02
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
04
de setembre
a les
9:10h
La massificació a la riera de Merlès s'ha agreujat els darrers estius, si bé els ajuntaments han establert mesures de control a partir d'aquest 2018, per evitar els actes d'incivisme i poder sancionar qui incompleixi la normativa amb sancions d'entre 750 i 3.000 euros. Per evitar les platges atapeïdes del litoral, molts banyistes de l'àrea metropolitana aposten per passar una jornada entre amics o família als rius i rieres de l'interior. Al Berguedà, un dels llocs més concorreguts és, sens dubte, la riera de Merlès, de la qual els visitants de Barcelona valoren sobretot la tranquil·litat, tot i la considerable gentada dels caps de setmana, l'entorn natural i la proximitat amb la capital catalana. Molts asseguren no haver notat canvis significatius aquest estiu, malgrat la nova normativa. Valoren sobretot que hi hagi més ordre a l'hora d'aparcar i continuen assenyalant l'existència d'una minoria incívica que hi deixa brutícia en acabar el dia.
La majoria de banyistes són grups de famílies o amics que s'apropen a la riera a passar-hi el dia i tornen a casa cap al tard. Un bon grapat dels quals, repeteixen tot sovint l'experiència. "A nosaltres ens ho va recomanar algú que coneixíem i hi pugem tot sovint, ens agrada perquè és un espai on els nens poden jugar i banyar-se, perquè és bastant tranquil, tot i les aglomeracions de determinats moments del cap de setmana", explica a NacióBerguedà una família de Sant Adrià del Besòs que hi va sovint entre setmana. Desconeixen que hi hagi hagut canvis de la normativa i, en el seu cas, no hi han vist vigilants, si bé són conscients de les indicacions que donen els cartells.
No es pot fer foc, ni alterar la tranquil·litat de l'entorn amb música alta, o moure i capturar la fauna. Es demana que els gossos vagin lligats, emportar-se la brossa en marxar, es restringeix l'ús de taules i cadires de càmping, i està prohibit saltar als gorgs.
En Rubèn de Berga, també acompanyat de la família, és més crític: "La riera d'ara no s'assembla en res a quan venia a banyar-me de petit. Hi ha grups de persones amb la música alta, que hi deixen brossa quan se'n van i que sovint fan molt xivarri", assenyala. En Rubèn sí que ha vist vigilants i també s'ha fixat en el fet que els Mossos d'Esquadra passen sovint en els moments de més afluència. No obstant això, explica que ha recollit brutícia del terra i que també n'ha vist com en deixaven. A la carretera que passa pel costat de la riera de Merlès, en diumenge, es poden veure cotxes estacionats, si bé un cop que passa el punt crític del migdia, deixa d'estar atapeït i aparcar a prop del riu en una de les zones permeses és relativament fàcil.
Malgrat l'entrada en vigor de la nova ordenança d'usos en què hi han treballat els diferents municipis per on passa el curs fluvial, la normativa a la major part de la riera de Merlès no és restrictiva. No en la manera que ho és al Torrent de la Cabana a Campdevànol i les Llosses (Ripollès), on hi ha restriccions d'accés i s'ha establert un aforament màxim de 500 persones. Els banyistes de la riera es troben amb una senyalització específica que els adverteix que aquest és un espai protegit i els avisa que no poden mantenir actituds que alterin l'entorn. En Víctor Palma, un banyista que hi va acompanyat de diversos grups de famílies, afirma que coneixen Merlès per un conegut. Per gaudir-ne, passen bona part del diumenge en un tram del municipi de Santa Maria de Merlès. S'hi han endut la nevera de càmping, cadires, para-sols i menjar. Les restes les han recollit en acabar. "És un bon lloc", assenyala. El grup és originari de Sud-Amèrica i comenta que va ser un compatriota, també resident a Barcelona, que va explicar-li les bondats d'aquest indret. "Ens n'hem assabentat pel boca-orella", assegura.
Com en Víctor Palma, la majoria de banyistes de l'àrea metropolitana consultats per aquest mitjà, comenten que s'han assabentat de la ubicació dels gorgs de la riera per una amistat o bé a través d'Internet. Una majoria hi passen tot el dia, hi fan pícnic i s'hi estan fins que refresca, cap al tard. En aquest sentit, una colla d'amics de Sabadell, troba que, malgrat l'afluència de banyistes, Merlès és un lloc molt més tranquil i en sintonia amb la natura que qualsevol platja del litoral. Els infants s'hi banyen sota l'atenta mirada dels pares i algun jove, això sí, decideix saltar des de certa distància, tot i les indicacions.
El conseller comarcal de Medi Ambient, Francesc Xavier Francàs, ha explicat aquest estiu a aquest diari que l'objectiu de la nova normativa no és recaptar. El propòsit és assegurar la conservació i protecció de la riera de Merlès, de manera que es respectin els usos en aquest entorn, ja sigui pel que fa a l'aparcament, les activitats que s'hi desenvolupen o la brutícia que s'hi deixa i que l'ordenança també busca evitar. Els banyistes creuen que el primer any de vigència en el que més s'ha notat és en l'aparcament, i que hi ha ajudat el temor a les sancions. Majoritàriament valoren en positiu la iniciativa dels municipis; i confien que la minoria incívica que hi deixa els residus, que posa la música a tot volum o bé que es tira des dels gorgs ignorant-ne el perill, es redueixi progressivament.
La majoria de banyistes són grups de famílies o amics que s'apropen a la riera a passar-hi el dia i tornen a casa cap al tard. Un bon grapat dels quals, repeteixen tot sovint l'experiència. "A nosaltres ens ho va recomanar algú que coneixíem i hi pugem tot sovint, ens agrada perquè és un espai on els nens poden jugar i banyar-se, perquè és bastant tranquil, tot i les aglomeracions de determinats moments del cap de setmana", explica a NacióBerguedà una família de Sant Adrià del Besòs que hi va sovint entre setmana. Desconeixen que hi hagi hagut canvis de la normativa i, en el seu cas, no hi han vist vigilants, si bé són conscients de les indicacions que donen els cartells.
No es pot fer foc, ni alterar la tranquil·litat de l'entorn amb música alta, o moure i capturar la fauna. Es demana que els gossos vagin lligats, emportar-se la brossa en marxar, es restringeix l'ús de taules i cadires de càmping, i està prohibit saltar als gorgs.
Para-sols i nombrosos grups de famílies i amics, a la riera de Merlès. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
En Rubèn de Berga, també acompanyat de la família, és més crític: "La riera d'ara no s'assembla en res a quan venia a banyar-me de petit. Hi ha grups de persones amb la música alta, que hi deixen brossa quan se'n van i que sovint fan molt xivarri", assenyala. En Rubèn sí que ha vist vigilants i també s'ha fixat en el fet que els Mossos d'Esquadra passen sovint en els moments de més afluència. No obstant això, explica que ha recollit brutícia del terra i que també n'ha vist com en deixaven. A la carretera que passa pel costat de la riera de Merlès, en diumenge, es poden veure cotxes estacionats, si bé un cop que passa el punt crític del migdia, deixa d'estar atapeït i aparcar a prop del riu en una de les zones permeses és relativament fàcil.
Malgrat l'entrada en vigor de la nova ordenança d'usos en què hi han treballat els diferents municipis per on passa el curs fluvial, la normativa a la major part de la riera de Merlès no és restrictiva. No en la manera que ho és al Torrent de la Cabana a Campdevànol i les Llosses (Ripollès), on hi ha restriccions d'accés i s'ha establert un aforament màxim de 500 persones. Els banyistes de la riera es troben amb una senyalització específica que els adverteix que aquest és un espai protegit i els avisa que no poden mantenir actituds que alterin l'entorn. En Víctor Palma, un banyista que hi va acompanyat de diversos grups de famílies, afirma que coneixen Merlès per un conegut. Per gaudir-ne, passen bona part del diumenge en un tram del municipi de Santa Maria de Merlès. S'hi han endut la nevera de càmping, cadires, para-sols i menjar. Les restes les han recollit en acabar. "És un bon lloc", assenyala. El grup és originari de Sud-Amèrica i comenta que va ser un compatriota, també resident a Barcelona, que va explicar-li les bondats d'aquest indret. "Ens n'hem assabentat pel boca-orella", assegura.
Com en Víctor Palma, la majoria de banyistes de l'àrea metropolitana consultats per aquest mitjà, comenten que s'han assabentat de la ubicació dels gorgs de la riera per una amistat o bé a través d'Internet. Una majoria hi passen tot el dia, hi fan pícnic i s'hi estan fins que refresca, cap al tard. En aquest sentit, una colla d'amics de Sabadell, troba que, malgrat l'afluència de banyistes, Merlès és un lloc molt més tranquil i en sintonia amb la natura que qualsevol platja del litoral. Els infants s'hi banyen sota l'atenta mirada dels pares i algun jove, això sí, decideix saltar des de certa distància, tot i les indicacions.
Brossa tirada a l'entorn de la riera. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
El conseller comarcal de Medi Ambient, Francesc Xavier Francàs, ha explicat aquest estiu a aquest diari que l'objectiu de la nova normativa no és recaptar. El propòsit és assegurar la conservació i protecció de la riera de Merlès, de manera que es respectin els usos en aquest entorn, ja sigui pel que fa a l'aparcament, les activitats que s'hi desenvolupen o la brutícia que s'hi deixa i que l'ordenança també busca evitar. Els banyistes creuen que el primer any de vigència en el que més s'ha notat és en l'aparcament, i que hi ha ajudat el temor a les sancions. Majoritàriament valoren en positiu la iniciativa dels municipis; i confien que la minoria incívica que hi deixa els residus, que posa la música a tot volum o bé que es tira des dels gorgs ignorant-ne el perill, es redueixi progressivament.
19,5 quilòmetres de Reserva Natural Parcial i nou municipis
La superfície total d'aplicació de les noves mesures de vigilància i control és de 1.098,98 hectàrees i nou municipis. Tot i que existeix un element d'especial rellevància com són les 57 hectàrees de domini públic hidràulic protegides entorn dels 19,5 quilòmetres de la Reserva Natural Parcial, la problemàtica relacionada amb l'intens ús públic afecta de forma notable el conjunt de la riera de Merlès. Per tant, l'àmbit proposat de l'ordenança són els 52,98 quilòmetres d'extensió des del naixement a la font de la Mata fins a l'aiguabarreig amb el Llobregat, considerant, com a criteri general, una franja d'aplicació de 100 metres a banda i banda dels marges de la riera que s'estén. Els municipis de l'entorn són Sant Jaume de Frontanyà, les Llosses, Borredà, la Quar, Sagàs, Lluçà, Santa Maria de Merlès, Puig-reig i Gaià.
La superfície total d'aplicació de les noves mesures de vigilància i control és de 1.098,98 hectàrees i nou municipis. Tot i que existeix un element d'especial rellevància com són les 57 hectàrees de domini públic hidràulic protegides entorn dels 19,5 quilòmetres de la Reserva Natural Parcial, la problemàtica relacionada amb l'intens ús públic afecta de forma notable el conjunt de la riera de Merlès. Per tant, l'àmbit proposat de l'ordenança són els 52,98 quilòmetres d'extensió des del naixement a la font de la Mata fins a l'aiguabarreig amb el Llobregat, considerant, com a criteri general, una franja d'aplicació de 100 metres a banda i banda dels marges de la riera que s'estén. Els municipis de l'entorn són Sant Jaume de Frontanyà, les Llosses, Borredà, la Quar, Sagàs, Lluçà, Santa Maria de Merlès, Puig-reig i Gaià.
Cotxes aparcats prop del curs fluvial. Foto: Pilar Màrquez Ambròs