Glam Rock: Quan el Rock va començar a provocar

Sembla que cada dècada té un estil musical que marca la tendència del moment, com el Rock Psicodèlic als 60, el Techno Pop als 80 o el Grunge als 90. Als 70 es va imposar una espècie de Rock visual que va néixer en el marc del que semblava el desastre del Rock com a gènere en general, amb la separació dels Beatles i la mort de llegendes com Janis Joplin, Jim Morrison o Jimi Hendrix. El Glam Rock buscava retornar el toc de Glamour i màgia a un gènere que havia començat amb missatges d'amor i pau. Això és el que té la música, que quan un gènere perd el camí sempre en neix un altre per reprendre’l. Al 71 una colla de músics de talent van agafar les regnes de la indefinició en la que transitava el Rock i li van donar el toc màgic que li feia falta.

El Glam Rock va néixer a Gran Bretanya i el seu màxim esplendor es pot situar entre 1971 i 1974. El seu nom és una combinació de les paraules Glamour i Rock. Va néixer en una època en la que el Rock Psicodèlic va derivar cap a uns estils que abusaven del virtuosisme, la improvisació i els desenvolupaments llargs de les cançons, perdent la frescor de l’antic Rock’n’Roll. Per això, alguns artistes com Marc Bolan i David Bowie, van començar a buscar aquesta espontaneïtat perduda. Si per alguna cosa es caracteritzava aquest estil era per donar tanta importància a la seva música com a la seva estètica, o més ben dit, la seva estètica també formava part de la seva música. Així que, s’hi van rebel·lar, enfront de la imatge del “macho rock” imperant en aquells temps, van donar ús masculí a elements del vestir femenins, exhibint una clara actitud d'ambigüitat sexual, el “rock de machos” es va convertir en “rock de metxes”.
 
Per parlar de l'origen del Glam Rock hem de citar inequívocament al seu creador, Mark Feld, més conegut com Marc Bolan, que a finals dels 60 tenia una banda anomenada Tyrannosaurus Rex, posteriorment reduït a T. Rex, Bolan va ser el primer artista Glam i el que millor va saber combinar en la seva música una mica de totes les corrents que caracteritzaven al gènere. Bolan va posar les bases del Glam Rock clàssic amb el seu Boogie Rock enganxós, inspirat en melodies ballables i en potents riffs de guitarra, afegint unes lletres hedonistes i una manera de cantar premeditadament sexy. Marc Bolan va incorporar a la música el seu toc estètic, com els estampats de lleopard, els barrets de “chistera”, les boes de ploma i la purpurina. A manera que anava creixent el gènere, a l’estètica, es van anar popularitzant els vestits futuristes brillants, les botes de plataforma, els pentinats impossibles i l’abundant dosi de maquillatge i purpurina. David Bowie també va contribuir, inspirant-se en els transvestits de Nova York de l'entorn d'Andy Warhol, pels que sentia admiració de la seva estètica. Així és com va néixer l'extravagant imatge Glam, en una dècada tan propensa als excessos estètics com la dels 70. La cirereta del pastís la va posar la teatralitat en les seves actuacions. Sota el paraigua del so creat per Marc Bolan i els seus T. Rex, van sorgir multitud de bandes i artistes com Slade, Gary Glitter, Sweet, Mott The Hoople, The Sensational Alex Harvey Band  o Suzi Quatro, els que malgrat l'èxit dels seus singles a les llistes britàniques, alguns no van sobreviure al moviment.

Marc Bolan, fundador del moviment i principal referent, va pagar el preu de no haver tingut èxit als Estats Units. Mai ho va aconseguir i no ha quedat immortalitzat amb el reconeixement que mereix. Un personatge únic, que com tants d’altres, va morir jove, als 29 anys. El 16 de setembre de 1977 anava amb la seva novia, una cantant de Soul afroamericana que formava part de T.Rex com corista anomenada Gloria Jones, en un Mini Cooper que conduïa ella. Es van estavellar contra un arbre i Marc Bolan va morir a l'acte. Avui dia hi ha una estàtua col·locada pel seu fill al lloc de l’accident. El llegat de Marc Bolan segueix intacte, la seva música es continua escoltant i encara hi ha joves que el descobreixen, perquè si escoltes Get It On (Bang A Gong) l'aura de la seva estrella és encara actual. Els mega hits, Hot Love, Get It On (Bang A Gong), Jeepster , Telegram Sam ,Children Of The Revolution, Solid Gold, Easy Action o 20th Century Boy, mostren a un Marc Bolan en la seva forma més irresistible i seductora. 

Marc Bolan & T. Rex - Get It On (Bang A Gong)

Marc Bolan & T. Rex - 20th Century Boy

En paral·lel a aquest corrent, alguns artistes dels que el seu talent traspassa qualsevol classificació estilística, també van adoptar la filosofia i el so Glam, però dotant-lo de molta més sofisticació i profunditat tant en la música com en les lletres. David Bowie és l’altre gran icona del gènere, es va convertir en l’estrella més gran del moviment quan es va transformar en Ziggy Stardust, un personatge inventat per Ell. Ziggy és un personatge creat per Bowie, personalitat que David va adoptar durant un any i sota el qual va actuar amb les seves vestimentes extravagants i andrògines. Bowie va dir que la cançó tracta d'una estrella de Rock i de com és destruïda pel fanatisme que això produeix. Ziggy Stardust no només és un tema excepcional, és un àlbum fonamental. Ningú va tenir més èxit que David Bowie com a bandera del Glam Rock, amb els seus pentinats, maquillatge exagerat, colors vius i estilisme de tall femení que van definir el gènere. Mick Ronson també mereix un esment especial, el guitarrista de la seva banda d'acompanyament, The Spiders From Mars, va contribuir enormement al so Glam amb la seva forma de tocar la guitarra i amb les seves composicions, a més de col·laborar durant 20 anys amb Ian Hunter, líder de Mott The Hoople. 

David Bowie - Ziggy Stardust 

David Bowie - Starman

 
Un dels grans exponents d'aquest gènere és la banda Sweet, van treure alguns dels  singles de més èxit del Glam Rock com, Blockbuster , Hell Raiser , The Ballroom Blitz, Fox On The Run o Teenage Rampage. La inspiració per la cançó Ballroom Blitz va ser un incident que van tenir a Escòcia, on una pluja d’ampolles va fer marxar a la banda de l'escenari. Sempre van ser eclipsats per Queen, especialment quan van evolucionar el seu estil de música cap a un so mes contundent (per l’època), estil The Who. Alguns dels clàssics com KISS, Def Leppard o Mötley Crüe reconeixen a Sweet com la seva gran influencia. 

Sweet - The Ballroom Blitz

Sweet - Fox On The Run

 

Slade era (i és) una altra de les bandes britàniques de referència del Glam Rock, de les de més èxit comercial de la primera meitat dels anys 70. El seu èxit més explosiu, Cum On Feel The Noize, que versionaria més endavant amb un gran èxit la banda nord-americana de Glam Metal, Quiet Riot. Slade van fer famoses les faltes d'ortografia deliberades als títols de les seves cançons, és difícil triar només una cançó seva perquè van vendre més singles que cap altre banda als anys 70, entre elles, Gudbuy T' Jane, Coz I Luv You o Mama Weer All Crazy Now per citar-ne algunes. Una llegenda urbana explica que el barret de copa que llueix Slash de Guns N’ Roses, el porta inspirat pel cantant i guitarrista de Slade, Noddy Holder.

Slade - Cum On Feel The Noize

Slade - Mama Weer All Crazy Now

Un altre personatge important del Glam Rock, fins al punt que alguns (sobretot als Estats Units) van denominar Glitter Rock al moviment, va ser Gary Glitter, musicalment però, no va deixar petjada, això si, s’ha de reconèixer que el seu millor moment va ser amb la cançó Rock And Roll, és un dels himnes més emblemàtics del Glam Rock, i la imatge model és Gary Glitter, més reconegut per la seva aparença representativa del gènere que per la seva música, més endavant només apareixeria a les cròniques per la seva vida escandalosa

Gary Glitter - Rock'n Roll Part 2

Mott The Hoople, si All The Young Dudes sona tant a Bowie, és perquè la cançó la va  escriure un fan de la banda que no té res d'anònim, el mateix David Bowie. Bowie va ressuscitar a una banda de Glam Rock que no acabava de trobar l’èxit, Mott The Hoople, als que els va cedir el tema All The Young Dudes, van fer un àlbum homònim,  passant a ser una banda destacada de Glam Rock a Anglaterra i Estats Units. L'àlbum no és només el gran tema cedit per Bowie, és un dels moments culminants del Glam Rock amb temes com, All The Way From Memphis, Violence o Honaloochie Boogie.

Mott The Hoople - All The Young Dudes

A la dècada dels 70, Suzi Quatro va ser una de les figures femenines clau del Glam, la primera dona del Rock abans que Joan Jett, les Runaways i fins i tot la líder dels Pretenders, Chrissie Hynde. Una pionera, estar al capdavant d'una banda de Rock als anys 70 no era cosa fàcil per una dona, més quan els altres membres son tots homes. Quan el mànager li va preguntar amb quina estètica apareixeria, va contestar que de cuir negre, això és molt antiquat li va dir, no per una dona va contestar Suzi. Així és com es coneix la imatge de Suzi Quatro, amb l'apretadíssim vestit de cuir negre d'una sola peça. Té uns quants èxits que no admeten dubtes, Can The Can, 48 Crash, Devil Gate Drive, If You Can't Give Me Love o Stumblin’ In (a duet amb Chris Norman, líder de la banda britànica de Glam, Smokie).

Suzi Quatro - Can The Can

La influència del Glam també es pot veure en la imatge extravagant d'un altre artista fonamental, Elton John, un estil adient que veia més com un reflex de la seva pròpia personalitat. Elton John és un altre de les icones del gènere que també estava fascinat per Marc Bolan, fins i tot participaria amb la banda de Bolan, T. Rex, en la interpretació del tema Get It On al programa de TV, Top Of The Pops, al 1971, un playback simulant tocar el piano que havia gravat Rick Wakeman (futur membre de Yes, que aleshores era de músic de sessió). Tot i treure alguns singles abans de 1970, van ser aquests anys quan realment Elton John es va consagrar com estrella i a vestir-se de manera extravagant. Al 1972 edita l’àlbum Honky Château, que incloïa la famosa cançó Rocket Man, un dels èxits més grans de la seva carrera.

Elton John - Rocket Man

The Sensational Alex Harvey Band és una banda d’aquelles que ocupa un dels llocs destacats a la llarga llista dels oblidats. Alex Harvey va fundar la seva banda quan ja tènia 37 anys, després de 2 àlbums en solitari, i va desenvolupar un estil del que s’ha de prendre nota, actualitzant l’estil Blues Rock de Cream i companyia als nous temps del Glam Rock dels 70. Alex Harvey no és el prototip estètic del Glam, és tot el contrari, té més pinta de presidiari psicòpata que d’estrella de Rock. Només cal mirar el vídeo de Midnight Moses, però el tema és el somni humit de qualsevol banda de Hard Rock de l'època.

The Sensational Alex Harvey Band - Midnight Moses 

Una de les bandes que mereixen reconeixement per la seva aportació a la música i a l’estètica Glam Rock, és Queen. Combinaven Rock Simfònic i Hard Rock amb tocs èpics. Els cinc primers àlbums de la banda liderada per Freddie Mercury i Brian May, especialment, Queen, Queen II i Sheer Heart Attack són exemples clars de l'estètica i el so Glam, barrejats amb els aleshores naixents Hard Rock i Heavy Metal. Aquesta barreja d'influències es fa immensa en la seva obra mestra A Night At The Opera (1975). 

Queen - Killer Queen

Roxy Music, de qui els membres més destacats van ser Bryan Ferry i Brian Eno, feien un Rock Art en el que hi cabien les balades més avantguardistes i van portar al Glam Rock una mica més enllà amb l'experimentació electrònica.

Roxy Music - Virginia Plain

El Glam Rock Americà dels 70, 80 i 90

El Glam Rock és un estil de rock purament britànic que no va arribar a triomfar als Estats Units de la manera com ho va fer al Regne Unit, però la llavor estava plantada i posteriorment sota la influència del Glam britànic van sorgir els nous estils de gran èxit amb l'inconfusible segell americà.

Fins i tot el sobri Lou Reed va sucumbir a les “lentejuelas” i el rímel d’aquells temps, després que la seva anterior banda, The Velvet Underground, que va ser un clar precursor del Glam i el Punk en l’ estrictament musical, es dissolgués. Aleshores és quan va signar un dels millors discos de la seva carrera, Transformer (1972), produït per Bowie i amb els arranjaments de Ronson van convertir Transformer en un àlbum essencial del Glam, amb els temes Vicious, Satellite Of Love i sobretot la immortal Walk On The Wild Side. Igual que els New York Dolls, el Glam Rock de Manhattan de Lou Reed va transformar la innocència del gènere del Regne Unit per una dura realitat urbana, sembrant les llavors del Punk i que en última instància segellarien el destí del Glam Rock americà.

Lou Reed - Walk On The Wild Side

 
La banda New York Dolls va ser l'explosió de l'únic Glam permès que existia a “La gran poma”. L'esperit reaccionari de l'època de Nixon no deixava, com si que passava a Anglaterra. Tot i això, New York Dolls van portar la seva estètica al límit, ratllant el transvestisme. Es van instal·lar al “Wild Side” total, van jugar a l'ambigüitat sexual de la manera més basta i van prendre tantes drogues que el més estrany és que no les esgotessin. Precursors del Punk, brut i “macarra” (compartit amb d’altres bandes), i  només superat més tard pels Sex Pistols, van tenir una influència destacable en moltes de les bandes posteriors de Punk, com Ramones, Sex Pistols o The Damned i de Glam Metal com KISS o més endavant Guns N' Roses.

New York Dolls - Personality Crisis

 
Si al Regne Unit el Glam de David Bowie va ser la sofisticació i la profunditat tant en la música com en les lletres, als Estats Units, Alice Cooper el va portar més al límit amb la seva teatralitat, va ser el creador del Shock Rock, una combinació entre el Hard Rock i el Glam que posteriorment adoptarien KISS, encara que no d'una manera tan extrema com Alice Cooper. Alice Cooper (de nom real Vincent Damon Furnier) es va convertir en l’estrella més gran del moviment i el creador del gènere a l’altra banda de l’atlàntic. Del Glam agafava la seva teatralitat per convertir-la en una cosa molt més espectacular, una espècie de circ.

Alice Cooper - School's Out

 
A la dècada dels 80, va sorgir un subgènere emmarcat en el Hard Rock i el Heavy Metal que es va denominar Glam Metal o Hair Metal i que la seva estètica deu molt a la imatge dels New York Dolls i a l'espectacularitat del Shock Rock d'Alice Cooper. Les bandes més importants del moviment eren, Bon Jovi, KISS, W.A.S.P., Quiet Riot, Twisted Sister, Mötley Crüe, Ratt, Faster Pussycat, Skid Row, Poison, Warrant, White Lion, Cinderella, Van Halen i Guns N’ Roses. El Glam Metal es caracteritza per les seves lletres molt enfocades al sexe, l’alcohol, les drogues i la diversió. Musicalment, en les seves cançons destaquen els riffs i solos de guitarra, i les melodies enganxoses amb tornades cantades a cor per tota la banda. Al mateix temps, a la costa Oest, a l'escena musical de Sunset Strip de Los Angeles, influenciats per l’èxit a l'escena musical britànica de la banda Finlandesa Hanoi Rocks (una banda  d'influències Punk), però amb un so més refinat producte de la barreja de Glam Rock i Blues, neix el moviment, conegut com Sleaze Rock, un subgènere del Glam Metal, comandat per bandes com Mötley Crüe i Quiet Riot.

Bon Jovi - You Give Love A Bad Name

Mötley Crüe - Look That Kill

Guns N' Roses - Welcome To The Jungle

El ressorgir del Glam ve del Nord

A principis dels 90, la popularitat del Glam va experimentar un marcat declivi quan les discogràfiques van apostar per un nou gènere nascut als Estats Units i que tenia el bressol a Seattle, el Grunge, un estil de Rock Alternatiu procedent del Punk basat en una visió més trista, depressiva i dura de la vida (els que em seguiu ja sabeu la meva opinió al respecte). El Glam contínua en el subconscient de totes les bandes de Rock, les dels 90 i les d'ara, encara que moltes d'elles ni ho sàpiguen o el rebutgin, tampoc és massa habitual que alguns artistes el reivindiquin explícitament com ho va fer al seu dia, H.I.M, l'única banda finlandesa que ha aconseguit un disc d'or als Estats Units, adoptant el dramatisme i l'ambigüitat sexual dels artistes Glam, però amb una imatge molt més sòbria i menys exagerada, més d'acord amb l'estètica Indie del moment. El Glam havia caigut, però ressuscitaria. Cap a finals dels 90, es va experimentar un “revival” del gènere, per una sèrie de circumstàncies, d'una banda la reunió de bandes mítiques com Europe, Mötley Crüe, Van Halen, Poison o Whitesnake, per l’altre, l’èxit de les que no es van dissoldre o van canviar d'estil, destaquen, Buckcherry, Hardcore Superstar o Backyard Babies i finalment ja al segle XXI, el ressorgiment d'una nova onada de bandes totes elles amb membres molt joves, britàniques com The Struts o americanes com Biters.

The Struts - Kiss This

Biters - Stone Cold Love

Es podria afirmar que “Winter Is Comming” en el llenguatge de Joc de Trons, perquè la majoria de les bandes que encapçalen la resurrecció del Glam són principalment del Nord d’Europa, majoritàriament de Suècia i Finlàndia. Al capdavant de les tropes dels “White Walkers” hi han bandes com, Crashdïet, Santa Cruz, Reckless Love, Wig Wam, Brother Firetribe o The Poodles entre d’altres. Són els protagonistes del ressorgir del gènere, agafant una estètica típicament del Glam Metal en la millor tradició de les bandes nord-americanes dels 80, amb els pentinats, maquillatge i vestimenta. 

El llegat del Glam Rock

El periodista i crític musical britànic Simon Reynolds descriu en el seu llibre, Shock And Awe, titulat en castellà, “Como Un Golpe De Rayo”, un estudi en profunditat sobre el Glam Rock i el seu llegat, dels anys 70 al segle XXI, en què analitza els rastres de pintallavis que el Glam Rock ha anat deixant en les posteriors manifestacions de la cultura Pop, projectant la seva influència en l'obra de figures com Prince, Madonna, Marilyn Manson o Lady Gaga.

“Quan va sorgir el Glam Rock a molts els va semblar que era una fusió de valentia i atreviment, una mescla entre la música que estava revolucionant l'entorn (el Rock) i el Glamur. En el precís moment en el que la majoria pensava que ser roquer era vestir de negre, tenir un semblant fosc i una actitud rebel, van arribar una sèrie de personatges per posar-li color i lluentor. Un corrent artístic que englobava més que només un estil musical, una “performance” dins del show, maquillatge i una actitud fora de l’habitual. El Glam va recuperar sons d'èpoques anteriors, els va barrejar amb els corrents musicals d'aquells anys i els hi va afegir unes tornades enganxoses que es gravaven al cervell.

Endinsar-se al món del Glam Rock no és només conèixer un gènere musical, sinó entendre moltes de les corrents artístiques que durant aquell temps van marcar la pauta. Va suposar una ruptura amb la música i la cultura Hippie de finals dels 60, els artistes Glam no estaven interessats a unir-se per canviar el món, sinó a trobar una escapatòria individual cap a una fantasia de fama i excentricitat. Però, dóna per tant el Glam?, la resposta és rotundament afirmativa. La importància d'un moviment cultural no es mesura tant en funció de la seva durada sinó del seu pes històric, i és indubtable que el Glam va ser un pas fonamental per la posterior arribada del Punk, el Glam Metal, el New Wave, el Techno o el Rock Alternatiu, tots ells amb les seves pròpies característiques i matisos. El Glam tendeix a ser borrós i a difuminar-se amb altres categories, com el cas del Hard Rock i el Heavy Metal, amb la finalitat de constatar que aquella bafarada d'aire fresc embolicat de lluentor i excessos continua molt present en la cultura actual”.