30
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
18:22h
El Berguedà va recollir el 2017 un 32,53% dels residus de forma selectiva. Això situa la comarca entre les sis comarques que menys reciclen al país, i gairebé un 5% per sota de la mitjana catalana, que és del 37,58%.
Nou comarques catalanes, dues més que el 2016, han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Encapçala el rànquing Osona, seguida per la Terra Alta, el Pallars Sobirà, el Moianès, la Segarra, el Montsià, el Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Urgell. Osona arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus, un 20% més que la mitjana, i aconsegueix l'objectiu de recollida selectiva previst per al 2020. Per consultar les dades de cada comarca, cliqueu en aquest enllaç i llavors: taules / recollida selectiva comarques / seleccioneu totes les comarques / mostrar.
L'èxit de la recollida selectiva des de l'ARC s'atribueix a la implantació de sistemes com la recollida porta a porta (PaP), que realitzen actualment 158 municipis catalans. Les previsions apunten que el 2019 en seran més de 200. Justament, el nou sistema de recollida d'escombraries porta a porta es començarà a aplicar l'1 d'octubre en dotze municipis del Berguedà. L'objectiu és passar del 30% de l'índex de recollida selectiva que té ara mateix el Berguedà al 70%.
Actualment, el Berguedà se situa entre les comarques amb un índex menor de recollida selectiva, només per sobre de les Garrigues (26,01%), la Cerdanya (26,92%), La Noguera (27,85%), el Segrià (28,56%), i el Baix Penedès (31,57%).
El porta a porta es començarà a aplicar a l'octubre a Berga, Bagà, La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Cercs, Vilada, Avià, Olvan, Casserres, Puig-reig i Gironella. Es tracta dels pobles que tenen més de 500 habitants o bé que han demanat expressament incloure-s'hi com Vilada i Sant Julià de Cerdanyola. En aquests dotze municipis, de mitjana, l'índex de recollida selectiva és del 32,4%. Mentre que, per exemple, a Casserres aquest percentatge és del 34,21% i a Berga se situa en el 33,94%; Bagà i Sant Julià de Cerdanyola són els que menys reciclen dels dotze pobles que instauraran el nou sistema amb un 23,75% i un 22,66% d'índex de selectiva, respectivament.
3,8 milions de tones de deixalles
"Redueix, reutilitza, recicla" va ser el leitmotiv de la campanya "Reacciona", engegada per la Generalitat a finals del 2016 per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de reciclar selectivament. Un any i mig més tard, el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l'any 2017, valorant els resultats com a "satisfactoris".
L'any passat es van generar 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 509 quilos per habitant a l'any. La xifra és lleugerament superior a la mitjana europea, que és de 482 quilos a l'any, i està a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda. Paral·lelament, la recollida selectiva experimenta l'increment més alt dels últims cinc anys, un 7%, xifra que equival a 100.000 tones. A més a més, el 40% -és a dir, 1,54 milions de tones- dels residus municipals ja es recullen selectivament. Josep Maria Tost atribueix aquest increment a "una major conscienciació ciutadana, l'efecte de les campanyes de sensibilització i la implantació de sistemes més eficients".
La generació de residus municipals augmenta en un 3,3% respecte el 2016 i, tot i que el producte interior brut creix en un 4,40% i la millora de l'economia podria significar que es generin més residus, el percentatge es manté contingut.
Com separa la ciutadania?
La recollida selectiva bruta és del 40%, però un cop separats els impropis de cada categoria, la recollida selectiva neta es redueix al 32%. La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers -els plàstics-, on s'hi detecta un 30,3% de materials que no corresponen al contenidor groc. La del vidre, amb només el 2% d'impropis, i el paper i cartró, amb un 6%, són les que la ciutadania separa millor.
Nova llei de residus i recursos
Josep Maria Tost ha comentat que el setembre s'iniciaran els treballs d'elaboració d'una nova llei de residus i recursos que preveu incorporar instruments innovadors perquè el món local pugui fer front a la gestió sostenible dels residus. El director de l'ARC ha mostrat preocupació perquè creu que el voluntarisme ambiental té un sostre de vidre, i per poder millorar les xifres de recollida selectiva, el següent pas ha de ser un sistema mitjançant el qual el ciutadà se senti recompensat pel seu esforç, ja que considera que qui no recicla actualment no ho fa perquè "no està motivat ni li veu la utilitat".
Tost ha remarcat que tot i que el balanç de recollida selectiva és força positiu, l'estabilització en percentatge dels darrers cinc anys demana aplicar mesures que permetin arribar al 60% de la recollida selectiva l'any 2020, i així complir amb la mitjana europea. "No hem de parlar de residus sinó de recursos en constant evolució", ha finalitzat Tost.
Nou comarques catalanes, dues més que el 2016, han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Encapçala el rànquing Osona, seguida per la Terra Alta, el Pallars Sobirà, el Moianès, la Segarra, el Montsià, el Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Urgell. Osona arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus, un 20% més que la mitjana, i aconsegueix l'objectiu de recollida selectiva previst per al 2020. Per consultar les dades de cada comarca, cliqueu en aquest enllaç i llavors: taules / recollida selectiva comarques / seleccioneu totes les comarques / mostrar.
L'èxit de la recollida selectiva des de l'ARC s'atribueix a la implantació de sistemes com la recollida porta a porta (PaP), que realitzen actualment 158 municipis catalans. Les previsions apunten que el 2019 en seran més de 200. Justament, el nou sistema de recollida d'escombraries porta a porta es començarà a aplicar l'1 d'octubre en dotze municipis del Berguedà. L'objectiu és passar del 30% de l'índex de recollida selectiva que té ara mateix el Berguedà al 70%.
Actualment, el Berguedà se situa entre les comarques amb un índex menor de recollida selectiva, només per sobre de les Garrigues (26,01%), la Cerdanya (26,92%), La Noguera (27,85%), el Segrià (28,56%), i el Baix Penedès (31,57%).
El porta a porta es començarà a aplicar a l'octubre a Berga, Bagà, La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Cercs, Vilada, Avià, Olvan, Casserres, Puig-reig i Gironella. Es tracta dels pobles que tenen més de 500 habitants o bé que han demanat expressament incloure-s'hi com Vilada i Sant Julià de Cerdanyola. En aquests dotze municipis, de mitjana, l'índex de recollida selectiva és del 32,4%. Mentre que, per exemple, a Casserres aquest percentatge és del 34,21% i a Berga se situa en el 33,94%; Bagà i Sant Julià de Cerdanyola són els que menys reciclen dels dotze pobles que instauraran el nou sistema amb un 23,75% i un 22,66% d'índex de selectiva, respectivament.
3,8 milions de tones de deixalles
"Redueix, reutilitza, recicla" va ser el leitmotiv de la campanya "Reacciona", engegada per la Generalitat a finals del 2016 per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de reciclar selectivament. Un any i mig més tard, el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l'any 2017, valorant els resultats com a "satisfactoris".
L'any passat es van generar 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 509 quilos per habitant a l'any. La xifra és lleugerament superior a la mitjana europea, que és de 482 quilos a l'any, i està a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda. Paral·lelament, la recollida selectiva experimenta l'increment més alt dels últims cinc anys, un 7%, xifra que equival a 100.000 tones. A més a més, el 40% -és a dir, 1,54 milions de tones- dels residus municipals ja es recullen selectivament. Josep Maria Tost atribueix aquest increment a "una major conscienciació ciutadana, l'efecte de les campanyes de sensibilització i la implantació de sistemes més eficients".
La generació de residus municipals augmenta en un 3,3% respecte el 2016 i, tot i que el producte interior brut creix en un 4,40% i la millora de l'economia podria significar que es generin més residus, el percentatge es manté contingut.
Com separa la ciutadania?
La recollida selectiva bruta és del 40%, però un cop separats els impropis de cada categoria, la recollida selectiva neta es redueix al 32%. La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers -els plàstics-, on s'hi detecta un 30,3% de materials que no corresponen al contenidor groc. La del vidre, amb només el 2% d'impropis, i el paper i cartró, amb un 6%, són les que la ciutadania separa millor.
Nova llei de residus i recursos
Josep Maria Tost ha comentat que el setembre s'iniciaran els treballs d'elaboració d'una nova llei de residus i recursos que preveu incorporar instruments innovadors perquè el món local pugui fer front a la gestió sostenible dels residus. El director de l'ARC ha mostrat preocupació perquè creu que el voluntarisme ambiental té un sostre de vidre, i per poder millorar les xifres de recollida selectiva, el següent pas ha de ser un sistema mitjançant el qual el ciutadà se senti recompensat pel seu esforç, ja que considera que qui no recicla actualment no ho fa perquè "no està motivat ni li veu la utilitat".
Tost ha remarcat que tot i que el balanç de recollida selectiva és força positiu, l'estabilització en percentatge dels darrers cinc anys demana aplicar mesures que permetin arribar al 60% de la recollida selectiva l'any 2020, i així complir amb la mitjana europea. "No hem de parlar de residus sinó de recursos en constant evolució", ha finalitzat Tost.