Bon Jovi: 15 Hits, 3 Balades i 1 Bonus Track

Pep Saña
03 d'agost del 2018
Actualitzat a les 19:43h
1200_1533316131bon-jovi-album-covers
1200_1533316131bon-jovi-album-covers
Bon Jovi és una de les bandes de Rock de més èxit de la història. Emmarcats dins del Hard Rock/ Glam Metal o Hair Metal i amb acostaments a diferents estils al llarg de la seva extensa carrera. Després d'una aturada a finals dels 90, al 2000 van tornar amb canvis i energies renovades per no parar fins a l’actualitat. Deixem de banda els prejudicis, aquestes són les cançons que van fer de Bon Jovi els Reis del Glam Metal als anys 80 i 90. Ara és fàcil descartar a Bon Jovi, fa temps que van sortir del món del Hard Rock, però això no amaga el fet que la banda de New Jersey hagi gravat alguns dels himnes més transcendents de la història d’aquest gènere. Aquests, recollits del seu ric patrimoni, subratllen el dret de Bon Jovi a ser considerats com gegants del Rock.

Aquest 2018 prometia ser d'allò més important i excitant per Bon Jovi. El passat mes de març Jon Bon Jovi (Jon Bongiovi) complia 56 anys i el 14 d'abril la banda de New Jersey era inclosa al prestigiós Rock And Roll Hall Of Fame per una majoria de vots populars aclaparadora entre els 19 seleccionats i per davant dels també inclosos Dire Straits, The Cars, The Moody Blues i Nina Simone. Després d'uns assajos que havien generat gran il·lusió i expectació, el guitarrista Richie Sambora i el baixista Alec John Such es reunien amb els seus antics companys de Bon Jovi per tornar a tocar junts damunt d’un escenari. Alec John Such havia estat expulsat de la banda al 1994, presumptament per la seva falta d'energia als directes, la seva última i única aparició amb la banda havia estat al 2001, mentre que Richie Sambora va abandonar Bon Jovi després de la gira Beacuse We Can‘ fa cinc anys. Per la cerimònia, reunits altra vegada van tocar tres grans èxits, Livin’ On A Prayer, You Give Love A Bad Name i It’s My Life. Un privilegi a l'abast de molt pocs i que certifica que la seva és una de les carreres de més èxit del Hard Rock nord-americà. Com homenatge, aquests són alguns dels Mega Hits de la banda entre els anys 1984 i 2000.
 

Runaway de l’àlbum Bon Jovi (1984)

El primer single del primer disc d'un artista ha de tenir alguna cosa especial i en el cas de Bon Jovi, sense cap dubte la té. Runaway va ser la seva presentació al món i un èxit incontestable. L'única cançó dels seus dos primers discos que segueixen tocant en directe, el tema on tot va començar i que encara a dia d'avui segueix sent un referent en tots els seus concerts. Més de 30 anys després, Runaway segueix sent una dels seves millors i més populars cançons, gràcies al seu genial riff de teclat i a la tornada que es reconeix a l’instant.

Bon Jovi – Runaway

 


In And Out Of Love de l’àlbum 7800 Fahrenheit (1985)
Un tema del segon disc de la banda, 7800º Fahrenheit, In And Out Of Love és una història de vida durant una gira, amanida però amb una mica de fantasia. La curiositat de l’àlbum és que va introduir per primera vegada el clàssic logo de Bon Jovi, a més la banda no ha tocat en directe les cançons del disc des de fa gairebé 30 anys, el motiu segons sembla és que el Jon no va quedar gaire satisfet de la qualitat de l’àlbum. 

Bon Jovi - In And Out Of Love

 

Livin’ On A Prayer de l’àlbum Slippery When Wet (1986)
El tema que els va convertir en una de les bandes més populars del planeta, la cançó que va convertir l’àlbum Slippery When Wet en un dels súper vendes més sòlids. Livin' On a Prayer és un d'aquells Hits immortals i el tema estrella de la banda des que el van treure al mercat. Una cançó que des del primer moment va enganxar i es va convertir en un tema llegendari que va catapultar a Bon Jovi. És una història inspirada en el roquer de New Jersey, Southside Johnny, sobre les relacions de Tommy i Gina, que a més de transcendent, destaca per l’habilitat de Jon Bon Jovi de construir una història de realisme, basada de els seves pròpies experiències.

Bon Jovi - Livin' On A Prayer


You Give Love A Bad Name de l’àlbum Slippery When Wet (1986)
Jon Bon Jovi va tenir una relació sentimental amb l'actriu Diane Lane als 80 de la que en va sortir aquesta You Give Love A Bad Name. Si s'ha de jutjar per la lletra, no sembla que acabessin precisament gaire amics, però si que ha quedat una de les millors cançons de Bon Jovi. Després d'un segon àlbum fluix, va arribar el tercer amb èxit internacional. El que per molts és el seu millor disc, inclou autèntics “trallassos” com aquest. Qui no ha corejat alguna vegada la tornada d'aquesta cançó?, ”temasso” de Hard Rock Melòdic, pur anys 80. Que destacar d'aquesta cançó a més de la vessant roquera que té?, doncs la gran energia que desprèn. Fins i tot aquells que pretenen odiar a Bon Jovi no poden deixar de cantar, te la qualitat d'entrar directe al moll de l’os.

Bon Jovi - You Give Love A Bad Name


Wanted Dead Or Alive de l’àlbum Slippery When Wet (1986)
Una altra de les joies que inclou el seu disc de més èxit, Slippery When Wet que va despatxar més de 28 milions de còpies a tot el món, és aquesta Wanted Dear Or Alive. Fa servir una al·legoria del salvatge oest per relacionar com se sent un músic nòmada. El tema és majestuós i èpic, lluny de ser Pop Rock superficial, aquesta és la millor raó per la que Bon Jovi ha de ser considerada com una banda de les GRANS. A més, és el tema que va iniciar els Unplugged de la MTV. Sí, ho heu llegit bé, la interpretació en acústic juntament amb Living On A Prayer per Jon Bon Jovi i Richie Sambora als MTV Music Awards de 1989 va començar la moda. Aquest tema és una autèntica meravella amb aires de Western, una cançó on s'intercanvien les guitarres acústiques amb les elèctriques (Richie comença amb la de doble màstil i acaba amb l'elèctrica, donant un so més roquer i potent.

Bon Jovi - Wanted Dead Or Alive


Raise Your Hands de l’àlbum Slippery When Wet (1986)
Raise Your Hands és un altre dels punts culminants d'aquest Slippery When Wet, si és que en algun moment s'ha baixat el pistó, que no ho crec. És un altre tema de bon Hard Rock de la vella escola, perfecte pel directe amb unes guitarres molt presents i molt en el seu lloc. Tota una lliçó de com fer grans “trallassos” de Hard Rock estil americà i un himne dissenyat per estadis.

Bon Jovi - Raise Your Hands

 

Born To Be My Baby de l’àlbum New Jersey (1988)

Al 1988 Bon Jovi havien demostrat sobradament qui eren. Un bon debut amb el seu àlbum homònim al 1984, un disc més metàl·lic, molt influenciat pels KISS dels 80 amb 7800 Fahrenheit (1985), i el súper vendes carregat de Hits, Slippery When Wet (1986). Tocava gravar un nou àlbum, però ara amb la pressió afegida del clàssic anterior i de les xifres de venda, i ho van tornar a fer. Les influències ja no eren tan Hard & Heavy, el sabor “Cowboy” que tan bons resultats va donar amb el tema Wanted Dead Or Alive aquí es va fer més gran i la influència de Bruce Springsteen (del Bruce més roquer) es van fer més presents que mai a Jon Bon Jovi. Tot i així estem davant d’un gran àlbum de Hard Rock americà, un altre clàssic. 

Bon Jovi - Born To Be My Baby


Bad Medicine de l’àlbum New Jersey (1988)
El Hard Rock “vuitentero” es podria resumir en aquesta cançó de Bon Jovi. Medicina per saltar i passar una bona estona. Després del Slippery When Wet, un disc gairebé perfecte que els va portar a una llarga i triomfal gira, va arribar la seva continuació amb aquest àlbum, al mateix nivell que l'anterior, considerat per molts fans fins i tot encara millor. Temes com Bad Medicine, primer single i Nº1 a USA, asseguraven a la banda un altre any gloriós de sonar per la ràdio sense parar, Lay You Hands On Me, Born To Be My Bay, Blood On Blood o I’ll Be There For You ho confirmen.

Bon Jovi - Bad Medicine


Lay Your Hands On Me de l’àlbum New Jersey (1988)

El tema obre amb una intro espectacular, un tro de bateria impressionant i la guitarra del Richie. Entra un òrgan d'església i la tornada de Lay Your Hands On Me com si fos un cor de Gospel i comença la festa. És un tema d'aquells que et posen les piles al moment i que serveix com per dir, aquí estem i ho disfrutaràs!.

Bon Jovi - Lay Your Hands On Me


Blood On Blood de l’àlbum New Jersey (1988)
Hi ha molta influència de Bruce Springsteen en aquesta cançó però l'essència és pur Bon Jovi. Una altra de les seves millors cançons, un tema èpic, on Bon Jovi deixaven clar que ells eren quelcom més que una altra banda de Hard & Heavy i que la cosa anava de Rock en un sentit més ampli. La versió en directe d'aquest tema encara és millor.

Bon Jovi - Blood On Blood

 

Keep The Faith de l’àlbum Keep The Faith (1992) 

Després d'una aturada d'un parell d'anys conseqüència de l’esgotadora gira de l’àlbum New Jersey i el discos en solitari del Jon i el Richie Sambora (fantàstic Stranger In This Town de 1991), va arribar el canvi. Actualitzaven el seu so deixant enrere el Glam Metal dels 80 per obrir un ventall més ampli de sonoritats dins del Rock. Molt havien canviat les coses en el terreny del Hard Rock, i quan semblava que en aquests primers i alternatius 90 no hi havia lloc per Bon Jovi, es treuen de la màniga un disc més que correcte, imatge renovada, bon so, influències Springsteen (com sempre) i dels Rolling Stones, i un gran single que dóna títol al disc. Keep The Faith és una de les cançons amb les que Bon Jovi va començar a sonar diferent respecte a la resta dels seus àlbums anteriors, passant a un costat més comercial. Això no vol dir que la música i les lletres deixin de ser el que eren, si no que insta a tothom a veure més enllà dels temps difícils, i a creure en principis bàsics. Atès que Jon Bon Jovi acabava de passar per un mal moment personal, efectivament és autobiogràfica, una cançó molt profunda que comença amb un ritme de baix i la cançó va creixent fins a un final apoteòsic, un tema impressionant en directe.

Bon Jovi - Keep The Faith


I’ll Sleep When I’m Dead de l’àlbum Keep The Faith (1992)

Rock Clàssic que segons Jon tracta de quan somiaven tocar algun dia al Madison Square Garden. Del cinquè àlbum de la banda que inicialment el títol original tenia que ser Revenge, però va veure la llum amb el títol de Keep The Faith. Tenien la més que complicada tasca de mantenir-se després de dos èxits monstruosos com van ser Slippery When Wet i New Jersey. L'aspecte físic va canviar dràsticament, sobretot el de Jon Bon Jovi. Es van tallar les llargues melenes cardades, van canviar les malles pels pantalons texans i van aparcar les jaquetes llargues fins als turmells. És l'últim àlbum  amb el baixista original Alec John Such, substituït per Hugh McDonald des de finals de 1994. Hugh no era un desconegut de la banda, havia composat les parts del baix des dels inicis, a més de ser un dels músics que va gravar la demo original del tema Runaway. Tot i portar tantíssims anys a la banda, no va ser considerat membre oficial fins al 2016. Això però no va ser cosa de Bon Jovi, sinó que ell mateix ho va rebutjar després de la sortida del Alec perquè així podria treballar amb altres bandes alhora.

Bon Jovi - I'll Sleep When I'm Dead

 

Hey God de l’àlbum These Days (1995)

Van continuar amb el so del seu anterior disc, Keep The Faith (1992). Aquest àlbum està una mica infravalorat, però demostraven que la banda estava preparada per avançar cap una orientació musical amb d’altres matisos. These Days és un dels discos més especials de Bon Jovi, però és un bon punt i apart per aquesta banda que va lluitar per no perdre's en els 90. En tota aquesta dècada el seu llegat només seria de dos discos d'estudi i un recopilatori, i ja al 2000 amb l’àlbum Crush, Bon Jovi va començar una etapa que segueix encara ara. Quan tothom els acusava d’estovar el seu so editaven el seu àlbum més eclèctic, amb grans balades i temes contundents com aquest, que a més d’obrir el disc els acostava als sons del Rock Alternatiu dels 90 i amb una lletra “canyera” demanant explicacions a Déu. Un tema que va ser single, en aquest cas el cinquè de l'àlbum.

Bon Jovi - Hey God
It’s My Life de l’àlbum Crush (2000)

Després d'un èxit espectacular a finals dels 80 i primers dels 90, Bon Jovi necessitava un cop d'efecte, desprès d’una altra aturada, aquesta vegada d’alguns anys i de nou amb discos en solitari dels seus líders, va arribar aquest àlbum que va actualitzar de nou el so de la banda, els de New Jersey tornaven per la porta gran al 2000 amb un tema que els va retornar a la primera línia del Rock vingut dels Estats Units. Aquest hit es considera el segon tema més conegut de la banda i la connexió amb una nova generació. Probablement gràcies a aquesta cançó, Bon Jovi, que torna a fer referència als personatges Tommy i Gina del Livin 'On A Prayer, segueixen a dia d'avui en actiu.

Bon Jovi - It’s My Life


Just Older  de l’àlbum Crush (2000)
Després de cinc anys d'aturada discogràfica van tornar amb energies renovades i amb una gran col·lecció de temes, alguns més “Poperos” de l'habitual, però d’altres molt en la línia del so Hard Rock Clàssic de la banda, com aquest. A més la lletra reivindica els canvis i les evolucions que es van tenint a la vida, el mateix que li passa a la banda.

Bon Jovi - Just Older 


Tres Balades
 

Always de l’àlbum Cross Road (1994) 

Actualitzar el so, modernitzar el seu Glam Metal dels 80 i obrir un ventall més ampli de sonoritats de Rock va demostrar l’encert, i els va portar a treure al mercat un grans èxits dels seus millors temes fins al moment i dues cançons noves de Bonus Track. Aquesta és la balada per excel·lència de la banda, seguia la línea de Bed Of Roses i fins i tot la millorava. Always està considerada entre les millors balades de la història de les Power Ballads, a més de ser el single de promoció de l'àlbum recopilatori.

Bon Jovi - Always


This Ain't A Love Song de l’àlbum These Days (1995)

Una balada molt en la línea Rock dels 90, amb aquell rotllet Always o Crazy dels  Aerosmith. Als 90, els Bon Jovi no estaven disposats a convertir-se en una d'aquelles bandes de Hair Metal convencionals en què el Grunge esborrés del mapa. S’havien reivindicat amb un disc més que digne titulat Keep The Faith (1992), on van explotar la seva cara més “Hardrock'n'rollera” i “Popera” passada pel filtre norantero. Aquest nou àlbum, These Days, seguia la premissa del Keep The Faith però amb algun canvi important. Pels fans de la banda el canvi més important era que ara Bon Jovi eren quatre, These Days és el primer disc d'estudi sense el baixista original Alec John Such.

Bon Jovi - This Ain't A Love Song


Bed Of Roses de l’àlbum Keep The Faith (1992)

La primera balada de l’àlbum i un punt d'inflexió en la manera de fer balades a partir d'ara per Bon Jovi. Les balades Wanted Dead Or Alive o I'll Be There For You, es basaven en un so molt “Cowboy”, amb les guitarres acústiques de protagonistes, ara el piano és el  protagonista i la balada és més de base Pop, això és el que passaria d’ara endavant amb les balades de Bon Jovi. Tot i que el tema no és pas dolent, com no ho són les balades dels Aerosmith dels 90 (del mateix pal que les de Bon Jovi), potser es troba a  faltar aquells barrets de Cowboy. També existeix una versió de la cançó cantada en castellà, titulada "Cama De Rosas".

Bon Jovi - Bed Of Roses


Un Bonus Track 
Wild Is The Wind de l’àlbum New Jersey (1988). 
Un altre dels grans temes que formava part de l’àlbum però no va arribar a ser single i amb prou feines la van tocar en directe durant la gira de presentació. El curiós és que els fans sempre l’han demanat i a la gira del 2010 la banda la va recuperar demostrant que podria formar part de Setlist permanentment.

Bon Jovi - Wild Is The Wind


Deixant apart les 3 balades i el Bonus Track, us proposo elaborar un Top 15 amb aquests Hits de Bon Jovi (recordeu que nomes hi ha les cançons i els discos fins a l’any 2000). Bones Vacances a tothom, ens retrobem al Setembre. 

Aquest seria el meu Top 15: 
15. Hey God (1995)
14. Just Older (2000)  
13. In And Out Of Love (1985)
12. It’s My Life (2000)
11. Born To Be My Baby (1988) 
10. Blood On Blood (1988)
09. I’ll Sleep When I’m Dead (1992)
08. Keep The Faith (1992)
07. Raise Your Hands (1986)
06. Runaway (1984)
05. Lay Your Hands On Me (1988)
04. Livin’ On A Prayer (1986)
03. Bad Medicine (1988)
02. You Give Love A Bad Name (1986)
01. Wanted Dead Or Alive (1986)

 
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.