Inicien el deplegament de fibra òptica que ha de beneficiar petits pobles del baix Berguedà

A tota la província les obres afectaran 55 municipis, 252 quilòmetres de carreteres i es preveu que beneficiïn a prop de 180.000 habitants

Gemma Aleman
16 de juliol del 2018
Actualitzat a les 14:45h

Visita a les obres per fer arribar la fibra òptica a Fonollosa (Bages). Foto: Gemma Aleman


La Generalitat i la Diputació de Barcelona han unit esforços per fer arribar la fibra òptica a 55 municipis de la demarcació, entre els quals Casserres, L'Espunyola, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix, i una nova part de Puig-reig. Es tracta d'una actuació en 29 quilòmetres de carretera que portarà la fibra òptica fins a 6.485 habitants de la comarca. 

A tota la província les obres afectaran 252 quilòmetres de carreteres i es preveu que beneficiïn a prop de 180.000 habitants. La Diputació farà una inversió de 18,2 milions d'euros i el Govern de 2,5. Aquest dilluns, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, han presentat el projecte, coincidint amb l'inici dels treballs al terme municipal de Fonollosa (Bages). Segons ha avançat el conseller, l'objectiu és traslladar aquest acord a la resta de demarcacions per tal que el 2023 tots els municipis catalans de més de 50 habitants tinguin connexió.

Les obres han començat aquest dilluns al municipi de Fonollosa, on es farà una estesa d'uns 8 quilòmetres des de l'eix troncal de la C-25, resseguint la carretera BV-3008, al llarg del terme d'Aguilar de Segarra. En els propers dies, les obres aniran arrencant a la resta de municipis fins a arribar al total de 55. Al Berguedà, el cablejat es distribuirà per quatre trams de carreteres que són competència de l'ens provincial: des de la sortida de la C-16 a Navàs fins a Viver i Serrateix, des de Puig-reig fins a Santa Maria de Merlès, des de Cal Blau de Gironella fins a Casserres, i des de Casserres fins a l'Espunyola. 

Territori més competitiu

L'aposta, ha remarcat el conseller de Polítiques digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, serà "determinant per la competitivitat, desenvolupament econòmic i cohesió territorial i social del nostre país", tot afegint que "posicionarà Catalunya com un país digital i avançat al segle XXI".

Per la seva part, el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha remarcat que la connexió permetrà superar la barrera que tenien els habitants d'alguns municipis "de desplegar la seva activitat professional" i creu que permetrà convertir "territoris paradisíacs" com el de la Catalunya Central en "territoris d'oportunitats".

En aquest sentit, l'alcalde de Fonollosa, ha reconegut la importància de les "vies de comunicacions i telecomunicacions" i els beneficis que pot comportar l'accés a la fibra òptica pels veïns.

Millora de la seguretat

Castells, però, ha volgut posar de manifest que, a banda de la millora en l'accés a internet, l'actuació que farà la Diputació a Barcelona té altres conseqüències importants. Els treballs permetran eixamplar i millorar els vorals, cosa que suposarà una important millora "en la seguretat a les carreteres".

Conveni extensible

A l'hora de fer balanç, Puigneró ha remarcat la importància de la col·laboració entre els dos organismes per afrontar un projecte com aquest. El desplegament està inclòs dins del Pacte Nacional per a la Seguretat Digital, un acord que agrupa el Govern, les diputacions i el món local. "Un instrument útil per accelerar la digitalització de Catalunya", ha recordat.

De la mateixa manera que amb la Diputació de Barcelona, amb Lleida ja existeix un acord per al desplegament de la fibra òptica. Segons el conseller, ara l'objectiu és assolir-lo també a Girona i Tarragona. La finalitat, ha assegurat, és que totes les capitals de comarca tinguin fibra òptica el 2020 i tots els municipis de més de 50 habitants ho assoleixin el 2023.

Operadors públics i privats

En el cas dels treballs que s'estan duent a terme al Bages, Puigneró ha explicat que s'han col·locat dotze canalitzacions, la meitat de les quals es destinaran a operadors públics i la resta als privats. Mentre que les privades busquen garantir l'accés a la xarxa en els equipaments públics, la resta seran perquè les companyies puguin oferir els seus serveis als particulars. En aquest sentit, ha avançat, malgrat que els treballs tot just han arrencat aquest dilluns "ja existeixen empreses que han mostrat l'interès".