The Rolling Stones: From The Vault, els arxius amagats

per Pep Saña, 14 de juny de 2018 a les 10:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
From The Vault, és una sèrie de concerts en directe dels arxius privats dels The Rolling Stones que han anat editant de manera oficial. Totes les imatges han estat acuradament restaurades i el so mesclat de nou per aquestes noves edicions. Els primers cinc DVD i Blu-Ray de la sèrie, dels que d’algun ja vaig parlar en el primer  article d’aquesta secció, son concerts que van des de 1971 a 1990. 

The Marquee Club Live In 1971

 
 
El concert es va filmar al mític club Marquee de Londres el 26 de març de 1971, poc després d’acabar la gira de la banda de 1971 i un mes abans del llançament de l'àlbum Sticky Fingers a finals d'abril. Mick Taylor ja estava totalment integrat als Stones i durant la gira la banda ja havia presentat algunes de les cançons del proper àlbum. El concert del Marquee es va filmar per la televisió dels Estats Units i s’hi van incloure quatre temes, Brown Sugar, Dead Flowers, Bitch i I Got The Blues que rarament toquen en directe, del que seria el nou àlbum, Sticky Fingers. Va sortir a la venda el 22 de Juny de 2015.
 
The Rolling Stones - Dead Flowers - The Marquee Club Live In 1971

 
The Rolling Stones - I Got The Blues - The Marquee Club Live In 1971
 
Setlist:
1. Live With Me
2. Dead Flowers
3. I Got The Blues
4. Let It Rock
5. Midnight Rambler
6. (I Can’t Get No) Satisfaction
7. Bitch
8. Brown Sugar
 
L.A. Forum Live In 1975
 

És el segon títol d'aquesta sèrie, la versió exclusiva en descàrrega digital es va titular L.A Friday i es va llançar el 2 d’abril de 2012, la gravació és del diumenge 13 de juliol de 1975, la versió DVD i Blu-Ray va sortir a la venda el 19 de novembre de 2014 però és del concert del dia anterior, dissabte 12 de juliol de 1975. The Rolling Stones Tour Of The Americas 1975 va ser la primera gira de la banda amb el nou guitarrista Ronnie Wood. Abans de començar els concerts, hi va haver força moguda a Nova York durant l'anunci de la gira oficial, la banda va aparèixer per sorpresa a sobre d’un camió tocant Brown Sugar. Després d'un parell de concerts d'escalfament a Louisiana, la gira arrencava amb 44 dates confirmades, entre el 3 de juny i el 8 d'agost de 1975. Es van instal·lar a L.A. Forum durant cinc nits, del 9 al 13 de juliol, aquest és el resultat.


The Rolling Stones - Star Star - L.A. Forum Live In 1975


The Rolling Stones - Rip This Joint - L.A. Forum Live In 1975



Hampton Coliseum Live In 1981
 

The Rolling Stones American Tour de 1981 va ser la gira de més èxit d'aquell any, amb rècord inclòs de venda d’entrades per més de 50 milions de dòlars. El Tour tenia marcades cinquanta dates, que anaven des de Filadèlfia a finals de setembre fins a Hampton, Virginia, els dies 18 i 19 de desembre. El concert del 18 de desembre, dia de l'aniversari de Keith Richards, va ser el primer concert de música que es va emetre a la televisió com un esdeveniment de pay per view. Dues de les notes destacades d'aquest show que surten al DVD, la primera, quan Mick Jagger presenta a la banda, guia al públic en una improvisada versió del Happy Birthday en honor de Keith Richards que complia 38 anys aquell dia, la segona, quan feia poc més d'un minut que tocaven el tema final, (I Can’t Get No) Satisfaction, Keith Richards va tenir un enfrontament memorable amb un fan que va saltar a l'escenari per agredir-lo. Sense immutar-se, Richards es despenja la guitarra, l’agafa com un bat de beisbol i s’encara amb el fan, colpejant-lo fins que els guàrdies de seguretat redueixen a l'intrús. Durant tot l'episodi, es veu com Jagger continua cantant, Richards torna agafar la guitarra, se la penja i continua tocant com si res. L'àlbum es va editar en exclusiva per descàrrega digital el 30 de gener de 2012, mentre que l’edició d’aquest concert en DVD i Blu-Ray  es va estrenar el 3 de novembre de 2014.

The Rolling Stones - Let Me Go - Hampton Coliseum Live In 1981


The Rolling Stones - Satisfaction - Hampton Coliseum Live In 1981 (ull al minut 1:43)



Roundhay Park Live In Leeds 1982
 

Aquest va ser l'últim concert dels Rolling Stones de la gira Europea de 1982 en la que presentaven l’aclama’t àlbum Tattoo You (1981), un gran èxit comercial, del que bona part de l'àlbum figura al setlist, inclou el single Start Me Up. Aquest seria l'últim concert dels Rolling Stones amb el cofundador de la banda Ian Stewart al piano i la seva última gira en set anys. La resta del setlist és molt semblant al del Hampton Coliseum Live In 1981, en aquest inclou la cançó Angie, que no apareix al Hampton Coliseum, en canvi, cauen  dos temes que si apareixen al Hampton, Waiting On A Friend i Let It Bleed. Es va gravar a Leeds el 25 de juliol de 1982 i es va editar en exclusiva per descàrrega digital el 16 d’octubre de 2012 amb el títol Live At Leeds, mentre que l’edició d’aquest concert en DVD i Blu-Ray va sortir al mercat el 9 de novembre de 2015. 

The Rolling Stones - Angie - Roundhay Park Live In Leeds 1982


The Rolling Stones - Start Me Up - Roundhay Park Live In Leeds 1982



Live At The Tokyo Dome 1990
 

Live At The Tokyo Dome 1990, es va gravar durant els seus concerts al Tokyo Dome al 1990, un dels deu shows que van oferir en aquest recinte del 14 al 27 de febrer i que tancaven el Steel Wheels Tour (a la gira Europea de l’estiu es va canviar el nom per Urban Jungle Tour). Inclou alguns temes que rarament s’havien vist, com Ruby Tuesday. Destaca també per un parell de moments històrics, aquesta va ser l’ultima gira de la banda amb el baixista cofundador Bill Wyman i els primers concerts que The Rolling Stones feien al Japó desprès del seu anterior intent a principis dels anys setanta. Mick Jagger va dir, "És la primera vegada que toquem al Japó, mai no hi havíem tocat, no podíem anar-hi, perquè no ens deixaven entrar per problemes de visats i de drogues". Keith Richards afegia que la pressió dels fans finalment va convèncer a les autoritats perquè els permetessin tocar. "Sempre vaig pensar que estaven cometent un gran error, només feia que la gent es preguntés per què no ens deixaven entrar. Què us fa por?, només som una colla de guitarristes per la causa de Crist". El concert es va editar en exclusiva per descàrrega digital el 11 de juliol de 2012 i l’edició d’aquest concert en DVD i Blu-Ray va sortir al mercat el 4 de novembre de 2015. 

The Rolling Stones - Ruby Tuesday - Live at Tokyo Dome 1990


The Rolling Stones - Sad Sad Sad- Live at Tokyo Dome 1990


Dos Imprescindibles: Totally Stripped i Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015

Totally Stripped

The Rolling Stones editaven el 3 de juny de 2016 una edició ampliada de l'àlbum en directe Stripped (1995). La nova edició, titulada Totally Stripped, inclou tres concerts sencers, al Paradiso d’Amsterdam (maig de 1995), l’Olympia de París i la Brixton Academy de Londres (juliol 1995), a més d’un documental. Totally Stripped no és de les series From The Vault com els altres. De fet, he de confessar que l’article el vaig pensar per parlar només del Totally Stripped i del Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015, però un cop posat valia la pena ampliar-lo a tots els arxius amagats que hi ha editats dels Rollings Stones. També tinc de dir que l’àlbum Stripped (1995) ha estat sempre la meva debilitat, però amb aquesta “segona part” ja és insuperable. 

Molts artistes i bandes van caure en això, la moda del disc Unplugged (desendollat), els Rolling Stones no. Els hi van oferir, però ho van rebutjar, més ben dit, ho van fer a la seva manera, no volien desendollar del tot les guitarres, així que van preferir fer-ho d'una manera diferent. Mick Jagger va explicar en aquell moment que l'objectiu era “Treure el millor del (MTV) Unplugged, la part més íntima, però sense fer-ho totalment Unplugged”. 

Després de la gira Voodoo Lounge, els Stones van editar l'àlbum Stripped, el 13 de novembre de 1995, una reinterpretació una mica menys electrificada i una mica més acústica d'algunes de les seves cançons, les més conegudes del seu repertori i altres recuperades per l'ocasió després d'anys sense tocar-les, com The Spider And The Fly, I’m Free, Black Limousine, Not Fade Away, Wild Horses, Let It Bleed, Love In Vain, Slipping Away, Angie, Sweet Virginia o Little Baby. L'àlbum barrejava noves versions d'estudi amb algunes cançons en directe, les cançons del Stripped es van agafar de dues sessions d'estudi, a Tokyo (del 3 al 5 de març de 1995) i a Lisboa (del 23 al 26 de juliol de 1995), i un trio de concerts al 1995 en sales petites de Londres, París i Amsterdam. Keith Richards deia que, "Hi ha alguna cosa sobre tocar en aquests petits escenaris, la seva immediatesa.

També podem mantenir a Déu fora de la banda, perquè en els grans concerts, de vegades, apareix en forma de pluja o vent”. L'experiència es va traduir en el seu disc més valorat des del Tatto You catorze anys abans. Vint-i-un anys després es reprèn aquest disc per editar-lo de nou en diversos formats. Però, el que podria interpretar-se com una reedició, no ho és tant, aquest Totally Stripped, només inclou quatre temes que coincideixen amb el seu germà de 1995, en concret Street Fighting Man, Dead Flowers, Shine A Light i Like A Rolling Stone, trets del show d’Amsterdam. A més d’aquests quatre temes, inclouen en aquest format, fins ara inèdit, els clàssics com Honky Tonk Women, Miss You, Faraway Eyes, Brown Sugar, Jumpin’ Jack Flash, Midnight Rambler, Gimme Shelter, I Go Wild i Rip This Joint.
Per la seva banda, el documental titulat Totally Stripped apareix aquí en un nou muntatge amb imatges inèdites, estripant part de la història de les dues sessions d'estudi a Tokyo i Lisboa i els tres concerts al Paradiso d’Amsterdam, L’Olympia de París i Brixton Academy de Londres que van conformar aquest projecte. Davant les càmeres, passen amb gran naturalitat, assajos, declaracions de la banda i els músics de la gira, actuacions en directe i tomes de la banda a l'estudi per deixar constància d'aquesta etapa única en la seva trajectòria. No hi ha grans revelacions però sí alguns moments destacables, com quan canten Tumbling Dice als camerinos acompanyats només del piano i les seves palmes, un moment tan excepcional com  brillant. Son si mes no curioses algunes declaracions, com quan Charlie Watts reconeix que no toca la bateria per ell, sinó que ho fa pel Mick i el Keith, amb el que donaria a entendre que es posa a l'alçada d'un músic a sou o, si més no, a la voluntat dels dos líders de la banda. Keith Richards, per la seva banda, reconeix que “Tocar en llocs petits té alguna cosa especial, la immediatesa, tocar en aquestes sales petites és el meu entorn natural, però les gires es van anar fent més grans i no ens va quedar més remei que adaptar-nos”. Al documental, Richards deixa una de les seves frases lapidaries, descobrint l’engany dels concerts desendollats, “Ningú es desendolla mai del tot”. En el cas dels Rolling Stones, a mig camí entre l'elèctric i l'acústic, aquest format els escau especialment bé i revela el poder de les cançons, sustentat en les seves lletres i la seva música, en la proximitat amb el públic, a diferència del que passa en els recintes grans, on tot és immens, més llunyà, i es perden els matisos. És el que queda clar en aquest disc i documental del que també hi ha una edició deluxe que conté íntegres, per primera vegada en DVD, els tres concerts esmentats.  

The Rolling Stones - Wild Horses - Totally Stripped - L’Olympia Paris 1995


The Rolling Stones - Sweet Virginia - Totally Stripped - Paradiso Amsterdam 1995


The Rolling Stones - Like A Rolling Stone - Totally Stripped - Brixton Academy 1995


The Rolling Stones - Tumbling Dice ( Backstage Piano Version )



Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015
 

És increïble com els Stones desprès de 55 anys de carrera encara poden continuar sorprenent al món. La seva última gira Europea titulada No Filter ha deixat a tothom bocabadat començant els concerts amb Sympathy For The Devil, a Barcelona Mick Jagger va saludar en català amb un “Bona Nit!, Estem contents d'estar aquí”, tocar temes sorpresa a cada concert  per mitjà d’un concurs amb els fans a través d'una aplicació, com She’s A Rainbow, Doo Doo Doo Doo Doo (Heartbreaker), o Under My Thumb i Rocks Off en el cas de Barcelona. Fa tres anys també van sorprendre, iniciant el Tour Nord-americà titulat Zip Code Tour de 2015 al Fonda Theater de Los Angeles, fins a aquí tot normal, solen fer-ho així a vegades, un escalfament en un local petit per començar. Però en lloc de tocar un setlist “normal” o similar al que tocarien als Estats Units i Canadà, van tocar l’àlbum Sticky Fingers sencer.

No cal explicar la importància que al seu moment l'àlbum Sticky Fingers (el de la bragueta d’uns texans) va representar per la cultura popular (qui no l’hagi escoltat, segur que ha vist la seva portada multitud d'ocasions). L'àlbum Sticky Fingers es va començar a gravar al desembre de 1969 i va acabar al gener de 1971, el nou Stone, Mick Taylor, ja formava part integrament a tot l'àlbum després de la seva estrena en algunes cançons del Let It Bleed del 1969 després de substituir al desaparegut Brian Jones. The Rolling Stones van estar acompanyats a la gravació del Sticky Fingers de col·laboradors d'autèntic luxe com Pete Townshend (The Who), Ronnie Lane (Faces), Ry Cooder, Nicky Hopkins, Billy Preston, Jack Nitzsche i el famós pianista i productor Jim Dickinson pare de Luther i Cody Dickinson de l’actual banda de Rock Sureny, North Mississippi All Stars.

Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015 és l’últim editat fins ara de la sèrie From The Vault de l'arxiu dels Rolling Stones. Aquesta increïble gravació captura un esdeveniment gairebé únic de la llarga història dels Rolling Stones. El 20 de maig de 2015 al The Fonda Theatre de Hollywood (Califòrnia), la banda tocava íntegrament l'àlbum Sticky Fingers en directe, i fins ara és l'única vegada en tota la seva carrera. Les cançons però estan un pel desordenades respecte l’àlbum perquè el concert tingui el ritme adequat, per això, toquen Brown Sugar cap al final en lloc de fer-ho al principi i Dead Flowers sona abans del que tocaria. Per tal de convertir aquest concert en únic i excepcional, també afegeixen cançons d'altres èpoques, com Start Me Up (amb la que comença el concert), Jumpin’ Jack Flash i dues versions, Rock Me Baby (B.B King) i I Can’t Turn You Loose (Otis Redding), que feia dotze anys no tocaven. Per posar en valor la importància històrica de l'esdeveniment, afegir que portaven sense tocar You Gotta Move gairebé quaranta anys i Sister Morphine, I Got The Blues i Moonlight Mile uns disset. 

Els Stones van oferir aquest concert sorpresa al petit Fonda Theatre de Los Angeles davant 1.200 persones a 29.5 dòlars l'entrada, un regal, tot esgotat, repetint de nou amb un concert sorpresa com ja havien fet al 2013 al Echoplex per celebrar el 50 aniversari de la banda davant 700 privilegiats amb Mick Taylor de convidat de luxe. Aquest format íntim contrasta amb els grans estadis de la resta de la gira, convertint-se en un concert increïblement especial per aquells fans afortunats que van poder aconseguir una entrada. A l’estar gravat en un local petit, moltes seqüències capten als quatre Stones en acció al mateix temps, la qual cosa el converteix encara més espectacular. Sense oblidar als secundaris, és brutal veure a Chuck Leavell fent els cors del Start Me Up als teclats  gaudint al màxim, o a Lisa Fischer i Bernard Fowler fent el mateix amb Sway, com també és inevitable trobar a faltar Bobby Keys, mort mig any abans. Un autèntic luxe, un d'aquells arxius que els Stones desenterren amb compte gotes. Aquest concert en principi estava destinat a formar part d’una reedició ampliada del Sticky Fingers. El plaer d'aquest directe, és tenir l'oportunitat de veure i escoltar a la banda mes gran del planeta, interpretar algunes cançons que rares vegades, o mai, van arribar a ser èxits pel gran públic, però grans perles pels fidels seguidors més acèrrims. És una passada escoltar Sway, Sister Morphine, I Got The Blues, Moonlight Mile, All Down The Line, When The Whip Comes Down, Brown Sugar, Bitch, Wild Horses, Jumpin’ Jack Flash, Start Me Up, un petit tribut a BB King amb Rock Me Baby, la versió de Otis Redding de I Can’t Turn You Loose i tot això, amb uns Rolling Stones motivats, en un local més íntim, amb una posada en escena sense llums espectaculars, sense pirotècnia i sense pantalles. El DVD inclou a més, entrevistes amb els membres de la banda alternant amb les actuacions i com bonus figuren, All Down The Line, When The Whip Comes Down i I Can't Turn You Loose. Els Rolling Stones són una banda única i en aquest From The Vault Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015 es veu per què.

The Rolling Stones - Brown Sugar - Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015


The Rolling Stones – Sway - Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015


The Rolling Stones - Sister Morphine - Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015


The Rolling Stones - You Gotta Move - Sticky Fingers Live At The Fonda Theatre 2015


No Security San Jose ‘99

Els Rolling Stones continuen furgant al seu arxiu i anuncien la publicació del DVD No Security San Jose 1999 pel proper 13 de juliol. L’escolli’t és el concert que tancava la gira americana de 1999 a San José, Califòrnia. Al costat dels clàssics, els Stones tocaven les cançons del seu últim àlbum d’estudi, Bridges To Babylon (1997). La gira es va anomenar No Security Tour i seria la promoció de l'àlbum en directe No Security (1998), editat desprès de la gira mundial Bridges To Babylon Tour. Va ser idea de Mick Jagger i sobretot de Keith Richards, pensada només per “Arenas” (Pavellons) amb aforaments màxims de 20.000 persones després del majestuós Bridges To Babylon Tour de grans estadis. Els Stones van insistir en shows petits i més propers al públic, amb menys efectes i excessos, on tot, només es concentrés en la música. 

Després de dotze dies d'assajos a Sant Francisco, Califòrnia, el No Security Tour va començar el 25 de gener de 1999 al Oakland Arena, Califòrnia. La banda va fer 33 concerts als Estats Units i un al Air Canada Center de Toronto. L'últim concert de la gira va ser aquest, al San José Arena, el 20 d'abril, era la primera gira en vint anys que els Stones feien només en Pavellons i es va inspirar en els concerts anteriors del Bridges To Babylon Tour. L'escenari era una estructura bàsica i amb menys efectes especials que l’espectacular Bridges To Babylon Tour que va recórrer el món, un escenari íntim i més proper a la banda. Les opinions respecte a aquests shows van ser variades, però en general elogiades com el millor intent dels Rolling Stones de tornar a les seves arrels i amb espectacles menys monstruosos, on el principal era la música i la interacció més propera del públic amb la banda. El setlist era més extens que en el Bridges To Babylon Tour, presentant una àmplia gamma de cançons de l'enorme catàleg de la banda, i no només els èxits. Els grans èxits com It's Only Rock'n Roll (But I Like It), Jumpin’ Jack Flash, Honky Tonk Woman, Brown Sugar, Sympathy For The Devil o Start Me Up, estan acompanyats de clàssics dels 60 i alguns temes de l’últim  àlbum d'estudi Bridges To Babylon, com Saint Of Me i Out Of Control. Gairebé tots els concerts arrencaven amb Jumpin' Jack Flash i acabaven amb un parell de bisos, però sense un dels temes segurs, (I Ca't Get No) Satisfaction que no va ser inclòs. Tot i que l'àlbum en directe No Security (1998) no va ser un èxit de vendes, aquesta gira es va convertir en una de les preferides pels fans al poder veure als Stones tornar a la seva essència. Després del No Security Tour, continuarien a Europa amb una gira molt curta titulada The Summer European Tour.

The Rolling Stones - Saint Of Me - No Security San Jose '99


The Rolling Stones - Gimme Shelter


The Rolling Stones - Out of Control

 
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació