Bob Seger

per Pep Saña, 3 de setembre de 2018 a les 19:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja era hora de fer justícia i parlar com es mereix del gran Bob Seger, alies el “Lléo de Detroit, bressol, tot sigui dit de grans talents musicals com Marvin Gaye, Diana Ross & The Supremes, The Jackson 5, Mitch Ryder, Ted Nuggent, MC5, Iggy Pop & The Stooges, Grand Funk Railroad o el protagonista en qüestió.

La nostra relació ve de lluny, de principi dels 80 quan vaig comprar un disc (tot un esdeveniment en aquella època) titulat Nine Tonight. No havia sentit a parlar d'aquest home en la meva vida, però em va agradar aquella portada i aquell look tan de moda en aquells anys. Amb el temps vaig anar comprant alguns discos més del de Detroit, però l'imprescindible doble en directe Nine Tonight en particular va ser un dels que sens dubte més m’impactaria, juntament amb el The River de Bruce Springsteen per entrar de ple en el Rock americà.


Són vàries les peculiaritats d'aquest personatge, roquer d'arrels i amb una clàssica veu raspada, Bob Seger va escriure i gravar cançons que parlen de l'amor, les dones i la classe treballadora americana, anomenat Heartland Rock (música que parla sobre l'estil de vida dels treballadors americans) de qui és un dels grans exponents. Bob Seger ha gravat molts grans èxits com, Night Moves, Turn The Page, Still The Same,  We've Got Tonight, Against The Wind, You'll Accomp'ny Me, Shame On The Moon, Like A Rock, o Shakedown, a més també de co escriure un número 1 dels Eagles, Heartache Tonight. El seu icònic tema, Old Time Rock And Roll va ser nomenat una de les cançons del segle al 2001.

De so netament americà, Bob Seger (Detroit, 6 de maig de 1945), es cria en un entorn industrial com és la ciutat del motor, on neixen altres joies del Rock abans esmentades al llarg de la dècada dels 60, tot i això, malgrat l'embolcall de nombroses bandes de “durs”, Bob Seger no sembla cridar-li massa l’atenció l'excés de “soroll”. És un dels grans talents compositius dels Estats Units des de finals dels 60 i un “currante” del Rock, al nivell del talent creatiu de Bruce Springsteen i es podria dir que viuen porta per porta del mateix replà de l’escala, molt GRAN a USA, però poc conegut en la resta del món. Bob Seger està emparentat respecte a les lletres de les seves cançons de l'Amèrica dels perdedors amb Bruce Springsteen, Bob Dylan, Joe Grushecky, Willie Nile o John Cougar. Encara ara, als 73 anys, als Estats Units continua omplint grans estadis i pavellons, on segueix sent un ídol pels milers de fans que omplen els seus concerts.

La carrera de Bob Seger és molt llarga, va començar un llunyà 1968 amb la formació anomenada The Bob Seger System, nom amb el que va gravar tres àlbums, el primitiu Ramblin' Gamblin' Man (1969), Noah (1969) i Mongrel (1970). La promoció de Mongrel es va fer amb anuncis a pàgina completa que mostren a Seger a l'escenari, amb el títol "Mongrel is a bitch!" (Mongrel és una puta!), un lema una mica inexplicable.

Un any després deixa la seva banda i passa a anomenar-se només Bob Seger, grava un boníssim àlbum acústic titulat Brand New Morning (1971), en el que al llibret interior hi ha escrita la frase: "Bob Seger's last album was called Mongrel. A lot of people thought it was a bitch. You’d figure his next album would be a son of a bitch. Instead, it's a Brand New Morning”. (L'últim àlbum de Bob Seger és titulava Mongrel. Molta gent pensava que era una puta. Vareu pensar que el següent àlbum seria un fill de puta. En canvi, és un Flamant Nou Mati).


A l'any següent treu al mercat el molt negre i colossal Smokin' O.P.’s (1972) on es noten clarament les influències d'un dels seus ídols, James Brown, Bob Seger entrega un àlbum amb fantàstiques versions, Bo Diddley/Who Do You Love? de Bo Diddley, Hummin' Bird de Leon Russell o Let It Rock de Chuck Berry entre d’altres i amb nomes  dos temes propis, la preciosa Someday i la soulera per excel•lència Heavy Music.

Bob Seger sempre ha estat un fervent defensor de les versions en el seu repertori. Els seus discos i els seus directes n’estan plens d'elles i una de les més impactants és aquesta revisió del tema dels The Allman Brothers Band que obria el primer disc realment gran, en conjunt, de qui ja començava a ser conegut com “El Lleó de Detroit”, Bob Seger versiona el tema Midnight Rider del senyor Gregg Allman al seu Back In '72 (1973), on a més destaca la meravellosa road-song Turn The Page amb aquella intima intro de saxo (si un es fixa en la lletra, aquesta cançó és Estats Units), tema que més endavant versionaria Metallica també de manera magistral, Stealer, un tema dels Free de Paul Rodgers, Rosalie, una cançó que més tard la va versionar Thin Lizzy i  I've Been Working, un tema original de Van Morrison, una altra gran influència musical de Bob Seger. L’àlbum, amb la col•laboració de J.J. Cale, està orientat cap al so Sureny i la crítica el va rebre amb entusiasme.

Bob Seger - Turn The Page



Un any desprès ens trobem amb el magnífic Seven (1974), el primer de Bob Seger amb la que mes endavant seria The Silver Bullet Band (la banda que l’acompanyarà la resta de la seva carrera), rock blanc sense amagar matisos soul, inclou el clàssic explosiu Get Out Of Denver, l’estoniana Long Song Comin' i les enèrgiques Need Ya i Cross Of Gold entre d’altres. En un any fa 267 concerts. Estava clar que Bob Seger era un gran fan de Chuck Berry, i va voler dedicar-li un homenatge amb Get Out Of Denver que recorda molt al clàssic de Chuck Berry, Johny B. Goode, nomes falta que ens imaginem al de Detroit ballant el pas de l'ànec. Rock’n’Roll desenfrenat, d'aquell que Bob Seger dominava com ningú i una d'aquelles cançons que posen qualsevol festa potes enlaire.

Bob Seger - Get Out Of Denver



Beautiful Looser (1975), va estar a punt de no publicar-se, Bob Seger tenia la idea d’un projecte semblant al Seven, insistir més per aquesta línia roquera i ficar alguna balada, però també tenia gravat aquest disc, va ser Glenn Frey (Eagles) que va escoltar les cançons a casa de Bob Seger i el va animar a publicar l’àlbum i a donar aquest salt qualitatiu. Un altre tros de clàssic on destaquen Beautiful Looser, Katmandu, Travelin' Man, Momma i un cover brutal del Nutbush City Limits de Tina Turner.

A partir de 1976 la cosa torna a canviar i passa a dir-se Bob Seger & The Silver Bullet Band. Tot el que ve a partir d'ara és encara més bo, el salt del Lléo de Detroit a tot els Estats Units és un fet, el nou àlbum el catapulta i es feia necessari fer un recompte del que havia estat part de la seva obra en un excel•lent disc en directe que recollís part dels concerts al llarg del país. El directe és un “trallasso” titulat Live Bullet (1976), on mostra el que aquesta totpoderosa banda és capaç de fer amb tots aquests himnes. Finalment, només es va gravar a la ciutat del motor, amb la The Silver Bullet Band ja formada i amb Bob Seger al capdavant d'una banda que li dóna la solvència en estudi i en directe de la que podien tenir Bob Dylan & The Band o Bruce Springsteen & The E Street Band.


Night Moves (1976)
 

Rock tradicional d’altíssima qualitat és el que hi ha a Night Moves (1976), amb temes com Rock And Roll Never Forgets, Mainstreet o la mateixa Night Moves, cançó que dóna títol a l’àlbum, una delícia. Bob Seger parlant de la seva adolescència amb un estil que ell mateix reconeixia molt influït per Kris Kristofferson amb el seu Me And Bobby McGee’ (que popularitzaria Janis Joplin). Una classe magistral de com escriure cançons.

Juntament amb el Live Bullet (1976), editats al mateix any nomes amb sis mesos de diferencia, i potser una mica tapat per la grandesa del Night Moves, el converteixen en una estrella, deixant enrere el circuit al que estaven habituats per girar a la resta dels Estats Units. La seva primera gira Europea va ser a l'any següent, però els resultats en termes de popularitat van ser discrets. Tossut i constant, es va dedicar als concerts pels Estats Units, gairebé tres-cents a l'any. En qualsevol cas, a la seva oficina de management se’l trucava de tot arreu del país per tocar, el públic nord-americà no oblida als seus fills, de fet a l'actualitat Bob Seger segueix actuant, perquè Bob Seger és una icona pels americans.

Bob Seger - Night Moves


Stranger In Town (1978)
 

I arribem al descomunal i perfecte Stranger In Town (1978). L'àlbum es va convertir en un èxit instantani als Estats Units. Bob Seger, segurament el màxim representant als anys 70 de l'anomenat Rock de Detroit, aconsegueix amb "Estrany A La Ciutat" el que és la cúspide absoluta del Rock’n’ Roll. La seva veu estripada entrava a les entranyes del rock, d'un rock que parlava directament al cor, tant en les peces més dures com en les balades on Bob Seger sap tocar la fibra sensible. Per si no n’hi havia prou, estava en possessió d'un estil d'allò més original, gairebé ningú ha arribat en només un disc al nivell creatiu d'aquest Stranger In Town, potser tan sols el "Jefe" que està en el cap de tots. Aquí no hi ha ni un tema de “relleno”, tots podrien ser singles d'èxit. Realment  impressionant, és molt difícil destacar-ne algun per sobre d’un altre però fent un esforç, Hollywood Nights, Still The Same, Feel Like A Number, el clàssic entre els clàssics Old Time Rock And Roll, que inicialment no va ser un gran èxit, però la van punxar molt a la  radio i més tard arribaria a ser una de les cançons més carismàtiques de Bob Seger degut al memorable ball en calçotets de Tom Cruise a la pel•lícula Risky Business de 1983, la delicada i preciosa We've Got Tonight, una balada que va aconseguir arribar al número 13 de la llista i que més endavant va tenir fins i tot un èxit més gran quan la súper estrella del Country, Kenny Rogers i la cantant Pop, Sheena Easton es van unir per versionar-la al 1983, o la magnífica Ain´t Got No Money on el solo de guitarra és a càrrec de Don Felder (Eagles). Bob Seger també va co escriure el tema que va arribar a numero 1 dels Eagles, Heartache Tonight, de l'àlbum The Long Run (1979), la seva col•laboració va ser resultat dels primers anys junts de Bob Seger i Glenn Frey.

Bob Seger - Old Time Rock And Roll


Bob Seger - We've Got Tonight


Against The Wind (1980)
 

Dos anys després i per començar nova dècada, el senyor Bob Seger es presenta amb una altra joia immortal, Against The Wind (1980). Segurament el seu millor disc, ho té tot, rock contundent, rock d’arrels, cançons sofisticades i balades. Va arribar al número 1 de la llista Billboard, desbancant ni mes ni menys que a l'àlbum multimilionari The Wall de Pink Floyd, i aguantant en aquesta posició sis setmanes. L’àlbum a més va guanyar dos premis Grammy, res d’estrany doncs que de l'àlbum en sortissin singles com Against The Wind (nº 5), Fire Like (nº 6) i You'll Accomp'ny Me (Darlington County de Bruce Springsteen té un una mica d'aquesta cançó), el tercer single d'èxit (nº 14), a més de “temassos” com No Man's Land o Good For Me que et travessa el cor com una  fletxa, o el “trallasso” ballable que és Betty Lou's Gettin' Out Tonight. Against The Wind és una de les cançons més perfectes que un pugui escoltar, un tema immens en el que, a més, apareixen les veus de tres membres dels Eagles, Glenn Frey, Don Henley i Timothy B. Schmit. Una lletra que per temàtica, podria associar-se al Born To Run de Bruce Springsteen. La força per seguir endavant per sobre de tot en forma de cançó, amb una meravellosa i reconeixible melodia que per molts fans és considerada la millor cançó de la carrera de Bob Seger.

Bob Seger - Against The Wind


Bob Seger - Fire Like


Nine Tonight (1981)
 

Tot el fet des de 1975 en endavant és una piconadora de grans discos d'estudi que es veuen confirmats amb dos àlbums en directe impressionants, Live Bullet (1976) i Nine Tonight (1981). Bob Seger i la seva banda de “la bala de plata“ estan instal•lats en aquella posició que significa la dignificació de la teva feina i un ampli reconeixement encara que no multitudinari, però si a l'alçada dels més grans.

La potència de l’àlbum Against The Wind va quedar plasmada en la monumental gira pels Estats Units durant tot l'any, d'aquesta se’n van extreure dues nits, una al juny a Detroit i una altra a l'octubre a Boston que conformarien el segon doble àlbum en directe de Bob Seger & The Silver Bullet Band, el magnífic Nine Tonight (1981). Una altra obra mestra aquest doble directe del que us parlava al principi, Nine Tonight (1981), un disc que vaig punxar fins a l'extenuació i en el que Bob Seger tanca la clau del seu passat més immediat dels 3 últims àlbums d'estudi, 16 temes que excepte el Let It Rock, Tryin´ To Live My Life Without You i Old Time Rock And Roll, totes les altres estan firmades per ell. És un magnífic començament que recomano per qui no tingui o hagi escoltat res (cosa difícil) de Bob Seger, descobrir a través d'aquest disc on trobem increïbles cançons per arribar als LP’s originals, en qualsevol cas, des del meu punt de vista, aquest directe és millor que l'anterior, hi ha més “chicha” i és un àlbum fantàstic per tancar l'etapa més brillant de Bob Seger. Ens trobem davant un directe de molts, però que molts quirats, d'aquests que mai et canses d'escoltar una i altra vegada durant anys i anys.

Bob Seger - Mainstreet


Bob Seger - Hollywood Nights


Bob Seger - Still The Same


Bob Seger - Feel Like A Number


Bob Seger - You'll Accomp'ny Me


Bob Seger - No Man's Land


Arribat el clímax, la cosa comença a canviar. La producció vuitantera es fa notar sense que per això decaigui l'assumpte. The Distance (1982) és una continuació dels seus anteriors àlbums, res de coses rares. Even Now, Makin' Thunderbirds amb la col•laboració de Bonnie Raitt a les veus, la força de Boomtown Blues, Love's The Last To Know, Roll Me Away amb el seu so de piano que Roy Bittan li dóna aquest sabor a  E Street Band o la delicada Shame On The Moon no deixen cap mena de dubte. The Distance segurament és el seu últim gran disc de l’època clàssica i el seu single, Shame On The Moon, és un tema de Rodney Crowell que Bob Seger va portar al número 1 a Canadà i al 2 a Estats Units. Dins de l’empitjorament general que van patir la majoria d’artistes que venien de dècades anteriors, els 80 mostren a un Bob Seger en forma, tant en discos com en directe, el “currante” de Detroit de classe obrera es defensava molt bé tot i que poc a poc ens anava deixant petites gotes del seu talent, més de 4 anys entre àlbum i àlbum donava peu a descansar i agafar aire per una llarga carrera.

Bob Seger - Roll Me Away


Bob Seger - Shame On The Moon


Quatre anys desprès i amb un so molt diferent fins i tot de l'anterior edita Like A Rock (1986), on com en gairebé totes les seves obres destaca alguna perla com Like A Rock, Americam Storm o el cover d'una de les millors cançons de la història, Fortunate Son de John Fogerty. Malgrat que Like A Rock es grava amb part del que queda de la Silver Bullet Band, és un àlbum més arrelat en el so dels 80, parla molt sobre ell mateix, el seu entorn, les seves confidències, però no és autobiogràfic. Sense ser conceptual, si que aborda l'assumpte de la renovació, dels costos que suposa viure o les conseqüències de les decisions. Bob Seger es faria familiar per molts americans a través de la seva associació amb una campanya publicitària de Chevrolet (cosa que explícitament va voler fer per recolzar als treballadors en dificultats del sector de l'automòbil americà a Detroit).

Bob Seger - Like A Rock


No torna a donar senyals de vida en 5 anys, la gran massa de seguidors que ha acumulat en aquests gairebé 20 anys no l’oblida, però després del discret últim disc va pensar que si tornava seria per fer alguna cosa realment bona. Reapareix amb The Fire Inside (1991), amb tota la banda de “la bala de plata” posada en ordre i amb ganes. El tema que dóna títol a l’àlbum, The Fire Inside, és un excel•lent tema, també amb la col•laboració de Roy Bittan de la E Street Band al piano i això és sinònim de qualitat. A més de d'altres col•laboracions com l'acordió de Bruce Hornsby en el tema Sightseing o els cors de Patti Smith a The Real Love i el cover de Tom Waits, Blind Love. Tot i això, el resultat és un àlbum bastant fluixet.

Bob Seger - The Fire Inside


Amb l’àlbum It's A Mystery (1995), Bob Seger sembla col•lapsat d’idees musicals, el nou disc torna a ser bastant fluixet, tot i que reuneix a una banda més que solvent de músics de sessió, de nou Roy Bittan de la E Street Band o Kenny Aronoff, bateria de John Fogerty, la seva música va trobar poca visibilitat al mateix temps en què el Glam Metal, el Grunge i el Rock Alternatiu agafaven l'avantguarda. Bob Seger va tornar a la carretera una altra vegada per una gira al 1996, que va resultar un èxit, venent la quarta xifra d'entrades de qualsevol gira als Estats Units d'aquell any.

Face The Promise (2006)
 

Onze anys desprès, Mr. Bob Seger ens sorprèn i obsequia amb un meravellós, refrescant i esperat Face The Promise (2006), ja sense la seva The Silver Bullet Band. Un dels millors discos d'aquell any al meu parer i a l’alçada de la trilogia màgica de Night Moves (1976), Stranger In Town (1978) i Against The Wind (1980), aquesta vegada, la tornada amb un nou disc d’estudi és estratosfèrica. Temes com Wreck This Heart, Face The Promise, No Matter Who You Are, Are You, Real Mean Bottle amb la col•laboració de Kid Rock, Won't Stop, la joia del disc The Answer's In The Question amb la col•laboració de Patty Loveless i la també balada Wait For Me que recorda molt a l’èxit Against The Wind, ens dona una mostra del que Bob Seger encara pot donar de si. Des de la portada passant pel llibret interior, tenim aquí a un Bob Seger en estat de gràcia allunyat d'estereotips d'avui dia, no com molts d’altres. La seva apoteòsica gira per Arena’s (pavellons) de tot Estats Units va deixar a la resta del món amb la mel als llavis i amb la boca oberta, Sold-Outs en qüestió de minuts i revendes pels núvols, per descomptat aquí a Catalunya ni ensumar-ho.

Bob Seger - Wreck This Heart


Bob Seger - Wait For Me


Bob Seger sona jove i vital al Ride Out (2014), en aquell moment és a punt de complir setanta anys tot i que sembla tenir corda per estona. A més de temes propis Bob Seger fa versions de creacions de gent com John Hiatt amb Detroit Made, Steve Earle amb Califòrnia Stars amb aquell aroma al Springsteen actual, Kasey Chambers o Shane Nicholson, i tot i que no les van escriure per ell fa l'efecte que va ser així. El seu sensacional Face The Promise de vuit anys enrere feia pensar que el vell Bob firmaria una altra joia, però el nou àlbum no acaba de complir les altes expectatives, és que el llistó l’havia posat molt i molt alt. Bob Seger es mou a Ride Out en territoris Country Rock de músics que van arribar fins a allà inspirats pel Rock que Bob Seger havia ajudat a crear als 70.

Bob Seger – Detroit Made


Bob Seger - California Stars


I Knew You When (2017), han passat 40 anys des que Old Time Rock And Roll es convertís en la banda sonora de tota una generació de nord-americans. Bob Seger demostra que encara sap fer el seu ofici de meravella, tot i que ara als seus 73 anys sigui una mica gran. L’àlbum té 10 temes a l'edició estàndard i 13 a la versió de luxe, incloent Glenn Song, un tribut al seu gran amic, Glenn Frey dels Eagles, mort l'any anterior. Fa versions de Lou Reed (Busload Of Faith) i Leonard Cohen (Democracy), i les converteix en seves. El disc, és una mirada cap enrere, alguns dels temes són re gravacions de peces anteriors descartades que ara surten a la llum, pur Bob Seger, amb les seves balades de sempre i una mica de Rock. És admirable escoltar aquest membre del Saló de la Fama del Rock And Roll publicar un material tan bo i mantenir-se fidel al que sempre li va funcionar.

Bob Seger & The Silver Bullet Band 2017.08.24 Toledo, OH (FULL SHOW)


Bob Seger és un dels músics més influents del Rock And Roll i la música d'arrels nord-americanes, la seva veu estripada, gairebé afònica i potent no és molt coneguda pel gran públic a aquest costat de l’Atlàntic, però als Estats Units és una de les seves grans icones. Tot i que mai va arribar a tenir la fama mundial del seu contemporani Bruce Springsteen, Bob Seger si que va obtenir una multitud de seguidors gràcies a les constants gires amb la seva The Silver Bullet Band, a més del respecte i admiració dels grans artistes nord-americans com el mateix Bruce Springsteen, fan incondicional i amic de Bob Seger.

Bob Seger & Bruce Springsteen - Old Time Rock & Roll - NY - 01/12/2011
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació