31
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
22:03h
Les excavacions portades a terme al Castell de Guardiola de Berguedà per l'entitat Torre de Guaita i el Departament de Joventut de la Generalitat han finalitzat aquest juliol amb nous descobriments. Vint-i-quatre joves de 14 a 17 anys d'arreu de Catalunya han participat en aquest desè camp de treball que va dur-se a terme les dues primeres setmanes de mes. El president de Torre de Guaita, Gerard Ferrer, ha afirmat que aquest any s'han centrat en el recinte jussà - la part on vivia la gent del poble - "perquè l'any passat vam trobar-hi una segona muralla en la qual vam poder treballar poc i enguany s'ha intentat anar buscant-ne el perímetre", ha comentat.
Després que el 2017 es localitzés la muralla exterior del recinte fortificat, els joves han aconseguit trobar una part més del mur. També s'ha trobat "el que es creu que seria l'entrada i el camí medieval d'accés al castell des del Pont del Collet" i s'ha localitzat el que podria ser un antic forn comunal. "S'ha d'acabar de rebaixar però creiem que era el forn comunal on es feia el pa de tot el castell", ha dit Ferrer. A més, s'ha continuat donant forma a la Torre de l'Homenatge, rebaixant-ne els seus límits des de l'exterior. "Els altres anys havíem estat sobretot treballant a la part sobirana, i aquest any potser ens hem centrat una mica més en la part jussana i veure així una mica millor les dimensions d'aquest castell, que és molt més gran del que es creia en un primer moment", ha apuntat Gerard Ferrer.
L'arqueòloga Marta Ramon Garcia ha explicat, per la seva banda, que "el jaciment és molt extens" i que hi ha uns punts claus en què s'ha anat treballant en els respectius camps que es fan tot els estius. "Des de fa dos anys vam començar a baixar cap a la part jussana, aquest any hi havia més de la meitat de nois i noies perquè estàvem buscant la muralla de baix, on hem localitzat restes de les cases que hi havia en aquesta zona", ha dit Ramon. "El fet d'haver treballat la part sobirana, a dalt de tot, i ara aquesta part jussana que queda més en aquest extrem, ens permet tenir un dibuix en planta i fer-nos a la idea de com de gran era el castell", ha apuntat l'arqueòloga. Marta Ramon ha indicat que "a la part del mig que és tot bosc sabem que queda tot un paquet de construccions per explorar en el futur".
"De la part jussana, hem agafat un punt de l'est i un de l'oest, on no podem anar més enllà perquè el túnel [de la carretera] ja ens ho talla una mica, però hem treballat aquests dos llocs el màxim de distants possibles", ha dit Ramon. "Així hem pogut esbrinar que el camí entrava per l'est, on tenim el pont sobre el Llobregat", ha apuntat l'arqueòloga. "El que no sabem és com és aquest camí, si és un camí que pujava cap al castell serpentejant o que era recte", ha afegit. "A mesura que l'anem netejant anirem veient si serpenteja, i si ho fa, és possible que s'hagi salvat de la trencadissa que van fer quan van construir la carretera antiga", ha indicat Marta Ramon.
En una de les estances en les quals s'ha treballat, adossada a la muralla, s'ha localitzat "el que ens ha semblat que seria el portal, que potser no era un llindar amb un arc, sinó quatre parets amb un llindar de fusta a sobre, per on hi havia algú que vigilava els que pujaven". Allà s'entreveu que "tota la muralla arriba fins a la porta de dalt de la part sobirana", ha dit Ramon, que ha elogiat que el castell estava "molt ben planificat des del punt de vista arquitectònic". "Quan es pugui veure millor, per l'accés de la banda del Llobregat, es veurà una part molt ferma", ha dit Marta Ramon. Això sí, ha explicat que s'hauria de poder accedir amb una màquina per tal de desbrossar herba. "Amb 9 anys i a mà, s'ha fet molta molta feina, però això permetria avançar en aquest sentit", ha considerat Ramon.
A la banda oest, s'han treballat en tres estances més. Es tracta de cases medievals. "Una de les estances, que són petites i rectangulars, és més gran", ha dit Ramon. És on va trobar-se un cúmul de pedres que sembla ser un forn de forma circular. "Si hagués sigut un forn metal·lúrgic, hi haguérem anat veient alguna resta, ens fa pensar que era el forn de quelcom que es degradava, per tant només pot ser un forn de pa", ha afirmat Marta Ramon, que adverteix que encara no es pot assegurar què era perquè no s'ha excavat.
Marta Ramon també ha recordat que s'ha realitzat la consolidació d'una de les parts recuperades l'any passat, una acció "imprescindible" per conservar les troballes. Les troballes d'enguany se sumen a les que van aconseguir-se en edicions anteriors com el descobriment de la Torre de l'Homenatge o la localització de la muralla exterior que era un segon mur de protecció, respecte la muralla interior del recinte noble.
Després que el 2017 es localitzés la muralla exterior del recinte fortificat, els joves han aconseguit trobar una part més del mur. També s'ha trobat "el que es creu que seria l'entrada i el camí medieval d'accés al castell des del Pont del Collet" i s'ha localitzat el que podria ser un antic forn comunal. "S'ha d'acabar de rebaixar però creiem que era el forn comunal on es feia el pa de tot el castell", ha dit Ferrer. A més, s'ha continuat donant forma a la Torre de l'Homenatge, rebaixant-ne els seus límits des de l'exterior. "Els altres anys havíem estat sobretot treballant a la part sobirana, i aquest any potser ens hem centrat una mica més en la part jussana i veure així una mica millor les dimensions d'aquest castell, que és molt més gran del que es creia en un primer moment", ha apuntat Gerard Ferrer.
L'arqueòloga Marta Ramon Garcia ha explicat, per la seva banda, que "el jaciment és molt extens" i que hi ha uns punts claus en què s'ha anat treballant en els respectius camps que es fan tot els estius. "Des de fa dos anys vam començar a baixar cap a la part jussana, aquest any hi havia més de la meitat de nois i noies perquè estàvem buscant la muralla de baix, on hem localitzat restes de les cases que hi havia en aquesta zona", ha dit Ramon. "El fet d'haver treballat la part sobirana, a dalt de tot, i ara aquesta part jussana que queda més en aquest extrem, ens permet tenir un dibuix en planta i fer-nos a la idea de com de gran era el castell", ha apuntat l'arqueòloga. Marta Ramon ha indicat que "a la part del mig que és tot bosc sabem que queda tot un paquet de construccions per explorar en el futur".
Moment de l'excavació. Foto: Cedida
"De la part jussana, hem agafat un punt de l'est i un de l'oest, on no podem anar més enllà perquè el túnel [de la carretera] ja ens ho talla una mica, però hem treballat aquests dos llocs el màxim de distants possibles", ha dit Ramon. "Així hem pogut esbrinar que el camí entrava per l'est, on tenim el pont sobre el Llobregat", ha apuntat l'arqueòloga. "El que no sabem és com és aquest camí, si és un camí que pujava cap al castell serpentejant o que era recte", ha afegit. "A mesura que l'anem netejant anirem veient si serpenteja, i si ho fa, és possible que s'hagi salvat de la trencadissa que van fer quan van construir la carretera antiga", ha indicat Marta Ramon.
En una de les estances en les quals s'ha treballat, adossada a la muralla, s'ha localitzat "el que ens ha semblat que seria el portal, que potser no era un llindar amb un arc, sinó quatre parets amb un llindar de fusta a sobre, per on hi havia algú que vigilava els que pujaven". Allà s'entreveu que "tota la muralla arriba fins a la porta de dalt de la part sobirana", ha dit Ramon, que ha elogiat que el castell estava "molt ben planificat des del punt de vista arquitectònic". "Quan es pugui veure millor, per l'accés de la banda del Llobregat, es veurà una part molt ferma", ha dit Marta Ramon. Això sí, ha explicat que s'hauria de poder accedir amb una màquina per tal de desbrossar herba. "Amb 9 anys i a mà, s'ha fet molta molta feina, però això permetria avançar en aquest sentit", ha considerat Ramon.
Joves a les excavacions d'aquest estiu al jaciment de Guardiola de Berguedà. Foto: Cedida
A la banda oest, s'han treballat en tres estances més. Es tracta de cases medievals. "Una de les estances, que són petites i rectangulars, és més gran", ha dit Ramon. És on va trobar-se un cúmul de pedres que sembla ser un forn de forma circular. "Si hagués sigut un forn metal·lúrgic, hi haguérem anat veient alguna resta, ens fa pensar que era el forn de quelcom que es degradava, per tant només pot ser un forn de pa", ha afirmat Marta Ramon, que adverteix que encara no es pot assegurar què era perquè no s'ha excavat.
Marta Ramon també ha recordat que s'ha realitzat la consolidació d'una de les parts recuperades l'any passat, una acció "imprescindible" per conservar les troballes. Les troballes d'enguany se sumen a les que van aconseguir-se en edicions anteriors com el descobriment de la Torre de l'Homenatge o la localització de la muralla exterior que era un segon mur de protecció, respecte la muralla interior del recinte noble.
Aquest mes s'ha sabut que la Diputació de Barcelona redactarà el Pla director del Castell de Guardiola de Berguedà que ha de permetre assegurar futures excavacions i actuacions a les restes d'aquest important jaciment arqueològic i que ha de permetre continuar-hi i reforçar-hi les tasques arqueològiques. Una notícia que el president de l'entitat Torre de Guaita considera que és "molt positiva".
Una mirada a llarg termini
Gerard Ferrer ha assegurat que "el pla director per nosaltres significa poder accedir a subvencions, i possibilitar una mirada a llarg termini: el pla director és el que indica tot el full de ruta fins al final; si s'hagués de museïtzar com caldria fer-ho, i si hagués de fer un pàrquing pels turistes on hauria de fer aquest pàrquing".
Ferrer ha recordat que "nosaltres ara anàvem d'any en any, veient d'on podíem treure diners per consolidar, d'on podíem treure'n per dur a terme el camp de treball" i confia que el document els permeti "mirar molt més enllà". Ferrer ha recordat que s'ha comptat sempre amb la implicació de professionals que "han format part d’aquest procés de recuperació del jaciment" i amb un arqueòleg professional. Des de l’any 2010, en els camps de treball hi han participat 240 joves i, des d’aquest any, hi ha en marxa el projecte conjunt d’Aprenentatge i Servei amb l'Institut Alt Berguedà per tal d’acostar els joves a la disciplina arqueològica i a la recuperació del castell de Guardiola.