10
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
03
d'agost
a les
18:20h
La plataforma ciutadana "Salvem Coll de Pal" s'oposa a l'impuls de Coll de Pal com a àrea esquiable i a la seva unió amb l'estació d'esquí de la Molina. La plataforma busca aturar la construcció del telecadira que ha d'enllaçar l'estació baganesa amb la Cerdanya i l'allargament del telecabina Alp 2.500 fins al refugi del Niu d'Àliga i la Tossa d'Alp.
Després d'anys de mantenir el projecte aturat, l'ampliació del domini esquiable de la Molina s'ha de dur a terme en un futur pròxim gràcies al conveni de cessió d'espai que l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va signar al gener amb l'Ajuntament de Bagà i que permetrà ingressar al consistori 60.000 euros anuals per l'ocupació dels terrenys els propers 30 anys. Uns diners que, en part, han de servir per a una millora de la muntanya de Coll de Pal, en l'àmbit de la ramaderia o per adequar camins o infraestructures diverses, segons van explicar al desembre fonts municipals.
Els impulsors de la plataforma ciutadana que s'ha posat ara en marxa alerten dels riscos "de la transformació del territori" i es mostren contraris a l'actuació. Un dels portaveus de "Salvem Coll de Pal", Ferran Canudas, exposa a NacióBerguedà que "ens vam començar a moure al desembre quan van sortir notícies sobre que el projecte anava endavant". Canudas assegura que el projecte, si acaba prosperant, comportarà "molts impactes, medi ambientals i socioeconòmics" i afectarà indirectament "al Parc Natural Cadí-Moixeró". Segons els membres de la plataforma cal tenir en compte els perills "de massificació", desplaçament de fauna i "la generació de soroll i el desaprofitament de l'aigua".
Ferran Canudas, que és ambientòleg, avisa que "una pista d'esquí no és rendible només amb la pista d'esquí, sinó que ha d'anar acompanyada d'urbanitzacions i segones residències, que és també una manera de transformar el territori". Canudas afegeix que això els preocupa, "però ens preocupa més el fet que no es té en compte que aquesta és una estació que no és viable a escala ambiental pels efectes del canvi climàtic". Així, aquest portaveu de "Salvem Coll de Pal", pronostica que "es farà una cosa allà quan d'aquí uns anys ja no s'hi podrà esquiar per falta de neu".
Canudas indica que "així consta al tercer informe del canvi climàtic de Catalunya que es va publicar el 2016, allà diu clarament que les estacions d'esquí catalanes no són viables, amb excepció de Baqueira Beret". El jove critica que "es vulguin invertir tants diners a una estació que està destinada a morir", que "està orientada a sud" i "que és un coll on tot el vent es canalitza i això dificulta que la neu s'hi emmagatzemi".
"Salvem Coll de Pal" ha celebrat l'últim mes ja dues assemblees a la ciutat de Berga, i en planeja una tercera a Bagà per aquest mes de juliol; malgrat que són conscients que és tard per presentar al·legacions. "Creiem que fins ara no s'ha explicat prou bé que es faria aquest projecte, molta gent no n'érem conscients", denuncia Canudas.
La plataforma sorgeix del grup excursionista Piolet Negre amb sensibilitat ecologista. "A partir d'aquí s'hi ha anat afegint gent que està conscienciada sobre aquest tema", diu Canudas. "A la primera assemblea vam explicar la nostra visió del projecte, els impactes ambientals i socioeconòmics que creiem que hi haurà, i a la segona ja vam començar a debatre qüestions al respecte", comenta. "Una de les coses que hem de debatre són les opcions que prendrem per evitar l'actuació, com a plataforma no ens plantegem res que no sigui que el projecte no tiri endavant; si hi ha altres punts que podem estudiar, ja ho veurem més endavant", ressalta Canudas.
Sorpresa al consistori
La primera tinent d'alcalde de Bagà, Maria Viso, recorda que el projecte de Coll de Pal és una iniciativa en la "qual portem molts anys treballant", de la que ja s'havia parlat fa ben bé una década i lamenta que fins ara no n'hagin sortit veus contràries. "Estem sorpresos, ha estat de cop i volta que ha sortit aquesta plataforma", diu Viso. "El projecte és molt important per a nosaltres, i en tot moment hem vetllat pels interessos de Bagà i dels municipis veïns, s'han fet tots els estudis ambientals i sempre s'han demanat tots els permisos", comenta la tinent d'alcalde. "Fins ara s'han tingut reunions amb ramaders, i amb tothom", recorda Viso.
En plena crisi econòmica, el mes de novembre de 2011, el Govern de la Generalitat va deixar a mig muntar el telecadira de Coll de Pal a La Molina. La notícia en el seu moment va suposar un impacte important, ja que quan ja estaven instal·lades més d'una tercera part de les pilones, i les estacions de sortida i el retorn enllestits, la resta d'obra quedava pendent de finalitzar. I amb aquest entrebanc l'accés i desenvolupament al sector Coll de Pal quedava a mig fer.
En el seu moment l'obra estava pressupostada en 2,3 milions d'euros, i ja se n'havia executat més de la meitat. Segons les previsions del moment en què l'obra va treure's de nou a licitació, l'any 2017, el telecadira podria estar operatiu per a la temporada 2018-19.
Després d'anys de mantenir el projecte aturat, l'ampliació del domini esquiable de la Molina s'ha de dur a terme en un futur pròxim gràcies al conveni de cessió d'espai que l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va signar al gener amb l'Ajuntament de Bagà i que permetrà ingressar al consistori 60.000 euros anuals per l'ocupació dels terrenys els propers 30 anys. Uns diners que, en part, han de servir per a una millora de la muntanya de Coll de Pal, en l'àmbit de la ramaderia o per adequar camins o infraestructures diverses, segons van explicar al desembre fonts municipals.
Els impulsors de la plataforma ciutadana que s'ha posat ara en marxa alerten dels riscos "de la transformació del territori" i es mostren contraris a l'actuació. Un dels portaveus de "Salvem Coll de Pal", Ferran Canudas, exposa a NacióBerguedà que "ens vam començar a moure al desembre quan van sortir notícies sobre que el projecte anava endavant". Canudas assegura que el projecte, si acaba prosperant, comportarà "molts impactes, medi ambientals i socioeconòmics" i afectarà indirectament "al Parc Natural Cadí-Moixeró". Segons els membres de la plataforma cal tenir en compte els perills "de massificació", desplaçament de fauna i "la generació de soroll i el desaprofitament de l'aigua".
Ferran Canudas, que és ambientòleg, avisa que "una pista d'esquí no és rendible només amb la pista d'esquí, sinó que ha d'anar acompanyada d'urbanitzacions i segones residències, que és també una manera de transformar el territori". Canudas afegeix que això els preocupa, "però ens preocupa més el fet que no es té en compte que aquesta és una estació que no és viable a escala ambiental pels efectes del canvi climàtic". Així, aquest portaveu de "Salvem Coll de Pal", pronostica que "es farà una cosa allà quan d'aquí uns anys ja no s'hi podrà esquiar per falta de neu".
Canudas indica que "així consta al tercer informe del canvi climàtic de Catalunya que es va publicar el 2016, allà diu clarament que les estacions d'esquí catalanes no són viables, amb excepció de Baqueira Beret". El jove critica que "es vulguin invertir tants diners a una estació que està destinada a morir", que "està orientada a sud" i "que és un coll on tot el vent es canalitza i això dificulta que la neu s'hi emmagatzemi".
Ferran Canudas, portaveu de la plataforma 'Salvem Coll de Pal'. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
"Salvem Coll de Pal" ha celebrat l'últim mes ja dues assemblees a la ciutat de Berga, i en planeja una tercera a Bagà per aquest mes de juliol; malgrat que són conscients que és tard per presentar al·legacions. "Creiem que fins ara no s'ha explicat prou bé que es faria aquest projecte, molta gent no n'érem conscients", denuncia Canudas.
La plataforma sorgeix del grup excursionista Piolet Negre amb sensibilitat ecologista. "A partir d'aquí s'hi ha anat afegint gent que està conscienciada sobre aquest tema", diu Canudas. "A la primera assemblea vam explicar la nostra visió del projecte, els impactes ambientals i socioeconòmics que creiem que hi haurà, i a la segona ja vam començar a debatre qüestions al respecte", comenta. "Una de les coses que hem de debatre són les opcions que prendrem per evitar l'actuació, com a plataforma no ens plantegem res que no sigui que el projecte no tiri endavant; si hi ha altres punts que podem estudiar, ja ho veurem més endavant", ressalta Canudas.
Sorpresa al consistori
La primera tinent d'alcalde de Bagà, Maria Viso, recorda que el projecte de Coll de Pal és una iniciativa en la "qual portem molts anys treballant", de la que ja s'havia parlat fa ben bé una década i lamenta que fins ara no n'hagin sortit veus contràries. "Estem sorpresos, ha estat de cop i volta que ha sortit aquesta plataforma", diu Viso. "El projecte és molt important per a nosaltres, i en tot moment hem vetllat pels interessos de Bagà i dels municipis veïns, s'han fet tots els estudis ambientals i sempre s'han demanat tots els permisos", comenta la tinent d'alcalde. "Fins ara s'han tingut reunions amb ramaders, i amb tothom", recorda Viso.
En plena crisi econòmica, el mes de novembre de 2011, el Govern de la Generalitat va deixar a mig muntar el telecadira de Coll de Pal a La Molina. La notícia en el seu moment va suposar un impacte important, ja que quan ja estaven instal·lades més d'una tercera part de les pilones, i les estacions de sortida i el retorn enllestits, la resta d'obra quedava pendent de finalitzar. I amb aquest entrebanc l'accés i desenvolupament al sector Coll de Pal quedava a mig fer.
En el seu moment l'obra estava pressupostada en 2,3 milions d'euros, i ja se n'havia executat més de la meitat. Segons les previsions del moment en què l'obra va treure's de nou a licitació, l'any 2017, el telecadira podria estar operatiu per a la temporada 2018-19.