Turisme

Una passejada nocturna pel barri vell revela els detalls més curiosos de la Berga medieval

Una setantena de persones han participat aquest dimarts en una de les visites del programa 'Berga Viu l'Estiu' amb l'historiador Albert Cols

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga | 15 d'agost de 2018 a les 19:46 |
Una setantena de persones van assistir a l'activitat que va començar a les 10 de la nit a la plaça de Santa Magdalena. | Pilar Màrquez Ambròs
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb la plaça de Santa Magdalena il·luminada de nit pels fanals i la tranquil·litat com a norma del vespre al capdamunt de la vila, una setantena de persones van reunir-se aquest dimarts prop de l'únic portal baixmedieval que es conserva a Berga amb l'objectiu de participar en una de les visites guiades que ofereix la capital berguedana a l'estiu. En aquest cas, els participants a l'activitat van poder conèixer el passat medieval de Berga, tot passejant pels seus carrers de nit i amb l'al·licient de descobrir una desena de dades curioses i una llarga llista de qüestions sobre la història de la ciutat.

En començar, l'historiador Albert Cols, guia de la visita, va prometre donar dades molt particulars sobre el passat de la població. I al llarg d'un recorregut pels estrets carrers del centre històric, ho va complir. Amb l'atenció de tots els presents ben guanyada, Albert Cols va relatar parts d'història de la Berga de la Catalunya vella, una ciutat molt propera a la zona fronterera del Llobregat. 


"Berga era una ciutat petita, però era una ciutat força important, perquè venia de pas. Bàsicament perquè hi havies de passar per comerciar als Pirineus en una època on no hi havia els túnels, imagineu-vos que sortiu de Barcelona vorejant rius, passant per Montserrat, per Manresa, que has de travessar Berga: pujar pel carrer Major i sortir per aquest portal per anar-vos-en pel castell cap a Bagà i altres llocs, els trajectes es feien molt més feixucs", va començar el relat Cols, que aviat va llançar les primeres dades sorprenents de la nit. El 1365 Berga tenia 563 focs, el que podia equivaldre a 2.500 habitants. Però quants habitants tenia Berga el 1497? A Berga, un segle després, els censos hi comptabilitzaven 128 focs, només uns 570 habitants. La culpable, una d'infame: la pesta negra. "Berga perd el 77% de la població si hem de fer cas dels fogatges, i en aquell moment som el territori més despoblat de Catalunya", va afegir Cols a l'explicació. 
 

Persones escoltant l'explicació sobre el passat medieval de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


El primer tram de visita va fer camí entrant a Berga pel portal de Santa Magdalena, una de les 7 portes que hauria tingut la Berga emmurallada, i fins a la capella de la Pietat. 

Abans, l'historiador va explicar també que, quan va ser el moment de fer portals i muralles noves, el poble de Berga va demanar diners al rei. "Van argumentar que s'havia acabat la Guerra dels Cent anys i que hi havia mercenaris rondant per la vora", va explicar Cols. "Van decidir construir muralles noves l'any 1363, però van trigar 17 anys a construir-les", va afegir el guia. És a dir, "cent metres de muralla per any", va fer broma Albert Cols, que va assegurar que el rei havia arribat a enviar més d'una carta sorprès per com trigaven a fer l'obra. 

La visita de camí al carrer de la Pietat va passar pels safaretjos del centre històric, on se'n va destacar la importància com a element d'origen medieval. "Es tracta d'un dels pocs llocs on fluïa aigua a la via pública, si l'aigua és un bé escàs ara, en aquell moment encara més", va assenyalar Cols. El grup va parar-se davant la capella de la Pietat, que data de principis del segle XII, i que és "segurament la més vella que hi havia llavors a Berga", va informar Albert Cols. El temple, va recordar Cols, s'ha anat restaurant amb els pas dels segles. Posteriorment, el grup va continuar fins a la placeta del Carme, al cor de la part alta del centre històric on l'historiador va parlar també dels antics oficis que hi havia a la ciutat. 
 

La visita nocturna va passar per la placeta del Carme. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La llana i el vi

"La placeta del Carme és una de les places de Berga que conserva més l'estructura medieval, i està situada al capdamunt de la vila. Les ciutats com Berga estaven també pensades com un pol d'atracció de comerç, la resta de territori eren casetes de pagès repoblades i nuclis disseminats", va afirmar Cols. "Per tant, a les ciutats s'hi agrupaven tot d'oficis diferents i hi havia carrers sencers on es dedicaven a un ofici, d'aquí ve el nom d'algunes vies. A Berga encara que en tenim pocs exemples, hi ha la plaça del Forn o la plaça de les Cols, segons el producte que s'hi venia", va afegir el guia berguedà.

Berga no era prou gran per tenir carrers sencers dedicats a un ofici, però sí que als principals eixos d'aleshores com al carrer Buxadé, al carrer de la Pietat, al carrer Major o a la placeta del Carme, "estaven a rebentar de baixos d'habitatges on es dedicaven a diferents oficis: hi podia haver un fuster, un teixidor, un peraire, l'espaser, etcètera".

Un dels oficis més importants era el dels peraires, que treballaven la llana. "Hi havia també un gremi molt important, el dels Elois, que agrupava molta gent que treballava amb animals i dels que s'ha conservat la seva festa", va apuntar Cols. Però quin era el producte més venut? El vi. "Imagineu-vos tota la part del Parany plena de vinyes i tots els exteriors [de la muralla] plens de vinyes", va dir Albert Cols, que va apuntar que el vi era el producte que es produïa més a la ciutat a l'edat mitjana com a una altra dada curiosa de la nit. 

El call jueu, política i religió

Travessant el call jueu de Berga i refugiats de la pluja sobtada d'estiu a la Berruga, Albert Cols va explicar també als assistents, a la visita d'aquest dimarts, que els jueus eren llavors el 2% de la població fins que no van ser expulsats de la península pels Reis Catòlics, el 1492. "En aquell moment, a la península ibèrica hi havia un seguit d'afluències de gent, musulmans i també jueus", va detallar Cols. "A Berga, els jueus eren 40 o 50 persones, i, com a minoria que eren, aquest era un 2% de la població a qui es culpava de tot", va alertar. 
 

Parada a la Berruga, al barri vell de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


En una època de senyors feudals, en què les ciutats no deixaven de ser propietat d'algú, Albert Cols va recordar que els senyors de Peguera tenien en propietat la ciutat de Berga i tenien el dret sobre la vila, però que un bon dia van vendre-la a la família Berga, una dinastia anomenada com la capital berguedana. Més tard, però, Berga va passar a ser propietat del rei. Aquest va donar certs privilegis com el de les fires, entre les quals la de la Fira de Maig, que es feia al carrer Major i durava una setmana. 

Entre altres dades que es van donar durant la visita nocturna, que va passar per la plaça de Sant Pere i va finalitzar a l'interior de l'Església de Sant Joan, va parlar-se de l'origen del nom de Sant Pere que prové de Sant Pere de Cahors, una capelleta que hi havia abans de la parròquia de Santa Eulàlia. "Han de fer una parròquia gran, la situen en aquest punt, i això fa que acabi escanyat el capdamunt de la vila", va exposar Cols. També va explicar-se que l'escut original de Berga tenia 7 mitges llunes, un símbol que prové de l'escut dels senyors de Berga, un camp blau amb 7 mitges llunes. 

Finalment, a l'església de Sant Joan va descobrir-s'hi un petit detall a la columna que va encuriosir tothom: un estruç, un animal gens habitual a la zona i menys en aquella època. La nit va finalitzar amb un tast del receptari càtar a El Celler.
 

Un estruç, en una de les columnes de l'Església de Sant Joan de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Sortides per submergir-se en el passat de la ciutat

Dins el programa "Berga Viu l'Estiu", la ciutat organitza diferents sortides per descobrir-ne el passat. Entre altres, s'ha realitzat una visita a Queralt per explicar-ne el lligam amb càtars i templers, dissabte 11 d'agost, una passejada per Berga per conèixer-ne els éssers fantàstics de les llegendes populars, divendres 10 d'agost, o una visita al cementiri que va servir per explicar l'activitat de la resistència antifranquista a la ciutat a principi de mes, a més de visites al castell, entre altres. En total, unes 300 persones han participat en el conjunt d'activitats, que divendres 17 viurà una sortida més per conèixer-ne els oficis perduts. 
 

Els participants van travessar d'inici el portal de Santa Magdalena per recórrer la ciutat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Els safaretjos de Berga, un punt del passat medieval. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
 

La plaça de Sant Pere també va ser un dels indrets protagonistes. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Participació