23
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
17:10h
Una marxa exploratòria amb el propòsit de descobrir racons insegurs de Berga des d'una perspectiva de gènere i en el marc de l'oci nocturn. Aquest ha estat l'objectiu d'una de les accions de la campanya "Vull la Nit!" a la Festa dels Elois que ha ofert el col·lectiu Punt 6, una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes que s'encarreguen de repensar els espais des d'un punt de vista feminista perquè les ciutats siguin més inclusives. Dolors Vargas, tècnica d'Igualtat local, que en va acompanyar el recorregut, ha explicat a NacióBerguedà que va fer-se una ruta per les zones d'oci del centre de Berga amb l'objectiu de reflexionar sobre "la percepció d'inseguretat" que pot tenir una dona a l'espai públic. Sobretot tenint en compte que la distribució de l'urbanisme està sovint pensada des d'una perspectiva masculina, segons ha indicat Vargas. En total, a la marxa van participar mitja dotzena de persones, tant noies joves com nois.
L'Ajuntament de Berga disposarà a finals de setmana d'un informe amb les conclusions de la marxa, si bé Vargas ha posat d'exemple que, un dels aspectes que es van debatre, va ser la necessitat de diversificar els tipus d'establiments que s'obren en un mateix espai i la importància d'un urbanisme pensat també en clau femenina. "Al carrer Major quan els comerços es tanquen continua havent-hi sensació de seguretat perquè hi ha bars que estan oberts, sobretot ara a l'estiu", ha dit la tècnica.
"En canvi, aquest aspecte no sempre es té en compte a l'hora de planificar una ciutat, és important fomentar una distribució d'espais diversificada com en aquest cas", ha afegit. Una de les vies on van detectar-se diversos aspectes que creen inseguretat i que fan que les joves accelerin el pas o estableixin estratègies per desplaçar-s'hi és la Ronda Moreta.
"Les dones que participaven en la marxa van explicar-nos que de nit hi caminaven sempre per la banda dreta, en sortir de la General, i evitaven l'esquerra on hi ha molts més racons, més vehicles aparcats i contenidors", ha posat d'exemple Vargas. "La mateixa col·locació dels contenidors pot afectar aquesta percepció, són aspectes que no es tenen en compte a l'hora de distribuir els usos dels espais públics, no és sempre un tema de foscor o d'un carrer amb més o menys lluminària o més o menys fanals, sinó que hi intervenen altres factors", ha apuntat Dolors Vargas.
Dolors Vargas ha destacat que la marxa va posar en evidència que "la sensació de seguretat a l'espai públic, que també ve d'una percepció social, condiciona com actua un home o una dona quan, per exemple, es dirigeix a casa a la nit". "Les dones fem rutes alternatives perquè hi ha llocs que ens fan sentir més insegures, evitem passar per vies poc poblades o al costat de bars on tenim la percepció que hi ha molt consum d'alcohol o que l'espai està masculinitzat", ha afirmat Vargas.
Noies joves que caminen de nit o matinada amb el mòbil entre els dits, més depressa del que ho faria un noi, que envien WhatsApps a amics o familiars per assegurar que estan bé o truquen de camí a casa per sentir-se acompanyades i que eviten sistemàticament carrers i espais on no se senten segures. Aquesta és la relatitat que col·lectiu Punt 6 busca evidenciar i resoldre i que va destacar-se en la marxa berguedana.
Les marxes exploratòries es van començar a fer a Canadà, a les ciutats de Montreal i Toronto a principis dels anys 90. Van sorgir en resposta a l’increment d’agressions sexuals contra dones a la ciutat de Montreal, i després que grups feministes s’organitzessin per tal de pressionar al govern de la ciutat a respondre a aquesta problemàtica.
Protocol de diagnosi d'usos de l'espai públic
L'informe de la marxa servirà com un dels elements de reflexió a l'hora d'elaborar un protocol de diagnosi en l'àmbit de l'urbanisme i dels usos a l'espai públic en el qual Berga es proposa treballar de cara la tardor. També servirà per incloure'n les conclusions a l'Observatori de Noctambul@s que està realitzant un informe sobre el consum de drogues i els abusos sexuals en el context de l'oci nocturn, segons Dolors Vargas.
"Hi ha diversos aspectes que poden causar inseguretat, el manteniment, la distribució del mobiliari urbà, fins i tot una pintada a la paret de determinat tipus pot alterar la percepció de seguretat en aquest àmbit", ha reflexionat Vargas. La marxa va seguir recorreguts quotidians de l'oci nocturn a Berga i va parar atenció a espais concrets, places, espais de socialització, carrers concrets, per analitzar què aporta seguretat i què pot millorar-s'hi o pensar-se de manera diferent en el futur.
L'Ajuntament de Berga disposarà a finals de setmana d'un informe amb les conclusions de la marxa, si bé Vargas ha posat d'exemple que, un dels aspectes que es van debatre, va ser la necessitat de diversificar els tipus d'establiments que s'obren en un mateix espai i la importància d'un urbanisme pensat també en clau femenina. "Al carrer Major quan els comerços es tanquen continua havent-hi sensació de seguretat perquè hi ha bars que estan oberts, sobretot ara a l'estiu", ha dit la tècnica.
"En canvi, aquest aspecte no sempre es té en compte a l'hora de planificar una ciutat, és important fomentar una distribució d'espais diversificada com en aquest cas", ha afegit. Una de les vies on van detectar-se diversos aspectes que creen inseguretat i que fan que les joves accelerin el pas o estableixin estratègies per desplaçar-s'hi és la Ronda Moreta.
"Les dones que participaven en la marxa van explicar-nos que de nit hi caminaven sempre per la banda dreta, en sortir de la General, i evitaven l'esquerra on hi ha molts més racons, més vehicles aparcats i contenidors", ha posat d'exemple Vargas. "La mateixa col·locació dels contenidors pot afectar aquesta percepció, són aspectes que no es tenen en compte a l'hora de distribuir els usos dels espais públics, no és sempre un tema de foscor o d'un carrer amb més o menys lluminària o més o menys fanals, sinó que hi intervenen altres factors", ha apuntat Dolors Vargas.
Dolors Vargas ha destacat que la marxa va posar en evidència que "la sensació de seguretat a l'espai públic, que també ve d'una percepció social, condiciona com actua un home o una dona quan, per exemple, es dirigeix a casa a la nit". "Les dones fem rutes alternatives perquè hi ha llocs que ens fan sentir més insegures, evitem passar per vies poc poblades o al costat de bars on tenim la percepció que hi ha molt consum d'alcohol o que l'espai està masculinitzat", ha afirmat Vargas.
Noies joves que caminen de nit o matinada amb el mòbil entre els dits, més depressa del que ho faria un noi, que envien WhatsApps a amics o familiars per assegurar que estan bé o truquen de camí a casa per sentir-se acompanyades i que eviten sistemàticament carrers i espais on no se senten segures. Aquesta és la relatitat que col·lectiu Punt 6 busca evidenciar i resoldre i que va destacar-se en la marxa berguedana.
Les marxes exploratòries es van començar a fer a Canadà, a les ciutats de Montreal i Toronto a principis dels anys 90. Van sorgir en resposta a l’increment d’agressions sexuals contra dones a la ciutat de Montreal, i després que grups feministes s’organitzessin per tal de pressionar al govern de la ciutat a respondre a aquesta problemàtica.
Protocol de diagnosi d'usos de l'espai públic
L'informe de la marxa servirà com un dels elements de reflexió a l'hora d'elaborar un protocol de diagnosi en l'àmbit de l'urbanisme i dels usos a l'espai públic en el qual Berga es proposa treballar de cara la tardor. També servirà per incloure'n les conclusions a l'Observatori de Noctambul@s que està realitzant un informe sobre el consum de drogues i els abusos sexuals en el context de l'oci nocturn, segons Dolors Vargas.
"Hi ha diversos aspectes que poden causar inseguretat, el manteniment, la distribució del mobiliari urbà, fins i tot una pintada a la paret de determinat tipus pot alterar la percepció de seguretat en aquest àmbit", ha reflexionat Vargas. La marxa va seguir recorreguts quotidians de l'oci nocturn a Berga i va parar atenció a espais concrets, places, espais de socialització, carrers concrets, per analitzar què aporta seguretat i què pot millorar-s'hi o pensar-se de manera diferent en el futur.