Mar Guixé: «He enviat un cartell de la Patum a Jordi Cuixart, a la presó»

"Una banya de bou i encara més coses" de Mar Guixé Anglès és el cartell anunciador de la Patum 2018. En el cartell es distingeixen diversos elements propis de la Patum, com les Guites, els Plens o els Gegants, i s'hi dibuixen diverses persones anònimes gaudint de la festa. Si bé hi ha tres rostres coneguts: Josep Maria Isanta, el jove assassinat durant la Patum de 2005; Joan Pey, un noi de Berga que va morir l'any 2013 en un accident de trànsit a Biosca (La Segarra); i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural que fa prop de 7 mesos que es troba empresonat a Soto del Real (Madrid).

Mar Guixé va estudiar Belles Arts i es va especialitzar en Dibuix. Actualment treballa com a il·lustradora i dissenyadora. 

- Es dedica professionalment al dibuix?

- Sí, des de que vaig acabar la carrera (Belles Arts) he intentat aconseguir guanyar-me la vida només dibuixant. Com qualsevol feina creativa, és difícil fer-se un lloc en el mercat laboral, però treballant molt i sent constant, al final ho he aconseguit. Però no m'he salvat de fer de cambrera durant molts anys també per poder pagar el lloguer. Des de fa un any, més o menys, puc dir que treballo d'il·lustradora full-time i pago els meus impostos (somriu). 

 

- Del tot, és l'únic que recordo haver fet sempre. Millor o pitjor, però sempre tinc un paperot a mà i no em cal gaire més.

 

- Una vegada, l'any 2004 o 2005, crec recordar, vaig fer una aquarel·la força lletja que no devia passar ni el filtre tècnic. La vaig fer una mica sense saber, i tampoc tenia un estil molt definit. Així que suposo que podríem dir que aquesta és la primera vegada que m'hi presento seriosament, amb ganes, amb una idea.

 

- Hi volia plasmar sobretot això que comentes: la gent, els patumaires, les històries i anècdotes de la plaça, aquells detalls que ens passen desapercebuts quan som dins la plaça, però que formen part de la realitat humana de la festa. I sobretot, volia moure el focus de les comparses als patumaires, que també en són protagonistes i part indissoluble de la Patum.

 

- Quan vaig pensar en com i què representar de la Patum per fer-ne un cartell, el primer que em va venir al cap era una imatge de la plaça plena, a més a més, el que a mi m'agrada és dibuixar persones, històries, coses vives a les que els hi passen coses. Les anècdotes petites de les coses grans, els detalls, són el que més m'interessa, és el que em sembla que explica la realitat en la que jo visc, i em vaig posar a dibuixar.

 

- Ha estat la més complicada! La part del dibuix purament de línia és una cosa que, pel meu estil, em surt d'una manera més fàcil i fins i tot automàtica. El color, en canvi, explica l'ambient, l'hora del dia, l'atmosfera, de manera que has de fer un esforç d'observació i sensibilitat per poder-ho plasmar amb la màxima exactitud. Hi ha artistes que tenen un domini espectacular del color i els surt també d'una manera automàtica. Jo he de treballar molt i fer moltes proves i cometre molts errors fins a trobar la paleta desitjada. Volia que fos un tirabol, que es respirés "aquella cosa" que per mi es respira als tirabols, i que fos de nit, sobretot.

 

- Si et sóc sincera, ho vaig pensar gairebé automàticament a mesura que tenia la idea i anava fent l'esbós del dibuix. Em vaig fer una llista de les petites coses que volia que apareguessin (una sabata perduda, una càmera de televisió, algú fent-se un selfie, una bóta i algú bevent a galet, un altre fotent-li el colze a la cara d'un altre, etcètera) i, quan era moment de dibuixar les cares, vaig pensar que hi posaria als que -per un motiu o un altre- no hi podrien ser. Per allò de l'últim tirabol. Primer vaig pensar en el Joan Pey, bon amic meu que ja farà cinc anys que no hi és i l'Isanta, que ja en farà 13 i que d'una manera o d'una altra, a tots ens va afectar el seu assassinat. Volia fer-los un homenatge, petit, però l'únic que puc fer i de la manera que puc fer-lo: dibuixant. Pel que fa al Jordi Cuixart, el vaig afegir també com un homenatge, com una representació de tots els presos polítics i el vaig escollir a ell perquè és el que tinc més proper.

 

- Si, estan contents, els agrada, i ho celebrarem aquesta Patum tots junts!

 

- Si, li vaig fer arribar un cartell i un programa a la presó i va estar content, em va escriure per desitjar-nos a tots una bona Patum i que tornaria aviat. Així ho espero.

 

- Moltíssim! Cada vegada que rebo un encàrrec d'algú de Berga o de la comarca em fa molt feliç, veure els meus dibuixos per la meva ciutat em fa sentir molt bé. Aquest any entre una cosa i l'altra estic a tot arreu! Si a la gent li agrada, jo encantadíssima.

 

- Ara mateix treballo sobretot pel mercat francès: il·lustro llibres de text i d'idiomes per escoles, també col·laboro amb un estudi amb el que produïm joguines, puzzles i material educatiu per a nens, i a principis d'estiu publico un llibre nou sobre estudis de gènere i interseccionalitats (feminisme, LGTBI+, etcètera). Bé, jo faig els dibuixos, escriure'l ho fa la gent que en sap.

 

- No sé si m'ho esperava, però me'n moria de ganes, em feia moltíssima il·lusió haver estat finalista i que el cartell s'hagués vist. Quan em van dir que havia guanyat vaig fotre un salt que no m'ho creia! La competència era dura, perquè tots tenien molta qualitat.

 

- Algunes eren propostes molt arriscades, el que més em va agradar és la varietat que hi havia: una obra minimalista amb una capacitat de síntesi meravellosa fins a una fotografia valenta i punyent. Era molt difícil guanyar!

 

- Segur, però d'aquí uns anys, tinc la sensació que ja he dit el que volia dir, que ja he explicat la meva Patum i que ja s'ha quedat com la imatge de La Patum 2018, no puc demanar més ara per ara. Quan se'm torni a ocórrer alguna idea nova i que cregui que val la pena ensenyar, hi torno. De moment, toca celebrar-ho!