Entrevista: trànsit

Juli Gendrau: «Per contenir la mortalitat augmentarem els controls de Mossos i radars»

El director general de Trànsit es mostra preocupat per l'augment dels accidents amb víctimes mortals durant l'agost, i recomana prudència i atenció: "En un de cada quatre accidents, el factor de la distracció es repeteix"

per Aida Morales , 17 de setembre de 2018 a les 10:18 |
Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'estiu ha deixat un balanç tràgic de morts a les carreteres de Catalunya. Que això sigui així no és una novetat, tot i que sí que neguiteja, i amb raó, el Servei Català de Trànsit (SCT), que s'ha vist obligat a donar la cara davant d'una situació excepcional que reclama un pla de xoc també de caràcter urgent. Amb aquesta perspectiva s'entomen els mesos de setembre i octubre a Catalunya, després que s'hagi viscut un primer semestre de l'any negre i uns mesos d'estiu -sobretot un agost- que gairebé ha triplicat les xifres de morts de l'any anterior. En total, aquest últim mes de ple estiu ha acumulat 23 víctimes mortals en accidents viaris, a banda de diversos morts més a la ciutat de Barcelona.

"Preocupa i molt", assegura a NacióDigital Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. L'objectiu d'aquest ens, destaca, és avançar cap a l'ideal de sinistralitat zero a la xarxa viària, tot i que assumeix que en aquest camí encara queda molt terreny per recórrer. A banda, les conseqüències del 155 repercuteixen en les campanyes que s'han portat a terme -o que no s'han pogut desplegar- durant l'estiu.


- El conseller d'Interior, Miquel Buch, ja va parlar a mitjans de juny d'una situació "d'emergència viària". Durant els següents mesos, però, aquesta no ha canviat i els morts durant l'estiu han tingut un repunt important. Quina és la valoració que se'n fa?

- Hem de mirar per on passem. Quan el conseller va fer aquell balanç, vam estar parlant d'un 42% d'augment de sinistralitat respecte del 2017. El primer semestre va ser molt dur, però ara hem de mirar l'estiu i, malgrat que l'agost ha estat un mes dolent, també hi ha hagut un juliol que ha estat relativament bo. Si mirem el període d'estiu (juliol i agost), l'augment és del 8% respecte de l'any passat, tot i que a l'agost ho dupliquem. Però també cal tenir en compte que durant l'agost de l'any passat hi va haver molt poques víctimes. De fet, continuem parlant d'emergències viària i continuem veient víctimes mortals amb uns mateixos factors que es repeteixen: accidents amb més víctimes, en caps de setmana o vigílies de festa...


- Què creu que ha passat durant el mes d'agost?

- No és només què ha passat durant el mes d'agost,sinó què s'ha anat repetint també en el primer semestre. Hi ha un augment de mobilitat, això és cert, però sobretot en els festius i vigílies. També hi ha menys accidents, però més víctimes mortals, i també tenim un augment de la velocitat. Si mirem el número global d'accidents amb morts o ferits greus, això baixa el 6% respecte del 2017. En canvi, quan mirem la tipologia de víctimes i veiem morts, és destacable l'augment del 8% en el cas d'aquest estiu. 

- Però quins han estat els factors de l'augment de la sinistralitat?

- Veiem que es reprodueix, en un de cada quatre accidents, el factor de la distracció. A més, quan hi ha un accident sovint veiem que hi ha lligat un augment de la velocitat. I també és cert que hem detectat un augment de la presència d'alcohol i drogues. Els accidents també són amb més víctimes i més vehicles... Vull dir que són factors que es van reproduint i no és només un, sinó que són diversos. Per això, i per contenir la mortalitat, ara quan fem el balanç també farem un pla de contenció amb un augment de controls de Mossos, radars i mesures de separació de carrils. Hem de continuar perquè estem lluny de l'objectiu que ens hem marcat. 
 

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. Foto: Adrià Costa


- Quan parla de distraccions, es refereix sobretot de mòbils?

- Sí. Pel que fa als mòbils, ja fa un any que vam treure una aplicació per a Android, ja que els iPhones es poden posar en modalitat cotxe. Tot i això, també es fan campanyes i controls per intentar reduir-ho. Hi ha una altra campanya que estem fent i que ha donat molt bon resultat, que és la publicitària de víctimes zero. A més, també se n'estan preparant altres, però van enfocades, sobretot, als motoristes i a la velocitat.

- L'alcohol i les drogues són l'altra assignatura pendent. Hi ha hagut un repunt?

- S'ha d'acabar de veure i parlar amb els forenses. Però sí que hi ha un petit repunt perquè hi ha accidents on s'ha detectat. En aquest augment del 28% veiem un repunt de la presència d'alcohol i drogues. La gent surt a sopar o de festa o d'un bon dinar, i acaba agafant el cotxe... Hi ha cert moment d'oci, de distracció, de passar-ho bé... I és aquí quan veiem que hi ha més accidents i accidents mortals. El fet que també augmenti la velocitat, a més, és una causa d'aquesta mortalitat. Potser l'any passat amb menys velocitat hi havia accidents amb ferits o ferits greus, i aquest any amb més velocitat han estat morts. 

- I quines accions es plantegen per reduir la velocitat?

- Aquí hi ha un plantejament sobre la taula de la Direcció General de Trànsit (DGT), ja que el Servei CayT té unes competències i la DGT controla la legislació. Com en el cas de França, que des del mes de juny s'ha aplicat una reducció a les carreteres secundàries a 80 quilòmetres, aquí a Catalunya s'està parlant de deixar-ho a 90, tot i que gairebé totes ja estan a 90. El problema és sobrepassar aquesta velocitat. Si un la respecta, no ha d'haver-hi tants accidents. També es planteja en el cas del mòbil endurir la pèrdua de punts. Ara se'n perden tres i proposem que passin a quatre o més en cas de reincidències. Tot el que sigui per reduir la mortalitat ho veiem bé, però s'ha d'estudiar. 

Gendrau assegura que els radars disminueixen un 60% la mortalitat, malgrat que són una mesura impopular

- Una altra manera de controlar la velocitat són els radars...

- Sí, i són una mesura força impopular. Però allà on tenim radars, els números diuen que reduïm el 60% de la mortalitat de la zona. Davant d'aquesta xifra, no podem renunciar a posar-ne. Hi ha previst d'anar posant radars progressivament en punts difícils, on es detecta una accidentalitat més elevada o, fins i tot, per motius mediambientals. Ara s'ha posat en marxa el radar de l'AP-7, i està previst que en els propers dies es posin en marxa els de l'A-2 a Capellades, un altre a Badalona i el de Cercs, que s'activarà abans d'acabar l'any. D'aquí al 2020 hi ha la previsió de sis radars més que ja estaven programats, però no anunciats. 
 
- I a part dels radars, s'exploren altres mesures?

- També hi ha els radars per trams que permeten baixar la velocitat al llarg de tot un tram i la separació del sentit de la via, que també és efectiva. Això també ha fet baixar molt la velocitat en determinats punts com, per exemple, la C-16 de Berga en amunt. 
 

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. Foto: Adrià Costa


- Els motoristes i ciclistes, per altra banda, són un dels col·lectius més vulnerables a la carretera. Aquest estiu, per exemple, hi ha hagut dos ciclistes morts.

- Hem fet diverses campanyes i en tenim preparada una altra per a l'octubre que, si no la vam treure abans, va ser pel 155. Ho dic ben clar perquè ja es tenia tot a punt i s'havia de fer la contractació. 

- En què els ha afectat l'article 155?

- En el nostre cas, aquest és l'exemple. El 155 ha frenat la contractació de la campanya publicitària de l'estiu. És el mateix cas que el de la campanya publicitària d'incendis forestals. La de trànsit s'hagués fet a l'estiu i, si t'hi fixes, cada any les campanyes comencen en períodes d'estiu i van lligades a les dels Bombers. 

L'article 155 ha frenat la contractació de la campanya publicitària de Trànsit durant l'estiu, que es posarà en marxa finalment el mes d'octubre

- Com es planteja aquesta campanya?

- Va dirigida als motoristes. Ara encara estem molt per sobre de les víctimes mortals de moto del 2010, quan n'hi havia 10 o 12. El 2010 estàvem a 21 víctimes i aquest any a 23, i és un número que ens preocupa. Nosaltres portem a terme diferents mesures, ja que Catalunya té un dels parcs de motoristes més grans i va creixent. Però l'estereotip de jove i de festa ens l'hem de treure del cap. Les víctimes mortals que tenim -també en cotxes- són d'entre 35 i 45 anys i de més de 75 anys. Per això, estem fent la formació 3.0 amb una nova formació aquest dissabte a Cornudella amb monitors, formadors i fabricants de motos. Se'ls fa una gravació i una formació de com han de comportar-se, vestir-se, traçar les corbes o sobre els límits de velocitat. El 2017 es va arribar a 700 motoristes i crec que aquest any ho superarem.

- I sobre el terreny, es té pensada alguna acció o millora de carreteres?

- Com que el nombre gros d'accidents són sortides de via en determinades corbes, ara millorarem la senyalització amb senyals específiques.

- Pel que fa als ciclistes, cada vegada hi ha més afició i gent a les carreteres, sobretot en determinades parts del país. 

- Sí, aquí hem fet alguna campanya per veure com s'ha de comportar el ciclista perquè, a vegades, no tot és culpa del conductor o al revés. També hem de fer formació sobre com s'ha de vestir el ciclista perquè a vegades ens agraden molt els colors foscos, però si ens posem una vestimenta clara, tenim molt de guanyat. També ha de quedar clar com s'han de comportar els conductors a l'hora d'avançar, en una rotonda o com s'ha de tractar un grup de ciclistes. Sobre tot això tenim campanyes i un vídeo.
 

Juli Gendrau durant l'entrevista amb NaicóDigital. Foto: Adrià Costa


- La majoria de carreteres, però, no estan adaptades...

- No. En el cas de les motocicletes, la millor manera de prevenir accidents és separar els dos carrils. I en el cas de les bicicletes, veure com es poden protegir. Però és un procés llarg. Hi ha una taula ciclista que està treballant en aquest sentit i en determinades zones per veure quines possibilitats hi ha. No és viable fer carrils bici a tot arreu, però algunes vies permeten senyalitzacions o certs elements de protecció. 

- Molts d'aquests accidents mortals es produeixen en punt negres, també aquest estiu. La C-14 a Bassella o la N-260 a Puigcerdà en són exemples. Hi ha alguna actuació prevista?

- En el cas de Bassella, sí. El tema dels punts negres, però, és una cosa que s'ha anat treballant i que s'estan reduint. Allà on abans hi havia vint víctimes, ara en són cinc o sis. I les actuacions que s'hi han fet, han estat la separació de carrils, com també s'ha fet a la C-55 o la C-16, entre d'altres. Les millores les fa el titular de la via, que és Territori. En el cas de la C-55, per exemple, les víctimes mortals s'han reduït a zero. 

- Però hi segueix havent problemes viaris amb concentració de vehicles i retencions.

- Sí, però entre víctimes mortals o cues, preferim cues. També hi ha la flexibilitat de les bonificacions i peatges, però no tothom en fa ús, per desconeixement o el que sigui. Hem de veure com podem promoure que la gent aprofiti les bonificacions.

L'objectiu de Trànsit és reduir un 40% la sinistralitat del 2010 al 2020 i avançar cap a la visió de mortalitat zero

- Un altre problema és el que hi ha hagut amb les esllavissades, per exemple, al Pallars Jussà o al Berguedà, algunes amb víctimes mortals.

- Sí, però les esllavissades depenen de Territori. Jo sé que en alguns punts es té pensat fer alguna actuació. 

- En qualsevol cas, l'estat de les carreteres els preocupa? Calen més inversions per a manteniment?

- Nosaltres fem cada 15 dies o tres setmanes reunions amb Territori, sobretot per decidir quines accions s'han de prendre, si s'han de fer noves senyalitzacions o prioritzar determinats punts conflictius. Però si s'han de fer més inversions o desdoblaments, els de Territori serien els primers interessats. El que no podem dir és que hi ha més accidents perquè no hi ha manteniment a les carreteres. Això no és cert. 

- Es parla d'arribar a la sinistralitat zero. Però és un objectiu realista?

- Nosaltres tenim pensat, del 2010 al 2020, reduir un 40% la sinistralitat. Ara ja estem al 17 o 18%, tot i l'augment d'aquest estiu. I hem de continuar lluitant i treballant perquè això es produeixi. Tots els esforços de Territori i Trànsit estan amb això. Hi ha una visió zero, però és un objectiu que encara ens queda lluny, tot i que l'hem de continuar buscant. 
 

Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. Foto: Adrià Costa

 

Participació