Anarquisme

La memòria de Ramon Vila «Caracremada» es manté ben viva en el 55è aniversari de la seva mort

Una quarantena de persones assisteixen als actes d'homenatge al maqui berguedà a Castellnou de Bages

, Castellnou de Bages | 08/08/2018 a les 06:30h
Arxivat a: Societat, Museu maquis, ramon vila capdevila, maquis
La Unió de Grups Excursionistes Llibertaris han ofert flors a la tomba de Ramon Vila.
La Unió de Grups Excursionistes Llibertaris han ofert flors a la tomba de Ramon Vila. | Pere Fontanals
L'últim maqui català, el berguedà Ramon Vila Capdevila "Caracremada", segueix present en la memòria històrica de Catalunya. Aquest dimarts, una quarantena de persones han assistit a l'acte d'homenatge que la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castellnou de Bages (Bages), li han fet en aquest municipi just el dia que feia 55 anys de la seva mort a mans de tres guàrdia civils.

L'acte ha començat amb una visita al Museu dels Maquis i posteriorment s'ha fet una ofrena floral savant la capsa de pedra on és enterrat. Un membre de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris  ha llegit la cronologia de Ramon Vila Capdevila, des de la seva militància a la CNT, fins a la seva lluita durant les guerres civil espanyola i mundial, i el seu retorn a Catalunya per combatre el feixisme des de la clandestinitat.

La jornada ha continuat amb una excursió popular passant pel Graner i la Creu del Perelló, on va morir, i ha finalitzat, ja de nit, amb un concert de la coral InCORdis.

Ramon Vila Capdevila

Eren quarts d'una de la matinada del 7 d'agost de 1963, ara fa 55 anys, quan al Mas de la Creu del Perelló, una masia situada entre Balsareny i Castellnou de Bages, els mosquetons de la Guàrdia Civil van disparar a matar. Minuts després queia abatut, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", una llegenda de la lluita anarquista i antifeixista, el darrer maqui que va plantar cara al feixisme. La seva darrera acció, un sabotatge a les connexions elèctriques de Rajadell.

Després d'anys de repòs en una tomba anònima a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, aquest petit municipi bagenc ha esdevingut un centre de referència no només de la mística de vida d'aquest lluitador irreductible, sinó de tot allò que envolta els maquis, els resistents armats al feixisme que a voltes la nostra mateixa història ha volgut enterrar en la clandestinitat.

Però la figura de Caracremada, o "Passos Llargs" o "Capità Raymond", és en ella mateixa una història de llegenda. Nascut l'1 d'abril de 1908 a Peguera, Alt Berguedà, un nucli ara abandonat i on el nou capitalisme busca fer-hi de les seves, va tenir una infantesa tràgica. Un llamp va matar la seva mare i un incendi li va deixar les marques al rostre a les que va deure el seu sobrenom. Va ser obrer fabril i miner, i el 1932 es va afiliar a la CNT, organització amb la que va esclatar el seu neguit revolucionari.

Caracremada va ser un dels grans represaliats de la gran revolta minera de l'Alt Llobregat. Marcat per aquella experiència i amb l'aixecament feixista del 1936, lluita amb els republicans, s'exilia a França on escapa de dos camps de concentració i s'integra en la resistència francesa contra els nazis, una lluita que li va merèixer la Legió d'Honor, que va rebutjar.

Alliberada França, concentra la seva lluita a Catalunya, passa armes i persones pel Pirineu i porta a terme operacions de sabotatge. El maig de 1947 arriba a dirigir un grup de 50 guerrillers amb la intenció d'atemptar contra el dictador Franco en una visita a les mines de Sallent, però un accident va avortar l'operatiu.

Home parc, solitari, avesat a la duresa de la muntanya, llibertari, contundent en l'acció però dúctil amb els presoners, mai no es va donar per vençut, malgrat els seus companys de lluita es retiraven. Ramon Vila Capdevila va ser allò que la història defineix com un "irreductible", un terme que en temps de sotsobre és difícil de concretar. Fa cinquanta anys, doncs, va caure un dels darrers irreductibles.

COMENTARIS

Historia complerta
Àngel r, 08/08/2018 a les 09:12
+13
-9
A veure si algun dia s'explica la historia complerta d'aquest personatge.
Curiosament sempre us oblideu d'explicar quan sequejava les cases de pagés amb escopeta amb ma .
I deixava sense res els pagesos indefensos. Com molts altres maquis.
La majoria no eren herois, eren deliquents amparant-se amb el pretext d'una "causa".

Em sembla que d'això en diuen memória selectiva.
Ara toca això...

Sense tenir-ne ni idea
Anònim, 08/08/2018 a les 12:12
+3
-3
Àngel, agafa't un llibre d'història, a veure si ets capaç de contextualitzar alguna cosa.
Primer estudieu el personatge, després no li fareu homenatge.
Des del bosc, 09/08/2018 a les 09:34
+4
-4
Veure només una patita part del personatge oblidant la resta, no ajuda a fer història. El personatge té molts més asptectes negatius que positius. deixeulo desansar en pau.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'helicòpter l'ha traslladat fins a l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga
Aspecte del riu Llobregat al seu pas per Gironella aquest matí.
Aspecte del riu Llobregat al seu pas per Gironella aquest matí. | Ajuntament de Gironella
01/01/1970
Gironella ha informat aquest matí del tancament dels accessos al riu
Proclamació de la Pubilla 2018 en una nit en què s'ha estrenat Pubilleta i Hereuet, però en què el lloc d'Hereu ha quedat desert.
Proclamació de la Pubilla 2018 en una nit en què s'ha estrenat Pubilleta i Hereuet, però en què el lloc d'Hereu ha quedat desert. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
01/01/1970
La vila es queda enguany sense la figura de l'Hereu per falta de candidatures | David Font ha dit que eren "conscients que, a vegades, moviments com el del pubillatge, tenen alts i baixos", però ha refermat l'aposta per l'activitat