24
de maig
del
2018
Actualitzat
a la
13:12h
El Berguedà disposa a partir d'aquesta primavera de 2018 d'un equip propi de professionals que dedica els seus esforços al Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. Es tracta d'un equip format per una treballadora social, una pedagoga i una psicòloga i que té per objectiu "la valoració, l'actuació i l'atenció de menors de 0 a 18 anys que es troben en situació de risc o de desenvolupament; així com el seguiment i el tractament de les seves famílies", segons ha explicat aquest dijous la coordinadora de Serveis Socials del Consell Comarcal del Berguedà, Annabel Vilà.
El Berguedà tenia accés a aquest servei des de 1997, però vinculat al Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Bages - Berguedà, amb seu al Consell Comarcal del Bages. Al Bages, el servei disposa d'onze professionals. Amb la comarcalització d'aquesta atenció, el Berguedà aconsegueix ara més hores d'atenció i un equip fixe que podrà bolcar-se de manera continuada en els casos que sorgeixin i no haurà de desplaçar-se. El president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha valorat positivament aquest matí el nou equip propi de professionals per "enfortir" aquesta tasca de prevenció i protecció dels infants, així com d'assessorament a les famílies.
Font ha explicat que el servei està operatiu des de l'1 d'abril, i que l'ens comarcal ha condicionat un espai de treball al servei, amb tres sales diferenciades de treball, una de les quals amb eines per a l'observació dels casos amb jocs per als nens i nenes, possibilitat de reunir-se amb els pares i una finestra opaca que permet sentir i veure tot el que passa a la sala des de l'espai annex.
L'assoliment dels recursos per poder disposar d'un equip propi a la comarca, que majoritàriament provenen de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), suposa la consecució d'un objectiu de fa temps al Consell Comarcal del Berguedà. "Si bé no hauríem acceptat obtenir aquest servei territorialitzat al Berguedà, si no ens haguessin garantit que disposaríem dels suficients recursos i persones", ha valorat Annabel Vilà. Les tres professionals que treballaran a l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) del Berguedà sumaran en total dues jornades i mitja de treball diari.
El nou equip permetrà una millor atenció al territori i fomentar el treball en xarxa, des d'una major proximitat, amb els Serveis Socials i els centres escolars. La tasca principal de l'EAIA és l'atenció individualitzada als infants i adolescents i a les seves famílies.
113 casos al Berguedà durant 2017
El 2017 van ser 113 casos els que van atendre's a la comarca des de l'EAIA Bages - Berguedà. D'aquests, seixanta van ser d'atenció directe i 53 tasques d'assessorament, la meitat dels quals va resoldre's. En 24 casos va signar-se un compromís amb els pares que pren la forma de conveni entre progenitors i administració i que fa que els primers es comprometin a complir amb passos bàsics de cura dels fills com l'atenció a les reunions escolars i del propi EAIA. Es tracta del que s'anomena Compromís Socioeducatiu (COSE). En els casos que presenten una major dificultat de recursos econòmics, aquest compromís es vincula a un ajut de 300 euros.
El Berguedà tenia accés a aquest servei des de 1997, però vinculat al Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Bages - Berguedà, amb seu al Consell Comarcal del Bages. Al Bages, el servei disposa d'onze professionals. Amb la comarcalització d'aquesta atenció, el Berguedà aconsegueix ara més hores d'atenció i un equip fixe que podrà bolcar-se de manera continuada en els casos que sorgeixin i no haurà de desplaçar-se. El president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha valorat positivament aquest matí el nou equip propi de professionals per "enfortir" aquesta tasca de prevenció i protecció dels infants, així com d'assessorament a les famílies.
Font ha explicat que el servei està operatiu des de l'1 d'abril, i que l'ens comarcal ha condicionat un espai de treball al servei, amb tres sales diferenciades de treball, una de les quals amb eines per a l'observació dels casos amb jocs per als nens i nenes, possibilitat de reunir-se amb els pares i una finestra opaca que permet sentir i veure tot el que passa a la sala des de l'espai annex.
L'assoliment dels recursos per poder disposar d'un equip propi a la comarca, que majoritàriament provenen de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), suposa la consecució d'un objectiu de fa temps al Consell Comarcal del Berguedà. "Si bé no hauríem acceptat obtenir aquest servei territorialitzat al Berguedà, si no ens haguessin garantit que disposaríem dels suficients recursos i persones", ha valorat Annabel Vilà. Les tres professionals que treballaran a l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) del Berguedà sumaran en total dues jornades i mitja de treball diari.
El nou equip permetrà una millor atenció al territori i fomentar el treball en xarxa, des d'una major proximitat, amb els Serveis Socials i els centres escolars. La tasca principal de l'EAIA és l'atenció individualitzada als infants i adolescents i a les seves famílies.
113 casos al Berguedà durant 2017
El 2017 van ser 113 casos els que van atendre's a la comarca des de l'EAIA Bages - Berguedà. D'aquests, seixanta van ser d'atenció directe i 53 tasques d'assessorament, la meitat dels quals va resoldre's. En 24 casos va signar-se un compromís amb els pares que pren la forma de conveni entre progenitors i administració i que fa que els primers es comprometin a complir amb passos bàsics de cura dels fills com l'atenció a les reunions escolars i del propi EAIA. Es tracta del que s'anomena Compromís Socioeducatiu (COSE). En els casos que presenten una major dificultat de recursos econòmics, aquest compromís es vincula a un ajut de 300 euros.
El servei rep els casos en situació de desemparament o en risc d’estar-hi que detecten els serveis socials bàsics, els centres educatius, les instàncies judicials o policials o la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. Fan el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar i, en els casos més greus, com de maltractament i abusos sexuals, proposen mesures com l'acolliment, que pot ser amb d'altres membres de la família, sempre que sigui possible, en casa d'acollida o, com a última opció, en centres residencials.
Les tècniques del servei han explicat aquest dijous la seva tasca als mitjans, tot i que han volgut romandre en l'anonimat, i han posat sobre la taula que es prioritza sempre "el dret de tots els infants per tal que puguin desenvolupar-se de manera integral en la seva família", "el dret de totes les famílies a rebre tractament rehabilitador" i "la confiança en les capacitats i els recursos propis de les famílies". D'aquesta manera, s'aposta per un model d'atenció que intenta "potenciar la voluntat de canvi i responsabilitzar les famílies dels seus processos de millora, "acompanyar en els processos de millora a través de la intervenció socioeducativa", "promoure l'expressió de les emocions i oferir una escolta activa i compromesa", i "ajudar en la comprensió de les històries de vida dels pares que, a vegades, són també molt complicades".
Trencar amb la visió negativa que moltes famílies tenen de l'EAIA
Una de les qüestions en què més han insistit les professionals de l'EAIA és que el propòsit d'aquest servei no és apartar fills i pares. "No som aquells que prenen els fills", han reiterat. De fet, l'equip d'atenció a la infància segueix un procés protocolaritzat a l'hora de treballar els casos: d'assessorament, estudi i seguiment o tractament de les famílies. Sempre que és possible, s'inicia una primera etapa d'assessorament, on es dona suport a la família perquè la situació millori. Si això no funciona es passa a la fase d'estudi a partir de la qual s'inicia un seguiment en xarxa amb la col·laboració de l'escola del menor, professionals mèdics i visites a casa. És aquí que, sempre que es compti amb la voluntat dels pares, es desplega el compromís entre progenitors i administració.
Segons els resultats que s'obté durant tot aquest procés, es proposa un tractament determinat. Però el desemparament o l'entrega del menor a una família d'acollida o un centre de menors no és sinó l'última opció. "Tot i així, quan el menor és amb una casa d'acollida, el nostre objectiu és continuar treballant amb la família per tal de reconduir la situació, i que l'infant pugui tornar amb els seus pares sempre que sigui possible", han destacat.
Les professionals han explicat aquest dijous la seva tasca, conservant l'anonimat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Les tècniques del servei han explicat aquest dijous la seva tasca als mitjans, tot i que han volgut romandre en l'anonimat, i han posat sobre la taula que es prioritza sempre "el dret de tots els infants per tal que puguin desenvolupar-se de manera integral en la seva família", "el dret de totes les famílies a rebre tractament rehabilitador" i "la confiança en les capacitats i els recursos propis de les famílies". D'aquesta manera, s'aposta per un model d'atenció que intenta "potenciar la voluntat de canvi i responsabilitzar les famílies dels seus processos de millora, "acompanyar en els processos de millora a través de la intervenció socioeducativa", "promoure l'expressió de les emocions i oferir una escolta activa i compromesa", i "ajudar en la comprensió de les històries de vida dels pares que, a vegades, són també molt complicades".
Trencar amb la visió negativa que moltes famílies tenen de l'EAIA
Una de les qüestions en què més han insistit les professionals de l'EAIA és que el propòsit d'aquest servei no és apartar fills i pares. "No som aquells que prenen els fills", han reiterat. De fet, l'equip d'atenció a la infància segueix un procés protocolaritzat a l'hora de treballar els casos: d'assessorament, estudi i seguiment o tractament de les famílies. Sempre que és possible, s'inicia una primera etapa d'assessorament, on es dona suport a la família perquè la situació millori. Si això no funciona es passa a la fase d'estudi a partir de la qual s'inicia un seguiment en xarxa amb la col·laboració de l'escola del menor, professionals mèdics i visites a casa. És aquí que, sempre que es compti amb la voluntat dels pares, es desplega el compromís entre progenitors i administració.
Segons els resultats que s'obté durant tot aquest procés, es proposa un tractament determinat. Però el desemparament o l'entrega del menor a una família d'acollida o un centre de menors no és sinó l'última opció. "Tot i així, quan el menor és amb una casa d'acollida, el nostre objectiu és continuar treballant amb la família per tal de reconduir la situació, i que l'infant pugui tornar amb els seus pares sempre que sigui possible", han destacat.