Reportatge

L'emprenedoria agafa embranzida a les aules del Berguedà

Alumnes de Berga expliquen la seva experiència dins dels projectes Cultura Emprenedora a l'Escola i Empresa Jove Europea | Fins a 433 estudiants vendran dissabte els seus productes en un mercat de cooperatives escolars

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga | 10 de maig de 2018 a les 19:00 |
Membres de la cooperativa escolar Fem Pinya de 5è de primària de l'Escola Vedruna. | Pilar Màrquez Ambròs
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 8è mercat de cooperatives escolars suposarà dissabte la culminació de mesos de treball i esforç de fins a 433 alumnes de 20 dels 30 centres educatius de primària i secundària de la comarca. En el mercat, els alumnes que formen cadascuna de les 24 cooperatives disposaran d'una parada on exposar i vendre els productes de les petites empreses que han creat dins dels programes Cultura Emprenedora a l'Escola (CUEME), els més petits; i Empresa Jove Europea (EJE) a l'ESO.

NacióBerguedà ha parlat amb cooperatives de dues escoles per conèixer-ne quins són els aprenentatges que han fet a classe i en quins aspectes han treballat. En el cas de primària, els nens i nenes de la cooperativa Fem Pinya de 5è de primària de l'Escola Vedruna ho tenen tot preparat per vendre al mercat els productes que han creat artesanalment. A secundària, les cooperatives Made in Escola Xarxa i Xarxa Squad de 3r d'ESO de l'Escola Xarxa estan molt pendents de rebre els productes, sobretot d'alimentació, que els han d'enviar cooperatives d'estudiants d'Astúries i Galícia, amb qui han establert relació comercial. La implementació del mercat de cooperatives i els projectes sobre els quals es basa va implantar-se el 2010 a la comarca a través de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà.


Marta Canals, Ashley Intriago, Judit Comellas, Queralt Barrios, Pol Jario, Ton Costa, Oleguer Garcia i Marc Bernal són vuit dels membres de la cooperativa Fem Pinya de l'Escola Vedruna. Expliquen que han creat tot un reguitzell de productes artesanals per vendre. La presidenta de la cooperativa, Marta Canals, detalla que han fet llibretes, parxisos artesanals, pots de llapis, i caixetes, entre d'altres. "De tot, n'hem fet diferents mides", comenta Canals. Ho han treballat en una assignatura dedicada a projectes que feien cada divendres a la tarda. Cadascun dels socis va haver d'aportar 3 euros per comprar el material, i també es van haver de crear uns estatuts i fer un organigrama. S'ha demanat permís a l'ajuntament per fer la parada de dissabte i van dur a terme fins i tot un estudi de mercat a partir d'una enquesta que van fer respondre a familiars. "A classe vam proposar uns productes, que cadascú va votar, i llavors vam fer una enquesta a casa per saber quins agradarien més i quants n'havíem de fer de cada", detallen Marta Canals i Judit Comellas. 

Marc Bernal afegeix que des d'un bon principi van nomenar presidents, vicepresidents, i tresorer, entre d'altres, i que cadascú ha tingut un rol determinat des de llavors, malgrat que el treball ha estat també fonamentalment en grup. Els productes que vendran els han creat ells mateixos i no podien ser improvisats en el moment. "Vam proposar de fer trenes, però els professors ens van dir que això no podia ser", comenta una de les nenes. L'objectiu és que hagin hagut de treballar-los a classe a partir de manualitats, tal com també han fet aquestes últimes setmanes en preparar l'etiquetatge dels productes i els cartells de promoció amb què esperen atraure l'atenció del públic. Si hi ha guanys, faran una petita excursió, potser a la piscina, però un 10% el donaran a Càritas Berga.


Tots coincideixen en el fet que més els ha agradat ha estat fer els productes a mà i també treballar en equip. 

Una primera experiència emprenedora

Nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Xarxa han treballat el projecte Empresa Jove Europea - que és el que els correspon per edat - en una assignatura optativa, a partir de la qual han pogut aplicar a la pràctica tot un ventall de coneixements apresos en altres assignatures. Han vist, en definitiva, com funciona el món empresarial a la vida real. Laia Parra i Neus Jiménez de la cooperativa Xarxa Squad - com van anomenar l'empresa a principi de curs - i Rudi Clotet i Marc Torres de Made in Escola Xarxa han explicat a aquest mitjà que l'experiència ha estat positiva i els ha obligat a treballar en equip i exercitar "la paciència" i la mà esquerra a l'hora d'afrontar entrebancs i d'entendre's amb les cooperatives de Galícia i Astúries, amb les quals han hagut d'establir relacions comercials amb la finalitat d'importar i exportar productes entre si.

Els productes que els enviaran aquestes cooperatives, i que van escollir a través de catàleg, són els que hauran de vendre dissabte a la plaça Cim d'Estela. Ells, per la seva banda, enviaran productes de la comarca al nord de la península: aliments típics, embotits i galetes, entre d'altres. "La majoria de problemes que hem tingut tenen a veure amb el contacte amb la cooperativa de fora, perquè si deixes de tenir-hi contacte durant unes setmanes, t'arrisques a què l'entesa no avanci", comenta Laia Parra. "A nosaltres ens va passar el mateix, durant un mes o així no ens contestaven els correus", afegeix Rudi Clotet.

Dimecres d'aquesta setmana començava a haver-hi nervis. "Encara no hem rebut els productes que vam demanar", advertia Neus Jiménez. L'objectiu, de fer que els joves gestionin per si mateixos tot el procés d'importació, és justament mostrar-los com aquest tipus de transaccions funcionarien a la vida real. Amb quins problemes es trobaran mai si decideixen ser empresaris.
 

Representants de les cooperatives Xarxa Squad i Made in Escola Xarxa, aquesta setmana. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La dificultat del treball en equip

A l'inici del projecte, ambdues cooperatives de l'Escola Xarxa van crear uns estatuts i van establir quin paper tindria cadascun dels alumnes en l'organigrama. Després també van fer un catàleg de productes per exportar i van escollir quins productes demanarien ells a fora i quin era el pressupost amb què comptaven.

El capital inicial és simbòlic, d'uns 100 euros. L'objectiu del mercat és recuperar el capital inicial i treure prou beneficis per poder realitzar alguna activitat amb els companys de l'aula. A més, un 10% dels diners guanyats també aniran destinats a Càritas Berga en aquest cas.

En ambdues cooperatives, el propòsit per dissabte és clar: han de poder vendre els productes que esperen que els arribin en qüestió d'hores. I ho han de fer atraient l'atenció de les persones que passegin pel mercat. Però que creuen els joves que han après amb el projecte de les cooperatives? Estan convençuts que han après a ser pacients, si bé també han rebut una lliçó de com és d'important gestionar d'una manera correcta els diners, i comunicar-se correctament amb els altres, també a l'hora de fer equip i procurar que ningú no es despengi.

Laia Parra, Rudi Clotet, Marc Torres i Neus Jiménez coincideixen que no volen estudiar empresarials i es decanten per les ciències i l'ensenyament. Però creuen que els coneixements que hi han après són igualment útils. Perquè a partir d'ara seran conscients que sovint la burocràcia es fa carregosa i que, quan un projecte el forma un grup elevat de persones, el treball conjunt costa de coordinar. Encara que amb voluntat i ganes es pot aconseguir un bon resultat.

 

Participació