Jaume Lleixà: «No podíem portar 'Tossudament Llach' a Puig-reig si la Polifònica no pujava a escena»

Un dels actes musicals més rellevants de la Festa Major de Puig-reig serà el concert "Tossudament Llach" que tindrà lloc aquest dissabte a les 8 del vespre al Pavelló d'Esports. Es tracta d'una recopilació de les peces més emblemàtiques de Lluís Llach interpretades per la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, amb la col·laboració d'artistes com Manu Guix, Elena Gadel, Roger Padullés, Beth i una segona col·laboració especial de la Polifònica de Puig-reig.

NacióBerguedà n'ha parlat amb Jaume Lleixà, director tècnic de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Lleixà insisteix que l'èxit de "Tossudament Llach" és mèrit de totes i cadascuna de les persones que l'han fet possible i gràcies a les quals van endur-se un premi Enderrock el 2017. També destaca l'actual lligam de la Simfònica de Cobla i Corda amb la Polifònica a través de "Cançó d'Amor i de Guerra', un projecte pel qual han estat guardonats amb un segon premi Enderrock enguany. 

- "Tossudament Llach" va ser un èxit absolut durant la seva estrena a l'Auditori de Girona l'any 2016 i la versió que es va editar en CD va ser guardonada als Premis Enderrock 2017 en la categoria del "millor disc de clàssica". Què ha suposat per la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya aquest projecte?
 
- Bé, aquest projecte ha estat, sobretot, un encert. Perquè vam recuperar gent amb la qual ja havíem col·laborat com era la Beth i en Manu Guix, i llavors vam sumar-hi l'Elena Gadel. I també en Roger Padullés, amb qui vam poder afegir-hi una veu lírica.

- Com va sorgir la idea de recopilar les cançons més emblemàtiques de Llach?

- El fet és que la història de la simfònica va començar el 2008. Aquell any un empresari de Besalú (Garrotxa), Josep Lagarés, va pensar a fer una orquestra simfònica més catalana, amb una cobla. Així, en comptes d'haver-hi flautes, oboès, clarinets i fagots, s'hi van posar tibles, tenores, i flabiols. El primer any, evidentment, van fer-se sardanes. El segon any van plantejar fer música catalana de tots els temps, i després va introduir-se nova cançó, rock i obres d'estrena. Llavors, comença una segona etapa, que aquí és on jo vaig entrar. És una segona etapa amb les cordes de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), una iniciativa de l’Orquestra de Cadaqués que té per objectiu contribuir a la formació dels joves talents musicals gironins i actuar de pont cap a la seva integració al món de les orquestres professionals. El fet de tenir-hi gent jove va aportar una nova efervescència.

El primer any vam fer música de cinema, sempre amb un esperit d'entreteniment i oferint un concert l'any a l'Auditori de Girona. Vam col·laborar amb la Nina, el Cris Juanico i en Pep Poblet. Els tres anys següents vam fer cinema, musicals i pop rock, també amb gent com la Beth o en Manu Guix. I vam veure que tot plegat funcionava, però que podíem  fer-hi una volta més. 

- És en aquest punt que s'aposta per "Tossudament Llach"?

- Sí. Vam veure que podíem tornar a l'essència, perquè estàvem treballant sobretot amb música anglosaxona. Vam plantejar-nos de tornar a fer música catalana i va sortir aquesta idea del Llach, que coincidia amb el cinquantè aniversari de la seva carrera. Vam trucar-lo, i en aquell moment ens va convocar al Parlament. He de dir que aquesta col·laboració va forjar-se al bar del Parlament (somriu). 

- Què li va semblar a Lluís Llach d'entrada?

- Ens va dir que la seva música no era seva, sinó de tothom. Que en féssim el que volguéssim i li féssim saber. Ens va donar la benedicció i, a partir d'aquí, vam tirar-ho endavant. 
 
- Abans parlava de l'aportació lírica que ha suposat introduir la veu de Roger Padullés. En quin sentit?

- Sí, va ser per donar-hi un nou color. La Beth, en Manu Guix i l'Elena Gadel tenen una manera de cantar concreta, tots tres són catalans, vénen de l'entorn de "Operación Triunfo". Però afegint-hi un tenor líric et permet ampliar moltíssim el ventall de colors. També vam contactar amb en Roger Padullés en vistes del projecte següent que ja el teníem pensat, que és aquest "Cançó d'Amor i de Guerra" que vam presentar l'any passat amb la Polifònica de Puig-reig. És gràcies a ells que som aquest dissabte a Puig-reig. 

La Polifònica va ser el cor a qui vam demanar participar en aquest "Cançó d'Amor i de Guerra" que també ha guanyat un premi Enderrock. Vaja, hem de dir que tenim la flor al cul (fa broma). No ens podem queixar. 

- "Tossudament Llach" és un homenatge a l'artista de Verges?

- Evidentment ho és. Però per demanda d'ell és més aviat un reconeixement. Lluís Llach és una persona humil i ens va dir que no volia homenatges. De fet, ell d'homenatges n'ha permès ben pocs. "Tossudament Llach" és, això sí, el reconeixement a tota una trajectòria. 

- Quin procés van seguir per fer la tria de temes de Llach?

- Doncs cal dir que ell ens va donar total llibertat en aquest aspecte. De fet, hi són gairebé tots reflectits. Perquè n'hi ha que són cançons, però en altres moments el que fem són reculls de cançons de tota una època. Hi ha una barreja de diferents temes. Per exemple, hi ha temes instrumentals com els tres de "Viatge a Ítaca". Després, hi ha els temes cantats: Manu Guix canta "Laura", Roger Padullés canta "Amor Particular", l'Elena Gadel i la Beth canten "Companys, no és això". Aquest és també un projecte que ens ha permès sinergies amb altres iniciatives. Per exemple, quan van fer el concert pels refugiats, Sílvia Pérez Cruz havia de cantar "Corrandes de l'exili" i es va posar malalta. I va ser el mateix Llach que va proposar que li diguessin a l'Elena Gadel, que no coneixia pas abans del nostre concert. En Llach va venir al nostre concert i va demanar per ella, perquè cantava "País Petit", com també farà dissabte. Justament l'Elena i la Beth no havien cantat mai juntes i, a partir de nosaltres, ho han fet en altres ocasions. Ens agrada generar aquest tipus de complicitats.

- L'11 de juny la Simfònica de Cobla i Corda serà al Palau de la Música.

- Sí, amb "Cançó d'Amor i de Guerra" dins de la programació de les Tardes al Palau. La Polifònica de Puig-reig hi serà. Abans fèiem un concert l'any a l'Auditori de Girona i després vam passar a dos. Des de l'any 2014, també fem concerts fora. Entre altres, hem estat al Liceu amb en Josep Carreras, i hem fet sortides diverses a Viladecans, Terrassa, al Festival Estrenes de Girona, amb les escales de la catedral de grada, que és impressionant. També cada any fem un CD que s'enregistra a l'estiu i es presenta al novembre.  

- Com és que a Puig-reig han decidit portar-hi "Tossudament Llach" i no "Cançó d'Amor i de Guerra"? 

- Ha estat per una qüestio d'organització interna. Vam demanar a la Polifònica de Puig-reig col·laborar amb "Cançó d'Amor i de Guerra" perquè és un projecte més de caràcter líric i coneixíem bé els dos directors de la formació. Tenen molta feina, però van acceptar. "Cançó d'Amor i de Guerra" és semi escenificat. Això vol dir que hi ha una part de preparació important que va resultar ser un èxit i un treball molt gratificant tant per a la Simfònica de Cobla i Corda com pel cor de la Polifònica. És a partir d'aquí que la regidora de Festes, Alba Santamaria, em va demanar si podíem portar "Cançó d'Amor i de Guerra" a Puig-reig. Però per aquest projecte nosaltres tenim ja plantejada una gira l'any que ve. Així, que vam decidir tirar endavant amb el "Tossudament Llach", però afegint-hi una col·laboració especial de la Polifònica de Puig-reig. També és gairebé una alineació d'estels que poguéssim encaixar en aquesta data una actuació amb Manu Guix, Beth, l'Elena Gadel i en Roger Padullés, perquè cadascú té projectes de molta requesta pel seu compte. 

- Com serà la col·laboració de la Polifònica en el "Tossudament Llach" d'aquest dissabte?

- Només puc dir que pujaran a l'escenari cap al final amb tres o quatres temes. S'hi veurà reflectit l'agermanament que hem creat entre nosaltres. No podíem portar "Tossudament Llach" a Puig-reig si la polifònica no pujava a escena. Trobo que, el fet que d'una població petita hagi sortit un cor tan bo i completament professional, és realment impressionant. 

- Després de "Cançó d'Amor i de Guerra", quin serà el pròxim projecte de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya?

- Estem preparant un projecte que també és una òpera i que també té molt bona pinta. Encara no podem dir el títol ni donar detalls, però també comptarem amb la Polifònica de Puig-reig. S'estrenarà el 23 i 24 de novembre a l'Auditori de Girona.