11
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:37h
L'onada berguedana ha fet caure el mur també al tram 21 de la Diagonal. Per setè any consecutiu els catalans han desbordat la manifestació de l'Onze de Setembre - amb un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana - i han tornat a fer evident la força de l'independentisme. Enguany, el clam per a la República Catalana ha estat eixordador i milers de veïns i veïnes del Berguedà no s'ho han volgut perdre.
Gairebé un any després de l'1 d'octubre i amb el pes de presos polítics i exiliats, i el reclam molt present per al seu alliberament i tornada; centenars de persones han omplert el tram situat entre Rambla de Catalunya i Balmes. Aquest any el protagonisme no era la il·lusió d'altres ocasions, però sí la fermesa i la reivindicació. El coordinador de l'ANC Berga, Lluís Escriche, ha valorat positivament a NacióBerguedà el poder de convocatòria i ha explicat que hi ha "gent molt enfadada" que aquesta Diada ha volgut expressar el seu desig perquè es faci efectiu el mandat de l'1-O, però que també ha volgut donar suport a persones empresonades injustament i exiliats. "Esperem que l'any vinent la manifestació sigui de celebració", ha desitjat, tot reconeixent que un dels objectius és "persistir".
Al tram 21 la sensació era de contrastos, amb persones de totes les edats, però també de certa unanimitat. Jaume Pujades i Núria Madirolas, una parella veïna de Berga, ressaltava que eren a Barcelona "tant per presos i exiliats com per a la independència". De la mateixa manera, Maria Àngels Escalé i la seva neta Esther, de Berga i Avià, mostraven pancartes per la "democràcia" i la República" i recordaven sobretot la situació que viuen els polítics empresonats i els que són lluny de casa, i la pèrdua de "llibertats". "Amb tot el que va passar l'1 d'octubre, aquest any havíem de ser aquí", ha assenyalat Escalé.
La majoria dels berguedans que mostraven múscul independentista aquest dimarts a Barcelona, han repetit cada any, molts des dels inicis de l'augment independentista, l'any 2012. Ramon Bajona, president del PDECat de Berga i exregidor, hi defensava el suport als presos polítics, i el fet que aquesta manifestació estigués marcada per això. "Era necessari venir", deia. De la mateixa manera el jove Andreu Torres, geganter de l'Ametlla de Merola, tenia molt present al conseller de Cultura, Lluís Puig, que havia estat de director general de Cultura Popular. "Hi vam agafar amistat des de la celebració del 25è aniversari dels gegants i avui és com si una part de l'Ametlla de Merola també estigués a l'exili", comentava Torres. Els geganters i veïns de l'antic nucli tèxtil eren aquest dimarts a la Diagonal amb un membre de la parella de gegants, la geganta Maria de Merola, que ballava i girava al ritme de les melodies dels grallers.
Entre els lemes dels cartells que molts subjectaven, n'hi havia per la República, la llibertat i també de retret a autoritats espanyoles com Felip de Borbó.
Ramon Vilà de Puig-reig, acompanyat d'altres persones de Berga i Gironella, celebrava la nova demostració de força, mentre que el tram vibrava amb els primers compassos de les 17.14. El moment culminant ha estat quan una onada sonora ha fet caure simbòlicament un mur situat en un extrem, "una acció inspirada en altres moments de la història contemporània occidental, on la persistència i força popular han permès fer caure murs en favor de la llibertat", segons proclamava l'ANC. El mur "simbolitza totes aquelles adversitats i dificultats que impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un estat independent en forma de República", ha exposat l'entitat. El mur estava muntat amb una infraestructura metàl·lica coberta de lones de 46 metres de llargada per 8 metres d'alçada on hi havia representades rèpliques de diferents murals del territori basats en el referèndum de l'1-O.
Abans i després d'aquest moment, les proclames s'han repetit i una estelada gegant s'ha passejat per la Diagonal mentre molts dels assistents, als quals a estones cobria, feien l'onada. Tampoc han faltat a la cita els Castellers de Berga.
Gairebé un any després de l'1 d'octubre i amb el pes de presos polítics i exiliats, i el reclam molt present per al seu alliberament i tornada; centenars de persones han omplert el tram situat entre Rambla de Catalunya i Balmes. Aquest any el protagonisme no era la il·lusió d'altres ocasions, però sí la fermesa i la reivindicació. El coordinador de l'ANC Berga, Lluís Escriche, ha valorat positivament a NacióBerguedà el poder de convocatòria i ha explicat que hi ha "gent molt enfadada" que aquesta Diada ha volgut expressar el seu desig perquè es faci efectiu el mandat de l'1-O, però que també ha volgut donar suport a persones empresonades injustament i exiliats. "Esperem que l'any vinent la manifestació sigui de celebració", ha desitjat, tot reconeixent que un dels objectius és "persistir".
Missatge pels Borbons entre la multitud. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Al tram 21 la sensació era de contrastos, amb persones de totes les edats, però també de certa unanimitat. Jaume Pujades i Núria Madirolas, una parella veïna de Berga, ressaltava que eren a Barcelona "tant per presos i exiliats com per a la independència". De la mateixa manera, Maria Àngels Escalé i la seva neta Esther, de Berga i Avià, mostraven pancartes per la "democràcia" i la República" i recordaven sobretot la situació que viuen els polítics empresonats i els que són lluny de casa, i la pèrdua de "llibertats". "Amb tot el que va passar l'1 d'octubre, aquest any havíem de ser aquí", ha assenyalat Escalé.
La majoria dels berguedans que mostraven múscul independentista aquest dimarts a Barcelona, han repetit cada any, molts des dels inicis de l'augment independentista, l'any 2012. Ramon Bajona, president del PDECat de Berga i exregidor, hi defensava el suport als presos polítics, i el fet que aquesta manifestació estigués marcada per això. "Era necessari venir", deia. De la mateixa manera el jove Andreu Torres, geganter de l'Ametlla de Merola, tenia molt present al conseller de Cultura, Lluís Puig, que havia estat de director general de Cultura Popular. "Hi vam agafar amistat des de la celebració del 25è aniversari dels gegants i avui és com si una part de l'Ametlla de Merola també estigués a l'exili", comentava Torres. Els geganters i veïns de l'antic nucli tèxtil eren aquest dimarts a la Diagonal amb un membre de la parella de gegants, la geganta Maria de Merola, que ballava i girava al ritme de les melodies dels grallers.
VÍDEO El tram 21 vibra amb reclams de "llibertat" i "democràcia" a les 17.14 #Diada2018https://t.co/UKF8opKcXFpic.twitter.com/tYo65H0tkC
— NacióBerguedà (@NacioBergueda) 11 de setembre de 2018
Entre els lemes dels cartells que molts subjectaven, n'hi havia per la República, la llibertat i també de retret a autoritats espanyoles com Felip de Borbó.
Ramon Vilà de Puig-reig, acompanyat d'altres persones de Berga i Gironella, celebrava la nova demostració de força, mentre que el tram vibrava amb els primers compassos de les 17.14. El moment culminant ha estat quan una onada sonora ha fet caure simbòlicament un mur situat en un extrem, "una acció inspirada en altres moments de la història contemporània occidental, on la persistència i força popular han permès fer caure murs en favor de la llibertat", segons proclamava l'ANC. El mur "simbolitza totes aquelles adversitats i dificultats que impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un estat independent en forma de República", ha exposat l'entitat. El mur estava muntat amb una infraestructura metàl·lica coberta de lones de 46 metres de llargada per 8 metres d'alçada on hi havia representades rèpliques de diferents murals del territori basats en el referèndum de l'1-O.
Abans i després d'aquest moment, les proclames s'han repetit i una estelada gegant s'ha passejat per la Diagonal mentre molts dels assistents, als quals a estones cobria, feien l'onada. Tampoc han faltat a la cita els Castellers de Berga.
Berguedans a la manifestació. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Multitud de persones a la Diagonal, entre Rambla Catalunya i Balmes. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Membres de la territorial de Berga de l'ANC i altres berguedans, al tram de la comarca. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Els geganters de l'Ametlla de Merola hi han portat la geganta. Foto: Pilar Màrquez Ambròs