05
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
2:17h
L'Ajuntament de Berga ha aprovat per unanimitat aquest dijous (CUP, ERC, PDECat i ICV) una moció de suport al moviment popular del Rif i de condemna a l'empresonament dels líders d'aquesta regió del Marroc, així com per instar al govern marroquí que aturi la repressió. En aquest sentit, s'ha acordat fer arribar aquesta consideració al moviment popular del Rif, al govern marroquí, als governs espanyols i català i a l'ambaixador del Marroc. Al plenari d'aquesta nit es trobava absent per motius professionals la regidora del PSC, Rosalia Monroy.
La Plataforma de Berguedans en Suport al Poble Rifeny ha reunit aquesta tarda un centenar de persones a la plaça de Sant Pere en suport als empresonats per les recents protestes que s'han produït al Rif. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Berga ha presentat posteriorment al ple una moció al respecte, però ha donat veu als portaveus de la plataforma. Aquests han exposat la greu situació de repressió que viu la regió i han explicat que el líder de les protestes del Rif, Nasser Zefzafi, i tres companys seus, Mustafà Ahamyik, Wassim al-Bustati i Samir Ighir, han estat condemnats "injustament" al Marroc a 20 anys de presó per rebel·lió, participació en protestes il·legals i atemptat contra la seguretat interna de l'estat. A més d'ells, una cinquantena de persones també han estat sentenciades amb penes menors.
Els portaveus de la plataforma berguedana han posat de relleu que posteriorment hi ha hagut múltiples manifestacions en contra a totes les ciutats del Marroc, i també a Espanya i França, amb una àmplia població migrada procedent del Rif. El Moviment Popular del Rif, és un moviment de caràcter pacífic, amb unes reivindicacions que estan centrades en la petició de valors democràtics, de drets humans i de reconeixement dels trets culturals i lingüístics del poble rifeny; però que han assegurat els portaveus de l'entitat berguedana, no és independentista. Aquesta regió viu des de fa un any en un clima de forta repressió.
Diferents dels portaveus dels grups municipals sobiranistes (PDECat i ERC) han parlat de "similaritats" entre la repressió que viu el poble català i el de Rif. El portaveu del PDECat-Convergència, Ramon Minoves, ha demanat entrar una esmena a la moció per fer arribar les peticions de la mateixa a l'ambaixador marroquí, un punt que inicialment no estava previst.
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha exposat, a més, que "donarem suport sempre a qualsevol lluita que doni suport als drets fonamentals". Una posició que han compartit Minoves, la regidora d'ERC, Ermínia Altarriba - el grup que havia entrat el document al plenari - i el regidor d'ICV, Joan Torra.
La moció també ha inclòs la petició de demanar la reparació de l'estat espanyol per l'ús d'armes químiques, "entre les quals fosgen, difosgen, cloropicrina i gas mostassa", durant la guerra del Rif (1920 - 1927). A més, s'ha instat a la Generalitat "a emprendre mesures i accions polítiques en suport i ajuda als empresonats del Rif", i a"reconèixer i donar suport a la diàspora rifeny a què actualment són ciutadans de Berga, que en molts casos han hagut de marxar del seu país per la falta d'oportunitats socials i econòmiques".
La Plataforma de Berguedans en Suport al Poble Rifeny ha reunit aquesta tarda un centenar de persones a la plaça de Sant Pere en suport als empresonats per les recents protestes que s'han produït al Rif. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Berga ha presentat posteriorment al ple una moció al respecte, però ha donat veu als portaveus de la plataforma. Aquests han exposat la greu situació de repressió que viu la regió i han explicat que el líder de les protestes del Rif, Nasser Zefzafi, i tres companys seus, Mustafà Ahamyik, Wassim al-Bustati i Samir Ighir, han estat condemnats "injustament" al Marroc a 20 anys de presó per rebel·lió, participació en protestes il·legals i atemptat contra la seguretat interna de l'estat. A més d'ells, una cinquantena de persones també han estat sentenciades amb penes menors.
Els portaveus de la plataforma berguedana han posat de relleu que posteriorment hi ha hagut múltiples manifestacions en contra a totes les ciutats del Marroc, i també a Espanya i França, amb una àmplia població migrada procedent del Rif. El Moviment Popular del Rif, és un moviment de caràcter pacífic, amb unes reivindicacions que estan centrades en la petició de valors democràtics, de drets humans i de reconeixement dels trets culturals i lingüístics del poble rifeny; però que han assegurat els portaveus de l'entitat berguedana, no és independentista. Aquesta regió viu des de fa un any en un clima de forta repressió.
Portaveus de la plataforma berguedana de suport al poble rifeny. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Diferents dels portaveus dels grups municipals sobiranistes (PDECat i ERC) han parlat de "similaritats" entre la repressió que viu el poble català i el de Rif. El portaveu del PDECat-Convergència, Ramon Minoves, ha demanat entrar una esmena a la moció per fer arribar les peticions de la mateixa a l'ambaixador marroquí, un punt que inicialment no estava previst.
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha exposat, a més, que "donarem suport sempre a qualsevol lluita que doni suport als drets fonamentals". Una posició que han compartit Minoves, la regidora d'ERC, Ermínia Altarriba - el grup que havia entrat el document al plenari - i el regidor d'ICV, Joan Torra.
La moció també ha inclòs la petició de demanar la reparació de l'estat espanyol per l'ús d'armes químiques, "entre les quals fosgen, difosgen, cloropicrina i gas mostassa", durant la guerra del Rif (1920 - 1927). A més, s'ha instat a la Generalitat "a emprendre mesures i accions polítiques en suport i ajuda als empresonats del Rif", i a"reconèixer i donar suport a la diàspora rifeny a què actualment són ciutadans de Berga, que en molts casos han hagut de marxar del seu país per la falta d'oportunitats socials i econòmiques".
Manifestació pel Rif a Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs