Ramon Camps: «El punt feble de la CUP ha estat la falta de projectes engrescadors»

Ramon Camps i Garcia és llicenciat en Física i Graduat en Administració i Direcció d'Empreses. Té 40 anys i actualment exerceix de professor d'educació secundària. Fill d'un exalcalde de Berga, Ramon Camps fa més de tres anys que està vinculat a l'Executiva Local d'ERC Berga, actualment com a Secretari d'Organització. És la persona que els militants republicans de la ciutat han triat com a alcaldable.

- Per què Ramon Camps vol ser alcalde de Berga?

- Vull canviar les coses, intentar millorar la ciutat, intentar millorar el lloc on visc i on viu la meva família, on viu tot el meu entorn. Una mica és això, la intenció de millorar el lloc on visc, el meu entorn, perquè pugui estar el millor possible. 

- Va ser regidor a l'Ajuntament de Berga durant la legislatura 2011 - 2015 després d'haver-se presentat com a número 2 de la candidatura del PSC. En les últimes eleccions anava de número 7 a la llista d'ERC i no va poder entrar al consistori. Ha estat pendent de com s'ha desenvolupat el mandat?

- Sí, dins d'Esquerra hem estat intentant ajudar el grup municipal tant com hem pogut, hem anat seguint els temes. Per tant, he estat alerta dels temes més importants de l'ajuntament.

- I quins diria que han estat els punts febles de l'equip de govern de la CUP?

- Crec que bàsicament la falta de visió de futur a mitjà i llarg termini, la falta de projectes engrescadors. S'han basat molt en la gestió del dia a dia i això se'ls ha menjat. Per tant, jo crec que fa falta una visió més global de tota la ciutat i de la comarca. 

- El deute de l'Ajuntament de Berga s'ha anat reduint, però tot i així la xifra que va donar-se ara fa un any era de 14 milions d'euros. És possible tirar endavant grans projectes amb un ajuntament endeutat?

- Cal pensar els projectes per, quan el consistori estigui en millor situació, tenir-los ja preparats i encarrilats. Això ho pots fer sense disposar de gaires recursos i se'n poden buscar de recursos. Es poden buscar a la Generalitat i a la Diputació, a Europa també. Hi ha moltes maneres de buscar recursos i crec que potser no s'han buscat al màxim. Tenir sobretot clar l'objectiu és molt important per encarrilar-lo. Perquè així quan disposes de diners saps cap on vols anar i pots invertir-los en aquest punt. Ara mateix l'equip de govern va fent el dia a dia, sense tenir clar on es vol arribar. 

- Quins projectes creu que fan falta a Berga?

- Ara nosaltres encara tenim vigent el programa anterior d'Esquerra Republicana amb el que ens vam presentar el 2015. Jo formava part de la llista, per tant formo part d'aquest projecte. El nostre programa per 2019 serà una evolució d'aquest altre que parlarem entre tots. Per nosaltres és molt important la qüestió cultural, que Berga se situï a Catalunya com un referent de la cultura popular. Aquest és vigent, aquest es pot perseguir ja, per tant serà un punt important en el nostre programa. També hi ha el tema de la salut i la ciutat saludable, que també el portàvem al programa i és molt important. És veritat que hi ha hagut canvis a l'hospital que ha de passar a la Generalitat, però entremig es podia haver fet molta feina. 

Aquests dos projectes seguiran ocupant un lloc destacat. Seran les bases del nostre projecte, però haurem de treballar per una visió més global de tota la ciutat. Hem d'ajuntar-ho tot, temes de sostenibilitat i educació també seran importants. Jo tinc idees pròpies però ho hem de treballar conjuntament encara.

- Abans li he demanat pels punts febles de l'actual equip de govern. Quins són els punts forts?

- S'hi han implicat, això se'ls hi ha de reconèixer. Crec que s'hi han posat i han fet una gestió del dia a dia que ha estat intensa, que és una cosa que faltava. Han tingut clar que a l'ajuntament t'hi has de dedicar, per això van tenir el nostre suport quan van presentar unes dedicacions força més importants que altres equips de govern anterior. Nosaltres considerem que els regidors de l'equip de govern s'hi han d'implicar, tot i que crec que ells no han valorat prou bé l'ajuda dels altres grups. 

- S'està fent una bona oposició?

- Depèn que es consideri que és una bona oposició. La situació d'ERC és que tenim tres regidors, tenim una mica la clau amb aquella obligació de fer que la ciutat avanci. Ells són només sis i necessiten com a mínim tres vots per tirar temes endavant. Per tant, moltes vegades, hem hagut de sospesar molt bé que era millor per la ciutat i que era millor pel nostre grup. Hem incidit en posar propostes nostres sobre la taula que ells poguessin tirar endavant. Per tant, crec que hem fet una bona oposició constructiva que és el que tocava. 
 
- Als comicis de 2019, a ERC li suposarà més competència el PDECat o la CUP a l'hora de guanyar vots?

- En principi els dos. Perquè són els dos grups que estan per davant nostre. Per tant, nosaltres, el nostre objectiu és guanyar les eleccions. Haurem de competir amb tots els grups que es presentin. Nosaltres tenim la perspectiva d'agafar vots de tot arreu, perquè creiem que som una mica el que pot unir a molta gent que vota altres partits. Podem aglutinar molta gent, i donar a tots els ciutadans de Berga, una visió diferent respecte la resta de grups.

- Hi haurà debat sobre una llista única independentista a Berga?

- Crec que no té sentit a Berga perquè ara mateix de 17 regidors n'hi ha 15 d'independentistes. Crec que l'hegemonia independentista aquí no es posa en dubte i que no té gaire sentit. Aquí és un dels llocs on es veu més clar que podem treure més rèdits anant per separat, perquè llavors podem evitar que altres grups apareguin. Si anem junts serà molt fàcil que apareguin regidors d'altres partits per la llei d'Hondt. Quan una llista acumula molts vots, fa que sigui fàcil que apareguin altres grups més petits amb pocs vots.

Per tant, a Berga està claríssim que la llista única aniria en contra dels independentistes.

- Ara mateix quin seria un bon resultat d'ERC a les municipals?

- Guanyar les eleccions. Si creguéssim que no podem aspirar a l'alcaldia, no tindria sentit presentar-se. L'objectiu és implementar un programa que farem convençuts que és el millor per Berga.

- Si tornessin a haver-hi resultats molt ajustats com el 2015, Ramon Camps és partidari de pactes?

- Sí. La majoria absoluta se situa en 9 regidors. En moltes de les votacions necessites aquests 9 vots, per tant et cal estabilitzar una majoria que et permeti treballar. També per la feina que s'ha de fer. Berga és una ciutat gran que porta molta feina. Com deia abans, crec que la CUP s'ha centrat més en el dia a dia i crec que si haguessin estat un número més gran de regidors, haurien pogut fer la feina del dia a dia, i a més haurien pogut començar a pensar en el futur. 

El pacte pot ser de govern o amb l'oposició, però cal permetre aquesta estabilitat.

- Vostès ja han pactat amb la CUP en diverses ocasions aquesta legislatura. Per exemple, en els pressupostos de l'any passat.

- Sí, però ha estat una qüestió d'acords més puntuals. Els acords són complicats de gestionar quan són molt puntuals, i això alenteix molt la feina. Cada acord és una tasca de reunir-se, sospesar, parlar i tornar a parlar. Llavors, això s'allarga. Evidentment per responsabilitat ens hem adaptat a la situació. La CUP no volia un pacte més formal i ens hem hagut d'adaptar, però crec que una cosa una mica més estable funciona molt millor i hauria permès treballar millor.

- A l'hora de pactar, Esquerra se sentiria més còmode amb la CUP o amb el PDECat?

- Això ho haurem de decidir el dia després de les eleccions, depenent de com hagin anat i de la gent que hi hagi, de la distribució dels regidors que hagi quedat i del que creguin els nostres militants, perquè els pactes s'han de portar a la militància. 

- Aquest 2018 Berga encara no té aprovats els pressupostos.

- Ho sé i em sembla malament. Aquí és on podríem recordar la posició de la CUP en els plens de fa quatre anys i veure on estem ara. Són sis regidors i crec que no s'ho atrapen tot. No és la millor situació, encara que tinguin les seves raons. Perquè depèn del pressupost de l'hospital, però el pressupost de l'hospital també l'havien de fer ells. 
 

- Què ha passat amb el grup municipal d'ERC i el secretari els últims plens?

- En l'últim ple es va aprovar una moció sobre el Rif que es va presentar més tard que les dues mocions que no van poder entrar. Aquí el secretari sembla que està actuant d'una manera estranya. És una mica injust. La tradició a l'ajuntament de Berga és que tots els grups voten per urgència la inclusió a l'ordre del dia de totes les mocions que es presenten a última hora. Per no privar a un grup de debatre una qüestió d'actualitat. En aquests moments, sembla que el secretari va emetre una opinió que altres vegades ha emès i no se li ha fet cas, o que altres vegades no ha emès, i la situació ha canviat: els grups no van votar la inclusió de les mocions, trencant un acord tàcit que s'ha mantingut al ple de fa molts anys. 

- De moment, vostè acaba de ser escollit a les primàries del partit. Va obtenir el 45,5% dels vots, Ermínia Altarriba el 36,5% i van computar-se un 18% de vots en blanc. Aconseguirà la confiança dels militants que no van votar-lo?

- Crec que sí. Tots tenim ganes de treballar en el projecte que serà una continuació del projecte que teníem, no un trencament. Tothom té les seves visions personals, però dins de la militància tothom té ganes de treballar per Berga i crec que podrem convèncer-los. 

- Quina diferència hi havia entre la seva proposta i la d'Ermínia Altarriba?

- Bé, en el tipus de lideratge som persones diferents. Per tant, a l'hora de treballar i potser de liderar el grup, tenim personalitats diferents. Crec que la meva personalitat potser és més de consensos, treballar conjuntament; buscar que tothom es trobi bé, que tothom tingui una tasca que es pugui fer, treballar-ho i decidir-ho tot entre tots. 

- Veurem a Ermínia Altarriba a la seva llista?

- Això ho haurà de decidir ella. Ara hem decidit el cap de llista perquè és una cosa prèvia per fer tota la feina que ve al darrere, i això ella ho haurà de madurar i decidir-ho. Si fos per mi, n'estaria encantat.

- Quin calendari seguiran ara per preparar les eleccions?

- Ara hem de fer el programa i confeccionar la llista. Per tant, farem aquestes dues tasques en paral·lel. Conjuntament i entrellaçadament perquè caldrà treballar el programa per millorar-lo i afegir idees noves i per això caldrà buscar gent que ens aporti aquestes idees. 

- Quan hi haurà una llista?

- Ens agradaria que a principi d'any estigués. Però aquestes coses s'han d'anar fent i la gent necessita madurar-ho, perquè anar en una llista és un pas important perquè et requereix feina i una implicació. Has de sospesar moltes coses. Per tant, aquí anirem amb tranquil·litat i anar-ho treballant per obtenir la millor llista possible.

- Quin tipus de gent fa falta en una llista?

- Gent que tingui idees, que tingui ganes de treballar. Que es vulgui implicar i poca cosa més. La nostra llista està oberta a tothom que vulgui ajudar-nos. Intentarem que sigui el màxim transversal possible. 

- Vostè ha estat regidor del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i és fill de Ramon Camps, l'únic alcalde del PSC que ha tingut Berga. Li molesta que encara ara el vinculin amb els socialistes?

- Tots tenim una vida i una evolució, no crec que sigui una etiqueta que m'hagi de treure. Jo vinc del PSC i hi hagut una evolució meva personal que ha divergit dels socialistes i ha convergit amb Esquerra Republicana. Per tant, jo vinc d'on vinc. Però també és una mica el que deia: ERC està demostrant que té una capacitat d'agafar gent que venia de molts llocs. Tots ens hem trobat a Esquerra amb unes idees molt semblants.

- Va ser estrictament la qüestió de l'independentisme el que va apartar-lo del PSC?

- Bé, hi ha dues qüestions. Hi ha el funcionament intern del PSC que era massa piramidal i militar, gairebé. Des de dalt es dicta com has d'actuar i tu des de baix has d'obeir, i per mi això no era comprensible. Després hi ha l'independentisme, és evident. Jo buscava coses molt semblants als objectius de l'independentisme però per una altra via. Quan et demostren que aquesta via és impossible, no pots anar xocant contra una paret. Crec que encaixo molt bé a ERC per la manera de decidir les coses que és molt més assambleària, i perquè si vols canviar el teu país, l'has de poder canviar tu, i que no te'l canviïn des d'un altre lloc.

- Com veu el PSC a nivell nacional?

- Com un partit per aguantar unes nòmines i uns càrrecs i intentar controlar Catalunya des de Madrid des d'una altra perspectiva que no sigui la de les dretes. L'únic que els hi queda és intentar mantenir un estatus quo, no hi ha coherència. És una hipocresia terrible, fan un discurs per mantenir la situació com està. No és important ser coherent o no. Estàs anant al jutjat cada dia, però quan ho fa un altre, dius que no s'ha de judicialitzar la política i no passa res. 
 
- Després de tot el que ha passat políticament els darrers temps a Catalunya, les eleccions de 2019 també es viuran molt probablement en clau de país. Què es pot fer des dels municipis per fer avançar el país cap a la República?

- ERC parla d'ampliar la base i jo personalment m'ho crec molt. Crec que als municipis és on podem fer més feina perquè podem arribar millor a la gent. Si als ajuntaments apliquem estratègies i polítiques que no apliquen els unionistes, això demostra que hi ha una via que és aquesta. L'altra és tenir els municipis molt preparats pel que pugui venir, hem provat la via unilateral una vegada, sembla que no ens ha sortit. Però ara tothom està dient que ens hem de preparar, per si de cas tornés a passar. Quan més ben preparats estiguem a tot arreu, quan millor estigui el municipi, millor.

A l'octubre hi havia molts municipis que, amb la intervenció econòmica per part de l'Estat arran de la crisi econòmica, tenien les mans lligades. Tenir el municipi ben preparat i mentalitzat, és una eina que no podem descartar gens.

- Una sentència inhabilita l'alcaldessa per no haver tret l'estelada del balcó en dos períodes electorals. Què en pensa?

- La veritat és que n'hem vist tantes que tots estem com una mica anestesiats. Hi ha els presos i exiliats. Però quan t'ho pares a pensar, és indignant on estem arribant. Que puguin treure un alcalde per una situació que és menor. Hem sabut sempre que hi ha persones del PP que estan encausades, que han robat tant com han pogut, per dir-ho malament, i no passa res. En aquests casos, les inhabilitacions arriben quan han plegat o s'han jubilat, i per una cosa com la de l'estelada han estat súper ràpids. És una injustícia tan gran que no s'hauria de permetre, però tenim les eines que tenim.

Ara mateix tenim els presos a les nostres presons. A tots ens agradaria anar un dia allà, obrir les portes i treure'ls, però això tindria unes implicacions al darrere. En el cas de l'alcaldessa, és semblant. Estic indignat, però més convençut a fer el pas. Hi ha gent que està donant la cara, està fent una tasca i està rebent. Això fa que vulguis implicar-t'hi. 

- Passi el que passi, la sentència contra Venturós afectarà les eleccions?

- Sí, passi el que passi. Tant si és perquè Montse Venturós es vol presentar, però no pot; com perquè es presenta però no ha pogut ser alcaldessa els últims sis mesos. O fins i tot si això influeix en què al final no es presenti perquè està cansada. Passi el que passi les eleccions s'hauran vist afectades, adulterades, per tot el que ens estan fent. Però haurem de jugar les cartes que ens deixin, de moment.

- Permeti'm una última pregunta per acabar. Li va donar algun consell el seu pare quan li va dir que volia ser alcalde de Berga?

- No, se m'ha ofert per qualsevol cosa que vulgui. (Somriu) Suposo que és com tots els pares, que s'ofereixen per qualsevol cosa que vulguin o necessitin els fills.