13
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
18:23h
Castellar del Riu acollirà diumenge l'aplec del Pi de les Tres Branques amb un programa que manté l'essència de les últimes edicions, però que buscarà agilitzar i fer més atractius els parlaments polítics, que enguany estaran indubtablement marcats per la situació que viu Catalunya i la solidaritat i suport a presos polítics i exiliats. Així ho ha explicat l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, a NacióBerguedà. Després de l'acte patriòtic unitari al Pi Vell, que tindrà lloc a les 11 del matí, diumenge els participants desplegaran un llaç groc gegant al Pla de Campllong. Seguidament, si la cobertura i la informàtica no fan la guitza, el president Carles Puigdemont oferirà un discurs als presents a través de videoconferència.
També parlarà el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, que hi serà present, i la membre de Som Països Catalans Maria Planas.
Adrià Solé ha assegurat que aquest any l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural hi introduiran "una sèrie de canvis", si bé l'aplec manté el format tradicional. "Les entitats intentaran que els parlaments siguin més àgils, l'escenari de cada any canviarà, hi haurà aquesta videoconferència amb el president Puigdemont, i hi ha la intenció de realitzar un llaç groc gegant al camp de darrere del Pi Vell", ha assenyalat Solé.
L'alcalde ha afegit que, si bé l'ajuntament organitza la festa quant a la seva infraestructura, el consistori ha propiciat "que siguin les entitats sobiranistes les que organitzen l'acte en si, esperem que cada vegada tinguin un paper més important i vagin agafant més protagonisme". L'objectiu és atraure-hi més gent i recuperar almenys parcialment el múscul del passat. I és que la xifra de públic de les darreres edicions s'ha mantingut a l'entorn de les 500 persones, molt lluny dels milers de persones que es reunien al voltant del Pi Vell i del Pi Jove als anys 80. Solé confia que l'actual situació política i el clam a favor dels presos polítics i exiliats animi a més gent a acostar-s'hi; i espera que diversos centenars de catalans, no només de la comarca, hi assisteixin per fer-hi present "la reivindicació" de país.
L'aplec al voltant de l'arbre que mossèn Cinto Verdaguer va lloar el 1888 i que ha estat successivament enaltit com a símbol de la unitat dels Països Catalans va viure una remuntada el 2014, un any en què la mutilació del Pi i la proximitat de la Diada de la V i el 9-N va fer remuntar momentàniament el vol a la trobada i en què aquesta va aplegar 2.500 persones. Des de llavors, l'assistència ha estat molt més tímida. La xifra de 2.000 assistents era habitual quan es feia el Rebrot, el festival amb què es va mirar d'activar-ne l'assistència de jovent a principis dels anys 2000. No obstant això, les grans multituds al Pi són poc habituals actualment. "El fet que sigui estiu i que molta gent marxi, ho dificulta", ha comentat Solé.
També parlarà el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, que hi serà present, i la membre de Som Països Catalans Maria Planas.
Adrià Solé ha assegurat que aquest any l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural hi introduiran "una sèrie de canvis", si bé l'aplec manté el format tradicional. "Les entitats intentaran que els parlaments siguin més àgils, l'escenari de cada any canviarà, hi haurà aquesta videoconferència amb el president Puigdemont, i hi ha la intenció de realitzar un llaç groc gegant al camp de darrere del Pi Vell", ha assenyalat Solé.
L'alcalde ha afegit que, si bé l'ajuntament organitza la festa quant a la seva infraestructura, el consistori ha propiciat "que siguin les entitats sobiranistes les que organitzen l'acte en si, esperem que cada vegada tinguin un paper més important i vagin agafant més protagonisme". L'objectiu és atraure-hi més gent i recuperar almenys parcialment el múscul del passat. I és que la xifra de públic de les darreres edicions s'ha mantingut a l'entorn de les 500 persones, molt lluny dels milers de persones que es reunien al voltant del Pi Vell i del Pi Jove als anys 80. Solé confia que l'actual situació política i el clam a favor dels presos polítics i exiliats animi a més gent a acostar-s'hi; i espera que diversos centenars de catalans, no només de la comarca, hi assisteixin per fer-hi present "la reivindicació" de país.
L'aplec al voltant de l'arbre que mossèn Cinto Verdaguer va lloar el 1888 i que ha estat successivament enaltit com a símbol de la unitat dels Països Catalans va viure una remuntada el 2014, un any en què la mutilació del Pi i la proximitat de la Diada de la V i el 9-N va fer remuntar momentàniament el vol a la trobada i en què aquesta va aplegar 2.500 persones. Des de llavors, l'assistència ha estat molt més tímida. La xifra de 2.000 assistents era habitual quan es feia el Rebrot, el festival amb què es va mirar d'activar-ne l'assistència de jovent a principis dels anys 2000. No obstant això, les grans multituds al Pi són poc habituals actualment. "El fet que sigui estiu i que molta gent marxi, ho dificulta", ha comentat Solé.
Actes tradicionals
L'aplec del Pi de les Tres Branques començarà a les 8 del matí amb un servei de bar i esmorzars al Pla de Campllong. Durant tot el matí hi haurà un servei de bus gratuït d'anada i tornada del Centre Cívic de Castellar del Riu al Pi, amb un bus, a les 9 del matí des de Berga. Els actes de la diada començaran a les 10, amb els Gegants i els Trabucaires de Castellar del Riu i els Grallers dels Castellers de Berga.
A les 11 hi haurà l'acte patriòtic al Pi Vell amb la representació de l'arribada del rei infant Jaume I i la lectura del poema "Lo Pi de les Tres Branques" de Mossèn Jacint Verdaguer, a càrrec dels Amics Actors d'Indrets del Record.
Seguidament, els parlaments ompliran de sentit polític l'acte, que finalitzarà amb el Cant dels Segadors i una ballada de sardanes. A la 1 de la tarda serà el torn dels parlaments al Pi Jove, hereu del Pi Vell, que l'esquerra independentista va agafar com a símbol i emblema durant els anys 80. Per finalitzar, a dos quarts de 2 de la tarda, hi haurà un dinar de germanor amb arrossada popular al Centre Cívic del municipi.
Més seguretat a la zona
Les mutilacions que va patir el Pi dos i tres anys enrere han provocat que es mantingui una major vigilància a l'entorn de Campllong, també amb patrullatge periòdic dels Mossos d'Esquadra per dissuadir els possibles agressors. No s'ha avançat amb altres sistemes de seguretat, i no s'han arribat a instal·lar càmeres de seguretat. "Ja fa dos anys que per sort no hi ha hagut cap incident, i també és veritat que darrerament hi ha força activitat als boscos i als camps de la zona, hi ha més presència humana de la que hi havia llavors, cosa que fa que també sigui més segur", ha afirmat Solé.
Seguidament, els parlaments ompliran de sentit polític l'acte, que finalitzarà amb el Cant dels Segadors i una ballada de sardanes. A la 1 de la tarda serà el torn dels parlaments al Pi Jove, hereu del Pi Vell, que l'esquerra independentista va agafar com a símbol i emblema durant els anys 80. Per finalitzar, a dos quarts de 2 de la tarda, hi haurà un dinar de germanor amb arrossada popular al Centre Cívic del municipi.
Més seguretat a la zona
Les mutilacions que va patir el Pi dos i tres anys enrere han provocat que es mantingui una major vigilància a l'entorn de Campllong, també amb patrullatge periòdic dels Mossos d'Esquadra per dissuadir els possibles agressors. No s'ha avançat amb altres sistemes de seguretat, i no s'han arribat a instal·lar càmeres de seguretat. "Ja fa dos anys que per sort no hi ha hagut cap incident, i també és veritat que darrerament hi ha força activitat als boscos i als camps de la zona, hi ha més presència humana de la que hi havia llavors, cosa que fa que també sigui més segur", ha afirmat Solé.