Aplec del Pi de les Tres Branques 2018

L'aplec del Pi protesta contra la repressió i esdevé un clam de suport als presos

La trobada viu una jornada de marcat accent polític però no aconsegueix remuntar la xifra d'assistents que se situa entre 300 i 400 persones | Puigdemont assegura que la República avança, mentre que retrocedeixen aquells que volen impedir-la

per Pilar Màrquez Ambròs , Castellar del Riu, 15 de juliol de 2018 a les 13:31 |
El llaç groc s'ha pogut amb cartolines i la participació d'entre 200 i 300 persones. | Pilar Màrquez Ambròs
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'aplec del Pi de les Tres Branques ha esdevingut un nou clam contra la repressió de l'estat i per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. L'aplec al voltant del simbòlic arbre berguedà ha tingut enguany un rellevant accent polític i ha presentat un format més breu i àgil. N'han estat protagonistes un enorme llaç groc que s'ha realitzat en un dels camps propers al Pi Vell amb la participació d'entre 250 i 300 persones i el discurs de Carles Puigdemont a través d'una pantalla de televisió, en què el president ha donat les gràcies als assistents per "persistir i ser-hi, per continuar un any més una reivindicació que és molt necessària". Puigdemont ha assegurat que la República va endavant, mentre que els que volen impedir-la "retrocedeixen". Tot i el múscul polític d'enguany, l'acte no ha remuntat en assistents tal com es proposava l'organització i ha aplegat entre 300 i 400 persones, una mica per sota del mig miler d'assistents de l'any passat. 

Malgrat que el Pi Vell ha aplegat consignes per la República Catalana i de suport als presos, la festivitat no ha renunciat a enfortir la idea dels Països Catalans. També ha estat la primera edició d'un nou format que aspira a ser més atractiu i que està comandat per les entitats, mentre que l'Ajuntament de Castellar del Riu es situa en un segon pla donant suport a la infraestructura necessària per la trobada. 


L'alcalde de Castellar del Riu, Adria Solè, ha explicat que "aquest és un primer any de canvi en què hem traspassat l'organització dels actes a les entitats sobiranistes. És un començament, però el nostre objectiu és aconseguir-hi portar més gent, que les entitats organitzin els actes perquè són les que tenen capacitat de moure més persones". Per aconseguir-ho, ha avançat, que s'està tramitant la creació d'una associació amb l'objectiu que aglutini les diferents entitats que participen a l'acte i en coordini l'organització el 2019. 
 

Uns 400 assistents han pujat al pla de Campllong aquest diumenge. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Els assistents s'han escampat pel Pla de Campllong i entre les parades i la barra de les entitats, també hi han participat els Gegants d'Espinalbet, els Trabucaires de Castellar del Riu i els Grallers dels Castellers de Berga. Enguany, no hi han assistit els Amics Actors d'Indrets del Record. Per tant, encara que estava previst, la representació de l'arribada del rei infant Jaume I i la lectura del poema "Lo Pi de les Tres Branques" de Mossèn Jacint Verdaguer no s'han acabat realitzant. 

Puigdemont: "És un moment d'esperança en què la República avança"

Potser el moment amb més afluència de persones, prop del migdia, ha estat quan s'ha emès a través d'una pantalla de televisió el discurs de Carles Puigdemont. El president ha expressat que aquesta cita s'escau enguany "en uns moments difícils pel conjunt dels Països Catalans, però també en uns moments d'esperança en què la República Catalana avança i van retrocedint tots aquells que han intentat impedir-la, que han intentat reprimir-la, empresonar-la i enviar-la a l'exili". 

La intervenció estava enregistrada per evitar complicacions tècniques, però això no ha evitat que el públic del pla de Campllong rebés les paraules del president a l'exili amb un fort aplaudiment i crits de "llibertat". Puigdemont ha finalitzat amb un agraïment a "les entitats, a Òmnium Cultural, a l'Assemblea, a les entitats locals i comarcals, que en tots aquests mesos de presó i d'exili no heu fallat mai i que heu posat qualsevol reivindicació al servei d'una causa major, que és la causa de la llibertat i de la democràcia i dels drets humans".
 

Els assistents han pogut escoltar un discurs de Carles Puigdemont a través de la televisió. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Enmig de banderes i estelades, als parlaments també hi han intervingut el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, que hi ha estat present, i la membre de Som Països Catalans Maria Planas. Mauri ha recordat que l'any passat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va pujar als actes del Pi, acompanyat de Jordi Sànchez. "Aquests nou mesos que fa que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó m'ha tocat substituir a en Jordi Cuixart, i avui ho faig convençut que li faria molta il·lusió ser aquí", ha dit Mauri. "Tant Cuixart com Òmnium estan compromesos amb el país, i el país només l'entenem si inclou tots els territoris que formen part de la nostra nació, dels Països Catalans", ha afegit.

Marcel Mauri ha fet referència al fet que "l'acostament dels presos polítics no ens val absolutament per a res, l'únic que ens val és la llibertat de tots ells i que es pari la repressió contra tantíssimes persones, contra els CDR, contra tants mestres, tants alcaldes i tants sindicalistes que també estan patint aquesta repressió que reclamem que s'aturi". 
 

Ovació durant els parlaments al Pi Vell. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La defensa de "la nació completa"

"En aquests nou mesos d'injustícia, l'estat ha anat dibuixat una cartografia de la repressió, però a la vegada la ciutadania d'aquest país ha dibuixat un mapa fet de solidaritat i de tendresa, i un mapa que s'estèn arreu dels Països Catalans", ha comentat Mauri, que ha explicat que alguns dels actes més emotius als quals ha assistit durant tot aquest temps han estat a les Illes, al País Valencià i a la Catalunya Nord. "Tots plegats defensem aquesta llengua mil·lenària, aquesta cultura que ens agermana i el futur compartit", ha dit. 

Maria Planas ha incidit en què "sense matisos seguim treballant pel reconeixement de la nació completa, els Països Catalans" i "ho fem des d'un dels bastions simbòlicament imprescindible del nostre país". Segons Planas, "ara més que mai ens cal reivindicar un aplec del Pi viu i combatiu sense pors, sembrant més llavors que facin néixer flors a cada instant i facin enfortir les branques que creixen". Planas ha reiterat que des de Som Països Catalans s'entèn que "la sobirania no serà nacional sinó afecta tota la nació" i ha defensat un discurs nacional, la lluita pel català a la resta de Països Catalans, i un model social de país. A més, ha fet una crida a rebujar "la repressió" estatal. 
 

Els Gegants d'Espinalbet amb el Pi de les Tres Branques. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Una de les persones presents en els actes al Pi Vell ha estat la diputada de Junts per Catalunya (JxCAT) Aurora Madaula, amb lligams familiars al Berguedà. Madaula ha valorat positivament tots els actes que reivindiquin la fi de la repressió. "Tenim presos polítics i tenim exiliats: és veritat que ara els tenim més a prop de casa i actes com aquest són molt importants, perquè ara ens poden escolar a la ràdio, ho poden veure a la televisió, i hi ha molta més comunicació, encara que on haurien de ser és a casa", ha defensat Madaula. La diputada ha dit que "és molt important que la societat civil segueixi activa; ens ajuda a tots, ens ajuda a defensar que el que estem fent és totalment democràtic i legítim, i que el que és il·legítim és aquesta repressió". 

Junts per la República espera formar part d'un moviment unitari més ampli

Aurora Madaula, que forma part del corrent Junts per la República dins de JxCAT, ha expressat que "sempre hem dit que aquesta nova associació neix per morir, sempre hem dit que naixia per desfer-se dins d'un moviment més ampli, que havia de ser Junts per Catalunya, però que ara no es dirà així, perquè la marca l'ha registrat el PDECat". Segons Madaula, "Esperem que amb l'anunci dels presidents de crear un nou moviment, esperem poder-nos-hi incloure, en un moviment unitari que creiem que és el futur per la lluita de república", ha finalitzat Madaula. "La gent ens demana que anem tots junts", ha dit. 

Més tard, els actes han continuat al Pi Jove, hereu del Pi Vell, que l'esquerra independentista va agafar com a símbol i emblema durant els anys 80. 
 

El discurs de Maria Planas de Som Països Catalans. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Participació