El Berguedà és l’única comarca barcelonina on no augmenta el nombre de llocs de treball

El Valor Afegit Brut (VAB) de la comarca creix un 2,7% durant el 2017, un increment que és inferior al conjunt de Catalunya (3,4%)

Pilar Màrquez / Redacció
03 de juliol del 2018
Actualitzat a les 20:15h
El Berguedà és la comarca de la demarcació que registra més pèrdues en treball autònonom.
El Berguedà és la comarca de la demarcació que registra més pèrdues en treball autònonom. | Arxiu
El Berguedà és l’única comarca barcelonina on no augmenta el nombre de llocs de treball durant l'any 2017 (la xifra decreix un 0,02%), i la que percentualment baixa més en nombre d'empreses al territori (-3,7%), després de tres anys de creixement econòmic. Els llocs de treball assalariat s'incrementen un 0,6% a la comarca, però el treball autònom cau un 1,3%, convertint-la també en la que registra més pèrdues en el treball autònom de la demarcació. Així es desprèn de l'Informe territorial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona (podeu consultar l'informe íntegre aquí). 

La setzena edició del document confirma els bons resultats socioeconòmics a la demarcació de Barcelona el 2017. Però el Valor Afegit Brut (VAB) de la comarca creix un 2,7% durant el 2017, un increment que és inferior al conjunt de Catalunya (3,4%). 

La variació interanual dels llocs de treball registra reduccions en quinze municipis, entre els quals destaca Avià amb 16 llocs de treball menys i Berga (–54). Els augments més notoris es donen a Cercs (74) i Puig-reig (11). Pel que fa a l’evolució de les empreses, es registren reduccions en dotze municipis, amb pèrdues de 19 empreses a Berga i 9 a Avià. Els increments més significatius es donen a Cercs (2) Guardiola de Berguedà (2) i Viver i Serrateix (2). 
 
Per grans sectors, pel que fa a llocs de treball, hi destaca l’evolució negativa del sector de serveis (–0,5%) i de la construcció. Tot i així, creix la indústria (1,7%) i l’agricultura (0,2%). Dels 15 subsectors principals, destaca la caiguda de les posicions ocupacionals en l’administració pública (–6,5%) i les activitats sanitàries (–3%). Registren un augment el comerç a l’engròs (4%), les indústries tèxtils (4,1%) i les activitats especialitzades de la construcció (1,2%). En termes absoluts, hi ha pèrdues de llocs de treball en l’Administració pública (–40) i en el transport terrestre (–27), i en canvi els increments més destacats tenen lloc en els serveis d’allotjament (23), en el tractament de residus (18) i en les indústries tèxtils (18).

A finals del 2017 hi ha 14.677 persones ocupades residents a la comarca, 134 més que l’any anterior. Tanmateix, percentualment, aquesta és la comarca que té un increment més baix en aquest sentit; 2,3 punts inferior al de la dinàmica mitjana de la demarcació (3,2%).  A final del 2017 hi havia 2.099 persones aturades registrades a la comarca del Berguedà, el 0,7% dels aturats de la demarcació. La taxa d’atur registral era del 12,1% (el mes de maig de 2018 s'havia situat en l'11,26%), disminuint només una dècima respecte a la de l’any anterior i  per sobre de la taxa mitjana de la demarcació (11,4%). En la variació interanual, l'atur va caure un 0,6% el desembre de 2017. 

Al Berguedà la població aturada major de 45 anys supera el 58%, el percentatge més alt de totes les comarques, segons l'informe.

L'economia catalana creix per sobre la de l'Estat i l'europea

L’economia catalana creix a un ritme superior al del conjunt d’Espanya i de la zona euro. L’economia catalana ha registrat durant el 2017 un creixement del 3,4%, superior tant al de l’estat espanyol (3,1%) com al del conjunt dels països de la zona euro (2,3%). Aquest creixement del PIB a Catalunya ha permès superar per tercer any consecutiu el nivell del PIB de l’any 2007. Un dinamisme de l’activitat econòmica que s’ha vist reflectit al mercat laboral creant ocupació i reduint l’atur gràcies sobretot a la demanda interna que continua sent el motor econòmic català.

A la demarcació de Barcelona, a l’any 2017 el nombre de persones aturades es continua reduint i també se segueix creant ocupació, amb una intensitat menor que els anys anteriors. Tot i així, entre 2013 i 2017 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 34,7% (-160.905), l’ocupada registrada ha crescut un 13,8% (+277.522), i les empreses han augmentat en un 8,5% (+14.549).

Pel que fa al nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix en el 2017 per cinquè any consecutiu (-8,5%, -28.156), però de manera menys intensa que els dos anys precedents. Els aturats registrats se situen en 302.000 persones a desembre de 2017, el mínim des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat de l‘11,4%. La mateixa dada d’aturats, però estimada, segons l’EPA dona resultats encara més positius amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 17,3% (-71.200), i una taxa d’atur estimat del 12,2%.

L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2017, per cinquè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Baix Llobregat (-11,5%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Berguedà (-0,6%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 14,5%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,5%, seguida d’Osona (10,3%) i el Barcelonès (10,5%).