

Més de 200 veïns i veïnes de Berga, entre els quals representants d'entitats i associacions de la ciutat i la comarca, han donat el tret de sortida aquest vespre a la campanya unitària i popular de rebuig a la inhabilitació de l'alcaldessa Montse Venturós amb un petit parlament i una xerrada del periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez i del politòleg, alemany Raul Zelik. "Els alcaldes  i alcaldesses els posa el poble i només el poble els pot fer fora, és quelcom que la sentència d'inhabilitació [a Venturós] perverteix i denigra", ha exposat abans de la intervenció d'ambdós la portaveu de la Plataforma pels drets democràtics i polítics de Berga, Roser Valverde. Més tard, David Fernàndez ha qualificat de "vergonyant i política" la sentència d'inhabilitació. "Per nosaltres, la Montse, està sempre permanentment habilitada per lluitar per totes les llibertats i totes les injustícies", ha afegit l'exdiputat. 

Zelik ha elogiat que "defensar la sobirania d'un poble com Berga davant d'un procés d'inhabilitació, és un gest admirable". 

La plataforma de suport a l'alcaldessa agrupa a una cinquantena d'entitats de Berga i de diversos punts del territori que s'han compromès a "continuar tractant a Montse Venturós com a alcaldessa fins que s'esgoti la legislatura" i "promoure una resposta popular i visible als carrers". La intenció de les entitats és que es proposin i organitzin activitats periòdicament per mantenir la mobilització als carrers de Berga. L'activitat d'aquest vespre ha estat una proposta de Procés Constituent. El vespre ha començat amb les versions de Laura Luceño en acústic. Quan s'ha fet fosc, han agafat el micro Raul Zelik i David Fernàndez. La intervenció dels dos, moderada pel periodista Isaac Vilalta, ha començat reflexionant sobre el procés des d'una mirada catalana, estatal i europea, i de seguida s'ha guanyat l'atenció del públic heterogeni que omplia la plaça de Sant Pere, un dels eixos més simbòlics i cèntrics de la ciutat.  

David Fernàndez: "La situació d'excepció reclama més i molta intel·ligència política"

Fernàndez i Zelik, amb molt bagatge, han ofert una avaluació crítica del procés independentista i la seva rellevància europea. "És interessant, en moments com aquest, que transitem entre un cert desconcert i una certa falta de resposta potent i unitària, no caure ni en l'eufòria ni en la desesperació", ha començat Fernàndez la primera part de la seva intervenció. "On som ara? Jo diria que [hi ha hagut] 7 anys de procés per l'autodeterminació i un any d'autèntica excepció", ha subratllat Fernàndez. "Malgrat continuar amb les nostres vides, som en un país amb presos i preses polítiques, amb exiliats i exiliades polítiques, a les portes d'un triple sumaríssim judicial que demana 30 anys de presó pel simple fet de posar urnes", ha recordat al públic. 

L'exdiputat de la CUP ha llançat un missatge de futur, després de reflexionar sobre la posició de l'estat espanyol i d'assegurar que es busca "allargar l'estat d'excepció" per impedir avançar el moviment català: "No em preocupa el que faran ells, sinó el que farem nosaltres", ha avisat. "Hem tret tota la potència de la solidaritat amb els presos polítics, però, amb la situació d'excepció actual, la situació reclama més i molta intel·ligència política; la bomba de neutrons que envia l'Estat és Aznar, és l'aznarisme", ha apuntat. Tot i que, ha afirmat també, "el PP se'n vanta de la repressió, i el PSOE dispara amb silenciador".
 
David Fernàndez ha dit que per l'aniversari de l'1-O s'ha de recordar i agrair "el que vam ser capaços de fer entre tots i totes" i "persistir en allò que vam començar". Per a l'exdiputat de la CUP és important "conèixer les fortaleses i les febleses" per tirar endavant un procés com el català. "S'han fet moltes coses bé, però hi ha coses que encara s'han de fer com la República, i d'altres coses que s'han fet malament", ha assenyalat.

David Fernàndez ha fet un repàs dels últims set anys des d'una mirada catalana, estatal i europea. "Em dol molt dir-ho, i sé que han canviat coses perquè Podemos incorpora el referèndum en el seu programa polític, però crec que han estat molt miops amb allò que estava passant en el procés polític", ha dit Fernàndez. David Fernàndez ha apuntat a un canvi de la mirada europea a partir de l'1-O: "El que van veure els mitjans internacionals i les esquerres, i també les dretes europees, és una brutalitat policial i una violència d'Estat desfermada, terrible en termes polítics, filosòfics i humans contra gent que volia votar", ha indicat. "Si exportéssim les xifres de la repressió a Catalunya a l'estat espanyol hi haurien 6.000 alcaldes investigats, 111 membres del govern espanyol als quals processarien per rebel·lió, 55 presos polítics i 66 exiliats", ha apuntat també Fernàndez. 

Raul Zelik, a qui Fernàndez ha descrit com una de les mirades "més lúcides" en el context del sud d'Europa i de la Unió Europea", ha elogiat el moviment català "de demanda nacional". 

Zelik ha dit - que per contra d'allò què s'entèn del nacionalisme a Europa - "aquí s'ha defensat un país propi per obrir fronteres, per fer República". L'esquerra espanyola "no ha aconseguit entendre que és un procés que ve de baix", ha conclòs Zelik."El procés hauria pogut guanyar el 3-O si un president hagués declarat [la independència], o si en comptes de tallar carreteres s'hagués col·lapsat el trànsit de turistes, de turistes alemanys, a l'aeroport", ha reflexionat.