Desig (in)satisfet

El botó patia, estrangulat pel trau, la pressió d'aquelles sines voluptuoses que es dibuixaven sota la roba i s'ensenyaven distretes per sobre un escot despreocupat, provocant-li, sense malícia ni vergonya, el seu desig més irrefrenable i primitiu. Un desig irracional, un desfici brutal que l'obcecava amb tanta fúria, que no podia contenir de cap manera les seves reaccions més viscerals i els seus instints més animals.

Arribat a aquest punt, la temptació d'aquelles formes arrodonides movent-se, ingràvides i suggerents, darrere aquell teixit inoportú, l'encegava de tal forma que, si hagués pogut, l'hauria estripat sense miraments per fer-les seves, seves i només seves... però no podia. No podia, i no entenia per què l'existència s'acarnissava amb ell, impedint-li abastar allò que més desitjava, i havia d'ofegar la seva frustració, la seva ràbia i la seva desesperació en les llàgrimes i els sanglots que, finalment, se li descontrolaven.

El moment es precipitava, les emocions entraven en crisi i col·lapsaven... Fins que la mare, somnolent i resignada, alliberava el botó del seu tràngol dramàtic, s'obria la camisa de dormir i deixava que el nadó afamat s'enganxés a aquell mugró que vessava vida, retornant la calma a una nit que s'acostava massa de pressa al dia.

Després del rotet i un petó al front d'aquells que qui ens ha portat al món ens deixa impresos a l'ànima, el petit home se submergia novament en un somni de pits esplendorosos, que no per coincident tenia res a veure amb el que feia trempar al seu pare, ajagut allà al costat, afectat per una gana que, ell segur, trigaria a apaivagar.
 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.