El Govern farà una llei per retirar tots els símbols franquistes

La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a dirigents de la dictadura tot i l'oposició dels ajuntaments

| 11/07/2018 a les 15:35h
Arxivat a: Societat, Ester Capella, memòria històrica, simbologia franquista, Departament de Justícia, espai públic
Retirada d'una placa franquista d'un edifici de la capital catalana
Retirada d'una placa franquista d'un edifici de la capital catalana | Ajuntament de Barcelona
El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els consistoris s'hi oposin. “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera, Ester Capella, que aquest dimecres al matí ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament.

La nova llei pretén harmonitzar el corpus legal existent i vol donar resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Per això ha agraït la feina dels anteriors responsables de memòria i dels exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó. La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local. 


La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.

D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria. 

El passat mes de juny, el PSC també va presentar una regulació complea sobre la memòria històrica que aglutinés les lleis del Memorial Democràtic (2007) i la llei de fosses (2009) i la reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). 

Més de 500 fosses a Catalunya

A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.

D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Lara amb Joan Closa, director del Servei Patrimonial de la Diputació.
Josep Lara amb Joan Closa, director del Servei Patrimonial de la Diputació. | Cedida
Pilar Màrquez Ambròs
01/01/1970
La Diputació de Barcelona redactarà el pla director del jaciment per un valor de 21.000 euros, quelcom que ha de garantir la continuïtat de les excavacions i actuacions de consolidació
Concert de Maria Coma a la plaça de Santa Magdalena.
Concert de Maria Coma a la plaça de Santa Magdalena. | Ajuntament de Berga
01/01/1970
El festival dels vespres d'estiu SonaB va començar a caminar l’any passat amb l’objectiu de dinamitzar les places del barri vell a través d’una oferta cultural basada en la música en directe
Una màquina segant un camp al terme municipal d'Avià
Una màquina segant un camp al terme municipal d'Avià | Gemma Aleman
01/01/1970
El blat i l'ordi són els principals conreus, malgrat que el pèsol i la colza també s'utilitzen com a cultius de rotació