El judici a l'alcaldessa de Berga per l'estelada podria decidir el seu futur polític

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), assistirà aquest dilluns al judici on el magistrat del jutjat penal número 2 de Manresa ha de decidir si dona la raó al ministeri fiscal i l'inhabilita per exercir qualsevol càrrec públic, o bé l'absol. La fiscalia demana inhabilitar durant sis mesos a l'alcaldessa cupaire per no haver retirat l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga en les eleccions catalanes del 27-S i en els comicis espanyols del 20 de desembre de l'any 2015. El fiscal li atribueix un presumpte delicte de desobediència. Una condemna podria impedir potencialment a Venturós acabar el mandat o, fins i tot, concórrer a les municipals de 2019. Per bé, que Venturós ha advertit també que no descarta desobeir una eventual sentència. 

El judici se celebrarà a dos quarts d'11 del matí d'aquest dilluns 21 de maig als jutjats de la ciutat de Manresa. La batllessa hi assistirà, però ho farà amb una estratègia "de confrontació" i "amb una lògica de no col·laboració amb els jutjats i els tribunals de l'Estat", tal com va confirmar en una compareixença davant dels mitjans dijous passat. Una decisió que ha pres perquè, segons va explicar també dijous, "ara podrien fer el judici sense la persona acusada i no podem deixar que els tribunals facin un judici sense la possibilitat que puguem dir alt i clar què pensem". El fiscal també reclama a Montse Venturós una multa de 540 euros.

 

L'alcaldessa berguedana, l'advocat de la qual és l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, no revelarà fins al moment de la vista oral si respondrà les qüestions de totes les parts o, fins i tot, si declararà. Tanmateix, el que està clar és que Montse Venturós seguirà una estratègia notòriament diferent a la que va mantenir durant la fase d'instrucció en què no va personar-se en fins a dues ocasions als jutjats d'instrucció de Berga i va acabar sent detinguda i posada a disposició judicial el 4 de novembre de 2016. "No totes les estratègies serveixen per a tots els moments", ha defensat Venturós al respecte. La Plataforma pels drets democràtics i polítics de Berga, que s'ha constituït tot just aquesta setmana amb el suport d'una cinquantena d'entitats, tant de la capital del Berguedà com d'altres punts de la comarca i del país, ha convocat una concentració de suport a Venturós aquest dilluns a les 10 del matí davant de l'edifici judicial de Manresa. També hi haurà una mobilització a favor de la batllessa berguedana a les 7 de la tarda davant de l'Ajuntament de la ciutat de Berga.
 

"La independència la conquerirem demostrant que la legitimitat de les urnes vol ser silenciada per una legalitat que ja només accepta una minoria, i per tant, jo, com a alcaldessa em dec al poble, i això és el que faré, respectar la decisió del poble". Amb aquestes paraules va expressar-se Montse Venturós el 2016 quan estava sent investigada per no haver retirat l'estelada del balcó en la fase d'instrucció. Venturós va plantar el jutge el 5 d'abril i el 17 d'octubre de 2016. Quan va ser posada a disposició judicial el 4 de novembre d'aquell any va defensar davant del magistrat la decisió de no retirar la bandera estelada del consistori perquè "en aquest cas l'Ajuntament tenia un mandat claríssim que era mantenir l'estelada al balcó de l'edifici consistorial". Venturós va assegurar en sortir de la seu judicial que continuaria treballant "per aconseguir els objectius polítics, l'alliberament nacional i social dels Països Catalans sencers".
 

 

Montse Venturós va ser detinguda aquell 4 de novembre de 2016 de bon matí i quan encara era a casa. "Trobem absolutament insultant aquesta detenció i aquesta retenció i presa de llibertat de les persones pel simple fet de mantenir una estelada penjada al balcó d'un ajuntament quan entenem que això no és constitutiu de cap delicte", va dir aleshores a les portes dels jutjats. Els Mossos d'Esquadra van anar-la a buscar a casa seva i la van arrestar, sense emmanillar-la, quan tot just eren dos quarts de 8 del matí i amb prou feines havia començat el dia. De manera immediata, el sobiranisme en bloc, amb el president Carles Puigdemont i Carme Forcadell al capdavant, van donar suport a la batllessa de la CUP i un centenar de persones es van concentrar abans de les 9 del matí als jutjats de la capital del Berguedà.
 

 

Durant 20 minuts, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va explicar al magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Berga, Albert Ejarque, que no era cert que la Junta Electoral la requerís per retirar la bandera estelada de l'Ajuntament de Berga, i que únicament va rebre un requeriment de la Junta per retirar una bandera estelada, però que aquesta podria ser de Bombers o qualsevol altre lloc. També va afirmar que no va retirar la bandera perquè no va rebre cap requeriment, i que aquest no va arribar fins al mateix diumenge, quan els Mossos d'Esquadra li van requerir. A preguntes del seu lletrat, Benet Salellas, Venturós va indicar que la desatenció era perquè a nivell polític no considerava que s'hagi de retirar la bandera, ja que responia a un acord plenari del 2012 de mantenir l'estelada fins al dia de la independència.

 

Aquest acord va precisar, es va fer el 6 de setembre del 2012, quan ella no era ni alcaldessa, ni tampoc regidora, i va assegurar que retirar l'estelada aniria contra els seus principis polítics i contra l'acord plenari de l'Ajuntament.

 

Quatre mesos més tard, el març de 2017, el jutge de Berga va acordar l'arxivament de la causa contra Venturós. Ejarque va exposar que un delicte electoral s'ha d'entendre quan es realitza una campanya encaminada a obtenir el vot per una candidatura en concret. Pel que fa a la desobediència a l'autoritat, el magistrat va argumentar que no hi va haver una "negativa franca, clara, patent, indubtable, indissimulada, evident o inequívoca" de la investigada per retirar la bandera estelada quan l'Ajuntament va ser requerit per fer-ho i va considerar que només hi havia hagut "passivitat".

 

El fiscal no hi va estar d'acord, va recórrer el sobreseïment i la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona va donar-li la raó tres mesos després de l'arxivament. El judici resultant finalment se celebrarà aquest dilluns 21 de maig al Jutjat Penal número 2 de Manresa. En cas de condemna, Montse Venturós podria presentar un recurs a la mateixa Audiència de Barcelona, que trigaria uns mesos a resoldre's. Si el compliment de la sentència coincidís amb el període de presentació de llistes electorals per a les municipals, impediria a Venturós optar a la reelecció, per bé que l'alcaldessa no ha expressat encara públicament si té o no la voluntat de tornar a encapçalar una llista electoral i fa pocs mesos va dir clarament que no tenia clar que volgués tornar-se a presentar. El que és evident és que li impediria exercir en els últims mesos de mandat.

 

El 2017 en recórrer l'arxivament de la causa, la fiscalia va considerar en el seu escrit que la presència de l'estelada a la façana de l'Ajuntament de Berga és "una demostració d'una opció política que va en contra del deure de neutralitat de les institucions durant els processos electorals i pot distorsionar-los".
 

 

Pel que fa una possible inhabilitació, Montse Venturós no descarta la desobediència. L'alcaldessa va expressar dijous passat, davant les qüestions dels periodistes, que desobeir és "una possibilitat" que hi haurà sobre la taula en cas que un jutge l'inhabiliti. Venturós va ressaltar que "s'haurà de donar una resposta consensuada col·lectivament", però va afirmar que "tots els processos han de passar pel sedàs de la desobediència o, el que és el mateix, l'obediència a la legitimitat popular i la raó per sobre de la llei". Així, podria donar-se el cas que decidís continuar exercint com a alcaldessa, malgrat el que dictés un tribunal.

 

 

El ple ordinari del 6 de setembre de 2012 va aprovar que una estelada onegés al balcó de l'Ajuntament de Berga fins al dia de la independència. La proposta la va defensar un portaveu berguedà de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i va ser aprovada per CiU – amb majoria absoluta – i la CUP. Va ser la primera vegada que un representant d'una entitat defensava una moció al ple i la sessió va estar carregada de gestos simbòlics. El PSC es va abstenir a la votació i el PP hi va votar en contra amb l'argument que l'estelada no representava un territori sinó una ideologia, i que els símbols de què fa gala un consistori han d'integrar tota la ciutadania. El llavors alcalde, Juli Gendrau, que actualment és director general de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, va al·legar que una majoria de la corporació se sentia identificada amb l'estelada i que es donava així "satisfacció" a una part "important" de la població.