Gironella reviu els fets de 1714 i reuneix mig miler d'espectadors a les Roques del Pont Vell

L'Eulàlia, la protagonista de l'obra, decideix viatjar a Barcelona per anar a lluitar en defensa de la ciutat. La història explica com viu en primera persona la Guerra de Successió a la capital catalana. El seu avi, el mestre Jordi, s'encarrega d'enterrar els morts al Fossar de les Moreres i el pare, l'Artur, considerat un traïdor, és tinent de les tropes borbòniques. El muntatge de "l'Onze de Setembre i Gironella" recorda els fets de 1714, a l'escenari únic de les Roques del Pont Vell de l'anomenada Perla del Llobregat.

El muntatge conserva l'aspecte més dinàmic que se li va donar l'any 2017, amb una durada d'una hora i 5 minuts, el text del dramaturg Llàtzer Garcia i la direcció de la gironellenca Maria Casellas i el gironí Joan Rigat. L'obra, que s'ha representat aquest dissabte al vespre, ha reunit enguany mig miler d'espectadors, alguns vinguts d'altres punts de Catalunya com Girona o Vic. A més, la dinovena edició de la representació s'ha acompanyat aquest any d'un nou significat per l'existència al país de presos polítics i exiliats.
 
L'alcalde de Gironella, David Font, n'ha defensat el simbolisme abans dels primers instants de l'obra: "La història que es representa a les Roques del Pont Vell intenta fer-nos recordar i fer memòria d'allò que va passar farà una mica més de 300 anys i que va suposar la pèrdua dels drets i les llibertats del nostre país. Avui, 304 anys després del 1714, malauradament, seguim vivint una situació similar a aquella; a hores d'ara sense fusells, sense una guerra pròpiament dita. Però sí que seguim vivint un setge constant d'un estat espanyol opressor que no ens deixar ser allò que vol ser que no és altra cosa que un poble lliure", ha relatat des del pont vell i per megafonia.

"[Fa 304 anys] hi havia gent a la presó, gent que marxava a l'exili i gent que es veia privada de la seva llibertat d'expressar-se. Avui d'una manera pràcticament insultant seguim vivint en una mateixa situació", ha conclòs Font, tot donant inici a l'escenificació i posant de relleu que aquest any la representació estava dedicada a presos polítics i exiliats.

La història, que es representa a l'aire lliure, ha començat un any més a tocar del Llobregat amb l'aparició d'uns joglars. L'Eulàlia decideix aprofitar-ne la presència per explicar l'heroica història del seu besavi Joan amb l'ajuda del seu amic Tomàs, que escriu històries. Més tard, les notícies gens esperançadores que arriben de la capital catalana, empenyen a molts com la jove a fer camí a la ciutat. La pirotècnia és un element d'impacte de l'obra, donant major intensitat a la revolta, si bé s'ha volgut restar part de l'aspecte èpic a favor d'una narració més àgil i que submergeix millor l'espectador en la història de l'Eulàlia, el mestre Jordi i els infortunis de la guerra. Mossèn Climent Forner ha tancat l'obra recitant el poema "Plany per Catalunya", com és tradició en aquesta representació. Es tracta d'un poema conegut de Forner, al qual va afegir noves estrofes coincidint amb l'1 d'octubre.
 
Unes 150 persones implicades en el muntatge

Els directors de l'obra, Maria Casellas i Joan Rigat, han valorat en acabar la funció la implicació en el muntatge de més de 150 persones, el bon paper d'actors i actrius i el major dinamisme de tot plegat. "És el quart any que som a la direcció, i la primera vegada vam fer una revisió del que hi havia, però va ser l'any passat que en Llàtzer Garcia va agafar els personatges i part de la història, i va fer una dramatúrgia nova", ha relatat Rigat. "El personatge principal és l'Eulàlia i tots els personatges hi tenen relació d'una manera o altra", ha dit el director, tot afegint que "abans era més dispers". Maria Casellas ha indicat que enguany hi ha hagut més participants que mai, entre actors, tècnics i músics. En les últimes edicions, també s'ha potenciat aspectes com el de la il·luminació i el so. 

El regidor de Cultura, Lluís Vall, ha recordat que en la il·luminació hi participen tècnics del Teatre Nacional de Catalunya i que es col·loquen fins a 22 micròfons inalàmbrics a l'escenari per un so de molta més qualitat. El pressupost de l’espectacle ha estat aquest 2018 de 20.000 euros.

Ahir, en acabar, els participants de l'obra van compartir un sopar al Local del Blat que va començar entre aplaudiments per la feina ben feta. A l'horitzó hi ha, a més, la representació de 2019, que suposarà arribar a la vintena edició. Lluís Vall ha avançat que s'estudiarà com reconèixer l'esforç i la dedicació dels gironellencs que van idear aquesta escenificació i dels molts altres que l'han mantinguda viva aquestes dues dècades.