Aquest és el govern de Pedro Sánchez: 11 dones i 6 homes, i disposat a «dialogar»

El nou president espanyol confirma que Fernando Grande-Marlaska assumirà la cartera d'Interior i Isabel Celáa compartirà la funció de ministra d'Educació amb la de portaveu de l'executiu

| 06/06/2018 a les 21:02h
Arxivat a: Política, canvi a Espanya, ministres, Moncloa, govern espanyol, Pedro Sánchez, PSOE
El govern de Pedro Sánchez
El govern de Pedro Sánchez | NacióDigital
Aquesta notícia es va publicar originalment el 06/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern de Pedro Sánchez
- Vicepresidenta i ministra de Presidència, Relació amb les Corts i Igualtat: Carmen Calvo
- Ministra d'Economia: Nadia Calviño
- Ministre d'Exteriors, Unió Europea i Cooperació: Josep Borrell
- Ministra de Defensa: Margarita Robles
- Ministre d'Interior: Fernando Grande-Marlaska
- Ministre de Foment: José Luis Ábalos
- Ministra de Política Territorial i Funció Pública: Meritxell Batet
- Ministra d'Hisenda: María Jesús Montero
- Ministra de Justícia: Dolores Delgado
- Ministra de Transició Energètica: Teresa Ribera
- Ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social: Carmen Montón
- Ministre de Ciència: Pedro Duque
- Ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social: Magdalena Valerio
- Ministra d'Educació i Formació Professional i portaveu del govern: Isabel Celaá
- Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas
- Ministra d'Indústria i Turisme: Reyes Maroto
- Ministre de Cultura i Esports: Màxim Huerta

Cinc dies després de guanyar la moció de censura, el president d’Espanya, Pedro Sánchez, ha revelat els noms dels seus ministres. La primera evidència és l’empremta del 8-M: 11 de les 17 carteres de l’executiu estan en mans de dones. El president socialista ha posat especial èmfasi en aquesta tria a l’hora de confeccionar el seu govern, que ha reivindicat que té un segell "progressista, modernitzador i europeista". Durant la compareixença a la Moncloa, ha desvelat les dues darreres peces que encara no estaven confirmades del seu govern: Fernando Grande-Marlaska es fa càrrec d'Interior i Isabel Celáa serà la portaveu de l'executiu, a més de ministra d'Educació.

Sánchez ha argumentat que la tria dels seus ministres respon a la voluntat que el seu govern sigui el "reflex" d’una societat que és paritària, intergeneracional, compromesa socialment, oberta al món, altament qualificada i amb vocació europea. El president ha subratllat que tots ells són plenament conscients que la política "no és una carrera professional" i que en l’escenari en el qual exerciran caldrà "escoltar, dialogar i consensuar amb qui pensa diferent".

El president espanyol ha destacat l'"acreditada experiència" i la "vocació de servei públic" de tots els components del govern i ha situat la lluita contra la desigualtat i la precarietat, la regeneració democràtica i el combat contra la corrupció, així com l'afermament del "projecte nacional reconeixent la diversitat del seu ésser" com alguns dels principals reptes del seu govern. També el fet de situar la ciència "com a principal motor" i la consolidació del creixement econòmic, així com el combat contra el terrorisme, la lluita contra el canvi climàtic i la solidaritat amb els refugiats.

President: Pedro Sánchez

El nou president espanyol, Pedro Sánchez Foto: Flickr PSOE


Madrid, 1972. La seva història és la d'un supervivent: el partit el va descavalcar per la seva negativa a facilitar la investidura de Mariano Rajoy, i amb el pas del temps ha anat recuperant el terreny a Ferraz -on es va imposar en primàries a Susana Díaz- abans de fer l'assalt definitiu a la Moncloa en forma de moció de censura. Pedro Sánchez assumeix el càrrec en circumstàncies excepcionals -mai havia triomfat el mecanisme parlamentari per fer fora un president- i amb la crisi política a Catalunya encara oberta. Haurà de governar en minoria i fent equilibris per aprovar lleis. Encara no vol posar data a unes eleccions anticipades que li exigeix un Albert Rivera en fora de joc. 
Vicepresidenta, Presidència i Igualtat: Carmen Calvo

Carmen Calvo, en una roda de premsa a la seu del PSOE Foto: Europa Press


Cabra (Còrdova), 1957. Aquesta doctora en Dret Constitucional ha estat una de les negociadores de l'aplicació del 155 amb el govern del PP. Ara serà titular de Vicepresidència i de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat. És un producte del PSOE andalús, i va ser consellera de Cultura, abans de ser cridada a Madrid per Rodríguez Zapatero com a ministra de Cultura. Li va tocar gestionar el retorn d'una part dels fons saquejats de Salamanca. En les batalles internes del socialisme, va apostar per Sánchez enfront Susana Díaz, el que, procedent d'Andalusia, ha estat un bon passaport per fer-se un lloc en el sanedrí sanchista. Anteriorment, havia donat suport a Carme Chacon enfront Pérez Rubalcaba. És una gran defensora de la fiesta nacional
Economia: Nadia Calviño

Nadia Calviño, nova ministra d'Economia. Foto: Europa Press


A Corunya, 1968. És, sens dubte, un dels nomenaments més rellevants del nou govern. La nova ministra d'Economia era fins ara directora general de Pressupostos de la Comissió Europea, un lloc clau en l'estructura comunitària. Amb aquesta designació, Sánchez envia un missatge d'ortodòxia a Brussel·les. Calviño forma part del nucli d'economistes que han assessorat  el líder socialista, tot i que ella sempre ha volgut mantenir un perfil professional i amb poques vel·leïtats de partit. Haurà d'acostumar-se aviat a passar dels passadissos burocràtics de Brussel·les als combats abruptes del Congrés. Aviat sabrà el pa que s'hi dona. Per enfrontar-se a la política espanyola, però, sempre tindrà el consell del seu pare, José María Calviño, director general de RTVE en els inicis de l'etapa de González i home d'Alfonso Guerra a la televisió pública espanyola. Allí va deixar petjada com a delegat governatiu al posar RTVE al servei de Moncloa i eliminar espais incontrolables pel poder com el programa La Clave.   
Exteriors, UE i Cooperació: Josep Borrell

Josep Borrell, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


La Pobla de Segur, 1947. Enginyer aeronàutic, ha sobrevolat per les aigües turbulentes del socialisme espanyol, no sense turbulències. Secretari d'Estat d'Hisenda i ministre d'Obres Públiques amb Felipe González, va encarnar durant un temps una suposada ala esquerra del felipisme. Va ser un dels dirigents del partit que va fer costat a l'exministre José Barrionuevo i a l'exsecretari d'Estat Rafael Vera quan van entrar a presó pel segrest de Segundo Marey. El seu discurs moralista en política fiscal va quedar en evidència el 1999, quan després de ser elegit candidat a la Moncloa en unes primàries, va ser forçat a dimitir per l'esclat d'un cas de frau fiscal que es va endur Josep Maria Huguet, cap d'Hisenda a Barcelona a qui ell havia fet confiança. Després d'un temps a l'ostracisme, va ser eurodiputat i president del Parlament Europeu (2004-07). De llengua afilada, els darrers temps ha esdevingut portaveu de l'ànima més jacobina del PSOE, amb llibre de propaganda inclòs (Las cuentas y los cuentos de la independencia). Durant la campanya per les eleccions del 21-D, els seus estirabots van donar molt de joc. Com quan va dir que abans de cosir les ferides a la societat catalana, calia "desinfectar" primer, en referència a l'independentisme. Ressonen encara els seus atacs al president Quim Torra, comparant-lo amb Le Pen, una comparació -va dir- injusta pel polític francès.
Foment: José Luis Ábalos

José Luís Ábalos, secretari d'organització del PSOE Foto: ACN


València, 1959. Ábalos ha estat una peça clau en l'univers Sánchez, a qui ha donat suport en les trifulgues internes. Mestre de professió, ha estat sempre un polític pur, dels que s'han forjat amb habilitat en l'aparell intern. Ha construït una base de poder a la capital valenciana, on representa un sector aliè al catalanisme. Està enfrontat de fa anys amb Ximo Puig, el president de la Generalitat, el que ajuda a explicar l'aliança en principi contradictòria entre Puig i l'andalusa Díaz. Des de Foment (control de les infraestructures) continuarà controlant la secretaria d'Organització del partit. 
Política Territorial i Funció Pública: Meritxell Batet

Meritxell Batet, al congrés del PSC Foto: Adrià Costa


Barcelona, 1973. Batet, constitucionalista de formació, serà la "ministra catalana", i en un lloc clau com el ministeri de Política Territorial i Funció Pública, que haurà d'intentar convertir en un interlocutor respectuós de la Generalitat. Ha sabut mantenir-se ben connectada amb Sánchez i amb la direcció del PSC. En algun moment, després que Sánchez fos defenestrat a Ferraz, les relacions entre ella i l'ara president del govern sembla que van passar una crisi, o un refredament. Però Batet, aficionada a la dansa, ha sabut recuperar el pas. El 2016 es va divorciar de José María Lassalle, diputat del PP amb vocació intel·lectual.    
Hisenda: María Jesús Montero

María Jesús Montero Foto: Europa Press


Sevilla, 1966. És la quota susanista del nou executiu. Sánchez no podia mantenir fora del poder representants d'un dels grans poders fàctics del PSOE com és el socialisme andalús, avui capitanejat per Susana Díaz. Montero ha ocupat fins ara la conselleria d'Hisenda de la Junta andalusa. És metgessa de formació, especialitzada en gestió hospitalària. De fet, va ser amb anterioritat consellera de Salut del govern andalús. Un cop a Hisenda, va suprimir l'impost de successions dins dels pactes amb Ciutadans. Ha estat una defensora de l'harmonització fiscal de les autonomies. Serà, per tant, una interlocutora difícil.
Interior: Fernando Grande-Marlaska

Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior. Foto: Europa Press


Bilbao, 1962. Ha estat una de les sorpreses del govern Sánchez. Grande-Marlaska és un dels jutges estrella des que va entrar a la carrera del 1987. Ha instruït molts dels casos més impactants que han sacsejat la societat, des del crim dels marquesos d'Urquijo a l'accident del Yak-42. Va viure molts anys amenaçat per l'organització ETA. El magistrat, que va donar a conèixer la seva homosexualitat, ha acceptat l'oferiment de Sánchez malgrat que se 'ha situat sempre més aviat en posicions conservadores. De fet, va ser el PP qui el va proposar per entrar al Consell General del Poder Judicial.  El seu nom va circular per ser fiscal general de l'Estat durant el govern del PP. És president de la sala penal de l'Audiència Nacional.
Defensa: Margarita Robles

Margarita Robles, portaveu del PSOE al Congrés. Foto: Europa Press


Lleó, 1956. Robles va ser la primera dona a arribar al Tribunal Suprem. Es va donar a conèixer en la darrera legislatura de Felipe González, quan va ser nomenada secretària d'Estat de Justícia i Interior, com a número dos del ministre Juan Alberto Belloch. Va demostrar dots polítiques a l'enfrontar-se al llast d'Interior, departament desprestigiat després de les accions del GAL i l'actuació dels ministres Barrionuevo i Corcuera. Va tallar el flux dels fons reservats per als baixos fons, però no va poder impedir l'ascens a general de Rodríguez Galindo, implicat en el cas de Lasa i Zabala. Robles va ordenar aclarir l'assassinat dels dos membres d'ETA. Després del seu pas pel poder, va tornar a la judicatura. Com a membre del CGPJ, va ser molt activa en les intrigues internes del Consell, des d'on es va enfrontar a Baltasar Garzón, en aliança amb la dreta judicial. Sánchez la va recuperar per al seu equip al Congrés.  Estava cantat que entrava al govern i la incògnita era si aniria a Justícia, on s'havia implicat en diverses polèmiques internes amb els seus companys de gremi.
Justícia: Dolores Delgado

Dolores Delgado, ministra de Justícia. Foto: Europa Press
 

Madrid, 1962. És una d eles sorpreses del nou govern. Dolores Delgado serà ministra de Justícia. És una fiscal de l'Audiència Nacional que porta dècades investigant el terrorisme gihadista. Ha treballat també a la Cort Penal Internacional i ha intervingut en causes contra torturadors acusats de crims contra la humanitat. Però Delgado és moltes coses més. Membre actiu de la Unió Progressista de Fiscals, manté una bona relació amb Baltasar Garzón, a diferència d'una companya seva en l'executiu, Margarita Robles, que es va enfrontar amb l'exmagistrat. Delgado es trobarà a Interior un home provinent també del món judicial com Grande-Marlaska, de perfil diferent al seu i més conservador. Finalment, Justícia i Interior no s'han fusionat. La nova ministra de Justícia és una persona combativa i que no tem fer declaracions que poden sorprendre, com quan, en una entrevista, va dir que la mort de Bin Laden no va tenir res a veure amb la justícia i va ser un acte de revenja.
Transició Energètica: Teresa Ribera

Teresa Ribera, experta en canvi climàtic però esquitxada pel Castor. Foto: Europa Press


Amb formació jurídica, Teresa Ribera és una especialista en canvi climàtic i ha estat directora de l'Institut per a la Investigació i el Desenvolupament, que té seu a París. Va ser secretària d'Estat amb Rodríguez Zapatero. D'aquesta etapa arrossega un punt polèmic: va ser ella qui va validar la declaració d'impacte ambiental del projecte de magatzem submarí Castor. Era l'any 2009. Més tard, els terratrèmols provocats per les injeccions de gas va fer actuar la fiscalia. El jutge ho està investigant per suposada prevaricació ambiental i ha cridat a declarar tècnics del seu equip. 
Sanitat: Carmen Montón

La nova ministra de Sanitat, Carmen Montón, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press


València, 1976. Ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Montón era un dels noms que sortia en totes les travesses per formar part del nou executiu de Pedro Sánchez. Socialista des del bressol, va ser afiliada de les Joventuts Socialistes des del 1992 i hi va militar fins al 2007. Carmen Montón compta amb una llicenciatura en Medicina per la Universitat de València i un Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat Joan Carles I. La seva trajectòria política ha anat estretament lligada a l'àmbit de la Salut. De fet, liderava la cartera de Sanitat del govern de Ximo Puig al País Valencià des del 2015. Ara Sánchez li ha fet confiança per substituir la catalana Dolors Montserrat. 
Ciència: Pedro Duque
 

Pedro Duque, d'astronauta a ministre. Foto: Europa Press


Madrid, 1963. És una de les sorpreses del nou executiu. L'astronauta Pedro Duque serà el nou ministre de Ciència, Innovació i Universitats. Enginyer aeronàutic -la mateixa formació que Josep Borrell-, ha dut a terme diverses missions espacials des que el 1998 va participar en el projecte del transbordador Discovery. Ha estat responsable de l'Oficina d'Operacions de Vol de l'Agència Espacial Europea. Ha dirigit empreses del sector i ha posat en òrbita el primer satèl·lit espanyol d'observació d ela Terra. El seu nomenament té molt de gest envers el secor de la recerca, molt crític amb les retallades pressupostàries dels darrers anys. 
Treball, Migracions i SS: Magdalena Valerio

Magdalena Valerio. Foto: Europa Press


Torremocha, Càceres, 1959. Designada ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social. A diferència d'una part significativa del nou govern, ells és una persona de partit. Valerio ha fet la seva carrera política a Castella-la Manxa, primer com a regidora de Guadalajara i més tard com a membre del govern regional, on ha estat consellera de Cultura i Turisme, i de Justícia.
Educació i portaveu: Isabel Celaá

Isabel Celaá, ministra d'Educació. Foto: @europapress


Bilbao, 1949. La nova ministra d'Educació i Formació Professional serà Isabel Celaá. Llicenciada en Dret, Filologia Anglesa i Filosofia, coneix el sector. Va ser viceconsellera i consellera d'Educació del govern basc presidit per Patxi López. Celaá serà la quota del socialisme basc en el nou executiu del PSOE, un cop confirmat que Patxi López no serà en l'executiu. Precisament en el Partit Socialista d'Euskadi Sánchez havia trobat molt suports en el seu pols intern amb Susana Díaz. Un detall no menor: Celaá serà també la portaveu de l'executiu. Serà ella qui informarà en roda de premsa de les decisions del Consell de Ministres.
Agricultura, Pesca i Alimentació: Luis Planas
 

Luis Planas, ministre d'Agricultura i Pesca. Foto: Europa Press

 

València, 1952. Advocat de formació, va fer la seva carrera política a la Junta d'Andalusia, on va ser conseller d'Agricultura i de Presidència. S'entenia bé amb els expresidents José Antonio Griñán i Manuel Chaves, i no tant amb Susana Díaz, amb qui es va enfrontar per la successió de Griñán. Finalment, no va aconseguir prou signatures per anar a primàries. Però Planas té també un vessant internacional: ha estat ambaixador al Marroc i en aquests moments era secretari general del Consell Econòmic i Social de la UE. És, per tant, una altra peça vinclada a Brussel·les junt amb la nova ministra d'Economia, Nadia Calviño. Planas té també un curiós fil de contacte amb el president Quim Torra: és nebot del periodista Josep Maria Planas, assassinat el 1936 per la FAI iun dels referents històrics de Torra.
Indústria: Reyes Maroto

Reyes Maroto, ministra d'Indústria. Foto: Europa Press


Medina del Campo, Valladolid, 1973. Aquesta economista és ara diputada a l'Assemblea de Madrid i dona un salt al ministeri d'Indústria. D'aquesta manera, Sánchez dona quota també al socialisme madrileny. Maroto confirma que les principals carteres econòmiques estaran en mans femenina, amb la titular d'Economia, Nadia Calviño, i la d'Hisenda, María Jesús Montero, al davant. Maroto és membre de l'Institut d'Estudis de Gènere de la Universitat Carles III i el tema de la igualtat és un dels que ha treballat més.
Cultura i Esports: Màxim Huerta

Màxim Huerta, ministre de Cultura i Esports. Foto: Europa Press


Utiel, València, 1971. Escriptor i periodista mediàtic, durant deu anys va formar part de l'equip de presentadors d'El programa de Ana Rosa. Pertany a l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió. El seu nom no s'ha filtrat fins que Pedro Sánchez ha fet la seva compareixença pública per anunciar el llistat del seu executiu. 
 

 

Contingut relacionat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La Torre de la Petita, en una imatge de fa pocs anys.
La Torre de la Petita, en una imatge de fa pocs anys. | Conèixer Catalunya/blog
Pilar Màrquez Ambròs | 2 comentaris
El cost dels treballs estan pressupostats en 217.892,83 euros, dels quals es compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona que assumeix gairebé el 74% del valor
Intervenció del regidor de Francesc Ribera durant el ple.
Intervenció del regidor de Francesc Ribera durant el ple. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs | 6 comentaris
Francesc Ribera diu a l'oposició que "han fet el ridícul" i assegura que "no ha estat un acte de fiscalització" sinó "d'assetjament" a l'executiu | La contractació és temporal i Ribera ha assenyalat que hi haurà un nou concurs
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
La iniciativa WiFi4EU ha atorgat 15.000 euros a la ciutat per fer aquest tipus d'instal·lació | Puig-reig i Vilada són les altres poblacions seleccionades per Europa per disposar de punts de connexió en espais públics